.

Minut a minut corresponent al 29 de març:

  • Les converses de pau dibuixen la neutralitat d’Ucraïna amb tutela russa
  • Rússia assegura que reduirà ‘significativament’ l’activitat militar a Kíiv i Txernihiv
  • El Govern de la Generalitat aprovarà la setmana vinent un paquet de mesures per afrontar les conseqüències de la guerra
  • Més de 300 refugiats ucraïnesos s’instal·len a l’Ebre
  • El Kremlin nega el suposat enverinament d’Abramóvitx

Segons informa el periodista del ‘Blid’ alemany, Jluian Röpcke, “els russos estan fent el que Ucraïna hauria d’haver fet abans de la guerra: estan minant els ponts del Dnièper a Kherson (l’única gran ciutat ocupada pels invasors situada a la sortida de la península de Crimea) per fer-los detonar si els ucraïnesos els arriben de nou des del nord. Tenen previst mantenir la regió situada al sud del riu”.

El periodista bielorús Tadeusz Giczan ha piulat en el seu compte de Twitter el que defineix com “primers signes que les tropes russes s’estan retirant efectivament” de la pinça oest de l’atac contra Kíiv. A la imatge es veu un nombrós grup de vehicles blindats d’infanteria, utilitzats per les tropes aerotransportades com les que van prendre el control de l’aeroport de Hostomel (16 quilòmetres al nordoest de la capital), amb banderes russes ben visibles i que han observats avui en direcció a la frontera amb Bielorússia. Giczan assegura que un cop arribats a Rechitsa i Gomel són carregats en plataformes ferroviàries.

Aquest podria ser el primer signe del compliment de Moscou de la seva promesa de reduir ‘significativament’ l’activitat militar a Kíiv i Txernihiv de cara a generar un millor ambient en les converses de pau. Però no cal descartar que es tracti d’un reposicionament estratègic de les tropes per poder ser utilitzades en un altra front:


En un muntatge de vídeo destinat a ridiculitzar l’exèrcit rus, l’escena (presa problablement des d’un dron ucraïnès) mostra com un camió invasor tira pel dret… deixant-se enrere els soldats:

La situació del front. Els ucraïnesos han alliberat la ciutat dd’Irpin, situada al nord de Kíiv. Amb la reconquesta garanteixen l’estancament de l’ofensiva russa destinada a encerclar la capital pel flan oest. Pel que fa al sud del país, tropes ocupants han arribat al teatre de Mariúpol, la ciutat assetjada des de fa setmanes, escenari de la mort de fins a 300 víctimes civils refugiades al seu interior i massacrades per l’impacte d’un míssil rus.

17:22 hores. L’OTAN ha convidat Ucraïna a la seva cimera prevista per al 6 al 7 d’abril. La cita és a Brussel·les. Altres estats no membres convidats són Geòrgia, Finlàndia, Suècia, Austràlia, Nova Zelanda, Japó i la República de Corea del Sud.

La sort també és un factor a tenir en compte en la guerra. En aquesta piulada es pot veure com un llançacoets intenta destruir un T-72B rus pels carrers de la ciutat assetjada de Mariúpol. El míssil toca en un dels límits del casc, malbaratant la montura de l’ametralladora de la torreta, i no explota, probablement perquè a tant curta distància no ha tingut temps d’activar-se la càrrega.

Un vehicle rus del tipus Tifó Kamaz (multitasques amb capacitat per a 16 tripulants) destruït prop de Trostianec, a la regió de Sumi. Foto: MilitaryLand

Les converses de pau iniciades aquest dimarts a Turquia entre Ucraïna i Rússia a Istanbul han acabat amb tot un seguit d’acords que ajudarien a pensar en un fi pròxim de les hostilitats. Aquests són els  principals punts que s’haurien lligat o estan discutint-se entre totes dues bandes:

1) Ucraïna requereix garanties de seguretat similars a l’article 5 de l’OTAN. Si Ucraïna és un objectiu d’agressió, tots els garants tenen tres dies per respondre i proporcionar assistència militar a Ucraïna.

2) Els avals haurien de ser els membres de l’ONU, la Gran Bretanya, la Xina, Rússia, EUA, França, Polònia i Turquia.

3) Ucraïna està d’acord amb l’estatus neutral. Això vol dir que no hi haurà armes nuclears al seu territori ni establirà aliances militars. Si Ucraïna vol acollir un exercici militar o tenir una base militar estrangera al seu territori, ha de tenir l’aprovació de tots els avalistes.

4) La neutralitat requereix un canvi de constitució ucraïnesa. Per això cal un referèndum públic que té, com a condició prèvia, la retirada de les forces d’ocupació russa.

