L’empresa T-Systems ocuparà els 1.300 m2 d’aquest centre, les obres del qual han costat 900.000 euros. Foto: Cedida
REDESSA ha finalitzat les obres d’adequació del que serà el seu quart centre d’empreses, l’edifici de REDESSA Innovació. Aquesta actuació, a càrrec de l’empresa Eiffage Energia, SLU ha tingut un pressupost de 900.000 € i és el primer pas per a la instal·lació de la seu corporativa de T-Systems en aquest espai. A partir d’ara, la multinacional alemanya assumirà els treballs finals per acabar d’adaptar les instal·lacions a les seves necessitats.
El centre d’empreses de REDESSA Innovació està ubicat a l’edifici annex a Eurecat, situat al Campus Bellissens de Reus. L’edificació consta de tres plantes que sumen 1.300 m2 útils i té un disseny molt funcional, amb un elevat percentatge d’espais col·laboratius, destinats a trobades i reunions entre treballadors per fomentar el treball en equip i per projectes. Igual que la resta d’edificis de REDESSA, oferirà als nous usuaris un servei integral que inclou el manteniment de les instal·lacions o la videovigilància, entre d’altres, per tal que l’empresa només s’ocupi de la seva activitat.
En paraules de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, “la posada en marxa del centre d’empreses de REDESSA Innovació és un pas més per continuar donant resposta a les necessitats de les empreses tecnològiques que arriben a la nostra ciutat. Reus és la segona ciutat TIC de Catalunya pel que fa a ocupació de perfils tecnològics i des de l’Ajuntament de Reus treballem per reforçar aquest posicionament i dotar-lo de cada cop més serveis i recursos per continuar creixent”.
REDESSA Innovació és el quart centre de negocis de l’empresa municipal, que aquest any celebra 30 anys d’activitat i que gestiona també els centres de REDESSA Viver, al Camí de Valls, i de REDESSA Tecno i Cepid al Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc.
Segons el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, “seguirem treballant per atreure empreses i potenciar REDESSA com a agent catalitzador de l’activitat econòmica a la nostra ciutat. Amb aquest nou edifici, REDESSA ja gestiona 23.000 m2, amb una mitjana d’ocupació que se situa per sobre del 90%. Estem parlant d’unes instal·lacions que acullen 150 empreses i al voltant dels 1.500 professionals, la meitat dels quals, dedicats al sector tecnològic. Per tant, és fonamental seguir apostant per oferir nous espais com REDESSA Innovació per a atreure noves empreses vinculades a sectors estratègics per la ciutat com la tecnologia, la innovació o la nutrició”.
El trasllat de T-Systems a REDESSA Innovació està previst que es dugui a terme durant l’últim quadrimestre de l’any.
El sorprenent anunci fet pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, de suspendre la seva agenda i obrir un període de reflexió per determinar si continua o al capdavant el Govern ha desfermat un corrent de solidaritat entre els alcaldes, regidors i diputats socialistes del Camp de Tarragona, que s’estan expressant via xarxes socials.
Així, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha tuitejat: “Fa molt que s’han superat les línies que mai haguéssim pensat que se superarien. L’assetjament en totes les seves facetes per a destruir una persona que està exercint un càrrec públic es repeteix en massa ocasions i sempre hi ha els mateixos al darrere”.
Hace mucho que se han superado líneas que jamás pensábamos que se superarían. El acoso y derribo en todas las facetas para destruir a una persona que está ejerciendo un cargo público se repite en demasiadas ocasiones y siempre con los mismos detrás.
Al seu torn, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, afirma també a la xarxa X (antiga Twitter): “Quan la incapacitat de la dreta política es converteix en un intent d’ocultar els avenços socials, econòmics i laborals atacant els temes personals, es creuen nivells intolerables. Ánimo presidente @sanchezcastejon los y las Socialistas estamos contigo”.
Quan la incapacitat de la dreta política es converteix en un intent d’ocultar els avenços socials, econòmics i laborals atacant els temes personals, es creuen nivells intolerables
Ànimo Presidente @sanchezcastejon los y las Socialistas, estamos contigo pic.twitter.com/Lf8B0XYkU0
L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, també s’ha expressat pel mateix mitjà: “En nombre de todos l@s socialistas de Cambrils, toda nuestra fuerza para ti y tu familia”.
L’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez, ha tuitejat: “No todo vale en política. Un abrazo enorme Presidente”.
Diputats, senadors, regidors de diferents localitats del Camp de Tarragona també s’ha sumat a les mostres de rebuig a l’estratègia de la dreta i de suport a Pedro Sánchez, com ara els casos de la regidora de Cultura de Tarragona, Sandra Ramos; el regidor de Patrimoni, Nacho García, la diputada al Parlament i candidata, la vallenca Rosa Ibarra, la diputada Valle Mellado o la tarragonina Ivana Martínez. Les mostres de suport estan acompanyades de la carta adreçada als ciutadans per Pedro Sánchez.
L’alcalde Viñuales, en la presentació del document tècnic que es vol portar a aprovació inicial. Foto: Cedida/J.C.Borrachero
El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) encara la recta final per l’aprovació inicial, prevista per a principis de l’any vinent. El conseller de Territori, Nacho García Latorre, acompanyat per l’equip redactor del document urbanístic, s’ha reunit aquest dimecres amb els diferents grups municipals de l’Ajuntament de Tarragona per donar-los a conèixer els detalls de la proposta tècnica d’un instrument urbanístic “que ha incorporat la majoria de les seves aportacions”.
És un document “perfectament assumible per tots els grups polítics. És un POUM pensat per una Tarragona de 180.000-200.000 habitants que ha de comptar amb el consens de tots els grups municipals perquè és un POUM de ciutat”, ha remarcat l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, afegint que “amb tota probabilitat serà l’últim POUM de creixement que tindrà Tarragona“.
Un altre dels elements clau és l’increment de la superfície d’Anella Verda, ja que s’incorporen aquells sòls avui classificats com a no urbanitzable que, per raons ambientals o estructuradores de territori, es considera necessari que continuïn sent no urbanitzables. D’aquesta manera es guanyen espais verds urbans i així s’aconsegueix tancar l’Anella Verda per Ponent.
Una altra de les novetats és que es recuperen espais agraris avui abandonats. Per si alguna cosa destaca del nou POUM és l’Horta Gran, que es converteix en la gran ròtula urbana i territorial de cohesió de la ciutat. “La posició central de l’Horta Gran farà que es transformi aquest espai en una infraestructura verda, ja que connectarà amb l’Anella Verda i la renaturalització de l’espai fluvial del Francolí. Aquest serà el gran canvi que incorporarà el nou POUM, generant molts refugis climàtics per la ciutat”, subratlla l’alcalde.
De fet, l’Horta Gran aspira a ser el gran element cohesionador de la ciutat. “Permetrà crear una nova centralitat urbana i, al mateix temps, aportar aquesta cohesió de què parlem tant entre els barris de Ponent i el centre de la ciutat, però que encara no existeix”. I afegeix el conseller de Territori: “D’aquí que Tarragona necessiti una estació just en aquest punt, perquè esdevindrà la nova centralitat”.
El regidor i l’alcalde, amb la maqueta de com es projecta el creixement d’Horta Gran. Foto: Cedida/JL.Borrachero
El nou document que s’està redactant també preveu el trasllat de la CLH i, per tant, també l’antiga Laboral. “Mantenim dues possibles ubicacions: el PP-9, darrere dels barris de l’Albada i la Floresta o entre Campclar i Bonavista. Continuem parlant amb la Generalitat de Catalunya per decidir la ubicació”, explica el conseller de Territori, Nacho García Latorre. Així mateix, ha remarcat que “aquest POUM contempla, per primera vegada, un repartiment d’habitatge social a tota la ciutat”.
Regeneració del parc fluvial
L’entorn del Riu Francolí serà l’altre punt fort d’aquesta nova eina de planificació urbanística. La transformació del Riu Francolí en un parc fluvial, amb la Tabacalera com a protagonista, és una altra de les claus que recull el document presentat avui. “La Tabacalera, el parc fluvial del Francolí, amb l’Horta Gran, marcaran la nova centralitat de Tarragona”, remarca l’alcalde Viñuales. I amb aquest edifici que s’obrirà a la ciutat naixerà també el nou districte tecnològic que es dibuixarà a l’altra banda del riu Francolí.
Amb el trasllat de l’Exolum (antiga CLH) es podrà reorganitzar tot aquest entorn fins al polígon industrial del Francolí. “La recuperació de l’antiga fàbrica de tabacs en un centre cultural, educatiu i tecnològic serà clau pel canvi radical que experimentarà aquesta part de la ciutat. La nova centralitat de la ciutat se situarà en aquest punt on habitaran empreses tecnològiques que conviuran amb l’ús residencial que també tindrà aquesta zona. “La transformació d’aquesta zona industrial serà radical, ja que ara tenim un polígon desfasat que passarà a ser un districte potent, renovat i amb projectes transformadors de l’economia de la ciutat”, afegeix l’alcalde.
Creixement a Llevant
Un altre dels eixos clau del nou document és el creixement per Llevant. Per la Vall del Llorito està dibuixada una proposta redimensionada respecte a l’antic POUM. També es contempla recuperar el pla parcial de Mas d’en Sorder, amb la construcció d’habitatges i la recuperació de l’hotel. Ara bé, la Budallera continuarà sent, gran part, no urbanitzable.
El segon debat entorn al riu Francolí ha posat de manifest totes les vessants i l’estat ecològic del riu. Foto: Cedida
Continuant amb el cicle de debats dins de la primera edició de ‘Les Setmanes de l’aigua PortTarragona’ el Tinglado 1 del Moll de Costa va acollir el segon debat sobre el cicle de l’aigua. Aquest segon acte ha portat el títol “El riu Francolí. Desaparèixer o renéixer: exemples de restauració i recuperació”.
