Un menor i un home que intentava salvar-lo moren ofegats a Tarragona

Els fets s’han produit a la zona del Fortí de la Reina i el mal estat de la mar ha dificultat les tasques de rescat. Foto: ACN

Dues persones han mort aquest dijous a la platja del Miracle de Tarragona, una de les quals era menor d’edat. Salvament Marítim i Creu Roja han rescatat quatre persones de l’aigua, però posteriorment, dues d’elles han perdut la vida. Segons han confirmat fonts policials, una de les víctimes és un jove menor que ha caigut a l’aigua o s’hi banyava. Una parella s’ha adonat que el noi no podia sortir del mar i l’home s’ha llançat a l’aigua per ajudar-lo. Aquesta persona també ha perdut la vida. Salvament Marítim els ha pogut treure de l’aigua amb l’helicòpter Helimer 221 i els ha portat fins al dispositiu d’emergències mèdiques que s’ha muntat a la platja, però ja no s’ha pogut fer res per salvar-los.

Segons Salvament Marítim, dues persones més s’havien llançat al mar per ajudar les víctimes i han hagut de ser rescatades amb l’helicòpter i l’embarcació de Creu Roja.

En l’operació hi ha intervingut Salvament Marítim, Creu Roja, Bombers, Mossos i Guàrdia Civil. Foto: ACN

En el dispositiu de rescat també hi ha participat els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil que s’ha fet càrrec de la investigació. L’avís al 112 s’ha rebut a les 14:20 hores i s’ha activat l’helicòpter Helimer 221 de Salvament i l’embarcació LS Ariel de Creu Roja Tarragona.

Els Bombers de la Generalitat han fet una primera intervenció des de terra per intentar apartar de la costa totes les persones que hi havia a la zona, on hi ha un fort onatge. També han ajudat a Salvament Marítim en la localització dels accidentats.

ACN

Cau el director de Mas d’Enric per l’assassinat de la Núria

Imatge d’una concentració de treballadors a les portes de la presó de Mas d’Enric per rebutjar la mort de la treballadora. Foto: Mar Rovira

El director de la presó Mas d’Enric, al Catllar, Paco Romero, serà rellevat de la direcció de l’equipament després de posar a disposició el seu càrrec just després de la mort, fa dues setmanes, d’una cuinera del centre a mans d’un reclús, Núria López.

Es tracta del primer canvi en la cúpula directiva de les presons catalanes després d’aquest crim, que va acabar d’encendre els ànims dels funcionaris dels centres penitenciaris. Els sindicats i treballadors van bloquejar els accessos als centres alguns dies i van demanar la dimissió de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, però fins ara no s’havia rellevat cap alt càrrec.

Segons el Departament de Justícia, es tracta d’una decisió meditada, que Romero ja havia demanat feia temps, abans del crim, i que ha comptat amb l’acompanyament de la direcció de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (SMPRAV). La decisió s’ha pres de forma “consensuada” entre el director i la SMPRAV, que convenen que cal ara encarar una nova etapa al centre després de la crisi viscuda en els darrers dies. Romero, un professional de vàlua reconeguda i amb una llarga trajectòria en el sistema penitenciari català, assumirà a partir d’ara noves responsabilitats directives en alguna altra presó o al departament. Els propers dies es farà oficial el nomenament del nou director o directora d’aquest centre.

Romero ha estat al capdavant del centre penitenciari de Tarragona des de l’abril del 2005 i va inaugurar Mas d’Enric. Segons el departament, ha fet una gestió “excel·lent” del centre i ha exercit les seves responsabilitats amb “gran professionalitat i vocació de servei públic”. Destaca també l’àmplia trajectòria al sistema penitenciari català en una carrera que va començar el desembre del 1988 com a funcionari. Des del 1997 ocupa responsabilitats directives com administrador de la presó de Ponent o subdirector de règim de Ponent i de Tarragona. Va dirigir la presó antiga de Tarragona des del 2005 al 2015 i després ja va enllaçar amb l’etapa directiva a Mas d’Enric.

Reforçar la seguretat als centres penitenciaris i reduir riscos

A banda d’aquest relleu, el Departament i les direccions dels centres ja han pres mesures en la línia de reforçar la seguretat als centres penitenciaris i reduir riscos. En concret, es reforça la vigilància en els tallers i cuines del CIRE, es dotarà de dispositius de comunicació i emergència (walkies i/o polsadors d’emergència) a tot el personal i es reforçarà també el personal al servei de cuina. També es revisaran els llocs de feina, avaluant necessitats i mancances en matèria de seguretat i es farà formació en protocols de seguretat als centres penitenciaris al personal CIRE. A banda, es modificarà la circular que regula l’assignació dels llocs de feina dels interns als centres penitenciaris en el sentit de valorar si el recorregut del candidat s’ajusta al risc potencial del lloc de feina de destinació.

De fet, aquest dimarts es va saber que les presons de Ponent i de Lledoners han decidit treure de la cuina els interns que compleixen condemna per homicidi o altres delictes de sang. Per ara ja s’han executat cinc canvis de destinació a Ponent, però Justícia remarca que el motiu a Lledoners és regimental. Treballadors de Ponent han demanat que es vagi més enllà i s’externalitzi el servei de cuina, així com el de la cafeteria, on hi ha interns amb ganivets i productes de neteja que poden abocar al menjar.

A més, el Departament està treballant en mesures que suposen un “salt qualitatiu” del sistema en matèria de seguretat. Millorar el clima social i el benestar emocional als centres reduint la incidentalitat ha estat una aposta que s’ha concretat amb mesures, encara per desplegar, que haurien de poder accelerar-se abans que s’acabi la legislatura, assegura Justícia.

ACN

 

Yolanda López, cap de llista dels Comuns, fent tàndem amb Mario Téllez

Yolanda López, durant el seu pas pel Parlament. Foto: ECP

Yolanda López encapçalarà la llista dels Comuns per la circumscripció de Tarragona a les eleccions autonòmiques del 12M, segons ha sabut Tots21. López fou diputada al Parlament de Catalunya els anys 2018-20 i havia tornat a l’hemicicle com a nova diputada de Catalunya En Comú el juliol de 2023 en substitució de Jordi Jordan, que fou elegit alcalde de Tortosa.

En segon lloc de la llista se situa Mario Téllez i tercera, Antonia García, de Constantí. Yolanda López deixarà l’escó al cap de dos anys en favor del vilasecà Mario Téllez, que havia manifestat la voluntat d’encapçalar la llista, per la qual cosa es dibuixa una mena de tàndem.

El Consell Nacional dels Comuns ha donat llum verda aquesta tarda al seu nomenament, segons ha sabut aquest digital. Al gener d’enguany, López es va donar de baixa de Podem en el cas de la fricció amb Sumar, en ser sancionada, junt a altres 121 militants, per donar suport a una aliança amb Sumar. Queda ara per veure si Podem concorrerà a les eleccions amb els Comuns. Yolanda López és militant dels Comuns i membre del Consell Nacional.

Tot i néixer a Barcelona l’any 1966, fa molts anys que està arrelada al Vendrell, municipi del qual és regidora des de les passades eleccions municipals del 28 de maig. Administrativa comptable de professió, ha desenvolupat la seva activitat associativa en l’àmbit del voluntariat a l’educació infantil. Implicada en política des del 2014, amb el naixement de Podemos, López fou secretària d’acció institucional del partit a nivell català. A la seva primera etapa al Parlament va participar en comissions com Treball, Medi ambient, Agricultura i Justícia. Va ser impulsora de les Comissions d’Estudi de la Seguretat del Sector de la Petroquímica i d’Estudi de les Polítiques per al Millorament de la Qualitat de Vida de la Gent Gran.

 

Transports adjudica per 9,8 milions d’euros la nova estació Reus-Bellissens

L’actuació inclou un nou pas urbà, que connectarà amb la URV, el carrer Vidal i Alcover i l’estació d’autobusos. Foto: Cedida

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha adjudicat per 9,8 milions d’euros (IVA inclòs) les obres de construcció de la nova estació de Reus-Bellissens, un projecte estratègic per al desenvolupament de la xarxa ferroviària de proximitat a la província de Tarragona, emmarcat en el pla Transformem Rodalies.

L’actuació, realitzada a través d’Adif, millorarà la multimodalitat de la localitat, connectant-la amb la xarxa de Rodalies del Camp de Tarragona i els serveis regionals de Catalunya, atenent així les demandes actuals i futures de la mobilitat de viatgers. El projecte inclou un nou pas inferior urbà, que connectarà l’eix central del Campus Universitari de Bellissens amb l’estació d’autobusos.

Per l’estació circularan els serveis de les línies RT1 (Tarragona-Reus) de Rodalies del Camp de Tarragona i els trens regionals R14 (Barcelona-Lleida) i R15 (Barcelona – Riba-roja d’Ebre). Segons els estudis de demanda realitzats per Adif, s’estima que la nova estació registrarà un trànsit d’uns 1.400 viatgers diaris, que podrien arribar fins als 3.500 viatgers/dia en un horitzó de 30 anys.


Altres notícies:


La nova estació de Reus-Bellissens, situada al sud-est de la ciutat, entre les estacions de Reus i Vila-seca, es configura com una terminal moderna, integrada en una plaça de marcat caràcter urbà, al costat d’una zona de recent construcció, en la qual se situen el Campus Universitari de Bellissens de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, el Tecnoparc i l’institut Roseta Mauri, entre altres.

Integrada per mòduls arquitectònics diferenciats, comptarà amb dues andanes laterals, dotats d’espais d’espera i recorreguts accessibles coberts per marquesines. El pas inferior que connectarà les andanes serà accessible, amb ascensors i escales fixes.

El projecte –que executarà l’empresa Contratas y Ventas– inclou una àrea d’aproximació i accés per als vianants accessibles, connectant amb àrees urbanes reservades per a parada de vehicles, taxis i autobusos, i integrant espais per a nous models de mobilitat sostenible.

Reproducció de l’accés que tindrà la nova estació reusenca. Foto: Cedida

Al costat de la nova estació es construirà un nou pas urbà –que finançarà l’Ajuntament de Reus conforme al conveni establert amb Adif–, que connecta l’eix central del Campus Universitari de Bellissens amb el carrer Jaume Vidal i Alcover i l’estació d’autobusos. D’aquesta manera, es potenciarà la permeabilitat i centralitat de la nova estació ferroviària en la trama urbana.

La urbanització al voltant del nou pas reforçarà la integració a la ciutat i els itineraris accessibles des de tots dos costats de la ciutat. De fet, el pas urbà s’integra amb l’estació i la ciutat a través d’una plaça escalonada i accessible, que genera espais confortables i assegurances, alineats amb els estàndards d’urbanisme de gènere.

Aquesta actuació contribueix a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 9, que fomenta infraestructures fiables, sostenibles i de qualitat; i 11, que impulsa ciutats inclusives i sostenibles. Compta amb finançament europeu a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea-NextGenerationEU.

 

Josep Masdeu dibuixa els reptes de La Selva del Camp: habitatge, brossa i energia

Josep Masdeu, durant la seva intervenció a l’Auditori de Santa Llúcia. Foto: Tots21

L’alcalde de La Selva del Camp, Josep Masdeu, dibuixava dijous passat a l’Auditori de Santa Llúcia els reptes que té fixats la localitat en el repàs que feu dels pressupostos de 2024, un acte tradicional que celebra cada any davant la ciutadania.

Les necessitats i també les solucions aportades pel consistori en matèries com l’habitatge, els costos energètics que suporta el consistori, l’existència de tants vehicles com habitants empadronats hi ha (5.800), la baixa demografia fruit d’un creixement vegatatiu negatiu (hi ha més defuncions que naixements), que es compensa amb l’arribada de gent forània (+1,8%), o l’onerós cost de la recollida i el tractament de la brossa formen el mapa de les principals preocupacions que sense embuts Masdeu posà sobre la taula en la conferència.

“L’habitatge és un problema important perquè és car i escàs”, detallà l’alcalde, i situà com a exemple que en la dècada de 2010 a 2019 només se’n van construir 22, “molt poc per a La Selva”. Ara bé, durant anys, el consistori ha empès la política de compra i rehabilitació de cases del nucli antic, de manera que fins l’actualitat s’han fet “més de 150 actuacions”. Una altra línia serà la de posar a disposició dels promotors més terrenys per a l’edificació.

