Rubén Viñuales: “Tarragona necessita un model econòmic que generi riquesa i això s’ha de fer a través de l’IAE”

🔊 Escoltar la notícia

Advocat de professió, Rubén Viñuales es presenta a l’alcaldia de Tarragona pel PSC amb una llista completament renovada com a successor de Josep Fèlix Ballesteros, que va estar al capdavant de la ciutat durant 12 anys abans del govern de Pau Ricomà. Els socialistes van ser la força més votada en els últims comicis, però l’aritmètica de pactes va col·locar Ricomà a l’alcaldia. En aquestes eleccions, Viñuales espera augmentar el nombre de consellers per aconseguir situar-se com alcalde de Tarragona.

Faci un balanç del govern Ricomà.
Ha estat un govern gris. Jo respecto molt que hagi hagut de viure un període de pandèmia, un període en el qual va tenir tot el nostre suport i ho va fer el millor possible i això mai ho criticarem perquè pensem que va ser molt dur. També és cert que, si ho compares amb altres ciutats, hem perdut moltes oportunitats i Tarragona està més degradada que d’altres municipis. Aquí és on creiem que és molt millorable la gestió de Ricomà, sobretot en l’àmbit de de via pública i de promoció de ciutat.

Quines prioritats té Tarragona actualment?
Hi ha una prioritat molt evident, que és via pública: neteja, jardineria, mobiliari urbà, arreglar les rajoles que no ballin… Quan parlem amb la ciutadania de Tarragona, et demana coses molt bàsiques com que solucionis el tema de les rajoles o que hi hagi més seguretat.

Una altra de les prioritats és un model econòmic de futur de ciutat. No podem viure dels IBIs perquè això ens condemna a no poder millorar els serveis públics. Necessitem generar riquesa i això s’ha de fer via Impost d’Activitats Econòmiques.

I, a més, hem d’aconseguir que que la gent no marxi. En els últims dos anys hem perdut 1.500 habitants. En canvi, la resta de poblacions del voltant ha crescut.  Cal créixer, però amb seny. La Generalitat ens diu que hem de créixer, encara tenim marge. Potser no hem d’arribar als 180.000 habitants, però potser sí als 160.000.

I urbanísticament, cap a on ha de créixer Tarragona?
El que no podem promoure és un creixement classista. Vivenda pública no se’n construeix i és una necessitat. Cada cop que es fa creixement urbanístic, el 10% és d’aprofitament per a vivenda pública. Si només construïm a Ponent, tota la vivenda pública anirà a Ponent. Si també construïm a Llevant, també n’hi haurà allà. El que cal és que a tot arreu, sigui una zona més o menys rica, hi hagi sempre vivenda pública.

El creixement per la zona de Llevant s’ha de fer pel Llorito, on hi ha moltes parcel·les abandonades i hi viu poca gent. A la zona de Ponent, el que tenim pensat és fer una Rambla de Ponent 2 al vial Tarradellas, que uneix Campclar amb Bonavista, i construir-hi vivendes a banda i banda. També hem de construir Ponent Verd, que és aquest gran parc que uniria Campclar amb l’Anella Mediterrània. I, d’altra banda, l’Horta Gran ha de ser un gran parc que faci que el riu no sigui una barrera física ni psicològica. Allí, a més, hi hauria d’anar l’estació de tren que ens uneixi amb l’alta velocitat.

Per créixer caldrà un nou POUM. Creu que és possible un consens per aprovar-lo?
Per aprovar l’anterior es va trigar 13 anys i aleshores només hi va haver una abstenció, la resta van ser vots favorables. Jo reconec que, amb el tema del canvi climàtic, ens hem de replantejar algunes coses com els propis materials, que no retinguin tanta calor. En el procés participatiu que s’ha dut a terme han participat unes 400 persones, un 0,4% del cens electoral, és molt poc. Però està clar que hem de començar a treballar un nou pla, tot i que crec que el consens serà complicat.

Quin ha de ser el model de turisme per a Tarragona?
Apostem per un turisme patrimonial, cultural i gastronòmic i volem turistes amb poder adquisitiu perquè s’han de gastar diners als restaurants, a les botigues, als hotels, perquè es generin llocs de treball.

Pel que fa als creuers, tenim una bona oferta patrimonial i això ens ha d’ajudar a aconseguir que els creueristes es quedin i gastin a la ciutat. Només que gastessin en el tiquet de la ruta patrimonial ja seria un gran què, ja recaptaríem.

I els pisos turístics com els volen gestionar? Hi ha moltes queixes dels veïns, sobretot a la part alta, que consideren que la zona s’està convertint en un parc temàtic i volen recuperar-la com a barri.
En aquest tema la manca de regulació explícita és un problema. Hi ha molta gent que no es gastaria diners en rehabilitar una casa si no pot treure-li algun fruit. El lloguer en certes zones de la ciutat està complicat i, al final, els pisos acaben sent apartaments turístics. Hi ha una manera per evitar els problemes de convivència entre veïns, que tot el bloc sigui d’apartaments turístics. Això podria ser una solució.

