.

Rubén Viñuales, durant l’entrevista amb Tarragona21. Foto: Mayo Lorda

Apassionat de la història -“No hi ha pel.lícula de ficció que pugui assemblar-se a les històries de veritat”, diu amb veu emocionada. Té al menjador de casa seva una rèplica del Guernika. Rubén Viñuales, candidat de Ciutadans a l’Alcaldia de Tarragona, és un advocat reconvertit en polític que reparteix tasques familiars amb la seva dona. No fa l’aspecte de ser de Ciutadans, ara que la campanya ha endurit els seus missatges. Favorable als pactes, creu que l’època de Ballesteros ja ha passat.

Quin balanç feu del mandat de Ballesteros i per què la ciutadania t’hauria de votar a tu?

Ens haurien de votar a nosaltres perquè sincerament crec que tenim el millor projecte per a Tarragona. I a més a més tenim una cosa que l’equip de Ballesteros fa temps que no té: ganes de treballar i il.lusió. Quan portes 12 anys d’alcalde i com a càrrec públic des del 1981, menys un interval de quatre anys, tens una visió diferent de la realitat: quan portes molt de temps governant perds el contacte amb la realitat. Això et genera que no facis el diagnòstic encertat i aleshores no pots trobar la solució.

Quin és el diagnòstic?

Ell no veu que tenim una administració local absolutament lenta.

Però segura, confereix seguretat jurídica?

No. Hi ha coses que no es fan en el termini oportú i s’aplica el silenci administratiu. I has de donar la raó per no haver respost a temps.

A l’Ajuntament governen més els funcionaris que els polítics?

Els funcionaris tenen molt poder.

L’equip de govern no s’ha atrevit a fer canvis?

Algun cop ho han intentat. Els canvis de cop són revolucions, i les revolucions tenen contrarevolucions. Els canvis que han perdurat amb el temps són els que s’han fet amb una metodologia de cirurgia, aplicant-los a poc a poc i sabent a on. Volem copiar el model de l’àrea de coneixement i qualitat de la Diputació de Tarragona, que fa que com a dirigent tinguis una visió completa de com s’està treballant a la institució. A dia d’avui, el departament municipal d’aquí no sap el que està fent el del costat, i potser estan treballant en el mateix. La manca de recursos humans és un mal endèmic.

L’Ajuntament té 1.200 empleats

Sí, però alguns es  dediquen a coses que són supèrflues i s’haurien d’ocupar a altres. També tenim la llei que limita la reposició de personal. Si amb l’administració telemàtica pots dedicar uns funcionaris a fer altres tasques, guanyes això. Després hi ha criteris d’eficiència, hi ha despeses supèrflues o que no són competència nostra. No entenc com es destina un milió d’euros als plans d’ocupació que són per a sis mesos i no es poden repetir. Et trobes casos com informàtics que acaben canviant endolls.

Però el cas d’una persona no ho explica tot

El seguiment que hem fet de molta gent és que duren sis mesos i no tenen continuïtat. El milió d’euros s’ha d’invertir en què la gent trobi feina, amb un sistems dual, dient a les empreses què necessiten i nosaltres paguem les despeses per un període de formació, amb un compromís de feina. El conseller Francesc Roca ha intentat fer alguna cosa semblant, però no ha tingut tot el suport necessari. Roca és un dels millors consellers que hem tingut, però el cert és que la promoció econòmica és un dels seriosos problemes que tenim a la ciutat, també a nivell comercial.

Dius que Ballesteros esta molt allunyat de la realitat. Tu ets jove i autònom, saps el que és pagar impostos

I sé el que és obrir un negoci. Cada mes has de guanyar diners per a poder pagar les factures, no saps el que és un sou fixe i aquesta incertesa et permet tenir una percepció de la vida molt diferent. Quan has viscut gairebé sempre de la cosa pública, tens una percepció que el diner cau del cel facis el que facis. No hi ha assumpció del risc, passi el que passi seguiré cobrant, penses. Cal que la visió del risc es traslladi als regidors, que ells corrin riscos, com si les decisions que prenguin hagin d’afectar el seu patrimoni.