Ajudes al lloguer jove

Justament, Masdeu exposava que el consistori ha aportat uns ajuts al lloguer jove que arriben als 150 euros mensuals -de 200 euros en famílies nombroses-, i que es poden complementar amb uns altres de la Generalitat -de 300 euros-. “Hem aprovat les primeres ajudes i s’hi han pogut beneficiar vuit persones”, concretava. Les ajudes es mantenen durant quatre anys. Masdeu subratllà la “impossibilitat” pressupostària que el consistori faci de promotor i construeixi habitatges. “Només 20 habitatges costarien dos milions d’euros, una xifra inviable, i només donaríem servei a 20 famílies”.


Altres notícies:


Sobre la factura energètica, aquesta es va doblar en 2023. El consistori ha dut a terme una política de substitució de llums per il.luminació led que retallen els costos. Al pressupost de 2024 figuren 350.000 euros de despesa en energia sense comptar el pavelló poliesportiu.

I el tercer gran problema és el cost de la brossa, “que en els darrers deu anys ha passat de 180.000 euros a més de 500.000”.

Les solucions

Tot i això, el consistori ha anat actuant “a poc a poc, que és com es fan les coses de manera efectiva”. Així, en el cas de fer front a l’elevat nombre de vehicles, ha adoptat durant anys una política de creació d’aparcaments gratuïts, de manera que disposa avui en dia de 814 places repartides pel municipi. “El darrer ha estat l’aparcament de Sant Agustí, que ha creat 50 noves places amb una inversió de 50.000 euros”.

Quant a l’economia, Masdeu subratllava que La Selva viu “una situació equilibrada, amb més de 200 empreses, un PIB molt per damunt del català i una taxa d’atur del 6,75%, és a dir, tenim 194 aturats, dels quals un 74% cobren alguna prestació”. Al respecte de la situació econòmica anunciava la venda de parcel.les industrials de fins a 50.000 metres quadrats, “el que vol dir que s’hi instal.laran empreses i generaran llocs de treball”.

També apuntava les solucions cercades quant a assegurar l’arribada de l’aigua justament en una població fortament industrial i pagesa, com les millores fetes en una canalització, la construcció del dipòsit regulador per servir aigua al nord i sud de la vila, millorant-ne la distribució. Altrament, La Selva podria ampliar la rebuda de l’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). També es va solucionar l’enviament d’aigua als pagesos.

Els pressupostos

Els pressupostos municipals d’enguany, que van ser aprovats el novembre de l’any passat seguint el criteri que puguin entrar en vigor l’1 de gener, sumen 11,6 milions d’euros, sumant la societat municipal Progrés Selvatà i l’Organisme Fundació El Vilar, contra els 11 milions de 2023. Sense incloure les societats, s’eleven a 9.17.000 euros, contra 9.130.000.

Les inversions s’enfilen fins a 1,7 milions d’euros i el capítol de personal, 3,3 milions, un 36% del total, “quan s’aconsella no superar el 40%”, afirmava Masdeu. El consistori té 110 treballadors.

Es tracta d’un pressupost “equilibrat”, on destaquen la millora d’un carrer degradat, el de les Eres (pressupostat en 431.000 euros l’any 2019, que pels increments dels costos suma ara 525.000 euros), més de 400.000 euros en eficiència energètica, la segona fase de la reforma de la Defensa Agrària (325.000 euros, gairebé coberta per les subvencions), el canvi de gespa artificial del camp de futbol (270.000 euros), el cobriment de la pista del col.legi Gil Cristia (50.000), el ja citat aparcament de Sant Agustí (50.000), la construcció de 30 nous nínxols al cementiri (40.000 euros), actuar en camins (35.000) o treballs al Casal d’Entitats (30.000).

 

P3 Logistic Parks compra 175.000 m2 a Reus per aixecar un centre referent a Catalunya

Representació de com quedarà la nau un cop construïda, entre l’AP-7, l’A-7 i l’autovía de Bellissens. Foto: Cedida

P3 Logistic Parks, inversor patrimonialista, promotor i propietari d’immobles logístics paneuropeu, ha comprat un terreny de 175.000 m² per construir una nau logística de 111.250 m2, l’equivalent a 15 camps de futbol, al sector H12 (Mas Sunyer) de Reus. La inversió i les seves dimensions converteixen la iniciativa en el projecte logístic més important actualment a Catalunya.

La nau oferirà les millors instal·lacions en termes d’aprofitament de l’espai, operativitat i eficiència energètica. Els treballs de construcció d’aquest actiu estan previstos que comencin durant la segona meitat del 2024 i finalitzin un any després, a mitjans del 2025.

Les instal·lacions estan projectades per prestar serveis d’emmagatzematge i distribució i estan ubicades a Reus, una zona d’alt valor logístic a Catalunya. L’actiu tindrà amb una superfície total de 111.250 m2, incloent-hi un magatzem de 107.900 m2 i àmplies oficines de 3.350 m2. A més, la nau tindrà una alçada lliure d’11,5 metres, permetent un elevat aprofitament dels espais. La nau disposarà de molls de càrrega i places d’aparcament.

El projecte logístic comptarà amb la certificació BREEAM Excellent, una exigent acreditació que garanteix la sostenibilitat de la nau. A més, tot el recinte estarà equipat amb il·luminació LED i tindrà una instal·lació fotovoltaica amb una potència de 1.1 MW.

Aquesta operació consolida Reus com a zona d’alt valor per la seva activitat econòmica i ubicació estratègica, convertint-se cada vegada més en un mercat atractiu per a operadors nacionals i internacionals, i suposa un impacte econòmic significatiu per a Tarragona i la comarca del Baix Camp.

En aquesta operació, P3 ha estat assessorat per TADEC per a la part enginyeria, Arcadis per a la Technical due diligence i per HSF en els aspectes legals. La consultoria Colliers va assessorar la part venedora.

Sandra Guaita, alcaldessa de Reus, ha valorat molt positivament el projecte de P3 Logistic Parks a Mas Sunyer i ha destacat el treball de l’administració municipal per facilitar la generació de nova activitat econòmica i ocupació. “La plataforma logística passarà a ser la implantació empresarial més important pel que fa a espai ocupat a la ciutat i tindrà un impacte econòmic significatiu per a Reus i el seu entorn. A més, aquesta operació consolida la ciutat com una zona d’alt valor per la seva activitat econòmica i ubicació estratègica, convertint-se cada vegada més en un mercat atractiu per a operadors nacionals i internacionals”, ha subratllat.

Javier Mérida, director general de P3 a Espanya, ha subratllat que aquest projecte a Reus és un dels més grans del portfoli de la companyia i busca satisfer la demanda existent de sòl a Catalunya. “Després de 4 anys de dura feina, a P3 estem molt il·lusionats amb el llançament del nostre projecte a Reus. Amb aquest desenvolupament refermem l’aposta pel mercat català i contribuïm a millorar els nivells baixos de disponibilitat de superfícies logístiques de gran format en localitzacions estratègiques per a la distribució regional i internacional multimodal”, ha apuntat.

Reus, una ubicació amb alt valor estratègic

Reus està situada en una zona estratègica per a la logística catalana i espanyola: en ple corredor del Mediterrani, a 5 i 10 quilòmetres de l’Aeroport de Reus i Port de Tarragona, respectivament, i a una hora de trajecte de Barcelona. De la mateixa manera, Reus té connexió directa a l’AP7, A2 i A7 i la seva rodalia amb el sud de França augmenta l’atractiu d’aquest actiu logístic.

P3 Logistic Parks va començar a operar el 2016 i està especialitzada en l’adquisició i gestió d’actius immologístics. El seu porfoli està compost per més d’una vintena d’actius que sumen 835.000 m ² i una bossa de sòl per al desenvolupament de més de 230.000 m ² addicionals. A més, la socimi a Espanya compta amb una sòlida base de clients entre les quals destaquen companyies com Seur, Montfrisa, El Corte Inglés, Correus, Amazon, Airbus, DHL i Groupe CAT.

D’aquesta manera, P3 continua consolidant-se com un dels principals propietaris de naus logístiques a Espanya i reforça la seva presència a Catalunya, on ja compta amb dos actius a Abrera i Parets del Vallès, que sumen més de 40.000 m2. Aquest desenvolupament se suma a l’anunciat el mes de juliol a Sant Fruitós, on construirà una nau logística de 33.000 m2. Les obres estan previstes que finalitzin el primer trimestre de 2025.

 

DIA MUNDIAL DE L’AIGUA. Aigua regenerada per fer front a la sequera

Punt a Molins de Rei on l’aigua regenerada s’afegeix al cabal del riu Llobregat. Foto: Cedida

Agbar impulsa una gestió dels recursos hídrics basada en l’economia circular per avançar en la resiliència dels municipis i contribuir al seu desenvolupament econòmic i social.

El canvi climàtic es manifesta a través de l’aigua i altera el cicle natural d’aquest recurs. Les onades de calor, les inundacions, els episodis de sequera o l’augment del nivell del mar s’intensifiquen com a signes d’una crisi climàtica que ha esdevingut el repte més gran de la humanitat en el segle XXI.

Quan l’aigua escasseja o les persones hi tenen un accés desigual, augmenten les tensions entre comunitats i països. I és aquesta, precisament, la crida que llança Nacions Unides en el Dia Mundial de l’Aigua. Amb el lema “Aigua per la pau”, posa en relleu com la salut pública i la prosperitat de les societats, els sistemes alimentaris i energètics, la productivitat econòmica i la integritat ambiental depenen del bon funcionament i d’una gestió equitativa del cicle de l’aigua.

A Catalunya, ens trobem en una situació d’emergència a causa de la manca de pluges els tres darrers anys. Els embassaments de les conques internes es troben per sota del 15 %, límit establert per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per activar l’estat d’emergència en què ens trobem immersos des de l’1 de febrer. Però aquesta sequera no és una crisi puntual. L’ACA estima que el dèficit hídric a la regió metropolitana de Barcelona per a l’any 2027 serà de 130 hectòmetres cúbics anuals.

Tancar el cercle del cicle de l’aigua per no dependre de la pluja

Conscients dels reptes que comporta la menor disponibilitat d’aigua per a les nostres ciutats i l’activitat econòmica, des d’Agbar apostem pels recursos hídrics alternatius, com l’aigua regenerada, per garantir el subministrament d’aigua en qualsevol circumstància. Es tracta de l’aigua procedent de la xarxa de sanejament que, un cop depurada, rep un tractament addicional perquè es pugui reutilitzar en diversos usos, seguint un model d’economia circular.

Estendre aquesta regeneració és la millor garantia per fer les nostres ciutats més resilients davant l’escassedat hídrica. Una solució que té un cost energètic fins a tres vegades inferior al de dessalinitzar l’aigua i que genera una petjada de carboni de pràcticament la meitat que la de l’aigua dessalinitzada.

De fet, Agbar és un referent internacional en la gestió sostenible dels recursos hídrics i un grup capdavanter en la regeneració d’aigua. Per exemple, el 2023 Aigües de Barcelona va regenerar 57,9 hectòmetres cúbics d’aigua residual depurada, xifra que equival a l’aigua que consumeixen durant un any al voltant d’un milió i mig de persones. Actualment, la companyia impulsa fins a 1.500 litres d’aigua per segon, des de l’Estació Regeneradora d’Aigua (ERA) de la depuradora del Baix Llobregat, aigües amunt del riu Llobregat fins a un punt, situat a Molins de Rei, on s’afegeix al cabal del riu en condició d’aigua prepotable. Vuit quilòmetres curs avall, aquesta aigua arriba al punt de captació de l’estació potabilitzadora (ETAP) de Sant Joan Despí, i es torna a tractar i potabilitzar per enviar-la posteriorment a les llars metropolitanes. Ara, el repte és reproduir aquest model a la conca del Besòs i poder regenerar 60 hectòmetres cúbics d’aigua addicionals anualment, per deixar de dependre de l’aigua de la pluja i alliberar recursos superficials per a altres territoris.

Tècnic treballant a la Plataforma Experimental de Reutilització d’Aigua a l’EDAR de Mataró. Foto: Cedida

Així mateix, a la depuradora de Mataró s’ha posat en marxa una plataforma experimental de reutilització de l’aigua, un projecte impulsat pel Consell Comarcal del Maresme i per l’ACA que està operat per CETAQUA, el centre tecnològic d’Agbar, en col·laboració amb SIMMAR. Aquesta iniciativa persegueix demostrar la viabilitat tècnica i econòmica de la regeneració de l’aigua tractada a la depuradora de Mataró.

L’aigua regenerada, la solució per frenar la intrusió d’aigua marina als aqüífers

Una conseqüència tant de la manca de precipitacions com de l’escassetat d’aigua superficial és la necessitat d’incrementar la captació d’aigües subterrànies fins a sotmetre-les a un règim de sobreexplotació. El mes de juny passat, l’ACA alertava que sis de les quinze masses d’aigua subterrànies litorals de Catalunya pateixen intrusió salina, i altres tres n’estan amenaçades. Els aqüífers són la base dels sistemes de proveïment urbà, i, per tant, l’increment de clorurs en aquestes masses d’aigua dolça pot tenir conseqüències irreversibles. L’aigua regenerada és també una solució per evitar la intrusió d’aigua marina.