Es tracta d’un cicle on es vol tractar sobre els aspectes més rellevants que afecten la gestió dels nostres rius: el Siurana, el Francolí, l’Ebre i el Gaià. Al finalitzar el debat, l’escola de dansa Scènic Dansa, d’Elisabet Esporrín, va presentar novament l’espectacle sota el títol ‘El so de l’aigua amb la dansa’, un espectacle ideat i inspirat en l’aigua i creat pel ballarí Lluis Ortega.
El debat sobre el riu Francolí s’ha iniciat amb la presentació d’aquest espai. El Camp de Tarragona té la sort de tenir un riu com el Francolí que desemboca al mar passant per la ciutat de Tarragona. Aquest regal, planteja des de fa dècades una gestió complexa que, a hores d’ara encara no està solucionada. El riu Francolí és un riu clàssicament mediterrani que pateix molt les faltes de pluges, com s’està vivint en aquests moments.
El debat ha posat de manifest, com només cal anar a passejar pel tram final del riu, per veure que el riu desapareix en períodes de sequera persistent com ara. En un context d’emergència climàtica, aquesta situació es repetirà més sovint. La imatge del riu, és la d’un riu abandonat i sense aigua. Sotmès a pressions i amb la recuperació espontània del riu molt i molt limitada. L’altre extrem, el Francolí que creix sobtadament, es desborda i provoca grans inundacions i fins i tot desgràcies materials i personals, com durant l’any 2019, amb la desaparició de sis persones a la Conca de Barberà, el curs més alt del riu.
Aquests reptes s’han plantejat al debat i el fet de com sapiguem gestionar aquest riu com a societat, de la mà d’administracions i de tots els actors implicats, en depèn el futur del riu Francolí.
El debat sobre el riu Francolí i la seva presència o absència ha estat un tema candent en l’àmbit ambiental. Exemples de restauració i recuperació han inclòs idees de projectes de neteja de rius, reintroducció d’espècies natives, i programes de reforestació en les conques hidrogràfiques. Aquests esforços no sols podrien millorar la qualitat de l’aigua, sinó que també revitalitzarien els ecosistemes fluvials i promourien la biodiversitat local.
No obstant això, persisteixen desafiaments com la gestió sostenible de l’aigua i la mitigació de la contaminació per a garantir la salut contínua del riu Francolí. Els experts convidats han post de relleu els problemes de l’aigua del riu Francolí des de diverses perspectives, com la contaminació industrial, agrícola i urbana, així com la sobreexplotació dels recursos hídrics i la degradació de l’ecosistema fluvial. També han avaluat les possibles solucions, com la implementació de tecnologies de tractament avançat, la regulació d’abocaments industrials i agrícoles, i la promoció de pràctiques sostenibles de gestió de l’aigua.
Els ponents d’aquest segon debat van ser:
Victor Álvarez López – Coordinador tècnic d’Ecologistes en Acció a Tarragona. Participa en el projecte de restauració del tram final del riu Francolí a Tarragona, liderat per Ecologistes en Acció.
Guillermo García Pérez – Biòleg especialista en ecologia i hidrogeomorfologia fluvial. Amb 28 anys d’experiència i estàncies a centres als EEUU, la Universitat de Barcelona i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries. Actualment és director de MN Consultors en Ciències de la Conservació, i Cap del seu Departament d’Ecologia Fluvial. Com a assessor d’administracions mediambientals i hidràuliques estatals i autonòmiques, i en el marc de projectes europeus, ha dirigit més d’un centenar d’estudis, estratègies, i recerques envers la hidrogeomorfologia aplicada, l’hidrobiologia i l’ecologia ripària de rius mediterranis, així com projectes de restauració d’alta complexitat.
Laureà Giné Benaiges – Biòleg, ha desenvolupat el seu àmbit professional en l’avaluació ambient i la gestió i restauració d’espais naturals. I en l’àmbit de la docència com a professor associat a la URV al grau de Geografia anàlisi territorial i sostenibilitat.
El punt i final del debat el va posar l’espectacle El So de l’Aigua i la Dansa, amb el Port de Tarragona’, inspirat amb l’aigua. Foto: Cedida
El so de l’aigua amb la dansa
La dansa ha estat novament present en aquesta primera edició de ‘Les Setmanes de l’Aigua #PortTarragona’. Al finalitzar el segon debat, al voltant de les 21h, es va representar l’espectacle de dansa sota el títol ‘El So de l’Aigua i la Dansa, amb el Port de Tarragona’. Es tracta d’un espectacle de dansa inspirat en l’aigua a càrrec de l’escola Scènic Dansa, dirigida per Elisabet Esporrín i amb direcció artística del ballarí Luis Ortega.
La darrera oportunitat per veure aquesta proposta serà el divendres 26 d’abril, a les 21 h, després del debat dedicat al riu Ebre. Esporrín, directora de Scènic Dansa, compta amb més de 30 anys de trajectòria a Tarragona, es dedica en cos i ànima a la dansa en totes les seves disciplines. El centre ha rebut el reconeixement com a Escola Autoritzada pel Departament d’Educació per la Generalitat de Catalunya).
Tercer debat: 26 d’abril a les 19 hores
El cicle de quatre debats començà el 12 d’abril parlant sobre el riu Siurana, a continuació el passat 19 d’abril el riu Francolí va ser el protagonista i, el pròxim 26 d’abril ho serà el riu Ebre. Un debat sota el títol ‘La connexió de conques: beneficis i perills. Fins on pot donar l’aigua de l’Ebre? La jornada estarà moderada pel periodista i president del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona, Esteve Giralt, amb l’objectiu de generar un debat dinàmic amb propostes de present i futur a partir de la participació dels tres ponents. El debat estarà obert al públic i serà retransmès per la televisió pública del Camp de Tarragona, TAC 12.
El divendres 3 de maig a les 19h al Tinglado 1 es durà a terme el darrer debat del cicle sota el títol “El riu Gaià. Esmenar errors i preparar el futur l’aigua de l’Ebre?”.
Durant la diada s’han lliurat els Premis CATalitzador a projectes empresarials de REDESSA que tenen en compte el català. Foto: Cedida
Les instal·lacions de REDESSA Tecno han estat el centre de les activitats programades per REDESSA per aquest Sant Jordi. Durant la celebració, s’han lliurat els Premis CATalitzador, uns guardons impulsats per l’empresa municipal amb el suport del Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura. Aquesta iniciativa vol reconèixer projectes empresarials de l’ecosistema REDESSA que promoguin l’ús del català en tots els seus àmbits.
En aquesta primera edició, el premi CATalitzador ha estat per l’empresa Qbed, dedicada a la consultoria i a les solucions de software per a la gestió de centres sanitaris i ubicada al centre d’empreses de REDESSA Tecno. A més, donada la qualitat de les propostes, el jurat ha volgut atorgar dos accèssits. El primer, a l’entitat sense ànim de lucre ASCASUD, que aplega a perfils sèniors que es dediquen a assessorar gratuïtament a projectes emprenedors i que té la seva seu a REDESSA Viver; i el segon, per a la revista Singulars Magazín, una publicació de caràcter cultural de la demarcació de Tarragona, vinculada a l’agència Millennials, ubicada a REDESSA Viver.
Els encarregats de lliurar els guardons han estat el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges; el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens; i la directora del Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura, Anna Saperas.
Un cop finalitzat el lliurament de premis, s’ha celebrat un vermut al vestíbul de l’edifici REDESSA Tecno per als professionals dels centres d’empresa. Durant la celebració, els membres de la Comunitat REDESSA han pogut deixar les seves recomanacions literàries en un punt creat amb aquesta finalitat. Al final de l’acte, s’ha lliurat com a obsequi uns sabons en forma de rosa i drac que han estat elaborats pel Taller Baix Camp, durant les seves activitats d’ocupació terapèutica per a persones amb discapacitat intel·lectual.
En paraules del regidor Josep Baiges, “Sant Jordi és una festivitat que es viu amb molta intensitat especialment al centre de la ciutat. Amb aquest acte a REDESSA Tecno hem volgut acostar aquest ambient i esperit als professionals dels nostres centres d’empresa, a través de la col·laboració de la regidoria de Cultura i Política Lingüística i del Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura”.
Activitats adreçades a compartir la cultura
Durant els darrers dies, REDESSA també ha compartit a les seves xarxes socials un seguit de recomanacions literàries a càrrec de diversos llibreters de la ciutat de Reus. Aquestes recomanacions estan vinculades als àmbits d’actuació de l’empresa municipal com són la innovació; l’empresa i l’emprenedoria; i la nutrició i els hàbits saludables, una vessant connectada amb el Hub Foodtech & Nutrition, impulsat per REDESSA.
Arran d’aquestes recomanacions, l’empresa municipal ha organitzat un sorteig de Sant Jordi al seu perfil d’Instagram, en el qual els guanyadors han rebut dos lots de llibres seleccionats d’entre les recomanacions realitzades pels llibreters de Reus que han participat en la sèrie de vídeos.
En aquesta línia, els centres d’empresa del Viver i el Tecno, han estrenat el Racó de lectura. Es tracta d’un servei de préstec gratuït de llibres, enfocat als perfils professionals que treballen en aquests centres i que estaran ubicats a les zones de lleure i descans dels dos centres. Aquesta iniciativa s’emmarca en la voluntat de REDESSA de continuar ampliant el catàleg que ofereix a les empreses instal·lades amb nous espais i serveis professionals, però també zones d’oci i lleure, com ara terrasses exteriors, equipaments per jugar al tenis taula, punts de lliurament de fruita, programa d’activitats saludables i culturals, o una zona de videojocs, entre d’altres.
Equip d’investigació de la URV. El treball avança en la relació entre l’obesitat, la diabetis tipus 2 i l’alzheimer. Foto: Cedida
Un equip investigador liderat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha descobert el mecanisme que relaciona el fet de consumir una alimentació rica en greixos saturats amb l’Alzheimer. La recerca s’ha centrat a veure com aquesta dieta afecta unes molècules que es troben a la sang i altres teixits com el cervell, i que actuen com a marcadors i reguladors de la malaltia.
