Sandra Ramos, portaveu PSC Tarragona.
Cada any, el 8 de març commemorem el Dia Internacional dels Drets de les Dones. És una data de reivindicació perquè hem de continuar denunciant les discriminacions estructurals que patim les dones només pel fet de ser dones. Tot i els avenços aconseguits en les últimes dècades, encara són moltes les discriminacions que patim les dones; una de les més evidents, des del punt de vista quantitatiu, és la nostra situació al mercat de treball. Les dones són menys presents en el mercat de treball (la taxa d’ocupació femenina és 10 punts inferior a la masculina) i, suposen el 75% de la població assalariada a jornada parcial. La meitat no aconsegueixen contractes a jornada completa, i una altra part treballa a temps parcial per tenir cura d’altres persones (menors, malalts, discapacitats o gent gran). De fet, es calcula que si les dones que ara treballen a jornada parcial ho fessin a temps complet, la bretxa salarial es reduiria en un 60%.
La discriminació al mercat de treball és tant vertical com horitzontal. Hi ha sectors completament feminitzats i, en conseqüència, precaritzats, com és el sector de les cures o la neteja. Als set sectors amb un salari mínim clarament per sota de la mitjana nacional, hi treballa un 41% de les dones assalariades front un 32% dels homes. Tampoc ha millorat la segregació vertical, ja que les dones ocupen només el 6% de les direccions generals de les grans empreses espanyoles; ni tan sols arriba a la mitjana europea, d’un trist 8%. Segons dades extretes de l’informe “La bretxa salarial de gènere i els ERTO”, de CCOO, la bretxa salarial entre homes i dones al nostre país se sitúa encara al 20,9%. Aquesta bretxa ha disminuït en els últims anys gràcies a l’increment del salari mínim interprofessional, política portada a terme pel Govern socialista, que ha fet que la distancia entre els ingressos mitjans d’homes i dones descendís 6 punts des del 2018. Així i tot, cal recordar que el 37,83% de les dones assalariades l’any 2021 a Catalunya van tenir ingressos iguals o inferiors a l’SMI, percentatge que disminueix fins al 29,8% en el cas dels homes. I que, si bé és cert que de mitjana cobrem un 20,9% menys, aquesta distància no és la mateixa al llarg de tota la vida, accentuant-se a durant l’etapa reproductiva, fins a arribar al punt màxim amb la jubilació (37,94%). És evident que la manca de corresponsabilitat a l’espai privat penalitza les dones! I és que, tot i els avanços en la cura dels fills i filles per part de les noves generacions, encara són majoria les dones que es fan càrrec de les persones dependents. El 95% de les persones que es redueixen la jornada per cura d’un tercer són dones.
La implicació dels homes en la cura de les persones dependents, sobretot dels infants, és imprescindible per superar la desigualtat laboral que pateixen les dones. Per acostar-nos a aquest objectiu des de l’any 2021 els permisos de paternitat i maternitat són iguals. Els i les socialistes tenim clar que més enllà del que suposa en l’àmbit laboral la implicació dels homes en la paternitat, pares i mares han d’abordar la corresponsabilitat i ser conscients de l’impacte que aquesta té en la coeducació dels infants. Mentre els nens i nenes vegin una divisió de rols de gènere tradicionals, difícilment creixeran creient en la igualtat efectiva entre homes i dones.
I cal que tots creixin educats en la igualtat, perquè la violència masclista encara és present, i molt. L’any 2022, 49 dones van ser assassinades a mans de les seves parelles o exparelles. Van créixer les denúncies per violència de gènere i les denuncies per agressió sexual; a Catalunya es denuncia una violació cada 12 hores. Combatre la violència masclista i construir un país segur per a les dones és un objectiu prioritari dels i les socialistes. Per això vam impulsar la Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere fa 18 anys i vam elevar la violencia de gènere a un Pacte d’Estat amb dotació pressupostària. I per això també hem apostat per una legislació que posi en el centre de l’agenda el consentiment femení. No existeix diferenciació entre abús i agressió. Sempre que no hi ha voluntat femenina, és violació!
Catalunya és la comunitat autònoma on es dictaminen menys ordres d’allunyament. Com a partit socialista i, per tant, feminista, exigim un cop més al Govern de la Generalitat que prioritzi la comissió de partits polítics per dotar de contingut i pressupost el Pacte català contra la violencia masclista.
El 8 de març és un dia de reivindicació dels drets de les dones, però ha de ser també un dia de lluita conjunta, d’homes i dones. Cal que els homes igualitaris, els que tampoc volen viure en una societat patriarcal, els que defensen una masculinitat alternativa a la tradicional, lluitin al nostre costat i sentin que la nostra causa és la seva. Perquè ho és.
Avui, fem balanç dels avenços assolits en les últimes dècades, i alhora recordem que encara queda molt per fer i que cap dret conquerit està garantit per sempre més. Allà on governen les dretes, els dret de les dones disminueixen o, en el millor dels casos, deixen d’avançar. Cal que no perdem de vista les paraules de l’escriptora i filòsofa, la feminista Simone de Beauvoir: “No oblideu mai que n’hi haurà prou amb una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones tornin a ser qüestionats. Aquests drets mai no es donen per adquirits, heu de romandre vigilants tota la vostra vida“. Lluitem plegats, dones i homes, pels drets de les dones.
Salut i Feminisme!
Sandra Ramos
Portaveu PSC Tarragona
Equip de redacció