En la política actual s’ha fet amb el diner aliè el que no fas amb el teu, això és una de les vileses més grans que han passat en aquest país. Un exemple de Tarragona: les targetes de la gerència de l’Empresa Municipal de Transports (EMT). Dinars de 500 euros, n’estic segur que no se’ls pagava amb els diners de la seva butxaca, sinó amb diner públic d’una empresa amb un dèficit de nou milions d’euros. I el darrer dia es fa un homenatge amb un dinar de 400 euros.

Si ve a Tarragona algú de la Unesco a veure el patrimoni és normal que l’Ajuntament pagui el dinar

Pagar l’hotel, el transport i el dinar, per suposat. Té un retorn per la ciutat. L’altre cosa que dic no té un retorn. I destinar 3,3 milions en el Jardí Vertical quan al final l’has de retirar és un altre exemple. L’Ajuntament és com una economia familiar. Si els governants sabessin que les males decisions afectessin el seu patrimoni et puc assegurar que moltíssimes decisions errònies que s’han pres no es prendrien.

Però correríem el risc que només les persones amb patrimoni podrien ser governants

És el que passava a l’època romana: les magistratures eren gratuïtes. Passava que l’alcalde pagava les obres i volia alguna cosa a canvi. Per això la política hauria d’estar decentment pagada. Jo tinc problemes per trobar gent per dedicar-se a la política perquè guanyen més a la privada. Aleshores, com vols caçar talent? És vocacional. Sort que encara hi ha gent així, si nó viuríem en el govern dels mediocres.

Aquestes raons han provocat l’aparició de partits com Ciutadans, però en canvi a Reus s’ha expulsat els regidors

Només puc parlar bé d’ells. No em puc posar en aquest tema, m’hagués agradat que tot s’hagués solucionat d’una manera diferent.

Creus que s’han equivocat els regidors i el partit, tots dos?

El partit ha hagut de prendre una decisió. La situació de Reus ens fa mal emocionalment, però entens també la posició del partit. Si vols fer un pols al partit és fàcil preveure qui guanyarà. Jo, en una situació així, me n’aniria sense caixes destemplades.

Et vas repensar molt presenta-te a les municipals. Què va passar?

Tinc una nena, l’Alba, que té tres anys i mig. Després va venir la Clàudia, que té quatre mesos. No podia preveure que vindria, no estava als plans, però estem molt contents.

Es deia que el partit no et volia de candidat

El partit sempre m’ha volgut, donen importància a Tarragona i pot ser la primera capital de província governada per Ciutadans. Podem dir que hi ha un reducte a la Gàl.lia que no pensa com es diu que pensen els catalans. Nosaltres vam guanyar les autonòmiques a Reus, al Catllar, als Pallaresos, a Tarragona, Vila-seca, Salou, a Poblenou del Delta -un poble que el van pintar de groc…

‘Cuidadín, cuidadín…’

Al Catllar hi havia un llaç groc enorme i vam guanyar.

Anem on anàvem, la teva candidatura

Jo veig que tindríem un fill, que m’he d’ocupar del despatx d’advocats, que va bé. Faig 12 hores, treballo gairebé sempre, el diumenge per la tarda sóc al despatx i observo que m’estic perdent la infància de l’Alba i que em ve l’altra. I parlo amb la meva dona.

El candidat, amb la seva esposa i les seves dues filles. Foto: Cedida

A què es dedica la teva dona?

La Laura treballa en recursos humans en una empresa privada. Té 29 anys. Com us deia, arribo a casa saturat, dia sí, dia també. La meva dona em diu que està embarassada. A l’advocacia, els terminis són els terminis, no com a la política, on regna la confusió: uns diuen que això és blanc, els altres que és negre. Potser és gris. Un faraó egipci va deixar unes inscripcions afirmant que havia guanyat una batalla, quan se sap que realment la va perdre.

