La consellera Begoña Floria, intervenint avui davant la patronal espanyola
Begoña Floria, secretaria general de la Fundació Tarragona Smart City, ha presentat aquest matí a Madrid davant la CEOE (Confederación Española de Organizaciones Empresariales) el model de ciutat intel·ligent aplicat a Tarragona, aprofitant la presentació del llibre de la càtedra Tarragona Smart Mediterranean City ¿Cómo se gobiernan las ciudades?. La ponència ha donat també la possibilitat de detallar aspectes de Tarragona que apareixen en el llibre i de parlar dels Jocs Mediterranis 2017 i la gran oportunitat que representen per arribar a implantar un model mediterrani smart.
L’acte, celebrat a la CEOE ha comptat amb la intervenció de Juan López-Belmonte Encina, president de la comissió I+D+i (Invesitgació Desenvolupament i Innovació de la CEOE), Begoña Floria, Secretaria General de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City i Consellera de Festes, Patrimoni i Plans de mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona i Olga Gil, doctora en ciències polítiques i sociologia i co-autora del llibre ¿Cómo se gobiernan las ciudades?
A més, a la taula de CEOE també hi han estat presents els vicepresidents de la comissió I+d+i Luis Fernando Alvarez Gascon, Raul Natividad i Joseba Iñaki San Sebastián Arratibel i el secretari César Maurín a més de Manuel Pereira, president del grup de treball de facturació electrònica de CEOE i Luis Lairo, president d’ADigital.
El llibre ‘¿Cómo se gobiernan las ciudades?’ i Tarragona
“Cómo se gobiernan las ciudades?” és un llibre que fa una comparativa entre 8 ciutats denominades “intel·ligents” de tres continents diferents per tal d’analitzar-ne i comparar-ne vuit categories que es centren en els projectes desenvolupats a cada ciutat. Olga Gil concretava que aquest estudi ha mostrat com “Tarragona aposta i es preocupa pel concepte ciutat intel·ligent i vol veure a la ciutadania més involucrada amb aquest concepte.”
També remarcava que, una vegada realitzat l’estudi, es pot veure com Tarragona “destaca en gestió i organització, en context polític en relació amb altres ciutats, en plans mediambientals i en governabilitat. Per altra banda, en aquells aspectes on la ciutat es mostrava més dèbil eren “en la participació ciutadana i en l’economia, ja que els plans es van dissenyar en un context de recessió que va afectar a la ciutat”.
Equip de redacció
