.

Un moment de l’homenatge

L’alcalde de Salou va presidir ahir al vespre a la Torre Vella l’homenatge a la dona gran, que, en aquesta ocasió, ha estat dedicat la l’Angeleta Salceda García. Un acte que organitza, cada any, el Grup de Dones de Salou, amb la col·laboració de la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament, i que té com a finalitat reconèixer i donar visibilitat a les dones grans del municipi.

Pere Granados va estar acompanyat per la regidora de Benestar i Serveis Socials, Estela Baeza, i per la presidenta de l’entitat organitzadora, Sílvia Rovira.

Per la seva banda, l’homenatjada, de 90 anys, va tenir la companyia del seu espòs, Antonio Castro, i de tota la seva família, així com de bona part de les autoritats municipals, amics, amigues i persones de Salou que la coneixen i l’aprecien.

En els seus parlaments, l’alcalde va felicitar l’Angeleta Salceda, en primer lloc, i després el Grup de Dones “per aquesta gran iniciativa, que té lloc any rere any, a excepció dels dos darrers, per les restriccions sanitàries de la pandemia, de retre un homenatge a la dona gran de Salou”.

Així mateix, va destacar el paper “essencial de la dona a la societat, per a la seva construcció, moltes vegades gens reconegut”. I va esmentar la creació del Casal de la Dona, “un equipament que està agafant forma” i que tindrà la funció de facilitar “la gran l’activitat social, lúdica i cultural que desenvolupa el Grup de Dones de Salou”.

De l’Angeleta Salceda, l’alcalde va destacar el seu bon estat de salut i va fer algunes referències al Salou de 1932, any de naixement de l’homenatjada. Un temps de preguerra en què Salou jugava un paper estratègic per la importància del seu port natural, el més important de Catalunya. També va fer esment d’altres elements del patrimoni històric com els nius de metralladores a la Punta del Po-Roig o les bateries de costa, a les muntanyes de Salou.

Va referir-se a la població de l’època i als espais naturals del municipi, posant com a exemple les dunes, que el Govern municipal actual ha protegit i ha posat en valor. Finalment, va lloar i agrair, molt especialment, la contribució de l’Angeleta a la transformació i creixement de Salou.

La regidora Estela Baeza va felicitar la Sra. Salceda i la seva família i va dir que era un honor retre homenatge a l’Angeleta com “a dona que ha contribuït a la història del nostre poble”.

A la presentació, la presidenta del Grup de Dones de Salou, Sílvia Rovira, va donar les gràcies a l’Angeleta Salceda per haver acceptat l’homenatge i va posar en valor l’objectiu de l’acte, que és fer palès “el respecte cap a les dones grans i recordar com són d’importants, com les admirem i com són de boniques per fora, però, sobretot, per dins”, fent referència a les mares i àvies, “que ens ho han donat tot, a canvi de res”.

A continuació, va llegir una síntesi de la biografia de l’homenatjada salouenca, fent un repàs per la seva trajectòria personal i profesional: “L’Angeleta Salceda García és una persona de caràcter afable i afectuós. Salouenca, de soca rel, va néixer el 19 d’octubre de 1932 al cèntric carrer Barcelona, concretament on hi hi havia la barberia Roca. La seva mare, Francisca García Devesa, també era nascuda a Salou. I el seu pare es deia Àngel, per això, a ella li van posar Angeleta. El pare de la nostra protagonista es dedicava a la construcció d’obres, junt amb Salvador Ginovart, amb qui va fundar una companyia. Ambdós socis van fer l’ampliació de l’església de Santa Maria del Mar”.

“L’Angeleta té moltes anècdotes viscudes a Salou, però, sobretot, n’hi ha una que li va deixar una empremta imborrable: La Guerra. Ella tenia només 6 anys, però encara se’n recorda, com si fos ara”.

“Una de les vivències més boniques que té està relacionada amb la coneixença del seu marit, l’Antonio Castro. Quan ell feia el servei militar a la Guàrdia Civil i el van destinar a Salou, es van conèixer i es van enamorar. Va ser al ball que feien per Nadal al carrer València. Ella, aleshores, tenia 23 anys i ell, 21. Els va casar Mossèn Ramon Muntanyola, el que fou el segon casament del capellà, a Salou”.

“Quan era soltera, la nostra protagonista treballava en una merceria que venia de tot, perquè aleshores a Salou hi havia poques botigues. I recorda que anava a Reus amb el carrilet a buscar les revistes i els diaris per vendre, cada dia”.

“Ja, de casada, va continuar amb la merceria, però en un local diferent: Merceria Marbella, es deia. A casa seva també tenien el Bar Casvia i la fàbrica de gasoses “Espumosos Salceda”.

“Els diumenges l’Angeleta gaudia passejant pel Passeig Jaume I. Comprava alguna pasta i anava amb la seva colleta d’amics a passejar fins al Llatzaret. Al pinar de la platja Llarga hi feien una paella, on s’hi trobava tota la gent jove i anaven acompanyats de la tieta Dolores, que vigilava que tot anés bé. La platja Llarga els agradava molt perquè es llançaven des de dalt de la duna, que aleshores era grandiosa”.

Tot seguit, Laia Díaz Ródenas va llegir una poesia dedicada a l’Angeleta, amb referències a la família, la guerra, la merceria, el ball i l’Antonio, el seu espòs, de l’autora Esther Pascual.

El punt final de l’acte el va posar la Coral Eixàrcia, dirigida per Piotr Issel, que va interpretar l’havanera “La bella Lola” i “La Gavina”, de Marina Rossell, entre altres.

 

/* JS para menú plegable móvil Divi */