.

Imatge treta del twitter de pau Ricomà, on denunciava que “l’Arnald ens ensenya la multa de 100 euros que li van posar per assajar amb el saxo al Passeig de les Palmeres”.

Unanimitat a la moció d’ERC per “facilitar un nou reglament que possibiliti les actuacions artístiques al carrer”, encara que la banda sonora ha estat plena d’explosions verbals entre les quatre parets del saló de plens. La consellera de Cultura, Begoña Floria, ha aprofitat el debat per confirmar que més enllà de l’aprovat el model que vol implantar “és el que s’aplica a la ciutat de Girona”, tal com ella mateixa va avançar a la premsa tot just tres dies després de registrar-se la moció, en un gest que li han retret des de files republicanes.

Per la seva banda, el seu portaveu, Pau Ricomà, ha aconseguit fer-s’ho venir bé per atacar de nou la continuïtat del pacte de govern entre el PSC i el PP (“un partit que empresona la Cultura, així que senyors socialistes espavilin o al final els seus votants no els reconeixeran”), fins al punt que el popular Josep Acero ha tret a passejar instruments de percussió: “Sembla que aprofiti qualsevol ocasió per dir que els del PP som el dimoni. I cada cop que ens criminalitza ens dona vots. Continuï així. Nosaltres governem molt a gust amb el PSC i ho farem fins al mandat de mandat”, ha etzibat afirmant que “ara que no estem al govern (d’Espanya) se’ls acaba el xollo” i atrevint-se amb un staccato. Fent referència “a l’acte que li va sortir tan bé i pel qual li felicito” (en atac irònic a la conferència de ciutat que Ricomà va protagonitzar a començaments de mes) li ha recordat l’assistència entre els que “aplaudien amb fervor d’aquell que volia fer conselleres de la Generalitat a les que les tinguessin més maques”. Entre els assistents a l’acte es trobava l’antic secretari d’Hisenda, el rapitenc Lluís Salvadó.

Ricomà ha defensat la moció presentant dues gravacions. La primera d’una pianista tarragonina a l’aeroport de Roma provocant el beneplàcit general i la segona d’una saxofonista “multat aquest diumenge passat per tocar a dos quarts de vuit de la tarda al passeig de les palmeres, en un lloc on no hi ha veïns”. No només això, “sinó que a més li van dir que reincidia li posarien una segona multa i li traurien el saxo”. Aquesta “mostra d’hostilitat cap a la cultura” no és “el primer cop que es dona. Una violinista ja va ser multada amb cent euros. Això pot provocar un problema -ha reblat Ricomà amb sorna agraïda-: Tenim grues preparades per emportar-nos pianos? O només servim per caçar peces petites? Potser podríem fer servir l’aparcament del Jaume I per emmagatzemar-hi andròmines musicals”.

“Ha enfocat de manera profundament desafortunada un tema en el qual sap que estem d’acord”, reblava Floria fent esment al “pim-pam-pum contra l’acord de govern”. El nus de la qüestió, més enllà de la política partidista, rau “en la dificultat de fer quallar un reglament que permeti tocar música al carrer i les ordenances, que abasten aspectes que toquen diferents àmbits”. En aquest sentit ha afirmat que “la convivència al carrer és molt delicada. Perquè ja pot ser la millor pianista del món, que si es passa dotze hores assajant la mateixa peça, el veí de dalt es queixarà”.

Per evitar “enfrontar artistes i veïns” el model gironí sembla ser una solució factible i ràpida. “Fa mesos que estem treballant com resoldre aquest problema perquè a mi també em preocupa que no es pugui tocar al carrer. No volem cobrar taxes als músics i estem mirant com salvar-ho en l’àmbit jurídic -exposava Floria-“. L’exemple de la capital de la Catalunya Vella es concretaria “en una proposta directa des de l’àrea de Cultura”. És a dir, sota l’aixopluc d’un “programa cultural pel qual ja li buscaríem un nom i tenint en compte l’opinió del sector”, obrir un procés de “selecció dels músics per mitjà d’un currículum i d’una fitxa tècnica”. Una alternativa viable que no es podrà, però exportar “a les platges. No tinc la solució jurídica”, ha admès, “perquè en ser un domini públic-terrestre hi ha tres administracions implicades. I hi ha denúncies de manifestacions artístiques a les platges denunciades a les quals la justícia els ha donat la raó”, tancava Floria sense més estridències.