Al món de l’advocacia, si t’ha passat un termini, l’has perdut, i si he perdut un cas, l’he perdut. A això li has de sumar ser el portaveu de las segona força política de l’Ajuntament i m’he esforçat per fer molta feina a Tarragona. No guanyaré l’Alcaldia només amb la marca, que ens va ajudar molt fa quatre anys. Necessitem que la gent vulgui que Viñuales sigui alcalde, com en el seu moment van voler que ho fos Nadal i després Ballesteros. I a més, tots tenim cognoms estranys: Nadal, Ballesteros, Viñuales (riu).

La teva dona què volia que fessis?

Sempre em diu que el que jo decideixi, que és la mentira més gran del món (riu),… mentre ella hi estigui d’acord. Hi va haver moments amb ganes de deixar-ho perquè veus que t’afecta a la vida personal. Ser de Ciutadans a Catalunya no és una feina fàcil.

On vius?

Al costat de la plaça de braus

El teus veïns, què et diuen?

Em volien fer president de l’escala. Hi ha una senyora que m’agafa per banda, em posa el cap com un bombo, però sap més de política actual que ningú que hagi conegut jo.

No has tingut problemes com que et punxin les rodes del cotxe?

Sí, clar, els he tingut, i al despatx m’han tirat fems de gossos dia sí i dia també un munt de cops.

Com ho portes?

Sóc penalista, estic molt curtit i relativitzo molt les coses. Són criaturades, ni ho he denunciat. Per què? Perquè m’ho facin més?

Això són símptomes de fractura social, que passa alguna cosa a Catalunya?

Sí que ho són, però en el meu treball vull donar exemple que fent una bona gestió, allunyada de les tonteries, tothom es pot sentir còmode. Al final, l’eslògan és ‘la Tarragona de tots’, hem d’allunyar-nos del debat que hi ha hagut a Catalunya els darrers anys. El Parlament està tancat, no es promulguen lleis encaminades a una millora social o econòmica. Si una vorera està en males condicions, ho està per un de la CUP, un de Ciutadans i un d’ERC. Parlem de tota la resta a Tarragona, no d’independència, sí o no. I potser podem demostrar que Ciutadans no és tan dolent com diuen i que hi ha una manera de governar que satisfaci la majoria.

Quina solució hi ha?

La solució passa per molts, moltíssims anys. Una ja s’està donant: molta gent que es va creure que la independència era possible i que lligaríem els gossos amb llangonisses ja saben que no és cert i que no tenien res preparat. Hi ha unes escoltes policials fetes a Lluís Salvadó on pregunta: ‘Què posem de dèficit? Posa tants milions. No els ho diguis als de Convergència que no tenim la xifra’.

El tema no s’acabarà mai, però la gent s’ha adonat que els han enganyat. Estan portant la gent a una guerra inexistent. Quina pressió hi ha, i quin robatori estem patint? Cap. La gran solució seran els Estats Units d’Europa, quan eliminem d’una vegada per totes els nacionalismes. El concepte nació és decimonònic, una idea romàntica, absurda avui en dia.

Els acusen de ser un partit nacionalista espanyol

A mi no m’ho sembla. Els partits nacionalistes mai han aconseguit ni el 50 per cent de la gent que va a votar. Generen una guerra inexistent. No és un conflicte entre Espanya i Catalunya sinó entre catalans.

Viñuales, de petit, amb la seva mare. Foto: Cedida

Tu ets nascut aquí

Jo sóc català, la família per part de la meva àvia és catalana, el meu avi per part de pare va ser el prime castellà que va venir al poble, fent la mili a la Guerra Civil. Li va tocar anar al camp d’aviació de Santa Oliva, al Baix Penedès. I la meva àvia era la filla del del bar, la Cristeta. A ell el destinaren a anar a la División Azul, però va anar a Itàlia fent pràctiques i en un aterratge bolcà i es trencà les dues cames. No sabia si es quedarà coig. Finalment, no va anar al front soviètic i això li salvà la vida. Ell deia que no volia una dona tant guapa al costat d’un coix. Al final no es quedà coix i acabà com una pel.lícula. Ell era d’un poble de Castella, Paredes de Sigüenza, i jo mai el vaig escoltar parlar en castellà.

Et vas criar en un ambient republicà?

