Tarragona formarà part de l’associació que obre el debat sobre una distribució pública de l’energia

🔊 Escoltar la notícia

El ple de l’Ajuntament de Tarragona ha aprovat aquest divendres que la ciutat entri a formar part de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública de Catalunya, per tal de liderar, conjuntament amb prop de 100 pobles i ciutats més catalanes, el debat sobre la municipalització de la xarxa de distribució de l’energia elèctrica.  

El conseller de Territori i Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona, Xavier Puig, ha explicat aquest matí durant el plenari que “l’objectiu final de l’AMEP és disposar d’una xarxa de subministrament de l’energia de titularitat i gestió pública, fomentant un model energètic just, democràtic i sostenible”. Segons Puig, “creiem que hem de participar directament en aquest projecte per tal que Tarragona estigui en condicions, d’aquí pocs anys, de decidir si vol o no municipalitzar la seva xarxa de distribució elèctrica, trencant així el monopoli existent sobre la distribució. Es tracta doncs d’empoderar la ciutadania, facilitar que es faci energia verda, afavorir les empreses de proximitat, reinvertir en la pròpia xarxa perquè no hi hagin talls i tenir un bon fons socials per aquelles famílies que viuen en situació de pobresa energètica”.

L’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública va ser impulsada el passat mes de juliol de 2020 per l’Ajuntament de Terrassa; i Barcelona, Lleida i Girona també en formaran part. L’acte de constitució oficial es realitzarà el pròxim 23 de febrer. La quota per formar-hi part és de 6.300 euros anuals, que ja estaven pressupostats des del consistori.

Aprovada l’ordenança de transparència

D’altra banda, també s’ha aprovat per unanimitat l’ordenança de transparència, que té per objectiu regular la forma en què es posa a l’abast de la ciutadania la informació del dia a dia de l’activitat municipal. “Es tracta de retre comptes i mantenir a tothom informat mitjançant les eines informàtiques i l’exercici del dret d’accés”, explica el conseller de Govern Obert, Jordi Fortuny.  

Les eines informàtiques que s’han posat a l’abast de la ciutadania parteixen d’un entorn de govern obert al web municipal que inclou el Portal de la transparència, el de Participació ciutadana, el de Dades obertes, el Catàleg de serveis i Comunicació.

“A l’ordenança s’ha intentat evitar reproduir els articles de la llei fil per randa, per tal fer un text senzill i entenedor, de fàcil lectura i comprensió, adaptat a les característiques de l’organització municipal”, detalla Fortuny.

L’elaboració i aprovació d’aquesta Ordenança s’ha fet donant compliment a la normativa vigent que regula el procés d’aprovació d’ordenances i reglaments, i a les instruccions pròpies de l’Ajuntament, fet que comporta la seguretat jurídica sempre aconsellable en aquest tipus de norma.

Amb la intenció de fer un document de fàcil lectura i comprensió, l’Ordenança de transparència de l’Ajuntament de Tarragona consta solament de 46 articles, una Disposició transitòria, cinc Disposicions addicionals, dues Disposicions finals i quatre annexos.

L’articulat s’ha dividit en set apartats. El primer fa referència a les Disposicions generals, incloent-hi els àmbits d’aplicació i els obligats a subministrar informació. El segon, Publicitat activa, explica i regula la informació que l’Ajuntament posa a disposició de la ciutadania en el seu Portal de la Transparència. El tercer apartat es dedica al Dret d’accés a la informació pública posant l’èmfasi en la seva tramitació i els límits. La Reutilització de la informació és el quart apartat; i regula l’ús que es pot fer de les dades obtingudes de l’Ajuntament per qualsevol dels mitjans que es posen a disposició. Continua amb l’apartat cinquè, Govern obert, on s’expliquen els diferents portals on es pot trobar la informació, participar en els diferents processos participatius que s’engeguin, fer propostes i d’altres; les xarxes socials i apps que l’ajuntament empra com a mitjans de comunicació amb la ciutadania; parla també del Codi ètic i dels grups d’interès. L’apartat sisè es dedica a l’Avaluació de polítiques públiques per acabar amb el Règim sancionador que és l’apartat setè.

Pel que fa als annexos, l’Annex I consisteix en un llistat dels organismes als quals els hi és d’aplicació l’Ordenança, L’Annex II presenta els enllaços dels diferents portals i xarxes socials de l’ajuntament. L’Annex III estableix la relació d’obligats a subministrar la informació que es facilita mitjançant el Portal de la Transparència i el de Dades Obertes; i, finalment, l’Annex IV que fa una proposta d’índex i continguts mínims dels Plans de mandat a presentar pels equips de govern.

Redacció