Roberto Villarreal. Foto: Cedida
Comença a ser habitual el que abans era inèdit, que periodistes del Camp de Tarragona esdevinguin escriptors i publiquin obra. Tal vegada tot va començar, en època de postransició, amb la poesia d’Enrique Villagrasa i Manuel Rivera -més tard, editor amb el segell Silva. Vam continuar amb la ploma versàtil de Gustavo Hernández Becerra, encabat amb la Cinta S. Bellmunt, especialitzada en paleontologia, i amb els inclassificables llibres de Ferran Gerhard, descobridor de la bohèmia tarragonina i periodista del Periódico ja finat. Seguirien les novel.les del reusenc Jordi Cervera, de Marta Magrinyà, els treballs entre la història i el periodisme de Xavier Fernández o les cròniques del també reusenc Josep Baiges. Moisès Peñalver, columnista del Més, es descobriria com un escriptor irònic i incisiu. Recentment decrobriríem l’afany per al relat d’Alex Saldaña, director del Diari. Ara li arriba el torn a Roberto Villarreal, també exdirector del Diari, que acaba de publicar la seva segona novel.la, i que avui es presentava a la seu del Col.legi d’Arquitectes de Tarragona, amb el rerefons de la muralla romana que l’emmarca, un entorn buscat pel novel.lista.
Fa vertigen pensar que Villarreal publica en el mateix segell editorial -Roca- que ho va fer Noah Gordon, la periodista Àngels Barceló o el dibuixant Alan Moore, mundialment conegut per la saga Watchmen. Villarreal juga -amb només dues novel.les publicades- a la Champions literària i ara es disposarà a fer La Vuelta a Espanya amb presentacions a Valladolid, el nord de la península, Andalusia, La Rioja, l’Aragó i el País Valencià. No és gens freqüent que un tarragoní arribi tant lluny editorialment parlant si exceptuem casos diferents, com els d’Andreu Buenafuente o Xavier Graset. De la distribució se n’encarregarà Penguin Randhom House, que és com dir The New York Times en el camp de la premsa.
Dimecres arriba a les llibreries de tota Espanya ‘El Proyecto Escipión’. Villarreal, establert a Tarragona des de fa 20 anys, es va estrenar modestament el 2014 amb ‘Lignum Crucis. La estela de la Gran Cruz’, un projecte més petit que, tot i això, ha aconseguit un notable èxit a Amazon amb més de 3.000 descàrregues.
Villarreal és de l’escola periodística del nord d’Espanya -especialment la pedrera basca- que té una relació privilegiada amb la ploma. Els seus articles i editorials al Diari eren un exemple de concisió i riquesa en el llenguatge. Mikel Iturbe -també exdirector del Diari- i Alex Saldaña són també un exemple d’un editorialisme que fa de bon llegir, en certa manera seguidor de les grans plomes que hem tingut al país, com la d‘Ignacio Camacho -exdirector d’ABC-, Francisco Rosell -actual director de El Mundo, amb qui es pot estar o no d’acord amb la seva especial línia editorial-, el mateix Cebrián, Antonio Franco o el Pedro J. Ramírez dels temps gloriosos, quan les seves cartes del director dominicals eren d’obligada lectura a l’Espanya felipista. Pedro J. es un gran intoxicador, sí, però quan vol és un gran periodista i un excel.lent polemista. Així ho reconeixia el també exdirector del Mundo David Jiménez en el seu excel.lent relat dels anys foscos del diari madrileny, que titulà ‘El director’.
Tornem a Villarreal. Què passaria si a algú se li acudís castigar els pitjors pecats dels nostres dies a la manera dels antics romans? Amb aquest punt de partida, la novel·la narra les indagacions d’un policia novell davant una sèrie de crims brutals presumptament executats sota una mateixa pauta: els càstigs emprats a la Hispània romana per escarmentar els delinqüents. ‘El Proyecto Escipión’ és un thriller trepidant d’acció que es distingeix per certes singularitats; s’hi barregen la novel·la negra -conduïda a través d’una complexa investigació policial- amb l’aroma de les obres d’intriga històrica, on la Roma antiga adquireix una importància cabdal en el desenvolupament de les trames.
Com subratlla la frase de portada, dos mil anys després, ressuscita a Tarragona el llegat més fosc de la Roma imperial. El protagonista es veu immers en una espiral on resulten claus tant l’univers dels grups de reconstrucció històrica –en clau de joc de rol en viu– com el seu propi passat familiar. El què, el com i el quan se succeeixen els assassinats cobren un valor crucial per resoldre el trencaclosques.
Com si es tractés d’un personatge principal més, Tàrraco –la mil·lenària ciutat que habita sota la Tarragona actual–, es converteix en una presència que xopa tota la novel·la. La font principal per a una documentació històrica rigorosa ha estat l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) a través dels estudis sobre les viles romanes, muralles, Catedral, circ, port, necròpolis, Pont del Diable… El material audiovisual creat per José Antonio Muñiz, productor, director i guionista de la sèrie documental Ingeniería romana també ha estat d’enorme ajuda per poder visualitzar la ciutat antiga.
En aquest sentit, les indagacions del protagonista i els seus amics es converteixen en un interessant viatge en el temps i en una innovadora forma de projectar la imatge del Patrimoni romà de la ciutat dins i fora del territori.
La primera presentació al públic tindrà lloc al Forn del Senyor d’Altafulla, l’escenari on arrenca la novel·la. Es necessitarà invitació pel reduït de l’aforament. El dissabte 23, amb motiu de Sant Jordi, l’autor signarà a la Rambla Nova amb les llibreries Abacus (12 a 13 hores), Adserà (a partir de les 13 hores) i La Capona (19 hores). Des del 20 d’abril fins al 22, els concessionaris del Grup Oliva Motor (BMW, Citroën i Peugeot) lliuraran ‘El Proyecto Escipión’ als clients dins d’una acció de suport a la cultura i a les lletres amb motiu de Sant Jordi. Durant aquests tres dies, de 10.30 a 12.30 els exemplars estaran dedicats personalment. El seu director gerent, David García, ha estat present avui a la presentació.
Les presentacions oficials tindran lloc a la Casa Navàs (14 de maig) ia l’Antiga Audiència de Tarragona (29 de maig, entre els actes de cloenda del festival romà de Tarragona, Tàrraco Viva).
Jaume Garcia
Equip de redacció