Per part de la meva mare eren més republicans. La meva àvia, però, no es va posar mai en política: quan van venir els republicans li van prendre el bar, després els nacionals van fer el mateix… La nostra casa estava on hi ha actualment l’Ajuntament de Santa Oliva, el cine i el teatre.

Jo vaig néixer a la Monegal, vivíem a Pere Martell. El carrer encara era de terra. Amb dos anys vam anar a viure a Campclar fins als 15 anys. L’any  de les Olimpiades els meus pares es van separar, jo em vaig quedar a Campclar amb ma mare. Després, ma mare va marxar a La Pineda amb el seu marit. Nosaltres som tres germans, jo sóc el petit dels tres germans. Tinc a la Yoli i el Toni, que té nou anys més. La meva germana és química i el meu germà, professor a La Salle de Tarragona.

Jo sempre dic que tinc una relació eròtica amb Tarragona.

Com? Això és un titular

El meu pare va tenir sempre el bar de la Facultat d’Història, a la plaça Imperial Tarraco, durant 24 anys. Es va jubilar junt amb l’edifici. Jo hi anava des de petit a dinar, i era molt ‘comunista’: tothom se sentava en taules seguides, sense separació, el catedràtic, al costat de l’alumne i al costat de l’obrer que venia de fora. Jo menjava amb els catedràtics Faci i Cortés. Em quedava esmaperdut del que explicaven. Recordo que estava fent la selectivitat i també estava dinant amb aquests catedràtics, experts en Imperi Bizantí i en Roma. Els vaig dir: ‘Ja sé què vull estudiar. Vull fer història’. Els catedràtics van deixar de menjar, em van mirar i em van dir: ‘Et vols morir de gana?’.

Per això vas estudiar Dret?

Sí. Per guanyar-me la vida. I tinc l’espineta de no haver pogut fer Història. Sempre dic que quan em jubili ho estudiaré.

Vivies a Campclar. Era un barri difícil en aquella època

Recordo de petit no poder baixar a jugar al parc perquè ens podíem punxar amb xeringues. Als anys 80, l’heroïna tenia molta presència. Nosaltres vivíem als blocs marrons. Campclar es va construir per als treballadors de les fàbriques, hi havia molts bascos, classe obrera i mitja-baixa.

Reivindiqueu relligar la ciutat amb els barris

Quan agafàvem la línia 6 de l’autobús municial dèiem: ‘Anem a Tarragona’.

Encara es diu

Tarragona també és Campclar. La ciutat té unes dimensions de 15 quilòmetres d’extensió per cinc i mig d’amplada. Tota està poblada i fa que sigui cara quant a sostenibilitat. Tot és Tarragona, però la percepció fa que sembli que només la Rambla i la Part Alta ho siguin. És un error. Cosir la ciutat i el pla de xoc que proposem és essenial. I la Part Baixa necessita una actuació integral.

La Illa Corsini, idea d’Albert Abelló, vol dir fer una àrea comercial a l’aire lliure al voltant de la plaça Corsini. Perquè la gent va a comprar a Reus? Perquè el comerç hi està concentrat. Aquí no. Cal parlar amb els propietaris de locals, la Cambra de la Propietat Urbana i l’Ajuntament. El lloguer progressiu és essencial. Tenien llogats els locals als bancs, cobrant 3.000 euros al mes. Han marxat els bancs i volen seguir cobrant 3.000 euros. Es tracta de baixar preus per poder-los llogar.

Com es fa?

Amb lloguers progressius. Estàs perdent cada mes que no el tens llogat. Si vols cobrar més, el primer any cobres 1.500. Si va bé, els següent, 2.000, i el quart any, 3.000, amb criteris relacionats amb la facturació. O bé transformar en habitatge els locals que no es poden llogar, per gent gran o joves.

Tarragona és una ciutat molt avorrida, cal més música i més art als carrers, com a la Florència renaixentista, que es toqui el piano a la Rambla. Quan a Tarragona ens hi posem, com amb les tapes, ho rebentem. Només cal que ens empenyin.

