Quan s’expliquen les dades d’una manera o d’una altra, la composició que es fa qui rep la informació pot ser diferent. Així, l’orador, el tertulià, o posem el cas, el cap de llista de torn, pot donar un sentit o un altre a allò que explica, pot retorçar els fets o simplement pot no dir tota la veritat. Tot plegat portarà a qui l’escola a treure les conclusions que vol.
Dic tot això, perquè fa uns dies, ja sigui en premsa escrita o en mítings pre-electorals en Germà Bel deia que l’empresa Daimler estudiava la possibilitat d’instal·lar una planta per traslladar vehicles de Tarragona a l’Orient Mitjà. I que aquesta opció havia quedat desestimada per la manca de l’ample ferroviari europeu.
Això no és veritat, perquè mai la firma alemanya ha plantejat aquesta hipòtesi. És cert que tenir l’ample europeu faria més competitiu el Port de Tarragona, i el nostre sistema productiu en general, però és dubtós que d’haver disposat d’aquesta possibilitat ferroviària no haguessin desestimat l’opció del Port de Tarragona. I això perquè un expert en logística no pot obviar que ofertes d’altres ports, com el de Savona a Itàlia o el de Koper a Eslovènia, poden ser més atractives per tenir menor distància tant terrestre com marítima entre les fàbriques de cotxes i el seu destí.
Però vet aquí que ja tenim un argument per dir que hem perdut una gran inversió a les nostres comarques per culpa d’un Estat que ens maltracta i que no fa les inversions que ha de fer.
I d’arguments el govern del PP ens n’ha donat molts i ens en dóna cada dia. I certament l’ample europeu n’és un. I és que veiem amb preocupació com Adif manté paralitzades les obres de construcció del principal tram del corredor del Mediterrani entre Martorell i Castellbisbal degut a la necessitat d’adaptar un antic túnel de via única en desús als requeriments tècnics i operatius actuals. Aquest tram és fonamental per la connexió també del Port de Tarragona.
No podem obviar el què fa el govern del PP, o més ben dit el què no fa. Però no hem de caure en el simplisme d’identificar el conjunt d’Espanya, amb qui en aquests moments n’exerceix el govern.
Els socialistes proposem una Catalunya millor en una Espanya diferent, perquè creiem que és possible seguir dins l’Estat espanyol, reformulant-lo com a estat federal. Proposem en el nostre programa un pacte fiscal federal que ens garanteixi la suficiència de recursos i l’ordinalitat en el repartiment dels mateixos, per tal que Catalunya, com a Comunitat dinàmica no perdi l’empenta que sempre l’ha caracteritzat. És a dir, hem de garantir que aquelles inversions, com el Corredor del Mediterrani, siguin prioritàries, no només per Catalunya, o les altres Comunitats a les que afecta, si no per l’Estat federal, perquè al cap i a la fi, tot l’Estat en surt beneficiat.
Els qui proposen el trencament amb Espanya i la independència, diuen que no és possible cap altra opció, però no expliquen com es portarà a terme, ni els costos (algú pensa que no en tindria?) d’aquest procés.
El PSC aposta per no trencar, aposta per avançar cap a un estat federal. Ja hem dibuixat el camí per fer-ho, hem buscat les complicitats necessàries perquè això sigui possible, a través d’una reforma de la Constitució. Avançar per millorar sense trencar és factible, només cal fer-ho possible el 27 de setembre.
Equip de redacció
