L’espai de la Torre de Minerva de les Muralles, judicialitzat després de la intervenció maldestra feta en la seva rehabilitació, ha estat aquest matí l’escenari de l’estrena oficial de la XXIV edició de Tarraco Viva. L’acte, moderat pel periodista Ricard Lahoz, ha comptat amb la participació de l’alcalde, Pau Ricomà, el diputat delegat dels Serveis d’Assistència al Ciutadà de la Diputació de Tarragona Joan Josep Garcia, la directora General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Sònia Hernández, i el director del Festival Magí Seritjol. “La història ens fa humans en el sentit de crear un fil permanent entre el que som i el que hem estat. Dona sentit a les nostres vides”, ha destacat Seritjol, mentre el batlle ha posat en relleu que “durant uns dies Tarragona es posiciona com a capital romana, Tarraco, i ens converteix en el festival romà referent del país”.
El Festival, que juga la primera divisió dels esdeveniments de recreació històrica arreu del continent, tindrà fins al 29 de maig com a fil conductor el paper que la història i l’arqueologia poden i han de tenir en ple segle XXI. Enguany es compleixen una sèrie d’aniversaris importants: cent anys de la descoberta de la tomba pràcticament intacta del faraó Tutankamon i de l’inici de les excavacions de les tombes reials d’Ur; dos-cents anys del desxiframent dels jeroglífics egipcis, i dos-cents anys també del naixement del descobridor de Troia. Aquestes fites i d’altres, com és la descoberta de la necròpolis de Tàrraco, es posaran damunt la taula per plantejar-s la importància que té la mirada al passat de l’antiguitat en la nostra societat i realitat actuals.
Els tastets oferts avui durant la inauguració han avançat algunes de les novetats del Festival, com el monòleg ‘Veig coses meravelloses’ i ‘Plini per Plini. Més enllà del Volcà’ o la recreació històrica ‘Tutankamon i Carter. Dos noms i un sol destí’. Dos diàlegs han reflexionat sobre el paper que l’arqueologia i la història poden tenir en l’actualitat. El primer, amb Mònica Borrell, del MNAT; Cris Salom, del MHT; J.M Palet de l’ICAC i Andreu Muñoz del Museu diocesà i Museu Bíblic. El segon diàleg ha estat protagonitzat per representants dels grups de recreació històrica de Tarraco Viva: Reis Fabregat de Nemesis; Merche Tubilla de Thaleia; Jofran Roig de Septimani Seniores i Imma Teixell de l’Associació Sant Fructuós.
Imatge de l’acte d’inauguració. Foto: Tarraco Viva
Segons va apuntar en la presentació davant els mitjans el regidor de Patrimoni, Hermán Pinedo, el festival “aposta un any més per la qualitat, alhora que recupera la normalitat després de dos anys de pandèmia” amb més de 300 actes. Enguany el certamen recupera pràcticament al 100% les activitats presencials, sense abandonar els streamings que es retransmetran a través del canal Youtube de TGN Cultura.
Algunes de les novetats i dels actes més destacats d’enguany són les exposicions «Arqueología viva» i «Cinc peces, cinc històries», les activitats de Tarraco a taula que enguany celebren 25 anys, les xerrades amb imatges del Cicle Històries de l’Arqueologia, la recreació històrica de Tutankamon i Carter, els monòlegs teatralitzats sobre com Schliemann va descobrir Troia, sobre com l’egiptòleg Jean-François Champollion va desxifrar els jeroglífics egipcis, sobre la descoberta de les reials tombes de la ciutat sumèria d’Ur a través del relat de l’escriptora Agatha Christie o la presentació de la darrera novel·la de Santiago Postiaguillo.
La compra d’entrades i reserva d’invitacions, es podrà fer a partir del 9 de maig, a través de la web: www.tarracoviva.com Gairebé totes les activitats seran gratuïtes però també hi haurà actes de pagament a un preu simbòlic de 2€, 3€ i 5 €.
Pel que fa a la programació destacada del primer dia, us destaquem els següents actes:
12:00 hores (entrada 2 euros), Antiga Audiència: ‘Les tombes reials d’Ur’. Xerrada a càrrec de Rafa Pérez.
El 1922 van començar les excavacions al jaciment arqueològic d’Ur (actual Irak). Leonard Woolley va ser el director juntament amb la seva dona Katherine Woolley i la seva ma dreta; Max Mallowan qui, per cert, va acabar casat amb la cèlebre escriptora Agatha Christie. Woolley i el seu equip van excavar unes setze tombes reials i centenars d’enterraments menors datats entre els anys 2600 i 2300 aC. El treball professional i la dedicació de tot l’equip va aconseguir una gran repercussió en la comunitat científica britànica i americana. No oblidem que les excavacions estaven finançades per la Universitat de Pennsylvania i el British Museum. La troballa de les tombes i una part dels objectes que contenien ens endinsaran en una de les civilitzacions mes antigues de la humanitat: la dels sumeris.
13:00 hores (entrada 2 euros), Antiga Audiència: ‘La tomba de Tutankamon’, a càrrec Julio Villar.
El descobriment de la tomba de Tutankamon va suposar haver pogut trobar ―finalment!― una tomba d’un faraó gairebé intacta. Amb les seves llums i ombres, la descoberta de Howard Carter va permetre renovar la passió per la cultura i la civilització de l’antic Egipte. Potser, per primera vegada, l’arqueologia es va convertir en una veritable ciència social. L’impacte en els mitjans de comunicació i la cultura dels anys vint van ser enormes: obres de teatre, musicals, arts decoratives, moda, etc. La influència de l’antic Egipte es va fer «popular». La pugna per la destinació final de les troballes de la tomba, el colonialisme i altres aspectes no gaire edificants posen el contrapunt a l’excepcional troballa.
Després de les xerrades es podran observar les cinc reproduccions de peces que corresponen a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvetllades durant el festival.
- L’estendard d’Ur: guerra i pau fa mes de quatre mil anys.
- Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon
- La petjada d’una tragèdia; un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia
- La Ilíada i l’Odissea; o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia
- La pedra de Rosetta; la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte
21:00 hores, web del festival: ‘Castra Legionis. Cartes i vida quotidiana de legionaris romans’, a càrrec de Projecte Phoenix.
La major part de la vida diària d’un legionari romà transcorria als barracons del seu campament. Després d’efectuar molts i diversos serveis ―guàrdia, entrenament, obres de reparació, serveis administratius, etc.―, gaudien d’un cert temps lliure que podien destinar a fer el menjar, netejar la roba i l’armament, jugar amb els seus companys o escriure cartes a la família i als amics, els quals molt sovint estaven a milers de quilòmetres de distància.
Documents originals i cartes trobades en diferents indrets de l’Imperi romà ens acosten a les veus d’alguns legionaris romans. A través d’elles coneixerem aspiracions, pors i sentiments; com les del legionari Apol·linar, que escriu a la seva mare, Tasucari, les següents paraules: «Sempre que us recordo no menjo ni bec, sinó que ploro».
Redacció
Equip de redacció