5) Les garanties no s’apliquen a Crimea i Donbas. Són qüestions separades i necessiten més discussió.

6) Ucraïna ha proposat unir-se a la UE. Rússia, però, (i adiferènciadel que s’havia informat fa unes hores), encara no hauria donat el seu vist-i-plau

Ucraïna i Rússia han iniciat aquest dimarts una nova ronda de negociacions a Istambul (Turquia).

14:48 hores. Rússia i Ucraïna han reprès aquest dimarts a Istanbul (Turquia) les converses per abordar el conflicte. Les negociacions a Istanbul són la primera reunió cara a cara entre les delegacions de Moscou i Kíev des del 7 de març. El ministeri de Defensa rus ha assegurat que reduirà “significativament” l’activitat militar a la capital d’Ucraïna, Kíiv, i a la ciutat de Txernihiv, segons recull l’agència russa Tass. Ho ha anunciat el viceministre de Defensa del Kremlin, Alexander Fomin, en una declaració feta després de finalitzar la nova ronda de negociacions.

Segons el ministeri rus, la decisió s’ha pres per “augmentar la confiança mútua” i “crear les condicions necessàries per a noves negociacions”. Fomin també ha afirmat que la discussió sobre la preparació del Tractat de Neutralitat i l’Estatus Lliure de Nuclears d’Ucraïna, així com la prestació de garanties de seguretat, s’estan movent al “pla pràctic”.

Per la seva banda, a la fi d’aquesta nova taula de converses a Turquia, l’assessor presidencial ucraïnès Mykahilo Podoliyak ha exposat en un missatge a les xarxes socials que les peticions de la delegació ucraïnesa impliquen establir garanties de seguretat “incondicionals”, un alto el foc, corredors i combois humanitaris “efectius”. “Difícils negociacions per la pau al nostre país”, ha apuntat Podoliyak.

En el discurs d’obertura d’aquesta taula de converses, el president turc, Recep Tayyip Erdoğan, ha subratllat la “responsabilitat històrica” de les dues delegacions en les decisions d’avui, i ha afirmat que continuar amb la guerra “no beneficiarà a ningú”.

14:35 hores. Les Terres de l’Ebre han donat acollida a 305 persones que fugen de la guerra d’Ucraïna. La meitat són nens i la immensa majoria arriben acompanyats per dones. Una cinquantena de menors ja han estat escolaritzats en centres del territori i s’han repartit 206 targetes sanitàries. El Montsià i el Baix Ebre són les comarques on més refugiats han arribat. Per municipis són Amposta, Tortosa i la Ràpita. La comissaria de la Policia Nacional de Tortosa centralitza des de fa uns dies els tràmits de la protecció temporal d’aquestes persones. S’ha habilitat amb el suport de les tècniques d’acollida dels consells comarcals i ajuntaments i els agents d’acollida locals ajuden els refugiats a demanar cita per ser atesos en aquest punt.

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa al Palau de la Generalitat. Foto: Bernat Vilaró

13:13 hores. El Govern aprovarà la setmana que ve un paquet de mesures per afrontar les conseqüències derivades de la guerra a Ucraïna. Així ho ha anunciat aquest dimarts la portaveu, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa a Palau, posterior al Consell Executiu. La Generalitat donarà una “resposta integral” als efectes econòmics i socials que provoca el conflicte bèl·lic. L’executiu prepara el paquet després de conèixer els detalls de les mesures que plantegen la Unió Europea i el govern espanyol, que les va anunciar ahir. Plaja ha informat que a Catalunya hi ha ara mateix 13.454 persones refugiades d’Ucraïna, de les quals 1.710 son infants que ja s’han escolaritzat. D’aquests, 810 a Primària i 197 tutelats per la Generalitat directament).

Roman Abramóvitx.

12:49 hores. El portaveu del Kremlin, Dmitry Peskov, ha desmentit aquest dimarts el suposat enverinament de l’oligarca rus Roman Abramóvitx. Després que ‘The Wall Street Journal’ publiqués que Abramóvitx i dos negociadors ucraïnesos amb qui s’havia reunit havien desenvolupat símptomes que es podrien correspondre a un enverinament, Peskov ha negat aquesta informació que, ha remarcat, forma part de “la guerra informativa”. “Això forma part del pànic informatiu, del sabotatge informatiu”, ha dit el portaveu del Kremlin, que ha remarcat que les informacions “no són veritat”. “És necessari filtrar molt el flux d’informació”, ha subratllat.

Abramóvitx forma part de les converses que s’han iniciat aquest dimarts a Turquia, però Peskov ha remarcat que no forma part de les delegacions negociadores. “Està implicat en assegurar certs contactes entre la part russa i l’ucraïnesa”, ha dit.

ACN / Redacció