En l’àmbit metropolità, per exemple, des dels anys 70 els nivells de l’aqüífer principal del delta del Llobregat han estat recurrentment per sota del nivell del mar, i això ha afavorit l’entrada d’aigua marina a l’aqüífer, principalment a través de la dàrsena del port que hi ha a la Zona Franca. Per revertir aquesta situació, entre el 2007 i el 2009 es va construir una línia de quinze pous, ubicats a uns 1.500 metres en paral·lel a la línia de costa, totalment equipats per poder injectar un màxim de 15.000 metres cúbics al dia d’aigua regenerada procedent del tractament avançat de l’ERA del Baix Llobregat, gestionada per Aigües de Barcelona. La injecció d’aigua actua com a barrera a l’entrada de l’aigua de mar i millora la qualitat de l’aigua de l’aqüífer en aquesta zona. Una solució testejada des de fa més d’una dècada, que s’ha mostrat eficaç i que haurà d’implantar-se a altres aqüífers costaners afectats per aquest mateix problema, com els de la Costa Brava, la Tordera, el Baix Camp, el Baix Ter o la Plana d’Alcanar.

De fet, actualment hi ha en marxa un projecte pilot de recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp, a Cambrils, liderat per Comaigua, empresa mixta comarcal en què participa Agbar. Es tracta del projecte LIFE REMAR, cofinançat amb els fons del programa LIFE de la Unió Europea i en el qual col·laboren, com a socis del projecte, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) i Mejoras Energéticas. La iniciativa proposa utilitzar una solució basada en la natura per a la recàrrega de l’aqüífer amb aigua tractada provinent de l’estació depuradora de Cambrils.

 

El pres que va matar la Núria feia quatre anys que treballava a la cuina

La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, compareixent a la Diputació Permanent.
Foto: Mariona Puig

La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha dit aquest dijous al Parlament que el reclús que la setmana passada va matar una cuinera de la presó de Mas d’Enric, Núria López, havia tingut una evolució “favorable” i res feia preveure que tingués una reacció com aquella.

No obstant, a l’octubre va ser sancionat per donar un cop de puny a un altre intern i no va voler participar en intervencions psicosocials perquè no tenia incentius per progressar de grau, ja que no tenia xarxa familiar o social fora de la presó. La consellera no ha concretat què va passar a la cuina en el moment dels fets, però ha refermat la voluntat d’aplicar mesures perquè no es torni a produir un fet similar. La consellera ha reiterat que no pensa dimitir enmig de la crisi.

La compareixença d’Ubasart a la Diputació Permanent del Parlament, al costat del secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, ha començat amb un minut de silenci de tots els assistents. La consellera ha recordat que actualment al CIRE, fundat el 1989, hi treballen 3.412 interns, repartits en tallers industrials (1.425), cuina, fleca i bugaderia (1.075), i a botigues, mòduls i espais comuns (893). Alguns dels interns han comès delictes molt greus, ja que “el que s’avalua és si la persona presenta un nivell de risc baix de reincidència delictiva i un comportament i evolució positius en termes de rehabilitació”. El departament recorda que en 40 anys de competències de la Generalitat en matèria penitenciària no s’ha produït cap assassinat d’un treballador per part d’un intern.


Altres notícies:


 

La trajectòria del reclús

La consellera ha donat altre cop el condol a la família i companys de la víctima i ha repassat la trajectòria del reclús que es va suïcidar després de matar la cuinera. L’abril del 2016 I.S.O. va matar, també amb un ganivet, una dona amb qui havia tingut contactes anteriorment i va presentar-se voluntàriament a la comissaria dels Mossos d’Esquadra més propera. Immediatament va ser empresonat a Mas d’Enric. El 2018 va ser condemnat a 11 anys de presó per assassinat amb els atenuants de confessió i embriaguesa i va ser classificat en segon grau, el règim ordinari. Hauria pogut sortir en llibertat l’abril del 2027.

‘Digne de confiança’

Des d’aleshores, el seu pas per la presó havia estat correcte, sense relacionar-se gaire amb altres interns, però sense cap conflicte important, amb bona conducta i “digne de confiança”. El seu risc de reincidència i de violència intrainstitucional va ser sempre baix, excepte el maig del 2020, a l’inici de la pandèmia de covid, quan va ser mitjà. En totes les avaluacions de comportament o de participació en tallers i la feina al CIRE obtenia bona nota. No obstant, l’octubre del 2023 va donar un cop de puny a un intern, de qui deia que l’insultava. Va reconèixer els fets i no es va enfrontar als funcionaris, que el van aïllar a la seva cel·la durant aquell dia. Posteriorment va ser sancionat a 11 dies d’aïllament a la seva cel·la per aquests fets, però la sanció encara no s’havia complert.

El seu pas per la presó havia estat correcte, sense relacionar-se gaire amb altres interns, però sense cap conflicte important, amb bona conducta i “digne de confiança”

 

Els treballadors de la presó el van instar a participar en activitats d’intervenció psicosocial, però ell no va voler. Això va fer que no pogués progressar de grau, però no l’impedia seguir treballant pel CIRE. Segons ell, no tenia suport social o familiar fora del centre, i per tant no tenia gaires incentius per tenir permisos de sortida o el tercer grau.

Quatre anys treballant a la cuina

Feia quatre anys que treballava a la cuina, excepte en els últims mesos del 2023 a causa de la sanció pel cop de puny, i havia arribat a cap de grup perquè tenia formació i dedicació. No hi havia cap queixa contra ell de cap company ni de la cuinera morta. De fet, els responsables de la cuina van demanar al CIRE i a la junta de tractament que el readmetessin després de la sanció de l’octubre passat.

Els ganivets de la cuina

Sobre les mesures de seguretat de les cuines de les presons, Ubasart ha explicat que les eines i ganivets estan custodiats dins d’un armari al búnquer de funcionaris. Quan els interns entren a la cuina després de canviar-se de roba van a recollir les eines necessàries per realitzar la seva feina, i el funcionari del búnquer les entrega amb el degut registre d’identitat. Al finalitzar el torn de treball els interns han de retornar els estris de treball i ningú pot sortir de l’establiment fins que es recompten les eines i ganivets de l’armari de custòdia. Així mateix, els interns han de passar per detectors de metalls tan a l’entrada com a la sortida del torn. Al llarg del torn, a la cuina, hi ha presència de personal de règim interior per exercir tasques de vigilància i manteniment de la convivència.

Es reforçarà el personal de cuina

Per millorar la seguretat a les cuines, Ubasart ja va explicar dimarts que immediatament s’augmentarà el personal funcionari de vigilància, que es reforçarà el personal de cuina perquè mai es quedi un treballador sol i que es reforçaran els sistemes d’emergència, facilitant dispositius de comunicació i polsadors d’alerta. Per a les properes setmanes es revisaran els protocols i els espais conjuntament amb el personal, el CIRE participarà en les reunions de les juntes de tractament i es formarà al personal del CIRE sobre els nous perfils d’interns i formes d’atenció i treball als centres penitenciaris. Per últim, Justícia modificarà una circular del 2002 per avaluar i revisar el nivell de risc dels diversos serveis auxiliars del CIRE, cosa que tindrà un impacte en el perfil d’interns que poden accedir a cada servei.

A banda, la consellera ha reiterat les mesures més estructurals per millorar la vida a les presons, com l’augment de personal o el desplegament de les unitats d’intervenció especialitzada per als interns menys adaptats.

Diàleg i responsabilitat

En la seva segona intervenció, Ubasart ha dit que, davant de les peticions de dimissió per part dels treballadors i de bona part de l’oposició política, el departament assumirà les responsabilitats que pertoquin quan la investigació del cas hagi conclòs. No obstant, ha reiterat que no pensa dimitir ni fer destitucions en un moment de gestió d’una crisi com aquesta. “Una dimissió o cessament avançarà en la prevenció de riscos als centres penitenciaris? Seria més fàcil, però no responsable per part nostra”, ha dit. En tot cas, ha tornat a estendre la mà als sindicats per dialogar. “Dos no parlen si un no vol”, ha reblat.

Entenent que ara mateix hi ha clima preelectoral, ha demanat als parlamentaris fer anàlisis rigorosos i seriosos, i diferenciar entre un incident puntual molt greu, com la mort de la cuinera, amb altres qüestions del dia a dia a l’interior dels centres. Per això, ha recordat les mesures concretes per evitar fets com el de Mas d’Enric i altres més estructurals per millorar el clima de convivència als centres, que s’ha deteriorat en els últims anys.

Calderó també ha intervingut breument per respondre preguntes concretes dels parlamentaris sobre assumptes més detallats dels que ja havia parlat la consellera.

Redacció – ACN

 

Salvador Ferré: ‘La Canonja ha tornat al teatre gràcies al nou Teatre Municipal de l’Orfeó’

El regidor de Cultura de l’Ajuntament de La Canonja, assegut al pati de butaques. Foto: Alberich fotògrafs

El nou Orfeó Canongí Teatre Municipal (OCTM) ha superat un any des de la seva reapertura el gener de 2023 en el que ha suposat una gran inversió feta per l’Ajuntament no només per redreçar un equipament ple de mancances, sinó per fer un salt quant a programació escènica. La Canonja es dota, per tant, d’un recinte que li permet recuperar públic local i a més a més atreure el forani. Salvador Ferré, el regidor de Cultura, ha estat el director d’orquestra d’aquesta recuperació i el cap visible del nou enfoc de l’equipament. Ho explica en aquesta entrevista a TotsTarragona21.

Com recorda la inauguració, on els protagonistes van ser dos canongins?

La recordo amb una gran alegria. Ho teníem tot molt ben treballat, tant quant al projecte, la programació i la jornada inaugural en concret. Vam tenir la sort de poder comptar amb dues persones nascudes a La Canonja, el compositor i director  Daniel Espasa i el ballarí i coreògraf Aleix Mañé, que evidentment resideixen fora donada la seva dedicació professional i l’atíssim nivell que tenen.

Quin balanç fa d’aquest any i escaig i de la resposta del públic?

Hi havia el dubte de com aniria tractant-se del primer any i com respondria la gent del poble i si seríem capaços de captar públic de fora del municipi. I la veritat és que n’estem molt satisfets. Hem fet un balanç molt positiu: l’ocupació ha estat del 78 per cent, que és força bona. La major part dels dies el teatre ha estat ple o gairebé ple.

Han tingut oscil.lacions de públic?

En funció del que programes n’hi ha. El que més agrada són les comèdies i quan les programes tens molt de percentatge d’èxit assegurat. Però crec que hem de fer una programació variada on no només oferim comèdies per riure, sinó obres que et facin pensar, que et remoguin, que tinguin un rerefons, que la gent es pugui fer preguntes un cop abandoni el teatre, que ofereixi un missatge, i la veritat és que això es reflexa amb la programació.

De la programació d’arts escèniques, el teatre és el que més bé funciona?

Més que la música, tot i que hem tingut la Lídia Pujol, hem programat música clàssica en homenatge a Pau Casals, hem recuperat la sarsuela, hem ofert una obra dedicada a Pau Vidal, baríton canongí que va tenir projecció, i vam apostar per Àngel Òdena. Era també una aposta per portar gent de fora.

També funciona el festival de màgia, ja ho feia abans. Portem 19 anys amb ell i està absolutament consolidat. Al teatre de l’Orfeó ha acabat de trobar el seu espai, un lloc magnífic, per exposar-lo.

El nou Orfeó està pensat per a la població de La Canonja, i en segon terme, per la gent del Camp de Tarragona L’equipament està suposant un abans i un després a nivell cultural i social, especialment per la gent de La Canonja?

Sí, sens dubte. He notat des del primer dia que poder comptar amb un recinte nou, atractiu, ben remodelat, que respecta l’arquitetura història suposa que la ciutadania de La Canonja ha assumit que cada dissabte té una obra de teatre o un concert on anar-hi, i que s’ha d’arreglar i després de l’obra, si convé, anar a sopar. S’ha creat l’hàbit de dir: ‘Anem al teatre’. Hi ha un cert orgull de disposar d’aquest equipament a casa nostra. Això no existia a La Canonja, potser sí en el passat. La gent ha tornat a recuperar allò que amb els seus pares i avis passava, que era anar a l’Orfeó.

“Pretenem viure experiències teatrals que t’enriqueixin com a persona. La cultura t’ha de fer pensar”

La gent de La Canonja sol anar al teatre a Reus o a Tarragona?

