TOTS 21

Mapa dels 41 municipis afectats pel PDU

Resum Camp de Tarragona

Les llicències d’edificació i els projectes d’urbanització i reparcel·lació repartits per 236 sectors de 30 municipis d’entre Malgrat de Mar i Alcanar quedaran suspeses un any com a màxim després que la comissió de territori de Catalunya hagi aprovat l’avanç del Pla Director Urbanístic (PDU), que inclou la moratòria amb l’objectiu de revisar més exhaustivament el sòl pendent d’edificar. En total, la mesura afecta 3.500 hectàrees que tenen un potencial de construcció aproximat de 70.000 nous habitatges. La mesura, que no afectarà les obres ja autoritzades, és una continuació del Pla de protecció de la Costa Brava i l’Alt Pirineu ja que es fa extensiu a tot Catalunya, excepte l’àmbit metropolità de Barcelona.

De fet, el Govern revisarà el planejament de fins a 41 municipis per garantir que compleixen els paràmetres d’integració paisatgística de totes les cases que s’hi construeixin a partir d’ara. Aquestes localitats són Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar i el Masnou, al Maresme; Sitges, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú i Cubelles, al Garraf; Cunit, Calafell i el Vendrell, al Baix Penedès; Roda de Berà, Creixell, Torredembarra, Altafulla, Tarragona (actualment amb el POUM suspès), Vila-seca i Salou.

També hi estan inclosos Cambrils, Vinyols i els Arcs, Mont-roig del Camp i Hospitalet de l’Infant, al Baix Camp; l’Ametlla de Mar, el Perelló, l’Ampolla i Deltebre, al Baix Ebre; i Sant Jaume d’enveja, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Alcanar, al Montsià.

En 30 d’aquests municipis, es revisaran 335 sectors on hi podrien arribar a construir-s’hi fins a 110.000 habitatges i s’estudiarà si cal modificar aquests paràmetres o directament s’hi prohibeix edificar. D’entre aquests sectors, n’hi ha 236 que sumen 3.500 hectàrees que són els que estaran afectats per la moratòria, a excepció d’aquells casos en què els projectes de construcció i urbanització que ja s’hagin autoritats.

El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha justificat que l’avanç inclogui la moratòria d’un any, com a màxim, perquè el Pla Director definitiu tardarà uns mesos i es vol evitar que «aquest marge de temps s’aprofiti per construir» en totes aquestes zones. Segons Serra, al revisió en els 41 municipis també busca evitar el model d’urbanitzacions allunyades dels nuclis urbans i sigui més difícil fer-hi arribar els serveis un fort impacte paisatgístic i una gran dependència del vehicle privat, entre d’altres. En aquest sentit, afegeix que encara seria possible perquè moltes localitats no tenen el seu planejament adaptat a les lleis actuals.

L’objectiu de la mesura és analitzar si els 335 àmbits que caldrà analitzar es consideren sostenibles des del punt de vista territorial (si compleix l’estratègia de creixement del municipi que pertany), urbanístic (si se situa en continuïtat al nucli urbà i disposa de varietat d’usos), ambientals, sectorials (si hi ha riscos naturals i compleix amb la Llei de costes) i paisatgístics (l’impacte que tindria una nova construcció).

La Generalitat recorda que el PDU que es comença a tramitar ara forma part de la revisió del planejament vigent a tot Catalunya i que per la seva complexitat s’aproven per territoris. En aquest sentit, el primer va ser al juliol del 2020 a l’Alt Pirineu, on es va evitar la construcció d’uns 8.500 habitatges i mig any més tard, al gener d’aquest any, es va donar llum verda al Pla de Protecció de la Costa Brava, on es va evitar la construcció de 15.000 habitatges.

El pròxim pas després de l’aprovació de l’avanç del PDU és l’obertura d’un període d’audiència perquè els ajuntaments facin les seves aportacions i properament un període de consulta d’un pes per als ciutadans. A partir d’aquí, s’espera que l’aprovació inicial sigui a la primavera del 2022 després de rebre també les al·legacions de ciutadans, entitats i municipis.

ACN