.

La ruta del patrimoni modernista de Tarragona també ha inclòs la Casa Salas Ricomà, a la Rambla Nova. Foto: Ariadna Escoda

Una vintena de persones han estrenat aquest diumenge el cicle de visites guiades ‘Un passeig modernista per gaudir’ a Tarragona, una proposta impulsada pel Museu d’Història. Es tracta d’un recorregut per alguns dels edificis modernistes de la ciutat. Figures com Gaudí, Jujol o Pujol de Barberà són presents en la ruta urbana que recorre punts com el rectorat de la Universitat Rovira i Virgili, el Santuari Nostra Senyora del Sagrat Cor o el Teatre Metropol. El guia turístic David Edo ha remarcat que “és el moment que el modernisme agafi el protagonisme que es mereix a Tarragona”. Les visites es faran cada diumenge fins al pròxim 8 de maig amb l’objectiu de donar les claus per entendre el conjunt del modernisme català, més enllà de Barcelona.

El punt de partida de la ruta urbana ‘Un passeig modernista per gaudir’ és l’edifici del rectorat de la URV, obra de Josep Maria Pujol i de Barberà

El punt de partida de la ruta urbana ‘Un passeig modernista per gaudir’ és l’edifici del rectorat de la Universitat Rovira i Virgili, obra de Josep Maria Pujol i de Barberà, qui va ser arquitecte municipal de Tarragona. A partir d’aquí, el guia inicia un recorregut d’unes dues hores per apropar alguns dels arquitectes modernistes més importants i amb una vinculació amb la ciutat. Després del rectorat, l’església del Gremi de Pagesos és la següent parada obligatòria per observar les obres de caràcter religiós que va fer Josep Maria Jujol i Gibert. De fet, un dels objectius de la ruta és posar en valor la seva figura, considerada com la “mà dreta” d’Antoni Gaudí.

La visita guiada, que es fa a peu pels diferents punts d’interès arquitectònic, deixa al descobert edificis que a dia d’avui conviuen amb la resta de paisatge urbà de Tarragona. Així, al llarg de la caminada, el guia David Edo mostra altres elements com la Casa Salas i Ricomà o la Casa Ripoll. Un dels altres al·licients de la ruta és el Santuari Nostra Senyora del Sagrat Cor, on s’hi troben dues obres documentades de Gaudí: el manifestador i l’altar. Habitualment es tracta d’un edifici tancat al públic i que la ruta urbana permet mostrar de forma puntual. El punt final es posa al Teatre Metropol, considerada una “obra clau” en la figura de Jujol.

Precisament amb l’objectiu de donar a conèixer el potencial modernista que amaga la ciutat, el Museu d’Història de Tarragona ha impulsat la ruta, que es farà cada diumenge fins el 8 de maig. Les entrades es poden comprar a través del portal entrades.tarragona.cat a un preu de cinc euros. Segons el guia turístic David Edo, es tracta d’una manera d’acostar aquest corrent artístic i “convertir-lo en un dels altres reclams turístics i culturals de la ciutat”, més enllà del patrimoni romà.

Un dels primers visitants que ha encetat la ruta ha estat Marc Margalef, un veí de Vandellòs a qui li apassiona el modernisme i que en veure l’existència de la ruta urbana, no va dubtar en apuntar-s’hi

Pel que fa al públic al qual va dirigida aquesta activitat, es tracta bàsicament de turistes de proximitat. Un dels primers visitants que ha encetat ‘Un passeig modernista per gaudir’ ha estat Marc Margalef, un veí de Vandellòs a qui li apassiona el modernisme i que en veure l’existència de la ruta urbana, no va dubtar en apuntar-s’hi. La possibilitat de visitar l’interior d’edificis que sovint estan tancats i saber més sobre l’obra de Jujol o Gaudí van ser dues de les principals motivacions per a Margalef a l’hora d’inscriure’s a la passejada.

Tot i que aquest diumenge s’estrena la ruta, Edo assenyala que seria possible que se’n proposi pròximament una segona per complementar-la, si el Museu d’Història així ho considera. Entre les edificacions que s’hi podrien afegir s’hi troba la Casa Ximenis de Jujol o l’Ajuntament de Tarragona amb un panteó de Domènech i Muntaner. En aquest sentit, el guia ha reivindicat el potencial turístic que té la ciutat de Tarragona, tant a escala nacional com internacional, per visitar el modernisme tarragoní.

Ariadna Escoda