.

Els últims cinc anys, Catalunya ha perdut una vintena de cinemes i 80 pantalles. El 2014, el país tenia 158 cinemes a tot el territori i 756 pantalles. Actualment, segons dades de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), les xifres s’han reduït: hi ha 137 cines i 676 sales.

La recent digitalització del sector, però, està permetent als exhibidors atomitzar més l’audiència i oferir al públic allò que s’adapta als seus gustos. La versió original amb subtítols, els cicles temàtics o l’estrena tardana de films per reduir el preu de l’entrada són només algunes de les propostes que els exhibidors tenen a les seves mans per “personalitzar” l’oferta, segons Camilo Tarrazón, president del Gremi d’Empresaris de Cinemes.

Casos com els Texas, els Balmes, l’Arenas, els Verdi, els Full o els Phenomena a Barcelona o altres de fora de la capital com el Kursaal de Penelles, el de Caseres o la Rambla de l’Art a Cambrils s’han fet un lloc destacat en el mapa.

El president del Gremi dels exhibidors especifica que hi ha quatre factors que determinen l’assistència de públic als cinemes. En primer terme, la funció de “prescripció” de films, que amb una aposta encertada pot arribar a guanyar-se la confiança d’un públic i omplir la sala sense el reclam d’un ‘blockbuster’. “La programació s’ha d’alinear amb els espectadors”, ha precisat Tarrazón.

D’altra banda, segons el mateix president del sector, el públic assisteix a les sales per “l’experiència compartida” i el “punt de trobada” que es genera a les sales. Finalment, “l’excel·lència tecnològica i el confort” dels cinemes també en determina la concurrència.

Segons dades de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Catalunya va tancar el 2018 amb 137 cinemes actius, 1 menys que l’any anterior i una vintena menys que al 2014. La davallada va afectar especialment la demarcació de Tarragona, que va perdre vuit cinemes, seguida per Lleida, on van tancar-ne sis; Barcelona, amb cinc menys, i Girona, dos. L’any passat funcionaven al territori català 676 sales (11 menys que l’any anterior), de les quals Barcelona n’aplegava unes 450; Tarragona, un centenar; Girona, prop de 90, i Lleida, una quarantena. Tot plegat, amb un aforament per a unes 133.000 persones. Quant a les pantalles actives, el 2018 hi havia 676 pantalles, una desena menys que el 2017.

A banda, el total de cinemes barcelonins que el 2018 tenien una única sala pràcticament coincidia amb el conjunt que en tenia més de vuit, mentre que a la resta de demarcacions predominaven els cinemes amb només una pantalla.

Dels 947 municipis catalans, tan sols 92 disposaven d’una o més sales actives. A més, malgrat que totes les comarques comptaven amb cinema, n’hi havia una dotzena on només n’hi havia un. És el cas de l’Aran, el Pallars Jussà, el Priorat, el Baix Ebre o el Montsià. Per contra, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Maresme van encapçalar l’any passat la llista de comarques amb més pantalles.

Primer pla del gerent del cinema Rambla de l’Art de Cambrils, Toni Badimon. Foto del 10 de setembre del 2019 (Horitzontal).

El cas de Cambrils: cinema cada dia

A Cambrils, el cinema Rambla de l’Art s’ha reinventat per convertir-se en l’únic cine d’una sala de tot Catalunya amb programació els 365 dies de l’any. Es tracta d’una sala que històricament havia estat municipal fins que fruit de la digitalització del sector i la davallada d’espectadors, va tancar la Setmana Santa del 2013. Una empresa familiar es va interessar per les instal·lacions i van guanyar el concurs per gestionar l’espai, que va reobrir el desembre del mateix any. El gerent del cinema Rambla de l’Art, Toni Badimon, explica que van fer una inversió important per digitalitzar la sala, millorar el so i arreglar el vestíbul.

Des d’aleshores programen entre tres i quatre films diàriament. Fan tant estrenes comercials, com cicles de cinema clàssic, documentals, versions originals subtitulades o films que no es troben en els circuits habituals. A més formen part de la xarxa Europa Cinemas de la Unió Europea, que els permet tenir una subvenció a canvi de programar cinema europeu.

La venda d’entrades suposa aproximadament el 90% del negoci, que es complementa amb una botiga amb articles vinculats al món del cine: pel·lícules, llibres o marxandatge relacionat amb pel·lícules icòniques, entre altres. També disposen d’una petita sala per fer exposicions o esdeveniments, com presentacions de pel·lícules, cinefòrums o fins i tot algun sopar cinematogràfic. A més fan servei de videoclub “a l’antiga” amb films menys comercials. “Una llibreria o videoclub avui en dia ja no pot subsistir, gairebé ni tan sols a Barcelona, però per nosaltres és complementari”, raona Badimon.

Amb tot han aconseguit fer-se un lloc i un nom al Camp de Tarragona i un 80% del públic és de fora de Cambrils. “Venen turistes però també tenim un gruix de gent de la zona que ve a veure unes pel·lícules que no es poden veure en altres sales”, comenta Badimon. El gerent relata que tenen un gruix d’entre 100 i 150 persones “molt cinèfiles” que hi van almenys un cop per setmana.

ACN