S’acosta temps de festa a Tarragona. Setembre és el mes de les nostres festes, entitats i voluntaris porten mesos preparant-les i partir de la segona setmana de setembre tots s’hi aboquen perquè siguin perfectes.
Com a tarragonina de sentiment i de naixement, coneixent la trajectòria de les festes i la importància que tenen actualment per a la ciutadania, arribo a una conclusió frustrant: Santa Tecla no és de barri.
Em pregunto per què hem tancat Santa Tecla entre la Rambla i la Catedral. És que potser representa només una part de la vida política econòmica i cultural de la nostra ciutat? És normal que sigui així? M’hi he de resignar i acceptar que no hi ha alternativa?
Vaig néixer a Tarragona fa 36 anys, sempre ha estat la meva ciutat, però he de confessar, amb tristesa, que fins passada l’adolescència la nostra festa era per a mi una gran desconeguda. Sé que molts que puguin llegir aquestes línies se’n sorprendran, pensaran que és una broma, que sóc una inculta o es preguntaran en quin món he viscut durant tants anys: doncs he viscut als barris. I sé que a alguns no només no els estranyarà sinó que s’hi sentiran identificats. És l’evidència de l’existència durant dècades de les “dues tarragones”.
Podria explicar experiències pròpies com a tarragonina que sempre ha viscut als barris, podria parlar per exemple dels autobusos verds matrícula de Saragossa que agafàvem per anar al centre de la ciutat, del camí de pedres que travessava amb ma mare per anar a comprar al mercat de Bonavista, o que quan era una nena pensava que Tarragona començava un cop havies passat el Francolí. Les coses han canviat molt des d’aleshores… o no. Ara tenim una bona flota d’autobusos que es mou per tota la ciutat, el camí de Bonavista està asfaltat… però nosaltres, la gent dels barris, encara diem “vaig a Tarragona” quan volem dir que anem a la zona més cèntrica de la nostra ciutat.
Les Festes de Santa Tecla són unes festes centenàries, que van passar de ser una festa de context religiós a ser la festa oficial de la ciutadania, que se sent orgullosa d’unes festes que han rebut distincions com la de Festa Patrimonial d’Interès Nacional, atorgada per la Generalitat de Catalunya, o la de Festa d’Interès Turístic Nacional, per la Secretaria de Turisme del govern de l’Estat espanyol. Però avui en dia, després de dècades de tradició festiva des de l’arribada dels ajuntaments democràtics, Santa Tecla encara no ha arribat als barris.
Podrem construir moltes infraestructures, centres cívics o anelles olímpiques a la nostra ciutat (i continuar endeutant els nostres fills) però això no solucionarà el problema real: una ciutat fragmentada entre els barris i el centre, una autèntica fractura social, diguem-ho clar. És que potser la Rambla de Ponent seria res sense les persones que l’ompliran? Els barris d’aquesta ciutat necessiten molt més que infraestructures.
És el moment de reconèixer que la cultura i la participació ciutadana són clau per “sargir” una ciutat que està feta de diferents pedaços, i que cosint tots els retalls es podria fer el més bonic dels vestits, el que es mereix una ciutat com Tarragona.
Les Festes de Santa Tecla poden ser el punt de partida, un fil que comenci a cosir aquesta ciutat. Descentralitzem-les, fem-ne partícips els barris, les associacions de veïns, els moviments socials i tota la ciutadania que s’hi vulgui involucrar. Perquè si alguna cosa han demostrat els barris és la capacitat de lluita i de treball que tenen els seus habitants, i això ha ser també un motiu d’orgull per a la ciutat.
I a més d’ajudar-nos a cosir la ciutat, aquests canvis ens aportarien altres beneficis, com ara augmentar i diversificar els ingressos que generen les festes als petits comerços, evitar el col·lapse al centre, fomentar la participació de la gent… en general, fer les nostres festes més grans i més nostres.
Tamara Ruiz. Círculo Podem Tarragona Barris
Equip de redacció
