.

Amb la presència de la Corporació de l’Ajuntament de Tarragona a la plaça de la Font, aquest matí s’ha fet la lectura del Manifest del Consell Nacional LGBTI de la Generalitat de Catalunya amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull, que es commemora el proper diumenge 28 de juny.

El Manifest defensa i reivindica els drets del col·lectiu Lesbià, Gai, Bisexual, Transsexual i Intersexual i la seva lectura ha anat a càrrec de Berta Mascaró, activista LGBTI i referent del Servei d’Atenció Integral a les Diversitats Sexuals i de Gènere de Tarragona (SAI).

A l’acte hi ha intervingut l’alcalde, Pau Ricomà, que ha afirmat: “ cal una societat més justa, més igualitària i sense discriminació, on tothom pugui viure la seva vida i ser feliç”. Per la seva banda, la consellera de Feminismes i LGTBIQ de l’Ajuntament, Carla Aguilar-Cunill, ha manifestat “el suport de l’Ajuntament a aquestes reivindicacions i la reafirmació de la lluita del col.lectiu LGTBIQ” i ha destacat que “com Ajuntament volem construir una Tarragona lliure de violències LGTBIQfòbiques i volem bategar com a ciutat orgullosa de la seva diversitat”.

A continuació reproduïm el text del Manifest:

“El 28 de juny és el Dia de l’Orgull Lesbià, Gai, Bisexual, Transsexual i Intersexual en record dels fets de Stonewall que van tenir lloc el 28 juny de 1969, ja fa més de 50 anys. Aquell dia, persones transsexuals i homosexuals per primer cop van dir prou a la discriminació a què havien estat sotmeses durant segles i va néixer el moviment d’alliberament LGTBI.

Aquest 2020 és un any atípic, marcat per la influència de la COVID-19, que ens ha obligat a recloure’ns i a utilitzar nous canals per relacionar-nos entre nosaltres, però, alhora, ens ha permès observar quin és el grau de discriminació real de les persones LGTBI en el seu àmbit més proper, com és la casa familiar. I hem de dir que, si bé a Catalunya la immensa majoria de les persones LGTBI no s’han vist vexades per la seva identitat o orientació sexual, en el Consell Nacional LGTBI hem detectat alguns casos aïllats d’LGBTI-fòbia a la pròpia llar, en especial de persones trans* molt joves, sobre els quals s’ha actuat sense estridències però amb tota contundència.

Avui, a Catalunya, que va liderar l’avanç en el reconeixement de les persones LGTBI amb l’aprovació de la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, tenim eines per ajudar a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, com és el Servei d’Atenció Integral LGBTI (SAI), desplegat a tot el territori, el qual, des de la proximitat, s’ha convertit en punt d’informació, assessorament i suport de les persones LGTBI. És des d’aquest Servei que pivoten les polítiques públiques LGBTI transversals, independentment que s’emmarquin en una gran ciutat o en el poble més petit.

Som aquí per reivindicar i defensar els drets del col·lectiu LGTBI, i com que, per desgràcia, encara hi ha focus d’LGTBI-fòbia a casa nostra, fem una crida a les persones afectades per no callar i fer servir els canals que tenen al seu abast, i convidem tota la ciutadania perquè s’impliqui en la defensa dels drets i les llibertats de les persones LGTBI. Al cap i a la fi, els nostres drets són els drets de tothom, ja que el respecte envers els altres ha de ser patrimoni de tota la societat i no només dels col·lectius discriminats.

Com a màxim òrgan representatiu de les entitats LGBTI de Catalunya i com a òrgan consultiu de la Generalitat de Catalunya, amb qui promovem i compartim objectius i camins per avançar en la defensa dels drets de les persones LGBTI, posem damunt la taula reivindicacions que cal afrontar conjuntament. En són exemples la revocació de la decisió del Tribunal Suprem de l’1 de juny d’enguany, que prohibeix als ajuntaments penjar la bandera de l’arc de Sant Martí, i la limitació escandalosa de la llibertat d’expressió que suposa que el Registre Civil encara impedeixi el registre de les famílies homoparentals o el canvi de nom de les persones trans*. Així mateix, reivindiquem que des de Catalunya es pugui gestionar el dret d’asil i de protecció especialment de les persones LGTBI que es troben en situacions vulnerables, que no han pogut accedir a una regularització de la seva situació legal i que no tenen la possibilitat d’accedir al mercat de treball ni a determinats serveis bàsics.

Cal avançar també de la mà de totes les administracions catalanes, amb la coordinació interadministrativa per progressar en la formació específica del professorat en la diversitat i la realitat LGTBI, que permeti la creació d’espais segurs i de confiança per a l’alumnat LGTBI, respectuosos i lliures d’LGTBI-fòbia i la modificació de tots els impresos i formularis de caràcter sexista o binarista.

En el camp de la salut, cal promoure l’eliminació de les traves a la reproducció humana assistida (RHA) a les dones lesbianes i als homes trans* i reduir les llistes d’espera per accedir-hi. També cal avançar en la descentralització de la Unitat de Trànsit transgènere, implementant la seva presència a totes les regions sanitàries de Catalunya per facilitar els processos de transició arreu”.

Redacció