L’estudi l’ha liderat la catedràtica del Departament de Bioquímica i BiotecnologiaMònica Bulló, del grup de recerca Nutrició i Salut Metabòlica (NuMeH) i del Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica (TecnATox) de la URV, en col·laboració amb l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), el CIBERobn i la Universitat de Barcelona. Els resultats s’han publicat a la revista Nutrients.
La investigació es va fer en un model de ratolins que desenvolupa la malaltia d’Alzheimer en edat adulta. Estudis previs en aquests animals ja havien demostrat que després de seguir una dieta rica en greixos acabaven desenvolupant la malaltia molt temps abans que els que tenien una alimentació convencional. El que no es coneixia eren els mecanismes que desencadenaven l’avenç de la malaltia, i ara s’han resolt.
Per fer-ho, l’equip investigador va analitzar l’expressió de 15 microARNs (miRNAs), petites molècules d’ARN que tenen un paper crucial en la regulació genètica, tant en el plasma com en teixits cerebrals. Es van examinar els canvis en els microARNs relacionats amb la insulina en models de ratolins amb predisposició a l’Alzheimer i sense que seguien una dieta alta en greixos, sobretot de tipus saturat.
Els resultats van demostrar que empitjorava el seu metabolisme després de seguir aquesta dieta durant sis mesos amb un increment significatiu del pes corporal i una pitjor resposta a la glucosa i a la insulina, que són característiques similars a l’obesitat i la diabetis tipus 2 en persones. A més, es va observar una alteració de diversos microARNs tant a la sang com al cervell. Aquests canvis estaven relacionats amb processos que poden danyar el cervell, com l’acumulació de plaques de β-amiloide (unes aglomeracions de proteïna que es formen al cervell i que serveixen de marcadors de l’Alzheimer); la producció excessiva de la proteïna tau (que, quan es descontrola, pot danyar les cèl·lules cerebrals) i la inflamació dins del cervell, que també està vinculada amb aquesta malaltia.
L’estudi ha detectat una connexió entre les dietes altes en greixos i el desenvolupament de l’Alzheimer. Foto: Cedida
“Els resultats obtinguts en aquest estudi suposen un avenç en el coneixement del mecanisme que explicaria la relació entre obesitat, la diabetis tipus 2 i el desenvolupament de l’Alzheimer. A més, ofereixen noves dianes per a la possible prevenció i tractament de la malaltia”, apunta la investigadora Mònica Bulló.
L’estudi no només aporta noves dades sobre com una dieta rica en greixos pot afectar la salut cerebral sinó que també obre la porta a futures recerques sobre estratègies alimentàries com a possible via per tractar l’Alzheimer. Els resultats subratllen la importància d’una dieta equilibrada per a la prevenció de malalties neurodegeneratives i destaquen el potencial dels microARNs com a objectius per a intervencions terapèutiques.
La multinacional Xylem reconeix el sistema de monitoratge en continu amb fibra òptica de la canonada principal del CAT. Foto: Cedida
El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) ha estat reconegut com a líder en la gestió de l’aigua per Xylem. La multinacional ha atorgat al Consorci el Premi a l’Excel·lència en Sostenibilitat (Sustainability Excellence Award) que reconeix els operadors d’aigua que utilitzen tecnologies de manera innovadora per resoldre reptes i avançar en matèria de sostenibilitat. Així s’ha donat a conèixer aquest 22 d’abril, en el marc del Dia Internacional de la Terra.
Concretament, els responsables de Xylem, empresa que opera en més de 150 països arreu del món, han volgut reconèixer el projecte de desplegament de fibra òptica a través dels 85 quilòmetres de la canonada principal del CAT. L’ens va impulsar aquesta eina pionera entre els anys 2020 i 2023 amb una inversió global de 8,3 milions d’euros amb l’objectiu d’evitar i reduir la possibilitat de registrar incidents en la canonada principal del Consorci entre Campredó (punt de captació) i la ciutat de Tarragona.
Després d’una fallada de la infraestructura el 2020, el Consorci va desplegar un bessó digital avançat per disposar d’un seguiment en directe de la seva canonada, racionalitzar el manteniment preventiu i reduir notablement els costos operatius. L’enfocament transformador de la gestió d’actius ha permès al CAT minimitzar les ruptures i les fuites de canonades, reduint el consum d’aigua, d’energia i les emissions de gasos contaminants. “El bessó digital està ajudant a millorar el servei als nostres consorciats i donant suport als nostres objectius de sostenibilitat. A principis del 2023 vam evitar una ruptura que hauria tingut importants conseqüències i, per tant, aquella experiència ja ens permet afirmar que aquesta inversió ens ofereix molta més garantia de subministrament als nostres consorciats”, ha destacat Joan Alginet, president del CAT.
Alhora, Alginet ha volgut subratllar que “aquest reconeixement internacional té un valor especial perquè és fruit de l’actitud resilient del Consorci. Vam impulsar aquest projecte després d’un important esdeveniment advers. D’allò en vam aprendre i n’hem volgut sortir reforçats”.
Per la seva banda, Austin Alexander, vicepresident de Sostenibilitat i Impacte Social de Xylem, ha assegurat que “organitzacions pioneres com el CAT han establert l’estàndard de qualitat per a la gestió de l’aigua amb estratègies tecnològiques innovadores que permeten a les seves organitzacions optimitzar recursos i millorar en sostenibilitat”.
Celebrats anualment, els Premis a l’Excel·lència en Sostenibilitat reconeixen els gestors de l’aigua que aposten per l’ús de tecnologies noves o existents de manera innovadora i sostenible, així com organitzacions que han fet avenços significatius en l’eficiència energètica i hidràulica. Els responsables del Consorci d’Aigües de Tarragona recolliran el guardó en una gala de lliurament que se celebrarà el pròxim 14 de maig a Múnich (Alemanya).
Els autors i autoritats locals, en la trobada d’aquest dilluns al vespre a la Biblioteca Central. Foto: Cedida
Aquest dillunys 22 d’abril s’ha dut a terme a la Biblioteca Central Xavier Amorós la revetlla literària per presentar les novetats editorials d’autors locals, un dels principals actes previs de la Diada de Sant Jordi. L’acte ha servit com a punt de trobada dels autors locals que han presentat un llibre aquest darrer any i s’han fet una foto de família abans de començar l’acte al pati exteri or de la biblioteca.
Enguany són 175 obres les que s’han detectat d’interès local i que ja estan exposades a la mateixa Biblioteca Central Xavier Amorós. És l’exposició bibliogràfica més gran que es fa cada any a la Biblioteca Xavier Amorós, on es visualitza el que s’ha publicat de març de l’any anterior a abril de l’any en curs relacionat amb Reus i el Baix Camp, de qualsevol temàtica. Les publicacions estan exposades com si fossin en un taller de pintor, que podria ser el de Fortuny. S’ha comptat amb la col·laboració artística del Departament de Plàstica i audiovisuals de l’Institut Gabriel Ferrater i del mateix equip de Biblioteques.
La trobada d’autors locals ha estat dinamitzada per la companyia “Teatrlitzat” i ha format part de la Revetlla de Sant Jordi que el Servei de Biblioteques promou a tot Catalunya.
Enguany són 175 obres les que s’han detectat d’interès local i que ja estan exposades a la mateixa Biblioteca. Foto: Cedida
Pel que fa a la Diada de Sant Jordi, enguany posaran parada 12 llibreries, 12 floristeries a la plaça del Mercadal i 74 entitats, entre la plaça del Prim, el raval de Santa Anna, la plaça del Castell, l’Absis de la Prioral i el Fossar Vell. Les entitats faran lectures sobre textos de diferents autors a les places amb aquest horari:
De 10:00 a 11:00 h, a la plaça del Prim, textos de Vicent Andrés Estallés
De 14:00 a 15:00 h, al raval Santa Anna, textos de Vicent Andrés Estallés
De 15:00 a 17:00 h, a la plaça del Castell, textos d’Àngel Guimerà
De 17:00 a 18:00 h, al Fossar Vell, textos de Joan Salvat Papasseit
Pel que fa als actes festius que es duen a terme durant el dia 23, hi ha la ballada de sardanes amb la Cobla Reus Jove, l’actuació castellera dels Xiquets de Reus, i les enceses dels Dracs i la Víbria. Dins la parada de l’Ajuntament, les Biblioteques organitzen micro presentacions per a obres que ja fa temps que han estat presentades i com a novetat d’enguany hi haurà dos moments per a fer recomanacions literàries per part dels lectors, que aniran dinamitzades per Teresa Vilà.
Durant el matí s’ han convidat els autors d’obres infantils a fer diverses sessions amb els grups escolars que es faran a la plaça del Mercadal i a la Plaça del Prim. Han confirmat la seva participació Núria Capella, Pau Roig, Jordi Gonzàlez i la colla de la Cucafera.
Paral·lelament, i també per a grups escolars, hi haurà unes sessions especials del “Laboratori Casa” que es faran dins el Castell del Cambrer. Aquesta és una activitat promoguda per l’IbyCAT que compta amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat.
Andrea Mora recrea en un llibre gegant el mite del rei Mides. Foto: Cedida
Arriba un Sant Jordi de nou diferent a Vila-seca. Ja no és novetat que la creativitat juvenil en sigui el protagonista amb creacions fetes per les escoles d’art i disseny de Reus i Tarragona al bell mig dels carrers i places. És ‘Efimera. Art al Carrer’, que tornarà a guarnir el Centre Històric i el Jardí del Castell de Vila-seca amb les escultures i els diversos dissenys ideats per alumnes de les dues escoles. Són 12 propostes artístiques repartides per la vila.
Aquest matí l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura; la regidora de Cultura, Manuela Moya i el diputat delegat de Promoció Social i Cultural de la Diputació de Tarragona, Òscar Sánchez, juntament amb el professor de l’escola de Tarragona, Àlvar Calvet, i la directora de l’escola de Reus, Anna Gispert, han visitat totes les creacions elaborades pels alumnes.