Hi ha gent que sí que hi va, però no tot el públic que ve a l’Orfeó va a Reus o a Tarragona. Per tant, s’ha despertat un públic nou. Pretenem també educar en aquest camp, viure experiències teatrals que t’enriqueixin com a persona. Josep Maria Pou diu que la cultura t’ha de fer pensar. La gent gran que havia consumit molt teatre i música a La Canonja, a través de l‘Orfeó i del Casino,  ho ha recuperat ara. I a la gent jove li ofereixes una proposta diferent.

No tot és ‘divertimento’ i comèdia

Així és. I es tracta també que els espectacles que portem tinguin un cert nivell. El dia 23 de març presentem la Mayte Martín, que està fent una gira per tot Espanya presentant el seu disc, i això ens situa al nivell de teatres com la Maestranza de Sevilla, el Palau de la Música Catalana, el Teatro de la Zarzuela de Madrid, l’Auditori Manuel de Falla de Granada,… Estem jugant en aquest nivell portant a aquesta artista.


Altres notícies:


Porteu propostes de nivell barceloní

Sí, tot i que hem fet també a la tardor un cicle de teatre de quilòmetre zero, amb companyies locals, però de gran nivell, com és el cas de la Sala Trono.

En tot equipament, especialment quan arranca, com és el cas, és clau la figura del programador. Ho és aquí?

Hem tingut sort. El tècnic de cultura és un gran professional. Es tracta del Felicià Cañellas. Crec que fa una gran feina.

Programeu per temporades de sis mesos

El primer que el tècnic i jo vam fer va ser seure’ns i dibuixar el projecte anual. I vam fixar les pautes. Des de gener a juny tenim la programació d’hivern-primavera, amb dues falces intercalades: una obra de teatre per la Festa Major d’hivern -que no forma part dels abonaments-  i la Festa de la Municipalitat, al voltant del 15 d’abril. Aquí recuperem la tradició lírica de La Canonja, especialment la sarsuela.

‘Hem recuperat la sarsuela que es feia a La Canonja. Foto: Cedida

No se’n fa, de sarsuela, avui en dia

Aquí hi havia molta tradició. Recordo el meu sogre i pares d’amics meus que n’eren grans seguidors. Volem que sigui el símbol de la gent del passat. L’any passat vam portar una companyia valenciana a oferir un repertori de sarsuela. La caixa escènica es reduïda, per mantenir l’espai original, i això dificulta fer-les completes, per això representem un repertori d’obres, com Doña Francisquita i altres, per exemple. El 14 d’abril escenificarem de nou sarsuela.

Seguim amb la programació

Quan arribem al juny fem una aturada i presentem el ‘Surt a la fresca’. Enguany tindrà lloc a la plaça d’Europa, al costat de l’Orfeó, que s’usarà com a camerino. I després entrem en la Festa Major d’estiu, on també presentem una obra de teatre a l’Orfeó. Encabat ens anem de vacances i la voluntat és la de tornar a col.laborar amb el Festival Internacional de Teatre de Tarragona, com vam fer l’any passat. Parlem de finals d’agost i inicis de setembre. Després comencem la programació de tardor-Nadal, amb un festival de cinema, la màgia de l’Impossible, tornarem al teatre quilòmetre zero i una gala musical de tall més clàssica: celebrem un aniversari d’un violinista canongí de metitats del segle passat, l’Antoni Brossa. Acabaríem la temporada amb un concert de Nadal. A diferència de l’any passat, hem afegit dues acuacions a l’hivern-primavera.

Ve públic de fora als espectacles que programen?

Molta. A La Canonja ens coneixem tots. També ve gent arrossegada per vilatans de La Canonja. I finalment tenim un tipus de públic de fora que s’ha acostumat a venir, especialment aficionats al teatre. Casos com els de Mayte Martín arrossegaven molt públic.

Quina política  de preus segueixen?

Molt econòmica. Un exemple: per 12 euros pots veure la Mayte Martín. El mes passat va actuar al Teatre Fortuny de Reus i l’entrada més barata costava 25 euros. I al Palau de la Música, surten per entre 30 i tants i 50 i escaig euros. La política de l’Ajuntament és que si volem que la gent vagi al teatre els hi hem de facilitar, no regalar. Si poso els mateixos preus que a Reus o Tarragona ni la gent de fora no vindrà. És evident que és una activitat deficitària, tot el pressupost d’espectacles de la regidoria de Cultura puja a 180.000 euros anuals, amb uns ingressos que no arribem als 40.000 euros. Parlem dels espectacles de l’Orfeó i Surt a la fresca. Es tracta d’un gran esforç econòmic per l’Ajuntament. Abans no arribava als 80.000 euros.

Ara juguen una altra lliga

És així.

Juguen la lliga escènica del Camp de Tarragona

És així, però un cop aixecat el llistó, encabat no el pots rebaixar. Tenim sort que l’alcalde creu en la cultura, en l’Orfeó, en el Mamutus, i tenim recursos. Per mi ha estat un plaer i un orgull haver estat regidor de Cultura en aquesta època.

Jaume Garcia

 

La FiM Vila-seca celebra 20 anys amb 40 propostes ‘arriscades i diverses’

Autoritats i organiztadors, en una foto de família davant el Castell de Vila-seca. Foto: Tots21

Ha vist passar pels seus escenaris grups aleshores desconeguts com Manel o El Petit de Ca l’Eril, per citar-ne només dos. La Fira de Música Emergent i Familiar de Vila-seca , pensada per a professionals i públic amb inquietuds, acompleix 20 anys havent aconseguit l’ojectiu de ser catapulta dels grups i solistes nous, innovadors, atrevits, però també familiars. Del 16 al 19 de maig arriba una nova edició que novament bat rècords.

Per exemple, en els vuit escenaris del festival – el Castell de Vila-seca, el Celler de Vila-seca, el Parc de la Formiga, l’Auditori Josep Carreras, l’Auditori Alcalde Josep Malapeira, el magatzem i trencadora d’avellanes ‘Cal Parera’ i la Plaça de Voltes.-hi desfilaran més de 150 artistes, dels quals un 65% seran propostes liderades o formades per dones. A més, el 92% dels projectes musicals són estrenes. La FiM ha rebut més de 700 propostes, i ha hagut de fer un fort cribatge. Així, oferirà 39 propostes musicals, amb 55 actuacions.

Dos són els camps de la FiM: la secció Emergent i la Familiar. Les propostes emergents són “arriscades i diverses”. S’hi oferiran 23 actuacions de grups emergents amb “molts noms desconeguts i per descobrir” com la cantautora Elena García, el duet Carmen y María, Dianka o Andreu Peral, i altres “que ja comencen a sonar i que se’ls augura una trajectòria de futur interessant”, com Eloi Duran, LLUM o Mama Dousha, segons ha detallat el director artístic del festival, Martí Marfà. D’altra banda, s’oferiran setze propostes familiars, amb 32 actuacions, on es barregen estrenes de noves produccions i companyies històriques.

La FiM té 20 anys, però l’actual empresa que ho gestiona, quatre, des de l’any 2021 quan es va reprendre el projecte, cancel.lat durant cinc anys, entre el 2016 i el 2020. Ara s’han aconseguit els objectius marcats. “La FiM torna a ser la cita primaveral del sector musical”, ha defensat el director artístic del certamen, qui ha afegit que també esdevé “una trobada professional de referència i, alhora, és un escenari d’estrena per a nous artistes i nous públics”.

Unes paraules que també ha compartit la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vila-seca, Manuela Moya, qui ha afirmat que “arribar a una 20a edició és tota una declaració d’intencions”. Moya ha subratllat que la FiM és “un espai necessari” a Catalunya, sobretot, per ajudar aquelles propostes emergents i familiars a projectar-se.

Marfà i Moya també han coincidit en afirmar que enguany, amb la celebració dels vint anys, “es culmina el cicle de represa” i “és moment de fer balanç, de gaudir de la feina feta i de celebrar els èxits assolits”. De fet, el consistori ja està treballant en un nou espai per a l’homenatge de les dues dècades de recorregut de la FiM, on s’espera que hi participin tots els directors artístics que han format part del projecte.

La secció Emergent

La secció Emergent presentarà Alba Armengou, Andreu Peral, Apel·les Carod, Belén Natalí, Carla Collado, Carmen y Maria, Dianka, Elena García, Eloi Duran, Filipin Yess, Kuu, La Niña Paracaídas, Les Testarudes, LLUM, Mama Dousha, Sandra Monfort, Sara Aldana i VITTARA.

D’altra banda, les propostes familiars aniran a càrrec de 2princesesbarbudes, Alba Careta i Henrio, David Font Forcada, December Quintet, Kune Teatre, La Curiosa, La Ludwig Band, La Menuda Produccions, Landry, Parcours, Pentina el Gat, Pep Farrés i Guillem Martí, Ramon Prats, Sound de Secà, The Penguins- Reggae Per Xics i Txalap.art.

Paral·lelament a la programació oficial, el FiM també acull la Programació OFF, comissariada pel Conservatori de Vila-seca i per l’Associació Rodautors, on també hi participen grups locals del municipi amb diferents estils i formacions. En aquest cas, les actuacions tindran lloc a la Plaça de Voltes, al Parc de la Formiga i pels carrers de Vila-seca del 6 al 7 de maig.

Programa per a professionals

Amb la voluntat de seguir sent un espai per als professionals del sector, la FiM també ha organitzat diversos tallers i espais de trobada. Entre elles, destaca la Jornada Catalan Arts per a Professionals Emergents que tindrà lloc el 17 de maig. A més, enguany i com a novetat, també s’ha organitzat, conjuntament amb la Fundació SGAE, una jornada específica adreçada a músics i autors musicals emergents, que tindrà lloc el 18 de maig, en el marc del projecte SOC AUTOR, i on també hi participa la xarxa de Cases de la Música.

 

Reus vol millor connectivitat i més capacitat per la futura Estació Intermodal

La tinent d’alcaldessa d’Urbanisme i Habitatge de l’Ajuntament de Reus, Marina Berasategui. Foto: Cedida

L’Ajuntament de Reus ha presentat al·legacions a l’estudi informatiu de la nova Estació Intermodal Reus-Vila-seca, publicat pel Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible, amb l’objectiu de millorar el projecte en relació a la seva capacitat, intermodalitat i connectivitat amb la resta d’infraestructures de transport.

Amb tot, segons ha explicat la la tinenta d’alcaldessa responsable de l’àrea d’Urbanisme i Habitatge i regidora d’Urbanisme, Marina Berasategui, l’Ajuntament de Reus posa en valor en l’escrit d’al·legacions que la possibilitat de tenir una connectivitat pròpia del Camp de Tarragona és una bona oportunitat per a estructurar i cohesionar el territori. En aquest sentit, també es considera que ho és sumar una nova estació ferroviària intermodal, que faciliti la mobilitat interurbana dels municipis del Camp, la mobilitat regional i la nacional tot millorant l’accessibilitat en diferents mitjans de transport.

Partint d’aquest concepte, destaca que l’emplaçament de l’estació al punt de encreuament de les dues línies de tren en funcionament a l’actualitat és un encert des del punt de vista de la connectivitat sempre que es garanteixi la intermodalitat de tots els mitjans de transport. L’emplaçament facilita la connexió entre tren convencional, tren d’alta velocitat, tramvia, bus, cotxe i a peu.

És precisament aquesta connectivitat i intermodalitat la que preveu millorar l’Ajuntament amb un paquet de les al·legacions presentades. En aquest sentit, des del consistori reusenc es demana connexió amb tren llançadora entre la futura Estació lntermodal i l’actual estació del Camp de Tarragona, així com preveure una bona i fluida connexió entre Barcelona i l’Estació Intermodal, amb un servei ferroviari origen-destí que connecti les dues principals conurbacions urbanes de Catalunya i els seus aeroports; garanteixi una veritable intermodalitat i doni un servei adequat a la població de l’àrea metropolitana de Tarragona.

A més del comentat anteriorment, també es vol garantir una connexió fluida amb un bus llançadora, entre l’Estació Intermodal i l’Aeroport de Reus i contemplar la possibilitat que pugui ser gestionada per l’empresa municipal Reus Transport. També es vol fer una  previsió d’espai de parada a l’estació per a la regulació del bus urbà, millorar el vial de connexió de l’estació Intermodal amb la rotonda de la T-11 i l’avinguda de Bellissens i dissenyar-lo amb espais per a busos, carril bici i vianants, a més d’adequar els camins de connexió de l’estació amb el nucli urbà de La Plana i Vila-seca per a l’ús segur per part de vianants, bicicletes i cotxes. L’última de les al·legacions en aquest sentit fa referència a definir itineraris per a vianants i bicicletes als nous vials que connectin amb la xarxa de carrils bici a les avingudes de Bellissens i de Salou; i incloure un aparcament de bicicletes segur i vigilat a l’estació.