Hem de ser una ciutat de creuers. Enguany vindran més de 100.000 i 37 dels dies seran diumenge, quan tot està tancat. Vam proposar ser un municipi turístic perquè hi hagi llibertat d’horaris, com a Cambrils, Salou o el Pirineu. No vull competir amb altres ciutats, sinó col.laborar. Les distàncies no són problema per als turistes.

Què ha fallat en turisme?

Tarragona no és ben bé Costa Daurada. El Patronat de Turisme ha fet bé tenir estand propi a Fitur. Tarragona ha de ser tursime els 365 dies de l’any. Si som marca Costa Daurada només som turístics a l’estiu. Podríem ser una ciutat de convencions.

No tenim places hoteleres

Apostem perquè la Savinosa sigui un hotel. Hi ha dues opcions. O una residènia de luxe per a gent gran o un hotel. S’hi van interessar fins i tot restaurants d’alt nivell per fer investigació. Fins i tot la NASA. La linea de tren ens ha salvat la costa.

Quines priortats teniu si guanyeu les eleccions?

Comerç i turisme. Hem de pensar en l’economia productiva. La millor política social és la feina. I lluitar cotra l’incivisme. El ser humà només respon al premi o càstig. La ciutat està bruta perquè la gent és incívica i a més hi ha molt mal control de la contracta de la neteja. Només una persona controla una contracta de 20 milions d’euros. I de vegades, fan més del que toca, com netejar carrers nous que no figuren al contracte.

Es fa molta demagògia amb la brutíssia?

Sí. Al meu carrer passen dues vegades per netejar, i al migdia ja està brut. Com ho faria jo? Amb un agent cívic, amb aturats de llarga duració que serien de la zona on actuarien, i uniformats, que assessoressin la gent, als que porten gossos, per exemple. Seria una manera de contractar aturats. També formaríem persones en atur, prioritzant les que tenen família a càrrec o una edat complexa.

Si les teves filles et diguessin quan siguin més grans que volen ser de la CUP, que els diries?

Res. Us ho juro, crec fermament en la llibertat ideològica. Si vols que el teu fill faci una cosa diga-li el contrari. L’únic que vull és que siguin felices i no facin mal a la gent.

El candidat de Ciutadans, amb les seves filles Clàudia i Alba

Quina música t’agrada?

La dels 80 m’agrada molt. Jo seguia Sputnik TV, ‘La chica de ayer’, Nina Simone, Aretha Franklin, Otis Redding,…

A quin concert aniries?

A un dels Rolling Stones. I m’agraden molt els bolers. La cançó ‘Volver’, de Carlos Gardel, la canto a les meves filles. Amb tres anys i mig d’edat, se la sap sencera.

Barça o Madrid?

Barça

Nàstic?

És l’equip de la meva ciutat, però no hi vaig molt perquè em coincideix treballant.

A casa, com us organitzeu? Col.labores?

Ens aixequem a les 7:15, planxo jo, fregar plats ella, jo acostumo a fer el sopar. Si volem dinar bé anem a un restaurant. Jo porto les nenes al col.le. Compartim les feines. A les 11 de la nit ja m’adormo al sofà, però de vegades m’enganxo a un seria de Netflix, ‘Ray Donovan’, i ‘Vickingos’ i ‘Peaky Blinders’.

Pactaries amb ERC o el PDeCAT?

No, perquè han tensat tant la corda i han fixat unes premises tan errònies que ens és impossible.

PSC?

Jo només penso a guanyar. Ningú que vol guanyar una carrera mira el del costat. La nostra campanya és en positiu, proposant el que faríem.

Per què vols ser alcalde?

Vull ser alcalde perquè no hi ha res millor que es pugui semblar per poder millorar la teva ciutat i la vida d’aquells que coneixes, amb els que has crescut i viscut mil experiències. La política més pura és la municipal i si a més, es tracta de la bimil.lenària Tarragona, una de les ciutats més antigues d’Occident, aleshores el repte adquireix una dimensió difícil d’imaginar. Tarragona té un enorme potencial i estem segurs de saber com dur la ciutat al lloc que es mereix.

Jaume Garcia / Mayo Lorda