Així doncs, Vila-seca es tornarà a convertir, durant la Diada de Sant Jordi, en un espai cultural on els llibres reciclats i la creació artística es donen la mà. Concretament, aquestes 12 creacions dels alumnes de les escoles d’art les podrem trobar en un total de 6 espais: al Jardí del Castell de Vila-seca, a la plaça de l’Església Vella (davant del Celler), al carrer del Comte de Sicart, a la plaça de Voltes, al portal de Sant Antoni, a la plaça de l’Església.
Laura Escribano, amb la seva obra ‘En memòria de la lectura incompetent’. Foto: DiariTots21
Hi podem trobar obres com un llibre gegant on es recrea breument la història del mite del rei Mides, d’on destaquen poderosament tres quadres a l’oli de gran bellesa, tot elaborat per l’alumna Andrea Mora. O un espai contundent de crítica als joves que no llegeixen literatura ubicat a la plaça de les Voltes: Laura Escribano hi ha muntat un taüt ple de llibres de les grans obres de la literatura universal que apareixen cremats i amb una corona de flors.
El Castell de Vila-seca
A la mateixa façana del Castell hi ha disposada una cascada de teles de quatre tonalitats diferents a partir del vermell, que formen una mena de passadís pel qual el ciutadà pot transcórrer “perquè els vermells li transmetin diverses emocions”, segons explicaven dues de les seves autores, Laura Maria Carrasco i Beth Matamoros.
Autores i autoritats, en una de les instal.lacions al Jardí del Castell. Foto: DiariTots21
L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha destacat la creativitat dels alumnes de les escoles d’art, “els quals cada any trien eixos inspiradors que sempre sorprenen i són molt diversos”. En aquest sentit, la regidora de Cultura, Manuela Moya, ha afegit que “són eixos inspiradors que tenen a veure amb les inquietuds de la joventut, allò que els preocupa o els mou”. Per la seva banda, el diputat Òscar Sánchez ha destacat Vila-seca com “un municipi on conflueix natura, història i art i on, a més a més, Sant Jordi sempre es viu de forma molt original”.
Cal recordar que més d’una vintena d’actes, que ja es van iniciar el passat 2 d’abril, farceixen el programa de la Diada de Sant Jordi d’enguany a Vila-seca. Com també és tradicional, el mateix 23 d’abril les parades de llibres i roses ompliran el Jardí del Castell al llarg de tota la jornada, mentre que al Celler hi haurà la Cantata de les escoles de Vila-seca a les 11.00 h.
Per al públic més familiar, la Biblioteca comptarà amb un estand amb mostra de novetats de llibres per a totes les edats, es presentarà la guia de novetats de jocs de taula i s’oferirà un espai de lectura i lleure per als més petits. Ja a la tarda, tindran lloc tallers infantils a càrrec de la Ludoteca Tot Joc, es llegiran contes per a la diversitat i, a les 18.00 h, es farà la presentació de ‘La llegenda dels Diables de Vila-seca‘, d’Andreu Faro. Es tracta del conte número 3 de la col·lecció “Elements festius de Vila-seca”. A les 18.45 h els petits gaudiran d’un espectacle familiar a càrrec de la Ludoteca i, per últim, a les 19.30 h hi haurà festa popular amb la Colla Gegantera i Grallers de Vila-seca, els Xiquets de Vila-seca i l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina.
Estudiant en la modalitat dual al laboratori d’EMATSA, companyia d’Agbar
L’atur juvenil a Catalunya persisteix com un dels grans desafiaments per a la nostra societat. A Catalunya, gairebé un 25 % dels joves menors de 25 anys estan en situació d’atur, segons dades de l’últim trimestre del 2023 de l’Enquesta de Població Activa de l’Institut Nacional d’Estadística. És un 5 % més que la xifra registrada en el mateix període de l’any 2022. A Espanya, el percentatge d’aquests joves aturats puja al 28 %. És l’índex més elevat de desocupació juvenil de tota la Unió Europea.
Aquestes dades no només representen xifres, sinó també històries individuals d’aspiracions troncades, frustració i somnis ajornats. Darrere de cada estadística hi ha joves amb talent, disposats a contribuir al desenvolupament de la societat i a assolir el seu màxim potencial, però es troben amb barreres en el seu camí cap a l’ocupabilitat. Factors com la desconnexió entre el sistema educatiu i el productiu, l’escàs pes relatiu que té la formació professional de grau mitjà a Espanya o la temporalitat, es troben a l’origen d’aquesta problemàtica.
En aquest context, l’FP dual constitueix un model educatiu clau per a l’abordatge de la desocupació juvenil, ja que ofereix una via pràctica amb les empreses que permet dotar els joves d’habilitats concretes i d’experiència directa en el camp professional. L’FP dual és, per tant, una resposta efectiva davant la bretxa entre l’oferta i la demanda d’habilitats en el mercat laboral. El fet de col·laborar estretament amb les empreses i la capacitat d’adaptació a les necessitats canviants de la indústria que tenen els programes d’FP, asseguren que els estudiants adquireixin les habilitats més rellevants i demandades pels ocupadors.
La tecnificació del sector de l’aigua genera llocs de treball de qualitat
En el sector de l’aigua, aquesta modalitat té un paper fonamental en la inserció laboral dels joves i en la preparació de professionals altament qualificats. Des del subministrament d’aigua potable fins al tractament de les aigües residuals per a la seva reutilització, el sector de l’aigua comprèn una àmplia gama d’activitats que requereixen personal qualificat i especialitzat, en un camp que es troba, a més a més, en constant evolució.
En aquest sentit, la transformació tecnològica que està vivint el sector de l’aigua amb la seva digitalització, per tal d’abordar els reptes que planteja la gestió sostenible dels recursos hídrics, requereix cada vegada més professionals qualificats. L’automatització de les instal·lacions i la introducció de softwares específics en la gestió de l’aigua, com la tecnologia avançada en la cerca de fuites i l’ús de drons per al seguiment de la qualitat de les aigües o el control de l’estat de les obres hidràuliques, així com l’aplicació de la intel·ligència artificial, obren nous horitzons professionals per als quals són necessaris perfils tècnics digitals, altament qualificats.
Agbar, més de 10 anys impulsant l’FP dual del sector
Des de l’any 2012, Agbar promou cicles d’FP dual del sector a través de l’Escola de l’Aigua, participant directament amb diferents instituts públics de Catalunya en el disseny i la implementació del Cicle Formatiu de Grau Mitjà (CFGM) en Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües i del Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) en Gestió d’Aigua.
Més concretament, l’Institut Pere Martell de Tarragona ha estat pioner a impartir ambdós cicles en la modalitat dual, de la mà d’Agbar i l’Escola de l’Aigua, en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Actualment, el CFGM en Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües s’imparteix també a l’Escola Municipal del Treball de Granollers, a l’Institut de Sostenibilitat i Medi Ambient de Barcelona i a l’Institut Alfons Costafreda de Tàrrega. Per l’altra banda, el CFGS en Gestió d’Aigua s’imparteix a l’Institut Esteve Terrades de Cornellà.
La replicabilitat d’aquest model educatiu a escala nacional, amb un total de 18 centres repartits en 7 comunitats autònomes, així com la voluntat d’aportar un benefici educatiu, social, empresarial i econòmic, fan d’aquesta aposta educativa un model d’èxit de col·laboració publicoprivada amb diferents administracions i institucions de Catalunya, ja que els cicles d’FP dual d’Agbar tenen una ocupabilitat del 80 %.
L’estudiant del CFGM en Xarxes i Estacions d’Aigua, Toni Fernández, a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable del Maresme Nord, ubicada a Palafolls
Entrevista
Toni Fernàndez és un estudiant d’Argentona que està fent el segon curs del CFGM en Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües, en la modalitat dual, a l’Escola Municipal del Treball de Granollers. Pròximament iniciarà una estada a Alemanya en una empresa de Veolia, grup al qual pertany Agbar.
· Per què t’has decidit per aquesta formació?
Sempre m’ha agradat molt la química, i el sector de l’aigua m’ofereix la sortida professional que m’interessa, per això em vaig decantar per aquest sector. A part, considero que és un àmbit que em pot donar moltes altres oportunitats i, per tant, permetre’m dedicar-me a diferents activitats dins d’aquest sector.
· Com valores la formació dual?
Entre les dues opcions, la que donen les pràctiques tradicionals i la dual, jo trio la dual, sense cap dubte, ja que les pràctiques tradicionals et donen un contingut bastant escàs per a l’aprenentatge, mentre que l’aprenentatge amb la dual incorpora nous mètodes que amb l’altra modalitat segurament no tractaries.
· Consideres que el món de l’aigua ofereix moltes oportunitats professionals?
Tenint en compte que estem en un món en el qual evolucionem constantment des del punt de vista de la tecnologia, l’àmbit de l’aigua no és aliè a aquesta evolució. Al contrari, s’estan implementant cada cop més les tecnologies de la informació i les comunicacions, i, per tant, s’està produint una transformació del sector que obre oportunitats a nous perfils professionals.
· Què és el que més t’ha sorprès de la formació dual?
Pensava que seria més un tema d’observar el que fan els companys de l’empresa i aprendre des d’aquest punt de vista de l’observació, però estic realment involucrat en l’activitat. El que faig és treballar conjuntament amb els meus companys, un fet que em dona una experiència més enriquidora, ja que acabo aprenent el que s’ha de fer i com s’ha de fer.
· En quin àmbit voldries especialitzar-te?
M’agradaria especialitzar-me en l’àmbit de l’aigua potable, ja que ofereix una diversitat de tasques que pots anar duent a terme. Vull dir, que no hi ha un dia en aquest sector en què et dediquis a fer només una mateixa tasca.