Imatge virtual de la futura estació intermodal. Foto: Cedida

Imatge virtual de la futura estació intermodal. Foto: Cedida

Amb més capacitat i més “verda”

Un altre paquet de propostes de millora van dirigides a la capacitat de la futura estació. Els responsables de l’Ajuntament de Reus volen que es faci una previsió d’una estació amb almenys 6 vies que permeti garantir la màxima intermodalitat ferroviària futura de l’equipament. Així, consideren que cal definir un traçat que permeti segregar el transport de passatgers del de mercaderies, sent el de mercaderies allunyat de la zona urbana i habitada. En el cas que les mercaderies acabin passant per l’estació Intermodal, cal preveure les mesures necessàries perquè ho facin de forma segura i segregada dels viatgers.

Per últim les al·legacions de l’Ajuntament preveuen un tercer paquet el clau de ciutat verda, donat que s’insisteix a incorporar un disseny i mesures de construcció sostenible pel projecte de l’edifici de la nova estació. També s’insta a preveure solucions per mantenir la connectivitat i l’accessibilitat dels camins rurals afectats pel projecte de l’estació, per als residents locals i les activitats agrícoles, al mateix temps que es vol dotar als vials de connexió de l’estació, el pàrquing i la pròpia estació de zones verdes, arbrat, i paviments drenants, per tal de millorar la integració paisatgística de l’estació i reduir els efectes sobre la permeabilitat del sol i l’efecte d’illa de calor.

 

L’equip mèdic de Mas Enric no atendrà els presos sense un funcionari present

Treballadors penitenciaris en roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Foto: Blanca Blay

L’equip mèdic del centre penitenciari de Mas d’Enric, al Catllar (Tarragonès), no farà atenció mèdica programada als mòduls de la presó si no es garanteix la presència d’un funcionari a la porta del consultori mèdic, segons ha avançat ‘Diari de Tarragona’ i ha pogut confirmar l’ACN.

Després del succés “tràgic” del 13 de març passat, la mort d’una cuinera en aquest centre a mans d’un pres que després es va suïcidar, els sanitaris han decidit adoptar la mesura per “l’escalada progressiva” d’agressions a les consultes mèdiques i per la manca de mitjans i de funcionaris de presons.

‘La política d’aquesta administració ha portat a un assassinat’

Per altra banda, els treballadors penitenciaris insisteixen a demanar la dimissió de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, i reclamen al president Pere Aragonès que els destitueixi si no deixen el càrrec. “No volem mans tacades de sang”, han dit aquest dimarts portaveus dels treballadors en roda de premsa. “No les acceptarem en cap moment. El resultat de les polítiques d’aquesta administració han portat a un assassinat”, ha afirmat la Sandra, jurista i criminòloga al CP Lledoners. Els treballadors, al marge dels sindicats, han reclamat més personal i eines així com ser reconeguts com a agents de l’autoritat. “És de sentit comú que se’ns doti de mesures per tornar vius a casa”, han expressat.

Ho ha dit la Sandra, que ha explicat que la legislació penitenciària contempla que tant el règim d’interior com el de tractament són “indispensables”. “Sense règim, seguretat i disciplina no pot haver-hi tractament, i sense tractament no pot haver-hi rehabilitació”, ha comentat.

La Raquel, funcionària de vigilància al CP Quatre Camins, ha denunciat que no tenen eines per assegurar el compliment del règim i de la seguretat. Per exemple, ha relatat com als mòduls hi pot haver 120 o 150 interns i els vigilants es troben allà “pràcticament sols” per mediar. “És un còctel Molotov brutal”, ha dit respecte al fet que els interns estiguin “barrejats” i n’hi hagi amb patologies psiquiàtriques, irascibles, alguns amb condemnes curtes, altres llargues, i també aquells que volen seguir el tractament.

En la mateixa línia s’ha expressat el Gabi, funcionari de vigilància de Ponent, que ha denunciat que la manca de personal “és molt forta” i que és “impossible” dur a terme un servei “amb professionalitat” malgrat la qualitat humana “excepcional” que hi ha dins del col·lectiu.

Denuncien “el bonisme” i reclamen més autoritat

Per la seva banda, la Francina, funcionària de vigilància al CP Mas d’Enric, ha incidit en la necessitat “de treballar en un ordre” per preservar la seguretat a les presons. Aquesta treballadora ha dit, per exemple, que el personal del CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció) és el col·lectiu que treballa “amb més risc”, ja que ho fan en espais com la cuina, on hi ha ganivets, o en tallers on hi ha tisores, cúters o tornavisos que en un moment determinat poden ser armes. “Com l’arma blanca que va matar la Núria”, ha dit en relació a la cuinera morta a mans d’un intern dimecres passat a la presó del Catllar.

La Francina també ha denunciat “el bonisme” de les polítiques de l’administració penitenciària que, en forma de circulars o instruccions, ha minvat l’autoritat i la seguretat del col·lectiu de presons i no els deixa treballar. “Ens lliguen de mans i peus”, ha dit aquesta funcionària, que ha lamentat no tenir mitjans per sancionar agressions verbals o conductes que, a causa d’això, acaben derivant en agressions físiques.

Alguns exemples d’aquesta deriva citats pels treballadors durant la roda de premsa tenen a veure amb el fet que cada vegada poden fer menys escorcolls -on de vegades troben droga, mòbils o armes de fabricació artesanal- o que les sancions als interns s’apliquen a la baixa.

Segons dades facilitades per Justícia, els escorcolls a centres penitenciaris catalans (a interns, cel·les, etc.) van ser 101.163 l’any 2023, dels quals en un 5% s’ha trobat material no autoritzat. Són més que els escorcolls fets el 2022, quan van ser un total de 84.000. Des d’inicis del 2024, se n’han fet 16.478.

“Estem pervertint les eines que tenim fins i tot reglamentàries per adaptar-les a un menor gravamen de cara als interns, ha dit la Sandra. Així, per exemple, han assenyalat que hi ha conductes que fa un temps suposaven una regressió a primer grau i ara ja no perquè se’ls diu que les conductes es poden treballar en règim ordinari.

ACN

 

La qualitat de l’aire al Camp de Tarragona és bona, segons l’Observatori

La presentació ha comptat amb representants de Repsol, del Govern, de la URV i dels municipis. Foto: ACN

La qualitat general de l’aire que respira el Camp de Tarragona “és bona”, segons l’Observatori de la Qualitat de l’Aire tarragoní, tot i que els seus experts han detectat un increment de Compostos Orgànics Volàtils (COV) a l’entorn del polígon químic sud durant el 2023, que pot deures a diversos factors.

Enguany, per primera vegada s’han publicat les puntes captades de l’1,3 butadiè. Un 1% dels 17.000 registres captats va superar el valor de referència de 20 µg/m³. Aquest límit no està fixat per normativa sinó que l’ha escollit la mateixa indústria a partir d’un model canadenc.

Els resultats de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona s’han presentat públicament a Tarragona amb la presència de Francesc Borrull, director de l’estudi i catedràtic de Química Analítica de la URV, així com del director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho; el delegat del Govern al Camp de Tarragona, Àngel Xifré; el rector de la URV, Josep Pallarès, i l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz.

En la seva intervenció els portaveus públics s’han mostrat satisfets amb el treball i el director del complex de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, ha ratificat els seu compromís de millora de la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona.

La gran novetat d’enguany de l’Observatori és que per primera vegada s’han publicat les puntes captades del compost 1,3 butadiè. En concret s’ha fet a partir de les mostres recollides per un equip (cromatògraf) en línia situat al Morell, el municipi que els darrers anys havia acumulat valors més alts d’aquest compost. Així, es van recollir dades cada 30 minuts durant tot el 2023, fins a obtenir quasi 17.000 registres. Pels impulsors de l’estudi, les puntes són els valors superiors a 20 micrograms per metre cúbic (µg/m³). Així, es van superar en un 1% dels casos, per sota del 2% del 2022. Tal com apareix recollit en l’informe, s’han arribat a captar alguns episodis superiors a 100 µg/m³, amb un pic màxim de quasi 200 µg/m³ a finals de març de l’any passat.

Sancho ha explicat que a partir d’aquest centenar de puntes detectades des de Repsol han impulsat una cinquantena d’informes interns per mirar d’esbrinar si hi ha una relació entre l’activitat industrial i el pic contaminant. Així, el seguiment en continu els permet “tenir informació” i “revisar en aquell moment” les operatives “per si alguna activitat és la causa de la punta”. “A vegades no és possible identificar-ho, però altres, sí”, ha assegurat. Amb tot, ha afirmat que l’ambició de la companyia que dirigeix és “arribar al 0%” de puntes.

A banda, des de l’Observatori també tenen com a referència el valor de 2 µg/m³, ja que és el límit de mitjana anual recomanat per l’Ontario Ministry of the Environment -administració mediambiental d’Ontario (Canadà)-. De les 17.000 mostres, en un 7% es van superar aquests 2 µg/m³. Segons les dades, el 2022 aquest llindar es va excedir en un 10% dels casos.

En aquest sentit, la mitjana anual del 2023 al Morell de les dades captades per aquest equip en línia va ser d’1,43 µg/m³, un registre similar als 1,67 µg/m³ de mitjana que va donar el sistema de mostreig passiu, tal com han destacat des de l’Observatori. Paral·lelament, al setembre es va posar en marxa un segon equip a Constantí, i per ara els resultats són “similars” als del Morell, segons els impulsors de l’estudi.

Evolució

Un altre dels elements més estudiats és el sumatori dels 75 Compostos Orgànics Volàtils (COV) captats. El 2023 els registres més alts van ser a l’entorn del polígon petroquímic sud. Així, el més destacat va ser el de la Universitat Laboral (82,4 µg/m³ de mitjana anual), seguit de la Canonja (61,3 µg/m³) i la Pineda (58,1 µg/m³). En canvi, al nucli urbà de Vila-seca es van registrar 20,7 µg/m³, una xifra quasi idèntica a la d’Alcover (21 µg/m³), un municipi més allunyat dels grans polígons industrials de la regió. La mitjana més baixa però, va ser a Prades (8,13 µg/m³), municipi del Baix Camp situat a 1.000 metres d’altitud i allunyat de l’àrea metropolitana tarragonina. Pel que fa a les quatre capitals de demarcació catalanes, on s’ha detectat una mitjana inferior de COV ha estat a Tarragona (29,9 µg/m³), per sota de Barcelona (44,4), Lleida (39,7) i Girona (38,1).

Per altra banda, l’informe d’enguany també permet analitzar l’evolució dels COV en un cicle de cinc anys. En la majoria dels casos, aquest paràmetre el 2023 s’ha incrementat respecte l’any anterior i en llocs com la Universitat Laboral, la Canonja o la Pineda s’ha establert el nivell més alt de contaminació de la sèrie. El cas específic de la Laboral l’ha analitzat el director de l’estudi i catedràtic de Química Analítica de la URV, Francesc Borrull, que ha indicat que cap a finals del 2023 es va detectar un increment dels COV, especialment d’un d’ells, l’acetat de metil.

Metodologia i benzè

L’Observatori sobre la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona està impulsat per Repsol, amb els suport de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), la coordinació de l’Institut Cerdà i la direcció científica de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L’estudi avalua les immissions -la concentració d’un contaminant que respiraria una persona en un punt concret del territori-i la presència de Compostos Orgànics Volàtils (COV) al Camp de Tarragona.

Per recollir les dades es monitoritzen fins a 22 punts, dels quals divuit són en dotze municipis diferents del Camp de Tarragona, a més de Prades (Baix Camp), Barcelona, Lleida i Girona. Es fa mitjançant uns aparells que recullen mostres de les immissions durant catorze dies al mes. En conjunt s’estudien fins a 75 COV diferents, amb especial atenció als que es generen en les instal·lacions de la indústria petroquímica del Camp de Tarragona, com el benzè, l’1,3 butadiè i l’1,2 dicloroetà, entre altres.

No s’arriba als límits

De tots aquests, tan sols el benzè està regulat per llei. La normativa europea fixa un màxim de 5 micrograms per metre cúbic (µg/m³) de mitjana anual en un mateix punt. Segons les dades recollides per l’Observatori en cap dels punts d’estudi s’arriba a aquesta xifra i ni tan sols se superen els 2 µg/m³. Els registres més alts són els dels punts de control de la Universitat Laboral (1,77 µg/m³) i els de Constantí (1,68 µg/m³), que superen zones amb més incidència del trànsit com el mateix centre de la ciutat de Tarragona (0,80 µg/m³), però també la ciutat de Barcelona (0,89 µg/m³).

