.

Consellera de Serveis a la Persona

Ana Santos, Consellera de Serveis a la Persona

En Sanitat, l’Alcalde de Tarragona, encara que no tingui competències, sí que té incumbència. I no és gens professional la postura del conseller Comín, arremetent de forma poc elegant contra l’alcalde Ballesteros per fer el que ha de fer: defensar els serveis sanitaris que ofereix l’Hospital Joan XXIII a la ciutadania de Tarragona.

En la presentació del pla estratègic sanitari del Camp de Tarragona, l’Hospital Joan XXIII perd el servei d’oncohematologia i el d’implantació de les vàlvules aòrtiques de substitució. Això sí, guanya la promesa d’una inversió de 48 milions d’euros per a la construcció, segons diu literalment el pla, d’un “Nou hospital Universitari Joan XXIII”. I això no és així. Tothom sap que amb 48 milions d’euros no es construeix un “Nou hospital” (el Sant Joan de Reus va costar 170 M €), el màxim que es pot fer és un nou edifici­ annex (el continent, no pas el contingut) dins del complex hospitalari que substitueixi el precari edifici original del Joan XXIII. I això sempre que els pressupostos de la Generalitat contemplin la partida d’inversió i siguin aprovats. No sembla doncs tan fàcil i, a més, ens ho fien lluny, pel 2021 si tot va bé.

En els darrers anys, ja han estat tres els projectes i promeses d’un nou hospital Joan XXIII i sempre han quedat molt bé sobre el paper aquests dibuixos en 3D que mai van passar d’això, perquè es governa amb partides pressupostàries i no amb promeses i dibuixos.

La realitat és que el pla sanitari deixa per a Tarragona més incògnites que certeses: Es construirà el tan necessari hospital materno-infantil? Tindrem el nou edifici d’investigació lligat a la URV? Podrà l’Hospital Joan XXIII seguir creixent i millorant fins a aconseguir el nivell 6? Algun dia es posarà damunt de la taula i en profunditat el debat sobre la salut mental? (En cap moment en la presentació del pla es va nomenar a l’Institut Pere Mata, societat privada que manté el monopoli sobre salut mental, i ja va sent hora que es faci).

Repeteixo, el pla deixa més incògnites que certeses. I potser hauria estat elegant i profitós explicar-ho i plantejar-ho directament a l’Ajuntament de Tarragona i al seu alcalde i no que ens n’haguéssim d’assabentar assistint a una roda de premsa.

La salut dels tarragonins i les tarragonines sí que és de la nostra incumbència, conseller Comín, com tot el que afecta la gent d’aquesta ciutat. Que l’exercici de les seves competències no li faci oblidar el respecte institucional als alcaldes i alcaldesses del nostre territori que, si bé no tenen competències sí que tenen incumbències.