El Nàstic ha derrotat els gallecs i aferma les opcions de play off. Foto: Nàstic
Un gol de Pablo Fernández al minut 55 ha donat ales al Nàstic i li ha permès aferrar els tres punts i batre el Celta Fortuna al Nou Estadi Costa Daurada davant prop de 8.000 espectadors, refent-se de la dura derrota la setmana passada davant el Tarazona.
D’aquesta manera, els grana afermen la seva posició al play off d’ascens, que té a tocar dels dits, amb vuit punts d’avantatge sobre un total de 15 per disputar. Només restes cinc jornades per acabar la fase regular de la lliga.
Ha estat una victòria enormement treballada contra un rival rocós que s’ha plantat al camp gran amb la intenció d’endur-se els tres punts i a fe de Déu que semblava que així podria ser. Parlem d’un filial hipergolejador els darrers partits, que també ronda el play off d’ascens.
Ja als deu minuts, els gallecs, dominadors del joc, tenien una bona opció des de la banda esquerra, amb un passi al segon pal de Javi Rueda a Joel que molt oportunament Pol Domingo desbarataria. Poc després vindria un segon avís: Pablo Durán no arribaria a empalmar el xut quan es trobava a boca de canó. Godoy tindria l’única opció grana de fer gol en un remat que sortiria desviat. Patia el Nàstic per sortir amb la pilota controlada donat l’efectiu pressing gallec i calia canviar el guió del matx o acabaria pel pedregal.
Doncs, sí, a la represa canviaria el signe del partit i als 10 minuts, Pablo remataria a gol una precisa centrada de Joan Oriol quan ja se li acabava el camp. El gol ensorraria els visitants i donaria el punt de moral suficient als grana per no acabar patint en els minuts finals, com sol ser habitual. Tres punts d’or i si no hi ha catàstrofe absoluta, el play off és al sac i ben lligat.
Oriol Beltran, al centre, jun t amb la resta de premiats, membres del jurat i el regidor de Cultura, Jordi Jové. Foto: DiariTots21
Cada any un alumne de deu anys estrena llibre a Castellvell del Camp. El d’enguany es diu Oriol Beltran, li diuen el Leo Messi del Santes Creus i no només mou amb destresa els peus, sinó també la mà: acaba de guanyar l’onzena edició del conte del Lluert, l’animalet de grans dimensions que anima les festes de Castellvell del Camp. Amb el conte ‘El lluert construeix un teatre al poble’, s’ha endut els 40 euros del premi, consistent en poder adquirir llibres a la llibreria Gaudí de Reus. El seu treball ha estat il.lustrat per Nerea Borrell i publicat en format llibret. El tema del concurs d’enguany era ‘Veus per un món millor’.
El parc de les Oliveres s’ha omplert de canalla, pares, mares i parades d’entitats de la vila per viure el lliurament del premi, que cada any organitza l’Associació de timbals i bestiari de Castellvell del Camp, que presideix Núria Sardà.
El guanydor, amb el jurat, la cap de l’organització, la dibuixant i de fons el lluert. Foto: DiariTots21
El segon premi ha recaigut en Ruth Lluís Puigdomènech i el tercer, en Pol Córdoba Domingo. Hi ha hagut, a més, cinc accèssits -habitualment eren tres-, que han anat a parar a Marc Robles, Júlia Casellas, Isona Boix, Valentina Mármol i Marina Segarra. El jurat, format sempre i únicament per dones, ha estat presidit per l’escriptora Mònica Escuer i format a més per l’actriu Maria Bravo i per la membre dels timbalers Lorena Garriga. Disset han estat els participants, l’alumnat de cinquè del CEIP Santa Anna, sense excepció.
La parada de l’Associació Protectora Mius de Castellvell,. Foto: DiariTots21
El parc ha mostrat també una diversitat d’articles en les seves parades: productes per als gats de l’Associació Protectora Mius de Castellvell, que es responsabilitza de les colònies de gats de la vila. També s’oferien llibres, punts de llibre, articles de bijuteria, dolços, i un col.lecció de joguines de cliks en forma de sant Jordi i de drac, on s’hi podia veure l’alcalde, Josep Manel Sabaté, preparant-los. Un contacontes i un concert del cor Lianna has clos la sessió.
L’alcalde, servint clicks de sant Jordi. Foto: DiariTots21
Acabaria la jornada amb la presentació d’un llibre molt especial donat qui és el seu protagonista. Es tracta de ‘Petites memòries d’un infant de Castellvell del Camp‘, del periodista Josep Maria Martí i Martí, a càrrec del regidor de Cultura, Jordi Jové i Balanyà, i amb la lectura de fragments del llibre, a càrrec de Francina Baldrís.
Riu Nere Mountain Hotel&Apartments té un interiorisme d’alta muntanya. Foto: Helder Moya
Ubicat en ple casc antic de Vielha e Mijaran, en plena riba de riu i a tocar de l’Ajuntament s’alça Riu Nere Mountain Hotel&Apartments. En una renovada i moderna recepció -que anteriorment havia estat una de les cafeteries més populars del poble- hi trobem a Juan Antonio Serrano i Maite Pages, propietaris d’aquest establiment hoteler i que va obrir portes el 1968.
La seva saga familiar va ser visionària en apostar per la zona…
Sí, van ser-ho gràcies a una d’aquelles casualitats de la vida. Els meus avis, Antonio Serrano i Victòria Palacios residien llavors a Bagnères-de-Luchon, era l’època de la construcció de les centrals hidroelèctriques a França. Fruit d’un deute van rebre una finca amb una fonda i unes cavallerisses a Vielha, era l’any 1933. Amb el pas dels anys aquella fonda, que van regentar els meus avis, la van convertir en un hostal, després va ser ampliada i va acabar convertint-se en pensió i avui en dia són els apartaments. A l’espai de les quadres de cavalls, l’any 1968, els meus pares, Antonio Serrano i Pilar Iglesias, van obrir l’Hotel Riu Nere.
Juan Antonio Serrano és la tercera generació d’aquest establiment situat a Vielha. Foto: Helder Moya
Un equipament que va ser pioner a l’època, perquè?
Doncs perquè va ser el segon hotel de la zona obert a l’època, després del Parador de Vielha (inaugurat el 1966). Cal pensar que l’estació d’esquí de Baqueira Beret va posar-se en marxa al mes de desembre de 1964, eren temps on l’allotjament característic del moment eren les fondes i els hostals. Els meus pares van apostar per un allotjament trencador, amb habitacions amb bany propi, amb una cafeteria amb molt de renom per l’època… Era un hotel menut d’un poble petit, que ja començava a tenir esquiadors com a clients a l’hivern, que treballava molt bé a l’estiu, també venien molts viatjants, era molt divers. Realment els meus pares van apostar per construir un hotel, sense ser conscients que això esdevindria, anys després, en el motor econòmic del territori.
· L’hotel a més a més ha anat fent camí i s’ha anat especialitzant. És així?
Actualment la denominació és Riu Nere Mountain Hotel&Apartments***. Perfilem el nostre hoste a aquelles persones que cerquen gaudir de l’alta muntanya. Els set apartaments (van ser els primers apartaments turístics amb llicència com a tal de la demarcació de Lleida) són més d’índole familiar, amb dos nivells on els nens i els seus pares trobaran el màxim confort.
Pel que fa a l’hotel, el client que ens fa confiança és el turista espanyol i francès. Treballem també amb agencies especialitzades de França que ens porten amants de l’esquí tradicional, del d’alta muntanya i el de raquetes de neu. A l’hotel disposem de serveis que fan còmode el seu dia a dia com són els guarda esquís, garatge, guarda bicis, dutxes de cortesia, esmorzar buffet, entre d’altres.
El Riu Nere serà el vostre company de viatge a l’hotel. Foto: Helder Moya
Un altre servei pioner que van posar en marxa fa uns anys és el d’oferir un servei gratuït de guia per descobrir els millors paratges de la zona…
Efectivament, fa 25 anys que tots els nostres clients ho tenen al seu abast durant els dies que estan amb nosaltres entre els mesos de juliol i agost. I si em permet un matís, és un servei de guia titulat. La Vall d’Aran té paratges molt bonics i sigui l’estació que sigui val la pena que un professional especialitzat t’acompanyi a veure’ls, que te’ls expliqui, et guiï i puguis fer-li preguntes.
Referent als clients, entre l’apartament i l’hotel, quin índex d’ocupació han tingut aquesta temporada?
Estem molt satisfets de com ha anat aquesta temporada. Pensi que nosaltres obrim nou mesos i mig cada any, amb uns índexs d’ocupació mitjana al voltant d’un 80-85%. Aquest hivern ens hem situat entre un 90-92%. L’estada aproximada a casa d’un client nostre és de 4,2 dies. La seva satisfacció és molt important per nosaltres, passades les festes de Setmana Santa realitzarem una reforma de la façana exterior, dels finestrals i el mobiliari dels apartaments. I per la primavera del 2025 a l’hotel millorarem les escales d’emergència.
La comoditat de les habitacions és un dels seus baluards.. Foto: Helder Moya
Bons números! Felicitats. Quin creu que són grans baluards de l’hotel?
A més del que he comentat anteriorment, com és la comoditat de les habitacions i el guia titulat, afegiria el magnífic i hospitalari equip que tenim (18 professionals). D’entre els nostres valors afegits també apuntaria que estem al quilòmetre zero de la capital de la Vall d’Aran (somriu), completament cèntrics estem, a escassos metres de l’església, del museu comarcal i del centre neuràlgic del municipi, amb tota mena de restaurants, botigues i atractius turístics al voltant.
Per aquest hotel han passat personalitats reconegudes també, fins hi tot en el seu dia un futur Premi Nobel de Literatura…
Síi, va ser l’escriptor Camilo José Cela, i que va reproduir en la seva obra ‘Viaje al Pirineo de Lleida’. Concretament el 24 d’agost del 1963 a la Fonda Serrano, i ho va constatar en aquesta obra amb el text ‘En la Fonda Serrano se almuerza con mucho sentido común…el queso el jamón y el pan que sirven son de confiança y muy embrosinos y gustosos’. També s’hi han allotjat l’humorista Eugenio o l’escriptora i creadora del conte de Les Tres Bessones, Roser Capdevila, entre d’altres.