Per la seva banda, en aquest cas la Generalitat sí que fa un control d’aquesta substància gràcies a dos equips en línia que té instal·lats a Constantí i Puigdelfí, que recullen dades cada hora des de fa més de quinze anys. En la taula rodona posterior a la presentació de l’estudi, el delegat del Govern al Camp de Tarragona, Àngel Xifré, ha valorat que l’Observatori és “un exercici de transparència” de la indústria química “únic al món” que “ha de continuar”.

Tanmateix, ha reconegut que l’administració “hauria d’establir valors de referència” en compostos com l’1,3 butadiè i ha apuntat que “és la part legislativa” qui ho ha de fer .”N’hi ha alguns, i per seguretat de tothom, que seria convenient que hi fossin, perquè la gent estigués convençuda que els valors demostren que hi ha una bona qualitat de l’aire”, ha remarcat. A la vegada, ha comentat que el de Tarragona és “el polígon químic més monitoritzat del món”.

En aquest sentit, l‘alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, ha assegurat que es creu les dades publicades i ha manifestat que la tasca és “fer-les arribar a la població” per evitar desconfiances. El rector de la URV, Josep Pallarès, ha afegit que el prestigi de la universitat avala els resultats.

Redacció – ACN

Seguirà ampliació

 

16.000 dones del Camp de Tarragona s’han interessat pels productes menstruals gratuïts

La farmacèutica Èlia Esteve explica el funcionament dels productes menstruals a una clienta. Foto: Cedida

Un total de 15.917 dones de la vegueria de Tarragona s’han adreçat a les farmàcies de la demarcació des del passat 4 de març per adquirir productes menstruals reutilitzables dins la campanya “La meva regla, les meves regles“. Aquesta iniciativa impulsada pel Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya posa a disposició de totes les dones del país, de manera gratuïta, copes i calces menstruals i compreses de tela.

Durant els prop de quinze dies que la campanya porta en marxa, s’han dispensat 13.305 productes menstruals en les 201 farmàcies adherides a l’acció a la vegueria de Tarragona. S’ha fet també 2.612 reserves de producte. Per comarques, el Tarragonès és on més productes menstruals reutilitzables s’han recollit, un total de 6.392; seguit del Baix Camp amb 5.358; l’Alt Camp amb 971; la Conca de Barberà amb 511 i el Priorat amb 136. Per tipus de producte, a la vegueria de Tarragona les calces menstruals han estat les més sol·licitades per les dones amb un 54,8% del total, seguides de les copes menstruals que han demanat un 32,9% de les dones i, finalment, les compreses de tela, que han estat les escollides per un 12,3% de la població femenina. A escala global, a cada hora s’entreguen 2.000 productes menstruals reutilitzables a les farmàcies d’arreu de Catalunya que ja han repartit, avui dia, 225.000 unitats en les 3.284 farmàcies catalanes participants.

Aquestes dades les ha donat a conèixer el delegat del Govern a Tarragona, Àngel Xifré, i la directora dels Serveis Territorials d’Igualtat i Feminismes a la demarcació, Eva Ferran, en una visita a la farmàcia Rosa Maria Seró Martí a Valls. També hi ha assistit la regidora d’Igualtat i Feminismes del municipi, Dèbora Fernández.

El delegat del Govern ha destacat la bona acollida de la campanya per part de la població i ha agraït la tasca de les farmàcies tarragonines per garantir el bon funcionament de la campanya. Àngel Xifré ha explicat que “la campanya és una mesura inèdita al món que trenca tabús i posa els drets sexuals i reproductius de les dones al centre del debat públic i està sent un èxit arreu de Catalunya”. Xifré ha volgut remarcar també “la importància del component social i ecologista d’aquesta acció, ja que combat la pobresa menstrual i en garanteix l’equitat en l’accés als productes i, alhora, fomenta que siguin reutilitzables”.

Per la seva banda, Èlia Esteve, farmacèutica de la farmàcia on s’ha fet la visita, ha explicat que “hi ha moltes usuàries que venen amb la idea clara del producte que volen i d’altres que és la primera vegada que utilitzen aquests productes, moltes d’elles noies joves”. Esteve ha destacat que “aquesta campanya és una bona manera d’incentivar l’ús de productes menstruals reutilitzables”.

Les farmàcies són l’espai on es distribueixen gratuïtament els productes menstruals reutilitzables: una copa menstrual, unes calces menstruals o un paquet de dues compreses de tela a totes aquelles nenes, dones i persones menstruants que ho sol·licitin. Per obtenir el producte de la seva preferència, la persona interessada només haurà de presentar el codi QR, individual i intransferible, que trobarà a l’espai de salut digital La Meva Salut (tant via pàgina web o via aplicació mòbil). En el moment de l’entrega els i les professionals farmacèutiques explicaran quins són els productes menstruals que es reparteixen i acompanyaran en l’elecció del producte que més s’ajusti a les necessitats de cada persona. L’entrega del producte serà immediata, sempre que la farmàcia disposi d’unitats disponibles del producte escollit. Si no és el cas es podrà demanar, com es fa habitualment amb altres productes i medicaments, i estarà disponible en un termini aproximat de 48 hores.

 

Vídeos: ‘Consellera, dimissió’, responen els treballadors de la presó

Una treballadora de Mas d’Enric encenent una espelma en record a la dona assassinada al centre penitenciari. Foto: Neus Bertola

 

Els treballadors de Mas d’Enric han carregat contra les propostes de diàleg de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart i el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó. “No volem mans esteses tacades de sang de la Núria”, han indicat els funcionaris. Els han acusat de mentir i manipular i han exigit a la titular de Justícia que “admeti que no està preparada i plegui”. També han dit que la mort de la Núria no és un fet puntual: “Demà puc ser jo o qualsevol dels meus companys”, ha clamat una empleada visiblement afectada. Prop de 200 funcionaris s’han concentrat a l’exterior de centre des de primera hora per denunciar la “manca de seguretat” que pateixen. A banda, també han exigit la dimissió del director de la presó.

La protesta a la presó de Mas d’Enric ha aplegat prop de 200 treballadors. A dos quarts d’una els manifestants han permès la sortida de 25 funcionaris que es trobaven a l’interior del centre penitenciari des de les set del matí de diumenge. Els crits de “tots som Núria” i “consellera i calderó dimissió” han tornat a ser els càntics més repetits.

 

La Francina, una de les empleades del centre, ha lamentat les paraules de la consellera i del secretari de Mesures Penals i ha criticat que després de cinc dies “ningú hagi assumit culpes” ni hagi sortit “a demanar perdó”. Així mateix, ha avisat que “alguna negligència ha passat quan s’ha emportat una vida per davant”.

També ha reiterat que s’ha obligat els funcionaris a allargar el seu torn i romandre la nit d’aquest diumenge a l’interior de la presó. Ha dit que Calderó menteix i ha afirmat que aquestes ordres s’ha enviat per escrit. “És molt ossat fer aquestes afirmacions però com ell ens dirigeix però no sap com funciona un centre penitenciari fa aquestes declaracions”, ha valorat.

Minut de silenci a Mas d’Enric en record a la companya assassinada. Foto: Autor: Neus Bertola

Una altra treballadora, la Maragda, s’ha mostrat “trista i indignada” amb la situació, no només per la mort de la seva companya Núria, sinó perquè “sembla que als polítics no els importa”, ha dit. En una atenció a la premsa en que s’ha mostrat visiblement afectada, ha recordat que si res no canvia podria tornar a succeir un fet similar: “Demà puc ser jo o qualsevol els meus companys”, ha lamentat.

Per tot plegat ha exigit a Ubasart que assumeixi la seva responsabilitat i plegui: “Senyora consellera només li demanem que accepti i admeti que no està preparada, és com posar la guineu a vigilar la gallina”, ha avisat. Alhora, ha reclamat “mitjans” per protegir, tant als funcionaris com als interns. “Hi ha molts reclusos que estan patint les conseqüències dels quatre matons de torn”, ha assegurat. Així, ha remarcat que no tots els interns són violents.

Demanen la dimissió del director de Mas d’Enric

A les dotze del migdia els concentrats han llegit un manifest en què s’ha exigit la dimissió “immediata” del director del centre, Francisco Romero. En el text, els funcionaris han recordat que aquest és l’únic responsable d’un centre penitenciari de l’Estat sota l’exercici de les funcions del qual s’ha produït un assassinat. “No ha estat un accident ni un fet puntual”, han advertit els membres de la plantilla que han dit que “era qüestió de temps”.

En aquets sentit, han assegurat que el tràgic succés respon a una “cadena d’errors” del qual el fan màxim responsable. “És inacceptable que segueixi al càrrec”, han valorat. Alhora han lamentat la seva “manca de lideratge efectiu” i han afirmat que cal un “canvi de direcció urgent per garantir la seguretat al centre.

També han criticat que després de la mort de la Núria, el director de Mas d’Enric no decretés una jornada de dol. “Es sorprenent i indignant”, han afirmat els empleats que han explicat que el dia després va ordenar que tot seguís com en una jornada ordinària. “La mort de la Núria serà una llosa a la seva esquena de per vida”, han advertit.

Escalada de la inseguretat

Han considerat que des de que el centre penitenciari va obrir les seves portes, la manca d seguretat ha crescut de forma exponencial. “Hem estat testimonis d’una disminució alarmant del nombre de funcionaris de la plantilla interior”, han relatat els afectats que han assenyalat que no s’ha fet cap “esforç per ampliar la plantilla” i que “aquesta negligència ha posat en risc la seguretat de treballadors i interns”.

Els treballadors també han explicat que han estat molts mesos sense subdirector d’Interior i han acusat Romero d’haver desistit de les seves funcions. “La seva inacció i manca de responsabilitat ha anul·lat la nostra autoritat i ha generat impunitat davant les agressions que patim”, han explicat els funcionaris que han dit que els interns “s’han vist empoderats”.

ACN

 

Mercè Gisbert: ‘Si suprimim la tecnologia als estudiants, els neguem com aprendre a contrarestar-la’

Gisbert: ‘Si no tens accés a la tecnologia, quedes exclòs de la IA i de moltes coses, perquè les IA no funcionen amb qualsevol aparell’. Foto: Tots21

Nascuda a la Sénia (Montsià) i vilabellenca d’adopció, Mercè Gisbert és Doctora en Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona (UB), Catedràtica en Tecnologia Educativa de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i coordinadora general del Fòrum Internacional d’Educació i Tecnologia (FIET) que des de fa deu anys lidera la URV i que enguany s’ha centrat a debatre sobre l’entrada de la intel·ligència artificial (IA) en l’educació. Tot plegat la converteix en una de les veus més autoritzades en l’àmbit català i estatal sobre pedagogia, noves tecnologies i, principalment, els reptes educatius que se’ns presenten.

Quan i com neix una eina tan potent com és el FIET?

La primera edició del fòrum es va fer l’any 2014 i la va promoure la Generalitat en el marc del Tricentenari del 1714. L’objectiu era tractar sobre el futur de l’educació i mirar al futur sempre requereix parlar de tecnologia. En aquell moment vam crear una estructura amb un grup d’experts catalans i un grup d’Espanya i del Món, érem unes 100 persones de 17 països i de 64 institucions. La segona edició va ser telemàtica, perquè estàvem confinats, i enguany ens hem reunit 141 experts de 19 països de més de 100 institucions diferents i molt diverses. A banda, anem fent trobades per via telemàtica, perquè aquesta no és una feina que es fa en els quatre dies que ens trobem a Tarragona.

Entenc que no es tracta només del futur de la Pedagogia.

No, no. Parlem de l’educació en general. L’objectiu fonamental és posar l’educació al centre i analitzar la tecnologia en funció del que pot aportar a l’educació i no al revés. La tecnologia és una realitat, per tant, hem de veure com aquesta realitat pot impactar en l’educació per a millorar-la i per fer els processos més eficients i efectius.

Entre els mals resultats de les proves PISA i les inquietants notícies sobre les IA, sumem dos temes espinosos.

En aquest cas són dos móns paral·lels, que són aquí i que es converteixen en dues realitats que no canviaran, i haurem de fer el sigui necessari per fer-les convergir. La qüestió tecnològica i PISA considero que tenen una relació més aviat indirecta, encara que la premsa l’ha volgut relacionar.

Quin és el vostre paper en les decisions finals que prenen les autoritats educatives?