És realment un tema difícil perquè, tot i que el percentatge de pisos turístics a la part alta és només del 14% del parc de vivenda, és cert que els veïns s’estan queixant i no m’agradaria que la part alta perdés l’essència d’un barri de veritat. Potser el que caldria és un pla de rehabilitació per a particulars i posar la condició que ho facin amb lloguers socials a canvi de bonificacions fiscals, per exemple. Però l’Ajuntament sol ho té complicat perquè les polítiques de vivenda són competència de la Generalitat.

Un altre de les queixes dels veïns, en aquest cas dels barris de Ponent, és la manca d’informació i seguretat de la indústria química. A més, Tarragona deixarà de rebre, en aquest pròxim mandat, els beneficis que rebia de la química.
Per a mi és un tema essencial de present i de futur. En l’accident d’IQOXE, una de les víctimes va morir a dos quilòmetres de distància i no era ni de la Canonja ni de Vila-seca. Quin és el motiu perquè hi hagi una línia imaginària que digui quins municipis obtenen beneficis de la química i quins no? Les externalitats negatives les patim tots, però no rebem els beneficis. Hi ha dos camins: fer un consorci similar al Consorci Recreatiu i Turístic (CRT) o fer una modificació de l’IAE, que es pagui als llocs que tenen afectació. Pels vents que acostumen a bufar a la nostra zona, si hi ha alguna fuita de la química, no va cap a Vila-seca, sinó que ve cap a Tarragona. Per això crec que no és just que Tarragona es vegi afectada per les externalitats negatives però no pels beneficis. He de dir, però, que en el tema de la formació i la informació s’ha avançat perquè s’han fet reunions als barris.

I hi ha una última qüestió que tampoc acabo d’entendre: quan hi ha una multa a alguna empresa química per algun excés, aquesta es cobra a Barcelona, no a Tarragona.

En l’àmbit de la mobilitat, vostès parlen d’un bus gratuït. És factible?
Amb els busos actuals, no. Hem d’augmentar la flota. És una errada gastar-se 2,5 milions d’euros en tres busos d’hidrogen perquè es una tecnologia que requereix d’hidrogeneres i encara no és viable econòmicament. A Barcelona, cada 100 busos, 1 és d’hidrogen. A Tarragona, en canvi, hem n’hem comprat tres de cop i hem projectat comprar-me 11 o 12 més, sense tenir hidrogeneres.

El que cal és comprar busos elèctrics, que valen la meitat. Amb els aparcaments dissuasius que volem fer a l’entorn de la ciutat, necessitem busos llançadora i això es pot fer. Si ara t’has de gastar 10 euros per poder agafar el bus durant tot l’any, si l’apugem fins als 20, molta gent tindria la tarja. I això només suposaria un dèficit d’1 milió d’euros respecte al que tenim ara.

Una de les crítiques que ha rebut la llista electoral del PSC a Tarragona és que vostè ve de Ciutadans, la número 2 és independent i Sònia Orts ve també de Ciutadans.
La gent es fixa en el detall i no en el conjunt. És la llista amb menys independents. Jo soc militant del PSC, el Berni Álvarez també ho és. La Montse Adan és independent i la Sònia Orts també, però la resta és tota del PSC de tota la vida. I, a més, és una llista amb més dones que homes en els 10 primers llocs (6 dones i 4 homes). Jo crec que cal fixar-se en la capacitat de la gent que estem a la llista. Som tot bones persones, quelcom bàsic, som gent treballadora, som gent jove, amb una mitjana d’edat de menys de 40 fins al número 11 (Mario Soler). Tenim ganes i energia, quelcom necessari per governar una ciutat com Tarragona.

Quins resultats electorals esperen?
Esperem bons resultats i esperem augmentar consellers. Volem créixer el suficient perquè quedi clar que la voluntat majoritària de Tarragona és que governem nosaltres i poder, així, evitar un possible pacte de perdedors. Després també volem seduir altres partits, els necessitem o no, per intentar governar junts.

I pel que fa als pactes, quines són les línies vermelles?
Amb la CUP i amb VOX no podem pactar per motius obvis. VOX és extrema dreta i està molt lluny de nosaltres i la CUP, que podria tenir punts en comú en determinades coses, ha decidit que ens hem de portar malament en l’esfera pública i crec que és un error. Aquí fem municipalisme i els acords són molt més fàcils. No estem ni al Parlament ni al Congrés, es tracta de treballar per la nostra ciutat. I amb ERC la cosa està complicada. Dia sí dia també rebem atacs d’ERC. A mi en diuen de tot. No m’importa especialment però, si vols governar amb algú, has de tenir un espai de confiança i de respecte i això no existeix. De fet, un pacte amb Esquerra Republicana a Tarragona el veig impossible.

V.Tapias