Per finalitzar, per Juan Antonio Serrano l’hotel i els apartaments són com un fill més? I si em permet, hi haurà relleu dins de la saga?
Tinc molta estima per aquest projecte i sempre estic pensant en com millorar-lo ja que acumulo molts anys d’experiència al capdavant. Sóc optimista i m’agrada veure com poc a poc les meves dues filles s’hi va implicant. Elles, tot i la distància, ja que resideixen a Barcelona, doncs ens aporten valor en qüestions com són el motor de reserves, la pàgina web o les xarxes socials. Cada quinze dies aproximadament fem reunions mitjançant videotrucades on hi som tot l’equip i elles també mostren la seva opinió en qüestions de millora. Estic molt content.
Juan Antonio Serrano, moltes gràcies a tot l’equip de Riu Nere Mountain Hotel&Apartments per la seva hospitalitat i amabilitat durant la nostra estada. Agraïts que ens hagi ajudat a descobrir molt més d’aquest projecte referent a la capital de la Vall d’Aran.
Els infants assistents van gaudir d’allò més amb les activitats proposades per la Míriam. Foto: Cedida
Míriam Prat va néixer fa 36 anys a la població de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Resident a la demarcació de Tarragona, ella i la seva família viuen a Reus des de fa uns anys. Formada en Educació Musical per la Universitat de Barcelona (UB) la seva vocació docent a les aules està vivint un parèntesi gràcies a l’impuls d’un projecte personal: el de creadora de continguts al món virtual d’Instagram, on el seu perfil @mirpratur té més de mig milió de seguidors.
La seva vessant com a influencer neix l’any 2012, ara bé, aquest 2024 també és molt especial gràcies a la publicació del seu primer llibre ‘Crear sin Parar’, de l’editorial Penguin Random House.
Durant la presentació ha rebut el suport de la seva família, amics, amigues i influencers com @neusmoya.podologa, @marinacabero, @ruxandaghemis, @crisorroche i @kidslapera.
Què t’ha portat a escriure aquest llibre?
Després de crear contingut durant molts anys, vam decidir amb l’Editorial Penguin Random House crear un llibre amb les manualitats més aclamades del meu perfil d’Instagram, així com algunes d’inèdites també.
Teníem clar que volíem un llibre realment útil tant per a mestres com per a famílies, un llibre creat per a convertir-se en el manual de les manualitats, perquè mai més es facin la pregunta de: “què podem fer ara?”. Allà hi trobareu més de 100 manualitats, receptes i tips per a tota la família.
Has presentat el llibre recentment a la llibreria Abacus de Reus on has realitzat un taller amb tres manualitats molt icòniques per tu i en el que hi han participat una vintena d’infants. Aquestes manualitats reprodueixen part de l’essència del llibre?
Efectivament, la finalitat del llibre és que pares i fills connectin i que passin bons moments en família, tal i com ho hem fet a través d’aquest taller. Aquest llibre va més enllà de transmetre coneixements, es transmeten valors i emocions.
Està dedicat a algú?
Si, als meus dos fills, les dues personetes que m’inspiren a fer totes les activitats.
Influencers com @kidslapera, @crisorroche, @neusmoya.podologa, @ruxandaghemis o @marinacabero van recolzar l’autora. Foto: Cedida
Tens previst que el taller realitzat a la presentació pugui ser itinerant en d’altres llibreries?
Estem oberts a qualsevol tipus de proposta. Si hi ha alguna cosa que trobo a faltar de crear contingut per les xarxes socials és estar en contacte amb els peques, així que és fantàstic poder fer tallers i sentir-los més a prop.
Tens alguna activitat preferida per tu de les exposades al llibre?
Crec que totes les activitats són molt entretingudes, molt motivadores per als infants. Estructurat en les estacions de l’any, totes són activitats que s’allunyen de les pantalles, molt presents avui en dia. Possiblement les meves activitats preferides són els slimes perquè també sol ser-ho la dels nens i nenes i veure’ls gaudir és meravellós.
Per acabar, creus que els infants d’avui en dia li treuen partit a la seva capacitat imaginativa?
Personalment crec que haurien de crear més, per això he creat aquest llibre bàsicament. Han de crear més, descobrir, experimentar. Així es com es potencia la imaginació i la creativitat.
Mario Basora, president de la Cambra de Comerç de Reus. Foto: Cedida
L’experiència, l’expertesa i l’eficàcia en la gestió de la Cambra de Comerç de Reus es posen al servei del territori per gestionar els Fons de Transició Nuclear, el paquet d’ajudes que tenen per objecte reduir l’impacte del futur tancament de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs creant nova riquesa i llocs de treball.
“La Cambra de Comerç de Reus juga un paper molt important, és un actor central en aquests Fons, i es tracta d’una gran oportunitat per al territori, especialment per ajudar petites i mitjanes empreses”, destaca en una entrevista al DiariTots21 el president de la Cambra de Comerç, Mario Basora.
Així, “la Cambra de Reus, membre integrant de l’òrgan de governança del Fons, abarca la gran majoria del territori beneficiat per aquests ajuts, un 69 per cent dels pobles que en són beneficiaris del Fons de Transició Nuclear, és a dir, 67 dels 96 pobles dels entorns del Penta 1 i Penta 2 (Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona)”, ha afirmat el president de la corporació reusenca. Desglossat, dels 18 municipis de la regió del Penta 1, 17 són del territori de la Cambra de Reus, i dels 79 municipis del Penta 2, 50 són de la Cambra reusenca.
La Cambra ha participat activament de la proposta de reglament que desenvoluparà la llei dels Fons, llei que serà reformada per incloure les peticions fetes pels seus actors, entre elles, les de la pròpia Cambra de Reus, al temps que la institució ja està rebent peticions de suport tècnic.
“L’expertesa i acompanyament en matèria tècnica és el nostre punt fort junt a una xarxa de relacions amb empreses i institucions d’una entitat creada en 1886”, destaca el seu president.
Què és el Fons de Transició Nuclear?
“L’impacte del tancament de les centrals comportarà la desaparició d’una mitjana de 3.000 llocs de treball directes i incideix en el teixit econòmic dels municipis que les envolten”, destacava Basora. “Per aquest motiu i amb la finalitat de promoure actuacions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica de les zones afectades per l’impacte ambiental de la producció d’energia elèctrica nuclear, en 2020 es va crear la llei que crea l’impost que dota l’anomenat Fons de Transició Nuclear”, que grava amb un 50% els seus ingressos relacionats amb les activitats d’origen nuclear.
L’objectiu del Fons “és donar resposta així a l’impacte del tancament de les nuclears, que incidirà en el teixit econòmic dels municipis afectats per les zones nuclears del territori cameral de les comarques del Baix Camp, Priorat, Terra Alta i la Ribera d’Ebre, entre tots els altres inclosos en el Penta 1 i Penta 2”. Són a més territoris que en alguns casos ja sofreixen despoblació, per als quals la Cambra demana vetllar especialment.
A qui va destinat?
“Es pretén reindustrialitzar la zona. La idea és dinamitzar l’activitat empresarial perquè els treballadors de les centrals puguin seguir treballant al territori. Es pensa en unes empreses tractores, com pot ser la coreana Lotte, que a Mont-roig del Camp crearà 600 llocs de treball, però també en empreses petites i mitjanes. I així sorgiran diverses línies d’ajut, unes destinades a empreses d’alt impacte, i altres per a empreses del territori, del sector industrial, el primari, del sector del turisme rural -del que se’n parlarà més endavant- o de l’agroalimentari i vitivinícola, ajudant-los en la seva tramitació, però també en la seva digitalització, per posar un exemple. Es vol que es modernitzin les comarques de l’interior, potenciant les empreses que ja hi són de manera que puguin incrementar el seu volum de negoci i contractin personal, a la vegada que es busca fomentar les noves implantacions”.
Al respecte, la Cambra de Reus va aconseguir que no tirés endavant una proposta inicial que pretenia que per rebre els ajuts, les inversions mínimes havien de ser de 500.000 euros i amb la contractació de cinc persones. Aquestes condicions van ser rebaixades a 100.000 euros i una persona contractada. “No és factible demanar a empreses del territori inversions de 500.000 euros”, recalca Basora, que posa l’èmfasi en el fet que ja existeixen projectes preparats que esperen l’arribada d’ajudes com aquestes: “És una oportunitat per potenciar les zones d’interior, ja que en altres tipus d’ajudes no podrien acollir-se”.
A més d’assessorar i acompanyar empreses i municipis, la Cambra de Reus també ajudarà a aquells pobles petits que tinguin dubtes de què fer amb l’arribada d’ajudes molt quantioses, en alguns casos de més de 1,5 milions d’euros.
L’any 2023 es va començar a caminar amb aquests ajuts, però com que el calendari es tirava al damunt, es decidí repartir el Fons de manera igualitària i anivellada segons les dues zones afectades. Són 96 municipis els beneficiaris, més les empreses, amb un total de 83 milions d’euros recaptats per l’impost i liquidats en dues bestretes. Enguany, la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat ha reduït l’aportació a 35,2 milions d’euros, que es preveu es compensin l’any que ve.
Ara s’han definit 15 línies d’actuació, de les que s’han anunciat les seves bases i restem pendents del calendari de publicació. Set són per a empreses i vuit són actuacions públiques. Basora recorda que “hi ha set convocatòries a empreses, per un valor de 24,8 milions d’euros, i vuit actuacions públiques, dotades amb 10,4 milions d’euros”. Les Cambres de Comerç de Reus, Tortosa i Lleida també rebran ajuts, en aquest cas de 45.000 euros cadascuna, junt a d’altres organitzacions empresarials i sindicals per a dur a termes les funcions de consultoria i acompanyament.