Som més de cent persones en tot el món que discuteixen sobre polítiques educatives, inclusió social, ètica i tecnologia, xarxes de participació ciutadana, nous models d’aprenentatge, nous escenaris… Tot això és una quantitat de coneixement que crea un conjunt molt potent i els resultats poden ser molts i diversos, però l’impacte ja no dependrà de nosaltres, perquè l’únic que podem fer en el nostre cas és transferir les conclusions als organismes públics. Per exemple, nosaltres considerem que la IA és una tecnologia molt potent que impactarà molt més que altres tecnologies en l’àmbit educatiu, però si les polítiques públiques no s’encarreguen d’assegurar l’equitat digital, tindrem un problema més gran encara, perquè la bretxa que produirà serà pitjor que l’actual.

I quina seria la proposta per fer arribar la IA a tothom?

Aquí els experts en ètica i cohesió es fixen sobretot en el fet que, si no tens accés a la tecnologia, quedes exclòs de la IA i de moltes coses, perquè les IA no funcionen amb qualsevol aparell. Això ens porta a pensar que una de les opcions per tenir accés a aquesta tecnologia d’última generació pot ser la Cultura. Què pot fer la Cultura en això? Pot fer una mica d’equilibri, perquè, entesa des de la base, arriba a tots els públics i pot ajudar a apuntalar els coneixements elementals. Des de la creativitat i el desenvolupament artístic també es pot transmetre coneixement i aquesta és la idea immediata. Si no incentivem que el coneixement bàsic de la IA arribi a tots els públics, molta gent que en quedarà fora.

Però es tracta d’una tecnologia que amaga moltes incògnites.

Un dels especialistes ens explicava que ell es nega a parlar d’intel·ligència artificial i que cal parlar de models computacionals que permeten prendre decisions, perquè, en realitat, no és intel·ligència. La intel·ligència és humana, no és artificial, per tant, hi ha tot un discurs sobre aquest tema que hauríem de tenir la serenitat d’afrontar com a societat. Per altra banda, hem de tenir molt clar que no podem començar a aplicar massivament una tecnologia que ha creat una empresa, amb una finalitat que no coneixem, i que segur que no és educativa, perquè seria un desastre i aniríem malament. Per tant, caldrà una nova formació per al professorat i un nou entorn d’aprenentatge

La sensació és que hi ha diversos entorns i models educatius, alguns molt tradicionals i altres molt avançats, i no queda clar quin és el millor.

Ara mateix els models de formació no tenen prou en compte els nous processos d’aprenentatge. Internet, com a xarxa, té una estructura ramificada que es podria dir que emula l’estructura neuronal del cervell per aprendre, i per això enganxa tant. L’estructura de la xarxa és igual que l’estructura mental per captar la informació i construir coneixement. Si tens un sistema clàssic, en el qual un explica i un altre escolta, el cervell se’n va, perquè, fora de l’escola i del format lineal d’ensenyar, hi ha tot un món que no s’adapta al de l’escola. El gran fracàs de l’ús de la tecnologia el tenim aquí, en què el model de l’escola no canvia prou de pressa i l’altre va a mil per hora. Mentalment, estem en el model d’internet, però educativament estem en el d’abans.

Sobre això, hi ha pares que es queixen que la canalla no saps escriure.

Això és una mica allò de “cualquier tiempo pasado fue mejor”, i no és cert, o la màxima de “la letra, con sangre entra”. No podem comparar-nos en com van aprendre els nostres pares i encara menys en com van aprendre els nostres avis. Allò no es pot aplicar. De fet, ara molts dels meus estudiants són avatars tecnològics, perquè no els veig presencialment, de manera que, si pretenc fer allò d’abans, m’equivocaré. La hibridació a tots els nivells és necessària.

La pandèmia va marcar un abans i un després?

La pandèmia va ser molt dura, però la gent ja no recorda de la sort que vam tenir de disposar de la tecnologia per poder continuar endavant. I ara, en comptes de reconèixer que entre tots vam fer un esforç titànic i vam aprendre molt de les noves tecnologies, hi ha una plataforma de 400 famílies que volen tornar a l’ensenyament tradicional… o uns altres pares que reclamen els mòbils fora de l’escola… Si no voleu mòbils, no els compreu! Si, per una banda, compres el mòbil i després exigeixes a l’escola que el prohibeixi, no estem fent res, i tot l’esforç d’adaptar l’escola al món real se’n va en orris, i quan el xiquet surti fora del centre es trobarà una realitat diferent.

No és un dilema nou. Abans de Gutenberg no hi havia llibres. En algun moment el llibre va ser una tecnologia nova.

Per descomptat i, unes dècades enrera, passar de la ploma al bolígraf va crear un debat similar, molt semblant al que tenim per deixar enrere el bolígraf per la nova tecnologia. En conjunt, el discurs és idèntic. No ha canviat ni una coma.

Però sembla que els professors tampoc ho tenen del tot clar.

El problema fonamental és que una part important del professorat no controla la tecnologia més enllà de ser-ne usuari. Com no l’entén, li té certa por, i com que li té por, prefereix que no hi sigui, per complicar-se menys.

Recordo que a BUP no em deixaven tenir la calculadora científica per fer matemàtiques.

Es pot entendre. Necessitem que els nostres estudiants aprenguin a resoldre problemes, no que obtinguin només un resultat, però sempre costa més preparar una classe per tenir-los actius i fer coses que no pas donar-los simplement apunts.

Mercè Gisbert és coordinadora general del Fòrum Internacional d’Educació i Tecnologia. Foto: Tots21

Bé, però l’educació per “projectes” tampoc agrada a tothom…

És exactament això. No tot serveix per a tot, i la tecnologia l’hem d’assumir amb una mirada polièdrica, amb tot això que comentàvem. En el cas de la IA encara més, perquè és molt més complexa. Un dels ponents ens deia, “la IA et pot ajudar molt, però també et pot complicar molt la vida”. Necessitem tenir coneixement de la tecnologia per saber fins a quin punt ens pot complicar la vida, perquè hem de ser proactius. L’altre problema és que molt poques empreses controlen aquesta tecnologia i poden arribar a controlar la nostra vida. Sense moviments socials que contrarestin això i sense una educació que formi gent crítica, estarem en perill.

Fins a quin punt la tecnologia s’ha d’adaptar per educar o l’educació s’ha d’adaptar al que marca la tecnologia?

Ara passen les dues coses i han de passar les dues coses. El que ens cal és conèixer i treballar què en podem treure. La tecnologia més potent en aquest camp només arriba a emular una tercera part de les connexions neuronals del cervell humà. Si deixem les coses en mans de la tecnologia, la culpa serà nostra. Es pot fer per comoditat o per control, però no per sistema. A la universitat de Hong Kong es van gastar una milionada en set “bots” per respondre preguntes recurrents dels alumnes i la gent es va rebel·lar, perquè els feien moltes preguntes que els “bots” no sabien respondre.

I així arribem al dilema de les dades que es troben a internet…

Doncs sí. Per això és tan important controlar les dades que donem a les empreses tecnològiques. Som conscients que tenen les nostres dades? Doncs ho hauríem de ser, perquè des del simple rastreig que fa el Google Maps a les dades que recullen els assistents de veu o les connexions sense fils, tots són canals que poden permetre que la gent t’enviï o intenti robar-te missatges, vídeos o material no desitjat. L’autoregulació és fonamental, perquè “el pare govern” ho regular tot, però mai servirà de res si tu continues fent males praxis.

Aquesta és la part perversa de la tecnologia.

Si suprimim la tecnologia als alumnes, els neguem la possibilitat d’aprendre a contrarestar-la i a descobrir tota aquesta part negativa, i això serà un problema greu. Per això els professors han de ser competents digitals i els alumnes han de ser també competents digitals, no només alfabetitzats digitals.

L’educació està tan malament com s’ha dit últimament?

A Catalunya la innovació pedagògica sempre ha estat una marca del país i això encara és així. La salut del sistema educatiu és bona, i que PISA hagi anat malament no vol dir que l’educació sigui un desastre. Allò és una foto d’aquell dia a aquella hora i et dóna idees de coses que requereixen més atenció o recursos, però el problema el tenim a l’hora de fer canvis més ràpids i de manera més proactiva, perquè els anteriors resultats PISA ja donaven aquest problema i no es va actuar prou. Per tant, no es pot considerar un reflex global del sistema, sinó d’un problema concret.

I en l’àmbit tecnològic?

Els nostres centres, en general, estan ben dotats, inclús en les zones rurals. El problema potser encara és la connexió a la xarxa, tot i que després de la pandèmia ha millorat una mica. Tenim projectes molt interessants, la majoria dels professors estan ben formats i la prova és que hem tingut 450 persones inscrites al fòrum públic. No tenim prou evidències per dir si va molt bé o si anem malament, però sabem que en general va bastant bé. Algunes coses es poden millorar i altres serà difícil canviar-les, de manera que tenim una normalitat que va fluctuant, però no és un moment especialment crític. N’hem tingut de pitjors. Això sí, hi ha molta feina per fer.

 

La Generalitat preveu ‘tots els escenaris’ per tornar a la normalitat a les presons

Dos treballadors de Mas d’Enric penjant una pancarta, durant les protestes d’aquesta setmana. Foto: Neus Bertola

La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha avisat que estan “tots els escenaris sobre la taula” en coordinació amb el Departament d’Interior per garantir que aquest dilluns les presons funcionen amb normalitat.

“La situació d’ahir i abans d’ahir no es pot repetir”, ha dit en roda de premsa. Ha explicat que Justícia treballa en coordinació amb Presidència i “especialment” amb Interior per garantir que dilluns, quan sembla que es repetiran les protestes dels funcionaris, es garanteixen els “drets i la seguretat” d’interns i treballadors. Ha reiterat també la “mà estesa” al diàleg. D’altra banda, ha refermat el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, en el càrrec i aquest ha fet el mateix amb el director de Quatre Camins, Domingo Estepa.

La consellera ha defensat que la millor via per desescalar el conflicte és la de la negociació, per això ha reiterat les peticions als sindicats perquè seguin a negociar. Una negociació a través de la qual estan disposats “a parlar de tot”. “Però per parlar hem de seure a la taula”, ha afegit.

En ser preguntada sobre si un dels escenaris seria que els Mossos d’Esquadra ocupessin els llocs de treball dels funcionaris dins de les presons, Ubasart s’ha limitat a respondre que estan tots els escenaris oberts sense concretar-ne quins són i a dir que no hi ha cap decisió presa. “En situacions de crisi cal comptar amb diversos escenaris i a partir d’aquí prendre decisions quan sigui el moment de prendre decisions”, ha declarat.

La consellera ha insistit que l'”obligació” del Govern és garantir el normal funcionament de les presons i ha recordat que aquest és un servei “essencial i delicat”. Ha reconegut que s’ha de garantir el dret a la protesta però que aquest ha de ser “compatible” amb el funcionament de les presons. “No parlem de talls a les carreteres que ens fan arribar més tard a casa sinó d’un servei essencial molt delicat”, ha afegit.

Referma Calderó en el càrrec

Els sindicats, i els treballadors mobilitzats, han demanat insistentment aquests dies la destitució del secretari de Mesures Penals, Amand Calderó. De fet, aquest mateix diumenge el portaveu d’UGT, sindicat majoritari, ha insistit en declaracions a RAC1 a dir que sense aquesta destitució no hi ha negociació possible. Ubasart hi ha respost refermant-lo en el càrrec: “És la millor persona que podem tenir al capdavant del sistema i de la gestió d’aquesta crisi”.

La consellera ha explicat que el secretari va començar la seva tasca a presons el 1984 com a voluntari i ha dit que porta tota una vida construint el model penitenciari català. També ha destacat que va ser el responsable de tancar la Model i el que va estar al capdavant de la gestió de les presons durant la pandèmia, una gestió que ha assegurat és exemple arreu d’Europa. Per tot plegat, ha asseverat que no té dubtes sobre la professionalitat i la vàlua de Calderó.

Com ha fet amb ell Ubasart, Calderó ha refermat també en el seu càrrec el director de la presó de Quatre Camins, Domingo Estepa. Els funcionaris d’aquell centre que van protagonitzar la protesta d’aquest dissabte van demanar la seva destitució per la seva actitud i una política penitenciària que asseguren que no posa en perill la seva seguretat.

Calderó ha dit però que Estepa és un “excel·lent” professional que porta anys com a director de presons, ara a Quatre Camins i abans a Lledoners; i que ha asegurat que és “valorat per la plantilla”. A més, ha considerat un “incident concret que no es pot extrapolar” el moment en què el director va sortir aquest dissabte a les portes on s’estava produint la protesta i els treballadors li van girar l’esquena, sense produir-se cap diàleg entre ells.

