.

Planta de gestió de residus. Foto: Cedida

Planta de gestió de residus. Foto: Cedida

Aquest vespre l’Àgència de Residus de Catalunya (ARC) de la mà del seu director, Josep Maria Tost, ha lliurat 31 diplomes de reconeixement local a les comarques i municipis que han obtingut els índexs més alts de recollida selectiva durant l’any 2014, i als que han generat menor fracció resta. Entre els guardonats està Tarragona com el municipi amb més de 50.000 habitants amb les millors dades de la recollida de paper i cartró, una xifra de 29 quilos per habitant.

L’any 2014 es van generar a Catalunya 3,6 milions de tones de residus domèstics, xifra que suposa un lleuger increment, de l’1,7%, respecte el 2013. La generació de residus per càpita s’ha situat en 1,33 quilos per habitant i dia, valor molt similar a la mitjana europea de 2013. Del total dels residus municipals, es van recollir selectivament un 38,3%, és a dir, 1,4 milions de tones, un 2,8% més que l’any anterior. De la fracció resta, més de la meitat es va derivar a plantes de tractament mecànic i biològic (TMB), i es va poder recuperar una part dels materials que conté. També és de destacar que s’ha reduït un 4% la quantitat de residus que es diposita directament als abocadors.

Altres territoris premiats

Entre els resultats la comarca que despunta en recollida selectiva és Osona amb uns excel·lents resultats als municipis de Viladrau i Taradell. Girona és el municipi de més de 50.000 habitants amb millors resultats. La Terra Alta és la comarca que ha generat menor fracció resta. Per altre banda, la comarca de l’Alt Camp ha estat guardonada pel seu resultat en recollida selectiva de residus d’aparells elèctrics i electrònics.

Millora en la recollida selectiva

Les xifres de recollida selectiva han millorat respecte l’any anterior. El 2014 se situen en el 38,3% del total de residus generats, amb un increment interanual del 2,8%, que suposa que unes 38.000 tones més que el 2013 s’han recollit de forma selectiva.

Dins de les fraccions ordinàries, aquelles que es produeixen cada dia, la que més augmenta és la del paper i cartró (contenidor blau), en un 3,4%. Un dels motius de la recuperació pot estar associat a la caiguda del preu d’aquest producte. També ha augmentat la quantitat total de vidre recollit (contenidor verd), en aquest cas, un 2,6%; i els envasos lleugers (contenidor groc), gairebé un 2%.

També s’optimitzen els resultats de gestió de fracció resta

Pel que fa a la fracció resta, el 2014 es van gestionar 2’2 milions de tones, un 1% més que durant l’any anterior. La gestió d’aquesta fracció continua la tendència cap al tractament -traslladant-la a plantes que en separen alguns materials aprofitables- en detriment del dipòsit controlat com a destí primari. Menys de la meitat de la fracció resta té com a destí directe la incineració o el dipòsit controlat. L’optimització d’infraestructures que s’està duent a terme, amb el consens del món local, afavoreix que cada vegada més les plantes de tractament d’aquesta fracció optimitzin els resultats.

Els residus que realment arriben a les plantes de reciclatge

La majoria de les deixalles que generem i que tenen com a destinació les plantes de reciclatge se separen en origen. Gràcies a l’esforç que fem dipositant cada fracció al contenidor corresponent o traient-la al carrer el dia que toca la recollida de cada fracció, en el cas dels municipis adherits al sistema porta a porta, més del 82% dels residus que s’han destinat a reciclatge arriben a les plantes ben triats. De tota manera, s’ha de tenir en compte que les plantes de triatge i les de tractament mecànic i biològic aconsegueixen acabar de recuperar aquells materials que havien anat a parar a la fracció resta. En definitiva, un 35% de les deixalles són les que es poden finalment reciclar. Aquest valor se situa més de 2 punts per sobre del valor de 2013.

Cal destacar que s’ha creat un lloc web Residus és recurs de reportatges i opinió que funcionarà de manera no institucional, i que permetrà visualitzar les apostes i els avenços de les empreses canalitzar millor les oportunitats d’organitzacions i plataformes