Quines línies d’actuació estan adreçades a empreses i al sector públic
De moment ja es coneixen les primeres línies d’actuació, aprovades per l’òrgan de govern, que són aquestes: quant a empreses, la primera convocatòria de les bases està destinada a projectes d’alt impacte, amb un Fons de 7 milions d’euros per a ser executats entre els anys 2024 i 2026. En segon lloc, hi ha una línea -prevista per al mes de maig- per a noves oportunitats de negoci (2,9 MEU); una tercera línea, per a reindustrialització (5 MEU), prevista per a l’abril; la creació d’una central hidroelèctrica reversible (900 euros), ajuts a l’estratègia alimentària de Catalunya (3,5 MEU), ajuts a l’impuls Coop (4,5 MEU), i ajuts a la modernització de regadius (1 MEU).
A banda, hi ha les vuit línies públiques, que afecten a projectes de transició energètica (390.000 euros) a la innovació per a la transformació de la societat i l’economia digital (3.478.500 euros), la Xarxa Impuls Projectes FTN (315.000 euros), convocatòria de projectes locals (3 MEU), LIFE MigratoEbre (159.000 euros), Modernització de la xarxa de distribució del Delta de l’Ebre (3MEU), l’Estratègia Newspace (47.000 euros) i el Contracte Ivalua (5.829,78 euros).
En resum, “la Cambra de Reus té els coneixements més que suficients i els recursos tècnics i de gestió per conduir a les empreses, als municipis i als Consells Comarcals per a gestionar de manera professional i eficient les seves necessitats, conduint-los cap a la millor solució per afrontar els Fons de Transició Nuclear ja que cada cas és diferent. No és el mateix un municipi de 400 habitants, que un de més gran o empreses de dimensió o volumetries diferents”.
Més de 200 experts han participat al Tinglado 1 en una de les trobades més importants sobre el transport ferroviari. Foto: Cedida
Aquest dijous 18 d’abril, el Tinglado 1 del Moll de Costa ha estat escenari de la 5a edició del Rail Day que ha reunit més de 200 assistents seguint les presentacions de més d’una desena d’experts del sector ferroviari. El Port de Tarragona ha batejat l’edició de 2024 ‘‘Rail Ferroutage Unveiled. Trucks on tracks’”. La trobada, inaugurada pel president Saül Garreta, s’ha estructurat en tres blocs temàtics. El primer, “Context ferroviari”; el segon, “Infraestructura ferroviària” i, el tercer, “Visió dels usuaris”. Port Tarragona ha explicat l’ús del ferrocarril és un eix vertebrador en el desenvolupament de negoci del Port, des del punt de vista del creixement de tràfics, de l’eficiència i de la sostenibilitat econòmica, mediambiental i social.
El president del Port Tarragona, Saül Garreta, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda a les persones assistents i, ha agraït la participació de les persones expertes al Rail Day. Garreta ha volgut destacar el paper descarbonitzador del transport del ferrocarril en tota la cadena logística.
El primer ponent ha estat Iván Santos, representant a la CNMC. Santos ha començat la jornada d’avui amb una excel·lent presentació sobre la situació del mercat ferroviari, on ha explicat la baixa quota modal ferroviària al país i diferents oportunitats que per millorar-la més enllà d’aspectes infraestructurals com és la millora en equips ferroviaris, reducció de costos o augments de capacitat.
A continuació, Raffaele Zurio representant de la Med Rail Freight Corridor disseccionava al detall el projecte del Corredor Mediterrani, amb una actualització de l’estat de les connexions frontereres.
A continuació ha començat el segon bloc sobre infraestructures ferroviàries on han arribat bones noticies per al Port de Tarragona. Antonio Aguilar, d’ADIF, ha explicat avanços importants en el desenvolupament de la infraestructura per adaptar-la a tràfics d’autopista ferroviària.
Bones notícies per als projectes relacionats amb Port Tarragona, amb avenços significatius a les connexions des de Tarragona cap a França, Saragossa i també en el tram cap a Madrid passant per Guadalajara.
Bones notícies per al tren i el Port
La segona ponència abans de la primera taula rodona de la jornada ha anat a càrrec d’Efraín Larrea, representant de MCRIT, que ha explicat dos projectes de gran interès per a Port Tarragona. El primer, un projecte de nova terminal a Lleida amb un potencial molt important per augmentar les connexions ferroviàries amb els molls tarragonins. El segon, un estudi encarregat per Ferrmed on es detecten fins a 7 colls d’ampolla al Corredor Mediterrani al nostre territori i diferents accions a nivell d’infraestructura que permetin arribar a l’objectiu d’un 10% de quota modal per al 2030.
Després de la primera taula rodona i la pausa per al cafè, el cinquè Rail Day ha tornat a arrancar amb una conferència de la mà de Akos Ersek d’UIRR (International Union for Road-Rail Combined Transport). L’expert ha analitzat algunes de les dificultats que té el transport combinat, com ara la vulnerabilitat del transport intermodal davant els canvis de mercat o els alts costos d’inversió versus carretera, entre d’altres, aspectes a millorar per incrementar aquest tipus de transport.
L’última conferència d’aquesta cinquena edició del Rail Day ha estat la de Javier Jaso de AECOC (Associació de fabricants i distribuïdors) que ha aportat la visió sobre el sector ferroviari de les empreses de gran consum, que sol·liciten més atenció per part del sector ferroviari per conèixer les seves necessitats. Jaso ha citat diferents reptes que cal superar per augmentar el transport per ferrocarril per part dels carregadors: ser més flexible, millorar oferta de serveis i temps de trànsit, o augmentar el flux d’informació de serveis cap a les empreses usuàries.
Saül Garreta ha explicat com les autopistes ferroviàries són un punt estratègic per al futur el Port. Foto: Cedida
El Port de Tarragona treballa intensament per la descarbonització de la cadena logística amb la ferma aposta pel ferrocarril. Durant l’any 2023 hi va haver un increment de les composicions d’automòbils (+31,1%). En aquest sentit, els principals increments van venir dels trens des de Barcelona amb origen europeu (66 entrades versus 14 el 2022), trànsit des de Navarra (+17 trens) i el trànsit cap a Andalusia (+10 trens). El tràfic d’agroalimentaris també es va traduir en un increment de les composicions de cereal (+52%) amb 652 combois el 2023 versus els 429 de 2022.
Tres infraestructures noves de l’APT
Aquesta aposta també es fa evident a través de les tres infraestructures que s’estan impulsant. Per una banda, hi ha la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, amb 150.000 m2, una plataforma logística i de serveis a l’àrea d’influència de Madrid entre Guadalajara i Marchamalo que aquest mes de gener ha començat la seva segona i definitiva fase d’obres. Una important terminal multipropòsit i multiclient al centre peninsular que permetrà la connexió, del Port Tarragona, amb els principals ports marítims. Una infraestructura amb capacitat per canalitzar els principals fluxos de mercaderies nacionals, europees i internacionals entre ferrocarril i carretera ca als ports marítims i el centre.
Per altra banda, la Zona d’Activitats Logístiques del Port suposarà la creació d’un espai amb més de 900.000 m2 dins del recinte portuari per impulsar els tràfics marítims i l’activitat econòmica. La ZAL està integrada al Corredor del Mediterrani de la Xarxa Transeuropea de Transport, com a part de la seva xarxa bàsica TEN-T (Trans European Network of Transport). Aquesta xarxa aborda la implementació i el desenvolupament d’una xarxa a tot Europa de línies ferroviàries, carreteres, vies navegables interiors, rutes marítimes de transport marítim, ports, aeroports i terminals ferroviàries.
Finalment, la tercera infraestructura clau per potenciar el transport per ferrocarril al Port, és la Terminal Intermodal la Boella. Una terminal ferroviària intermodal de trànsit de mercaderies amb origen/destí nacional (península Ibèrica) com internacional. Amb una superfície actual de 4 ha amb possibilitat d’expansió disposa de 5 vies d’ample mixt (ibèric + europeu) de càrrega i descàrrega executades sobre llosa de formigó i 3 vies de recepció/expedició sobre balast i, preparada per a la circulació de trens de fins a 750 metres de longitud.
El regidor de Promoció Econòmica i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, amb diversos integrants de la Incubadora TIC. Foto: Tots21
La Incubadora TICi Foodtech de REDESSA es troba en plena fase de recepció de projectes per a la seva quarta edició –el procediment d’inscripció es tanca el 26 d’abril– i són nombrosos els projectes de les tres edicions anteriors que han acabat convertits no només en projectes d’èxit, si no també en empreses de referència.
Aquest seria el cas, per exemple d’Efizum, un projecte cada vegada més consolidat de banca tecnològica especialitzada en la millora de l’eficiència empresarial a partir d’un entorn 4.0; el de Motiwate, una plataforma que ofereix coaching d’equips a mida per a pimes, o el de GroupB.live, una plataforma de joc en línia que suma el millor dels e-sports, els videojocs i els simuladors per submergir l’usuari en una competició de ral·lis en línia amb cotxes dels anys 80.
Els tres projectes han anat avançant i seguint camins diferents i, mentre Efizum ja ha anat tancant acords amb clients de diversos sectors i es troba immersa en un procés de patents per als seus mecanismes de control i traçabilitat, Motiwate ha redefinit el seu públic objectiu per afegir l’anàlisi i la consultoria al seu coaching inicial, mentre que GroupB.live llança el seu propi campionat en línia per tal de portar el seu software a aficionats d’arreu del món.
Joan Pescador, amb un simulador de ral·lis, amb el sofware de la seva creació, el GroupB.live. Foto: Cedida
“La veritat és que, abans d’arribar a REDESSA, havia estat en programes similars a Madrid i Barcelona i, a diferència d’allí, on sobretot treballaven el màrqueting i el potencial a llarg termini, aquí m’han ensenyat a tocar de peus a terra i a ser més empresari”, explica Joan Pescador, responsable de GroupB.live. Aquest tarragoní expilot de ral·lis considera que el seu pas per la Incubadora TIC reusenca “ha resultat molt interessant i profitós, perquè hi ha un plantejament que és molt seriós i molt més profund que en altres llocs, i que t’encara al món de l’empresa, a la gestió i la comercialització, de manera que aprens veritablement a funcionar en el dia a dia”.