Accions en marxa per millorar el clima a les presons

D’altra banda, Ubasart ha volgut fer un reconeixement a la tasca dels treballadors de presons i els ha agraït la feina d’aquests dies en una situació complicada. Ha demanat que no es barregi la mort d’una treballadora a mans d’un intern amb altres reivindicacions dels treballadors, ja que ha asseverat que el cas de Mas d’Enric és d’una extrema gravetat però “excepcional”.

En aquest sentit, ha defensat que des de la seva arribada a la conselleria estan treballant per millorar el clima social i el benestar emocional als centres penitenciaris. Entre d’altres, ha explicat que al març s’han desplegat 111 professionals per prevenir incidents i que el Govern ha aprovat introduir 407 nous efectius sobre els que caldria planificar el seu desplegament. També es treballava en la posada en marxa d’unitats d’intervenció per treballar amb els perfils més vulnerables i que tenen comportaments més disruptius. Aquestes unitats tenien previst inicialment 185 professionals més. La consellera ha explicat que tot això “ha quedat aturat” per les protestes i per això ha tornat a repetir la crida al diàleg per poder acabar la feina.

Normalitat aquest diumenge

Aquest diumenge les presons catalanes estan funcionant amb normalitat, sense bloquejos i amb l’activitat ordinària de cap de setmana. Així, els interns poden sortir de les cel·les i s’estan fent les comunicacions i les visites de familiars previstes.

ACN

 

Tarragona adjudica el nou contracte de la brossa a GBI Paprec

El ple de l’Ajuntament de Tarragona ha aprovat l’adjudicació del nou contracte de la brossa a l’empresa GBI Paprec. Amb 18 vots a favor, 3 vots en contra i 6 abstencions s’ha donat llum verd a una adjudicació que ara entra en el període d’al·legacions.

GBI Paprec SA és l’empresa que va obtenir la puntuació més gran del primer lot del concurs públic del nou contracte del Servei de Transport i Recollida de Residus, Neteja Viària, Platges i Solars. En concret, l’empresa va ser  la millor puntuada en el lot 1, el més gran del contracte de l’Ajuntament de Tarragona.

La consellera de Neteja, Sonia Orts, ha valorat de “dia històric” el plenari d’avui. “Després de quedar desert el gener de 2023 i anul·lar-se un altre cop al maig, avui aprovem finalment el nou contracte de la neteja. Un contracte imprescindible per la millora del servei i de neteja de Tarragona”, ha remarcat.

 

Testimonis del refugi de la Guerra Civil de Castellvell viuen amb emoció la seva reapertura

En primera fila, supervivents del refugi i de la Guerra a Castellvell. D’esquerra a dreta, Jordi Puigrodon, Pancraç Gelonch, Jaume Nebot, Marcel.lina Jordà i Maria Rosa Solé. Al darrere, les autoritats. Foto: Tots21

Castellvell del Camp ha viscut amb l’alè contingut la reapertura el públic d’un dels dos refugis antiaeris de la Guerra Civil amb què comptava després de quatre anys de cerca i posterior restauració del que es trobava perdut sota una antiga era i que la gent gran encara recordava.

Maria Rosa Solé ha tornat 85 anys després al refugi. Foto: Tots21

Amb 89 anys, la Maria Rosa Solé Gaspà ha tornat a baixar les escales d’un recinte llarguerut i extraordinàriament estret, clarament claustrofòbic, per reviure com amb amics i comptant amb només tres anys d’edat, havien de córrer cames avall per refugiar-se quan sonaven les sirenes perquè arribava l’aviació feixista italiana a sembrar el terror entre la població civil de Reus… i la de Castellvell.

 

Vuitanta-cinc anys després, la Maria Rosa baixava les escales del refugi del carrer sant Jaume, tot i que dies abans ja ho havia fet per primer cop, rememorant “les pors” que passaren aleshores. “Recordaré amb emoció tota la vida quan he tornat a baixar al refugi”, deia.

Tot i tenir tres anys, rememorava molts detalls del moment, com que cada veí “tenia assignat un seient. Hi havia unes caixes, on hi seiem, i a sota d’elles un cistell amb menjar, amb pa negre, bacallà, sucre moreno, oli, càntirs d’aigua i mantes”.

Ella hi baixava amb unes amigues, “la Maria, l’Adelaida i el Lluís perquè els meus pares tenien uns malalts que cuidaven a l’hospital. Recordo que hi havia vegades que no hi volia baixar perquè ho veia tant fosc que semblava que entrava en una gola del llop”. “Les sirenes podien tocar al matí, a mitja tarda o a la nit. Un cop ens hi vam passar la nit”. Però no es perdia l’esperança: “Deien sovint que si sortíem vius teníem molts projectes per fer”. L’aviació no va arribar mai a bombardejar Castellvell, “però sentíem el soroll dels avions”, recorda la Maria Rosa.

Com ella, el Jordi Puigrodon, el Pancraç Gelonch, el Jaume Nebot i la Marcel.lina Jordà són els testimonis vius, supervivents de la guerra i de les seves estades als dos refugis de Castellvell que avui han assistit en primera fila a la inauguració de la fi de les obres de restauració del refugi del carrer Sant Jaume, que han tingut un cost de 224.000 euros i que han estat sufragats en bona part per la Diputació de Tarragona i també pel Departament de Cultura de la Generalitat. El consistori, poca broma, n’ha aportat uns 90.000.

 

El Jordi Puigrodon explicava també com s’alimentaven: “A casa vivíem a prop del refugi que hi havia a la plaça de l’Ajuntament. El pa era negre a més no poder i passàvem molta gana. Quan tocava la sirena, aleshores jo tenia quatre o cinc anys, anaves corrents al refugi, on t’hi trobaves amb 20 o 25 persones, i tots amb la por al cos”. El Jordi parlava de l’estraperlo que hi havia amb el menjar, però durant la guerra no n’hi hagué i aquest fou posterior.

 

La Marcel.lina Jordà, de 90 anys, també anava al refugi de la plaça. Només tenia quatre anys quan baixava al refugi, i també recorda la por i el pànic: “De dia anàvem al camp, al tros, quan sentíem els avions i veiem com uns camions duien el menjar a l’estraperlo. Vam anar a viure a un maset”. La seva padrina “posava la seva vida en perill anant a Reus per un camí, però aconseguia portar-nos pa blanc ja que a Reus hi havia un pastisser que coneixíem”, recordava. La Marcel.lina no ha baixat al refugi ara reinagurat, però ho farà més endavant. L’edat es l’edat.

 

 

Castellvell tenia dos refugis, però passada la guerra un quedà inutilitzat en quedar colgat de ciment. El segon és el que s’ha descobert. Es va construir “a pic i pala” per la mateixa població de Castellvell, explicava gràficament el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Jordi Jové.  L’alcalde, Josep Manel Sabaté, citava a més que tenien coneixement de la seva existència i així ho van demanar com a grup municipal en 2019 abans de les eleccions, a propòsit d’unes obres al nucli antic. Va ser estrenar-se com a alcalde i el 15 de juny localitzaven una de les portes d’entrada al refugi, que baixa sis metres de profunditat, té 86 metres de llargada, disposa de dues entrades i sortides -per si una queda boquejada per un bombardeig-, està obrat en una part i s’ha hagut de consolidar. És molt estret, de 70 centímetres per 1,70 cms. d’alçada. “Es va generar un rebombori quan es va localitzar”, subratllava l’alcalde.

El consistori va resseguir topogràficament el seu recorregut i va acabar descobrint la segona porta, que es troba al mig del carrer Pompeu Fabra, que quedà tapiada des que el 1939 Franco va manar tapiar les portes dels refugis antiaeris. Cas curiós: el refugi va ser localitzar per un saurí, a qui l’Ajuntament li va demanar que li donés un cop de mà.

L’alcalde, dirigint-se al públic. Foto: Tots21

L’alcalde, la presidenta de la Diputació i el delegat de la Generalitat, inaugurant l’espai. Foto: Tots21

En temps de guerra, a Castellvell hi havia un destacament del camp d’aviació de Reus i amb comunicació per ràdio, visió amb prismàtics i uns reflectors de lllum situats a l’entrada del poble, a la zona de la piscina municipal, es resseguia i s’alertava de l’arribada d’avions.

L’acte d’inauguració ha començat a Cal Baranxó, la Casa de Cultura. L’alcalde, Josep Sabaté, ha subratlat que el projecte de rehabilitació demostra “una clara aposta per recuperar la memòria històrica del municipi”. Sabaté ha animat a tota la població a que vingui a visitar el refugi. “Avui és un dia molt emocionant per a Castellvell“, ha afirmat, que recordava com els  testimonis li relataven “com en aquells temps alguns veïns volien fins i tot dur-se la cabra al refugi”. Sabaté ha agraït als regidors del consistori, als treballadors de l’Ajuntament i a la Diputació i la Generalitat el seu suport en fer realitat aquesta espectacular recuperació de la memòria històrica.

Jordi Puigrodon, descendint pel refugi. Foto: Ariadna Escoda

La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha posat en valor, al seu torn, el fet que “avui recuperem un tros de la història recent del país. Des de la Diputació entenem que reconstruir i preservar espais com aquest refugi antiaeri a Castellvell del Camp és crucial per entendre d’on venim, qui som i, sobretot, per educar les futures generacions sobre els errors que no s’han de repetir. La restitució d’aquest espai ens ha de servir de reflexió i de fraternitat entre les persones”.

Un grup de persones, fent la primera visita. Foto: Tots21

També ha intervingut el delegat de la Generalitat, al Camp de Tarragona, Àngel Xifré, que ha subratllat la importància de recuperar “la memòria democràtica” del país amb accions com les dutes a terme per l’Ajuntament de Castellvell i de deixar llegats de pes com aquest.

L’antic refugi, un cop finalitzada la seva rehabilitació, es podrà visitar el proper dissabte 23 de març durant el matí en el transcurs de la recreació històrica ‘Castellvell en Guerra’. A partir d’aquí, l’Ajuntament organitzarà jornades de portes obertes durant la Setmana Santa i els caps de setmana, fins a la museïtzació definitiva del refugi, que permetrà programar-hi visites de manera regular.

Jaume Garcia

 

El Govern reconeix que el pres ‘no hauria d’haver pogut tenir accés’ a ganivets

El viceconseller de Comunicació i Estratègia del Govern, Sergi Sabrià. Foto: Bernat Vilaró

El viceconseller d’Estratègia i Comunicació del Govern, Sergi Sabrià, ha admès que “van fallar coses” a la presó de Mas d’Enric amb la mort d’una cuinera a mans d’un intern que després es va suïcidar. “És evident que van fallar coses perquè no hi hauria d’haver pogut tenir accés (a ganivets)”, ha dit Sabrià en declaracions a Catalunya Ràdio en preguntar-li com pot ser que un pres condemnat per un crim amb arma blanca treballés a la cuina amb accés amb ganivets. El viceconseller ha indicat que la situació aquest dissabte “ha millorat moltíssim” respecte a la de divendres, tot i que ha admès preocupació pels dos focus de bloqueig. Sobre una possible intervenció dels Mossos, ha assegurat que “està tot preparat per donar solucions”.

Sabrià ha dit que confia que la normalitat s’anirà recuperant poc a poc a les presons, i ha assegurat que des del Govern “no estan preocupats” perquè es pugui produir un descontrol als centres penitenciaris. “Estem preocupats de resoldre el crim gravíssim i tenir interlocució amb els sindicats. Això ha de passar, continuarem insistint en la nostra disponibilitat de seure en qualsevol moment”, ha dit.

En aquest sentit, ha reconegut que han tingut converses, però “segurament massa parcials”, i no en el format que vol el Govern, asseguts en una taula de forma tranquil·la. Per ara ha fet d’intermediari el Departament de Presidència, per la via de Funció Pública.

Sabrià, que ha assegurat que el sistema de presons a Catalunya “funciona”, ha reconegut que és “increïble” que hagi mort una treballadora pública, i ha demanat esperar al resultat de la investigació policial, judicial i la interna encarregada pel Departament de Justícia. “I si cal que això comporti canvis de protocol s’han de fer, conjuntament amb els sindicats”, ha reblat.

Sobre la possible actuació dels Mossos per restablir la normalitat a les presons, ha explicat que hi ha un “sistema de coordinació permanent”. De fet, aquest dissabte a primera s’han reunit ell mateix amb la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el titular d’Interior, Joan Ignasi Elena. “Està tot preparat per donar solucions”, ha dit.

En aquest sentit, ha indicat que el treball del Govern és conjunt. “Cadascú ha de fer el seu paper, un de sol no ho resoldrà. Amb la vicepresidenta al capdavant”, ha conclòs.

ACN