.

Magí Seritjol relatant la jornada de cloenda. Foto: Laia Marín

El Recinte Firal del Palau de Congressos s’ha omplert aquesta tarda per contemplar la última recreació dels temps dels romans, l’últim dels 427 actes de la XXI edició de Tàrraco Viva, que s’ha tancat amb un balanç molt positiu per part de l’organització, tant pel desenvolupament de les propostes com per la resposta del públic. L’única nota negativa ha estat la pluja del divendres del primer cap de setmana, que va obligar a suspendre algunes de les activitats previstes.

El director del festival, Magí Seritjol, ha destacat que prop de 1.000 persones de la ciutat participen, d’una manera o una altra, en l’organització del festival, i que Tarragona és l’única ciutat d’Europa que compta amb vuit grups de reconstrucció històrica: “Tenim una manera singular d’entendre la divulgació del patrimoni, sempre tenint en compte que expliquem el passat per entendre millor el nostre present”. I ha destacat aquestes qualitats com un fet diferencial: “Cada any ve gent de fora per gaudir de Tarraco Viva i ens ratifica que no hi ha cap proposta que s’assembli al que realitzem nosaltres”.

Precisament l’establiment d’aliances amb altres festivals de reconstrucció històrica del continent és una de les línies estratègiques a desenvolupar a curt termini. Segons Seritjol, “s’està treballant conjuntament amb el festival Arelate (Arles-França) en la creació d’una xarxa europea de festivals romans i hem aprofitat la presència en la fira de museus d’enguany del parc arqueològic de Xanten (Alemanya) per integrar els millors festival d’aquest tipus d’Europa”.

Figurant simulant l’anunci de l’inici de les eleccions. Foto: ACN

Pel que fa al balanç de Tarraco Viva 2019, les conferències, debats i converses del festival han tingut una magnifica acollida, fins i tot aquelles programades en horaris no habituals (com les 23 h) per a aquesta mena d’activitats. Les propostes de petit format (tallers familiars, tallers d’adults, tallers gastronòmics, visites i itineraris) constitueixen sens dubte una marca del festival pel grau d’acceptació i els nombrós públic que hi participa, remarcant el caràcter slow del festival.

A les activitat escolars han participat escoles de Tarragona, però també de diversos indrets de la demarcació, el conjunt de Catalunya i, fins i tot, el sud de França. Prop de 3.100 nens i nenes n’han gaudit, sumant les propostes del Camp d’Aprenentatge i les activitats programades al Recinte Firal. Seritjol ha agraït especialment la col·laboració a tota la gent que fa possible el festival, participants, públic i treballadors dels diferents serveis que el fan possible, amb una menció especcial als patrocinadors: Diputació de Tarragona, Fundació Mútua Catalana i Associació de Càmpings de Tarragona. La cloenda del festival també ha servit per donar a conèixer la temàtica del XXII Tarraco Viva, que tindrà lloc al mes de maig de l’any 2020, i que girarà a l’entorn del treball i l’alimentació en temps dels romans.

Figurants recreant les eleccions. Foto: ACN

L’acte de cloenda

L’acte de clausura que ha tingut lloc avui al Palau de Congressos consistia en una recreació de les eleccions municipals del temps del romans que casualment coincideixen en data amb les nostres. És a dir, fa exactament 2000 anys, els romans sortien al carrer per votar el seu alcalde. A l’acte s’han explicat les diferències més notables amb l’actualitat, com per exemple que les seves campanyes electorals duraven tres setmanes, que l’alcalde canviava cada any i que aquest havia de reunir una sèrie de condicions; només podien ser homes, de més de 25 anys i amb una professió respectable. Els empresaris no podien presentar-se a les eleccions ja que no era un treball amb bona reputació. Els candidats havien de pagar una fiança per a què, en el cas de resultar corruptes, poder disposar d’una garantia. No podien quedar vacants per l’alcaldia, si no, serien escollits per l’ajuntament entre els homes de la ciutat, qui haurien de pagar, obligats, per la seva candidatura.

L’alcalde de la època romana havia de ser un home ric, ja que els diners que s’havien de gastar per qualsevol construcció o reforma que es fes a la ciutat, sortiria de la seva butxaca. Quins són, doncs, el privilegis de l’alcalde? Que ell seria l’única persona llegítima per construir i reformar la ciutat, i que als espectacles (pagats per ell) li guardarien llocs privilegiats per a ell i la seva família. Diferències curioses amb l’actualitat com que les campanyes electorals es feien amb grafitis a les parets i que les contra-campanyes ja existien fa 2000 anys, però amb pintades. Tot i així, existeixen semblances fascinants, tot i el temps que ens separen, com per exemple les sardinades populars, els assessors d’imatge de l’alcalde, o el fet d’haver de somriure en els meetings. Detalls que reforcen la idea que l’home ha tingut i tindrà sempre les mateixes necessitats, però expressades amb diferents canals.

L’alcalde escollit presidiria la ciutat, controlaria les seves comptes i impostos, i serviria de representació municipal. D’aquesta manera s’impedia l’existència de màfies, es posava ordre a la urbs i s’imposava la prosperitat. Per aquest motiu, assenyala emocionat  Magí Seritjol, “hem de continuar exercint el dret al votar, com veiem, portem a la sang. Perquè la cultura no ens dona igual i hem d’aprendre a mirar el passat per entendre el present.”

Soraya Rodríguez Barrios