Naida Gendugova, en el Demo Day de la Incubadora TIC, explicant el projecte de Motiwate. Foto: Cedida
En el cas de Motiwate, la seva responsable, Naida Gendugova, era la que arribava amb un projecte més embrionari a la Incubadora TIC. La plataforma Motiwate era una startup pura que va sorgir de les idees del confinament de la Covid-19 i ha anat agafant la seva forma més o menys definitiva al llarg del seu any d’estada a REDESSA. “Em vaig plantejar inscriure’m en l’edició de 2022, però la idea estava molt verda, de manera que em vaig esperar a entrar el 2023. La veritat és que ha estat definitiu, perquè jo només havia passat pel programa de startups del World Mobile, on bàsicament t’ajuden a investigar si la teva proposta té mercat, però no sabia res més”.”Aquí he descobert la part del negoci real –relata Gendugova–, a descobrir el valor de la proposta, a comercialitzar-la, a descobrir el món de les finances, a desenvolupar el servei i a descobrir a qui t’enfoques”. Gràcies a tot plegat, l’emprenedora es troba precisament aquests dies redefinint el seu projecte a partir de tot el que ha après a la Incubadora TIC. “He fet el ‘click’ i hem descobert on eren els problemes”.
“Jo vaig començar amb la idea de crear una mena de Doctoralia, però amb coachers independents i de diverses especialitats –explica la Naida–. Era un marketplace on el client entrava i seleccionava quin coach necessitava per la seva empresa i hi contactava”, però finalment s’ha adonat que en la majoria dels casos el client necessita una informació prèvia i un treball d’anàlisi que el porti a conèixer la veritable necessitat de la seva empresa, de manera que Motiwate ha passat del sistema B2C (Business to Consumer, d’empresa al consumidor) a un model B2B (Busines to Busines, d’empresa a empresa) gràcies al mentoratge de la Incubadora de REDESSA.
En el cas de GroupB.live, el principal front on treballa actualment el seu creado, és en crear tot l’entorn que permeti oferir una experiència completa als usuaris del seu software. “Estem en un món que mou 6.000 milions en tot el món, amb uns usuaris que poden pagar 10.000 euros pel seu hardware (volant, pedals, canvi, bàquet…) i tenim el millor motor de físiques –el sistema que fa la simulació– del mercat, però si un juga sol a casa no genera creixement del producte”. És per això que la feina de Joan Pescador se centra en “proporcionar una experiència a l’usuari, un campionat, uns premis i anar actualitzant els cotxes que poden utilitzar els nostres usuaris per temporades fictícies fins a crear una realitat distòpica com si els models del Group B del mundial de ral·lis –prohibits als anys 80– encara existissin i anessin evolucionant”.
Joan Ribal, amb un dels sensors que crea Efizum i amb el sofware de gestió que també desenvolupa. Foto: Cedida
Efizum i el seu ideòleg, Joan Ribal, viu centrat en el procés per patentar el hardware de control de processos que desenvolupa i, al mateix temps, trobar un perfil de client que s’adapti als seus conceptes. “La nostra especialitat és detectar problemes, amb software i hardware propis, i fer la digitalització d’una empresa per optimitzar el seu dia a dia a partir de la recopilació de dades de tots els seus processos”. Això fa que, tal com explica Ribal, “la principal guerra la tinguem en empreses que pensen que ho tenen tot bé i et diuen allò de ‘per què canviar si ja funciona’? El fet, però, és que les empreses que fan el pas al món 4.0 no volen tornar enrere i acaben trobant solucions a necessitats que no sabien ni que tenien”.
Simplificant el concepte, Efizum optimitza produccions a partir d’entorns digitals, “des del pagès que vol millorar el seu conreu i optimitzar-ne el rendiment, al fuster que necessita saber en temps real com estan les seves comandes i si les podrà lliurar a temps… o els costos de fabricar peces d’injecció de plàstic, sabent quanta aigua gasta la màquina en cada una, quin consum tens d’energia o quins operaris treuen més rendiment a la màquina”, explica Ribal.
Del que més orgullós està aquest emprenedor és que “oferim el nostre servei de forma gratuïta a les ONG o empreses del tercer sector que treballen amb mà d’obra sense qualificació o discapacitats i, gràcies als nostres processos, poden completar tasques que, d’altra manera, no podrien fer”.
“Una de les millors eines per crear projectes tecnològics”
Per la seva banda, el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, considera que la lncubadora TIC “és una de les millors eines de què disposem a l’Ajuntament de Reus per a impulsar la creació de projectes tecnològics”. En aquesta línia, el regidor defensa que “la vertical dedicada a les tecnologies alimentàries o foodtech ens permet generar dinàmiques amb les més de 60 empreses adherides al Hub Foodtech & Nutrition i promoure possibles col·laboracions entre els agents que en forment part”.
Pel que fa a la quarta edició que ja està en marxa, Baiges explica que “estem en plena captació de projectes” i explica que en aquest temps, d’ençà que es va posar en marxa el 2020, “ha esdevingut una eina fonamental per a l’impuls d’start-ups de referència al territori i ha acompanyat a més de 40 projectes tecnològics, alguns dels quals han crescut exponencialment, generant nous llocs de treball i noves oportunitats”.
L’ACA i Aigües de Reus milloraran l’EDAR reusenca, però els regants demanen més celeritat. Foto: Cedida
La Comissió de seguiment de les obres de l’EDAR de Reus, formada per membres de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes i la mateixa Comunitat, presenta un informe jurídic, elaborat per l’empresa d’advocacia Entrena&Santín Abogados, que conclou que les obres poden ser declarades per emergència.
L’informe detalla que els contractes de licitació per la redacció del projecte constructiu del sistema de regeneració d’aigua depurada i de la construcció de la bassa d’emmagatzematge d’aigua regenerada de l’EDAR de Reus tenen actualment una tramitació ordinària. Entrena&Santín Abogados considera en el seu redactat que la tramitació d’emergència es justifica en la necessitat d’aplicar el principi de celeritat a determinades situacions efectives i que és necessari solucionar immediatament per part de l’administració.
El document exposa que cal tenir en compte que la Generalitat ha tramitat durant els últims anys diversos expedients d’ajut a la millora i modernització de les xarxes de reg a favor de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. Totes aquestes inversions i subvencions directes podrien no servir de res si es perd la producció actual i futura de la zona. Per tant, la tramitació d’emergència quedaria plenament justificada -en aquest cas-, ja que ens trobem davant una situació que requereix una actuació administrativa immediata, absolutament necessària per evitar o posar remei a les conseqüències de l’extrema sequera.
Situació d’excepcionalitat i d’emergència
En l’àmbit del Riudecanyes, la greu i persistent manca d’aigua conseqüència de l’actual situació climàtica, constitueix un esdeveniment catastròfic, reconegut i declarat. L’informe argumenta que la normativa estableix que els expedients de contractació d’obres, subministraments i serveis pels quals s’estableixen mesures extraordinàries i urgents per afrontar la situació de sequera excepcional a Catalunya, en els àmbits declarats en situació d’excepcionalitat i d’emergència, podran ser objecte de tramitació d’emergència.
L’informe conclou que la Llei 9/2023 permet que les obres que s’hagin d’executar per prevenir conseqüències catastròfiques en l’àmbit agrícola també podran ser executades seguint el tràmit d’emergència. En definitiva, si bé la Llei té com a objectiu especial garantir l’aigua d’abastament, també contempla garantir els altres serveis del cicle de l’aigua.
D’altra banda, la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes convocarà als representants dels partits polítics que es presenten a les pròximes eleccions autonòmiques per mantenir una trobada, presentar-los l’informe i parlar de la situació.
La càrrega va ser recuperada i la furgoneta es va localitzar als Pallaresos. Foto: ACN/Mossos
Els Mossos d’Esquadra han detingut dos homes a Salou pel robatori d’una furgoneta carregada amb objectes de record. Els fets van passar el 26 de març a la cruïlla dels carrers Murillo i Carles Buïgas. Els lladres van aprofitar que el vehicle estacionat tenia les claus posades i se la van endur. A dins hi havia clauers, encenedors, bolígrafs i altres objectes valorats en 10.000 euros. Dies després, els agents van saber que a dues dones de Mont-roig del Camp les havien obligat a guardar el material robat a casa. Dijous passat van detenir un home de 38 anys com a presumpte autor d’un delicte de robatori o furt d’ús de vehicle, amenaces i coaccions, i aquest dimarts s’ha detingut el segon implicat, de 28 anys.
Els mossos van recuperar fins a 28 caixes d’objectes i van comprovar que els lladres havien venut part de la càrrega a una empresa majorista ubicada al polígon industrial Francolí de Tarragona. Aquests objectes venuts també es van recuperar. El dia 8 d’abril, els agents van localitzar la furgoneta robada al carrer Barcelonès dels Pallaresos.
No es descarten altres detencions en els pròxims dies. El primer dels detinguts acumula fins a 13 antecedents policials. Després de passar a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Tarragona, han quedat en llibertat amb l’obligació de presentar-se al jutjat quan siguin requerits.
Imatge d’un dels escorcolls de la Guàrdia Civil. Foto: Cedida a ACN
La Guàrdia Civil ha detingut almenys 32 persones en una operació contra un grup violent vinculat als Latin Kings a punts de Tarragona i de Barcelona.
Per ara s’han fet 13 entrades i escorcolls, dues d’aquestes entrades han estat a la demarcació de Tarragona, en concret a Reus, i 11 a la de Barcelona, com ara a l’Hospitalet de Llobregat.
L’operació segeuix oberta i el dispositiu continua en marxa perquè falta executar un escorcoll a Granollers, però la Guàrdia Civil està esperant resposta del jutjat d’instrucció perquè aquesta entrada no estava prevista en un inici.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
