Sebastià Barrufet Rialp, periodista
La comissió d’investigació sobre el frau, l’evasió fiscal i la corrupció política va citar formalment el president de la Generalitat, Artur Mas, per al dia 9 de febrer. Va ser Mas mateix que va proposar aquesta data a través d’una carta adreçada al president de la comissió, David Fernández (CUP). Els vots de CiU i ERC van ser suficients per a programar la compareixença, tot i que la majoria de l’oposició preferia que Mas s’expliqués un cop escoltats els membres de la família Pujol-Ferrusola. L’ex-president Jordi Pujol, la seva dona i el seu fill gran compareixeran el 23 de febrer i durant les dues setmanes següents, la resta dels fills.
Va ser la primera vegada que un president de la Generalitat compareix en una comissió d’investigació parlamentària. El president de la Generalitat va fer-ho a les quatre de la tarda, en un punt d’enrariment en les relacions entre CiU i ERC. Mas va començar la seva declaració parlant del cas Pujol. Va dir que la confessió de Pujol va ser una qüestió personal i privada, que en cap cas l’afectava a ell, ni a CDC, ni a CiU, ni al govern. <La confessió que va fer era i és un tema personal seu i de la seva família, i no va més enllà> va dir Mas.
<Compareixo fent notar que torno a donar explicacions de moltes coses que suposo que sortiran. D’explicacions n’he donat moltes vegades. He fet una repassada sintètica de les explicacions que he donat en aquesta mateixa legislatura sobre corrupció. N’he parlat fins a 21 vegades en les sessions de control al parlament. També vaig demanar comparèixer en sessió plenària per donar compte de les cimeres que es van fer sobre corrupció amb diversos agents polítics i socials. Vaig proposar fins a 51 mesures concretes per millorar la transparència del funcionament de les administracions públiques catalanes, en general, i la Generalitat, en particular. També vaig comparèixer en relació amb l’anomenat cas Palau el juliol de 2013 a la comissió d’Afers Institucionals>.
<El mateix dia que va fer la confessió, Jordi Pujol em va venir a veure a les 8 del matí a la seu de Convergència a petició seva. Em va fer saber el contingut de la seva confessió.. No li vaig demanar que no ho fes públic. A partir d’aquí, la seqüència dels fets és coneguda. Vaig prendre decisions molt ràpides com a president. Vostès les coneixen perfectament>.
<Un altre tema que està en curs judicial és el de les ITV. Estem pendents de les sentències del Tribunal Superior de Justícia de coses que ja venen del 2010, abans del meu govern. L’actual govern ha intentat resoldre el gran embolic jurídic d’aquest àmbit de concessions. El govern mai no ha fet cas de suposades influències i comentaris i s’ha acabat resolent en sentit contrari d’aquestes. A mesura que es vagin sabent les sentències, anirem veient quina és l’opinió sobre aquest afer dels tribunals>.
Quan a un govern se li demana que intervingui per intentar protegir o salvar una empresa el president ha de partir de la base que la persona que li demana allò ho fa de total bona fe. Jo no he pensat mai que al darrere de peticions d’aquesta mena hi hagués cap voluntat d’aprofitament personal.
El president va sentir les dures intervencions d’Alícia Sánchez Camacho (PPC), d’Albert Rivera (Ciutadans) i també de Miquei Iceta (PSC), també de Joan Herrera (ICV-EUiA) o fins i tot d’Oriol Amorós (ERC). El president va contestar totes les preguntes. Però en va sortir indemne de la compareixença. Penso que reforçat.
Homs, Duran, Vila, la Rahola i molts altres convergents en poden donar les gràcies a ERC. Les intervencions dels caps de fila dels grups, amb poca preparació i preguntes poc intel·ligents, toparen amb un Artur Mas experimentat, que coneix el tema millor que ells i sap navegar amb destreça. La paraula final està en mans dels electors.
Sebastià Barrufet Rialp és periodista
Equip de redacció
