TARRAGONA 21

L'alcalde al costat de l'arqueòleg municipal, Joan Menchon i de l'alcalde d'Àvila i les regidores de patrimoni de Tarragona, Carme Crespo i Àvila.  Foto:Tarragona21

L’alcalde al costat de l’arqueòleg municipal, Joan Menchon i de l’alcalde d’Àvila i les regidores de patrimoni de Tarragona, Carme Crespo i Àvila. Foto:Tarragona21

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, acompanyat de l’alcalde d’Àvila i President de la Comissió de Patrimoni del Grup Ciutats Patrimoni de la Humanitat, Miguel Ángel García Nieto, presenten aquest matí el Llibre Blanc de la Gestió del Patrimoni Històrico- Arqueològic de les ciutats que conformen el Grup.

En els més de vint anys transcorreguts des de la seva promulgació, la Llei de Patrimoni Històric Espanyol ha estat el motor d’un canvi substancial en la consideració jurídica, instruments de gestió i valoració social dels béns integrants del patrimoni històric de l’Estat espanyol.

Prova d’això és el desenvolupament legislatiu que la mateixa ha tingut en les diferents comunitats autònomes, en alguns casos amb fins a dos textos promulgats.

El canvi jurídic ha propiciat diferents estratègies de gestió des de les comunitats autònomes i des d’un bon nombre de municipis, totes elles amb una inspiració comuna, centrada en la protecció i conservació del patrimoni en els seus corresponents àmbits territorials, però amb resultats molt diferents.

Si en l’aspecte de la gestió s’ha avançat notablement i, en línies generals, podem afirmar que la nostra situació, amb les seves llums i les seves ombres, és homologable a la dels països del nostre entorn i s’apliquen les convencions internacionals, no es pot ser tan optimista en dos aspectes essencials:

La imbricació global de la tutela del Patrimoni Històric en un sistema integrat, científic, transdisciplinar i obert que permeti la seva adaptació a la societat del coneixement que caracteritza el Segle XXI.

La democratització del Patrimoni Històric, traient definitivament dels cercles elitistes en què tradicionalment s’ha mogut, i convertint, mitjançant la seva correcta valoració i difusió social, en un poderós instrument de cohesió cultural i social a diferents nivells: barri, ciutat, comunitat autònoma, Estat, Unió Europea …, però sempre des de la perspectiva de la consideració de la cultura material com una creació humana sobre un espai i al llarg d’un temps.

Els ajuntaments, com a institució de proximitat al ciutadà, sigui per ministeri de llei, sigui per les necessitats pròpies del dia a dia de les nostres ciutats, pobles i viles, cada vegada estan més implicat en el camp de la conservació, preservació, gestió, difusió i divulgació del patrimoni històric i arqueològic.
L’actual situació de crisi ens porta a plantejar una reflexió a un temps general i a un temps particularitzada en cadascuna de les ciutats. Només així es podrà fer front de manera coherent, a partir de l’experiència, i des d’una perspectiva interdisciplinària, global i sostenible, als reptes de la gestió del patrimoni històric al segle XXI, i des del municipalisme.

Aquesta reflexió, tenint en compte aquests punts, és el que es proposa com a nucli bàsic del Llibre Blanc de Gestió del Patrimoni Històric i Arqueològic a les Ciutats Patrimoni de la Humanitat.

Entenem que aquestes són les línies bàsiques, amb les seves corresponents ramificacions en què incideix aquest document, en el sentit clàssic que dóna la pròpia Unió Europea dóna al que és un Llibre Blanc: document amb propostes concretes d’acció a una escala (en el nostre cas, Estat, Comunitats Autònomes i Municipis) i que, si és el cas, dóna lloc a un programa d’acció que pot incloure actuacions legislatives, programes de desenvolupament i inversions, instruments de coordinació i / o gestió interadministrativa …

El Llibre Blanc parteix de l’anàlisi de la situació de les ciutats del Grup que porta a la redacció d’una profunda reflexió sobre el paper dels ajuntaments en la gestió i socialització del patrimoni històric i la corresponent bateria de propostes. Entren aquí conceptes com open government, paisatge urbà històric, transversalitat, sostenibilitat, Smart city i Smart heritage.

La redacció del Llibre Blanc ha estat encarregada a l’empresa Kultura. La coordinació del projecte ha anat a càrrec de la Taula d’Urbanisme i Patrimoni del Grup, i els arqueòlegs municipals d’Alcalá d’Henares, Còrdova i Tarragona els encarregats de la seva gestió. Hi han participat els tècnics de les diferents ciutats del Grup, tant en la compilació d’informació com en el debat i conclusions.

El llibre serà consultable i descarregable a partir d’avui al web de Patrimoni de l’Ajuntament.

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies