.

Imatge de Riudecanyes

Riudecanyes va decidir en 2000 implantar un sistema de recollida porta a porta, essent un dels trens municipis pioners a Catalunya. Posteriorment es van introduir millores al sistema, com l’extensió del mateix a tot el municipi o la reposició dels cubells existents per uns que incorporen un xip. Aquesta darrera acció es va realitzar amb vistes a la futura implantació d’un sistema de pagament per generació.

Es recullen porta a porta quatre fraccions -matèria orgànica, envasos lleugers, paper-cartró i resta- mitjançant l’ús de tres cubells diferents identificats cada un amb un TAG RFID d’alta freqüència. Per altra banda, el vidre es recull mitjançant contenidors superiors ubicats a la via pública.

L’ús de cubells amb xips suposa un major control de la recollida, la identificació de la participació ciutadana en el sistema i una resolució més eficient de les incidències associades al servei. No obstant això, l’objectiu de l’Ajuntament de Riudecanyes era impulsar un sistema de pagament per generació, el qual havia d’afrontar i resoldre reptes com penalitzar la fuga de residus existent al municipi, incrementar la participació ciutadana als esquemes de recollida selectiva, incentivar una correcta separació en origen dels residus i fomentar la prevenció de residus.

Després de fer un estudi d’implantació es va decidir impulsar un sistema de pagament per participació, amb la prèvia modificació de l’ordenança fiscal de la brossa.

Font: Plataforma Residus Municipals

Així, l’ordenança fiscal definia una quota tributària que consisteix en una quantitat fixa per habitatge -100 euros anuals- i una part variable en funció del nombre d’aportacions de cada fracció recollida porta a porta. La part variable es determina en base a la suma dels impostos resultants de multiplicar el nombre d’aportacions de cada fracció per un import unitari. Les fraccions reciclables -orgànica, envasos i paper-cartró- descompten respecte a l’import fix, mentre que la fracció resta penalitza i suposa un increment de la taxa, establint-se un nombre d’aportacions màxim i mínim semestrals per cada fracció.

L’import unitari únicament s’aplicava en aquells casos en què l’aportació es realitzava amb el cubell que incorpora un TAG-RFID, de manera que es pugui realitzar la lectura i verificar les dades. En els casos en què el nombre d’aportacions totals sigui nul i no es justifiqui degudament, s’aplicava el nombre màxim d’aportacions anuals de la fracció resta, establert en 26 vegades. En el cas dels habitatges disseminats i els habitatges buits s’aplica una quota fixa anual de 110 euros.

Font: Plataforma Residus Municipals

Com a resultat dels càlculs anteriors, la taxa mínima per a la recollida, tractament i eliminació de residus urbans a Riudecanyes és de 80.8 euros/any mentre que la taxa màxima pot arribar als 243 euros/any.

D’altra banda, la quota tibutària comercial es paga en funció del volum del contenidor sol.licitat per fracció. La quantitat variable es determina en base a la suma dels imports resultants de multiplicar els litres sol.licitats per fracció per l’import unitari establert.

Abans d’implantar el nou sistema, l’Ajuntament va enviar una carta als veïns amb una simulació de com seria el nou model de pagament per participació.

Font: Plataforma Residus Municipals

Els resultats

Així les coses, la recollida selectiva s’ha incrementat del 61 al 71%. També s’ha produït un increment d’un 3% en la generació de residus. En aquests sentit, si es comparen les tones de residus municipals recollides els mesos de gener i febrer del 2017 i 2018 s’observa com augmenta la captació de totes les fraccions selectives, excepte el vidre, que es manté constant. Per una altra banda es redueix la generació de resta un 33%.

L’any 2019, Riudecanyes repetia en primera posició amb el percentatge més alt de recollida selectiva dels municipis del Camp de Tarragona situats entre els mil i els 5.000 habitants, amb dades de l’Agència Catalana de Residus.

El pagament per generació va desaparèixer amb el canvi de govern local. La taxa de Riudecanyes només va estar vigent el 2019. El govern municipal sorgit de les eleccions del 2019 la va suprimir a partir del 2020.

La comarca del Priorat

A nivell comarcal, la comarca amb el percentatge més alt de recollida selectiva bruta de les quatre fraccions ordinàries o RMO (FORM + Autocompostatge, paper/cartró, vidre i envasos lleugers) és el Priorat, que ha assolit el 57,69 % del total de residus de recollida municipal. Les dades de l’Agència de Residus de Catalunya també situen la comarca amb el percentatge més alt de recollida selectiva neta, que ha assolit el 55,95 %.

Dues comarques superen la mitjana de Catalunya de recollida selectiva neta que es situa en 36,35 %, i que són el Priorat i la Conca de Barberà.

Els millors resultats de recollida selectiva neta ordinària els presenta la comarca del Priorat, amb un total de 258,59 kg/hab./any, i els valors més alts de 3 de les fraccions ordinàries.

D’altra banda, les comarques del Priorat i la Conca de Barberà superen la mitjana de recollida selectiva neta ordinària de Catalunya que es situa en 142,51 kg/hab./any. La comarca amb l’índex més baix de fracció resta és el Priorat, amb 0,58 kg/hab./dia, o 211,71 kg/hab./any. de manera no selectiva.