Imatge general del jaciment arqueològic situat extramurs de l’antiga Tàrraco i ubicat sota l’antiga caserna de la guàrdia civil de Tarragona. Foto: David Aymerich.
Han finalitzat les obres de la segona fase d’una intervenció arqueològica a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Tarragona al carrer López Peláez. Unes accions que han permès documentar l’existència d’un extens edifici d’època romana que ocupava un espai dels suburbis de l’antiga Tàrraco. L’edifici descobert va gaudir la seva màxima funcionalitat als segles II i V dC com a aqüífer i espai industrial en un moment en el qual la ciutat ja no s’abastia d’aigua a través dels aqüeductes.
Així ho ha explicat l’equip d’arqueòlegs municipals, encapçalat per Pilar Bravo, aquest matí al mateix jaciment arqueològic. L’arqueòloga en cap ha explicat que, després d’una primera fase d’intervenció realitzada l’any 2016, es va trobar un “gran edifici rectangular del segle II dC”. Un descobriment al qual es van afegir, en una segona fase, “les restes d’un assentament i suburbi que ha permès loclaitzar galeries subaqüíferes del segle V dC”. Unes dades novedoses degut a que, segons els arqueòlegs, es creia que la situació es va tornar molt complicada a Tàrraco a partir del segle III i no esperaven trobar edificis de qualitat més enllà del segle II als suburbis de la ciutat. “Era una època convulsa”, ha afegit l’arqueòloga Bravo.
La cavitat subterrània amb accès mitjançant un arc de mig punt obert al mur que delimita el gran edifici del segle II dC descobert. Foto: David Aymerich.
Totes aquestes troballes “ens porten a pensar que ens trobem en un espai industrial i d’emmagatzematge de caràcter públic i -s’aventura- d’un individu de gran poder adquisitiu”, ja que l’edifici té unes “estructures molt potents i està ubicat molt aprop d’una de les portes principals de la ciutat”, ha explicat Bravo. És per això que, veient la seva estructura -almenys la part baixa de l’edifici, les seves estances i una portalada ben visible- els arqueòlegs pensen que el seu ús era abastir d’aigua la ciutat, ja que les zones humides que encara es poden observar actualment debien ser cobertes d’aigua fa 2.000 anys.
En concret, l’edifici descobert en dues fases ha deixat al descobert una cavitat subterrània amb accès mitjançant un arc de mig punt obert al mur que delimita el gran edifici del segle II dC pel seu límit oest. I, a més a més, tot i que al segle III l’edifici és abandonat, es torna a recuperar activitat constructiva i funerària -cap al final de l’Imperi Romà s’adquireix la costum d’enterrar els morts aprop de les cases i no als cementiris- a partir d’època baix imperial. Una edificació del segle V dC destinada a la captació d’aigües subterrànies.
Estructura baix imperial, datada entre els segles IV i V dC, destinada a la captació d’aigües subterrànies. Foto: David Aymerich.
Pel que fa a l’edifici de preus socials que s’estava executant quan, realitzant les excavacions, es va descobrir el jaciment, des de l’Ajuntament i la conselleria de Patrimoni Històric asseguren que es garantirà la protecció i preservació de les estructures. Gran part del jaciment es troba per sota del nivell del pàrquing i els fonament del nou bloc de pisos però, les parts que resten al descobert formaran part del pati interior de l’edifici i s’integraran a les seves estructures.
“Precisament, Tarragona és Patrimoni Mundial de la UNESCO per les integracions que fa d’edificis contemporanis amb edificis de més de 2.000 anys d’història”, ha exposat la consellera de Patrimoni Històric Begoña Floria. Ara, amb la fase d’excavació completada, així com també ñes intervencions arqueològiques, l’edificació tornarà a la seva activitat el mes de setembre -s’estan canviant els plànols per adaptar l’estructura als jaciments- i està previst que finalitzi en un període de 18 mesos.
David Aymerich
Equip de redacció
