Fa tot just un any, el 15 de juny de 2019, quan el Nàstic havia consumat el seu descens a Segona B, la ciutat es preparava per viure un canvi polític històric. Seria tres setmanes abans, el 26 de maig, jornada de les eleccions municipals, quan es posaria la primera pedra de la fi del govern socialista que havia comandat la ciutat durant 12 anys, i els darrers tres, en col.laboració amb el PP, soci de govern lleial. Un canvi que va agafar desprevinguts els negociadors socialistes, que esperaven governar en minoria amb En Comú Podem, sense saber que la formació no volia saber res d’ells i apostava pel canvi.
Vindria de la mà d’ERC, empatada a regidors -7- amb els socialistes i amb 400 vots menys, que aconseguiria atreure’s els Comuns i formar un govern en minoria, encapçalat per Pau Ricomà, i que dependria dels suports de Junts x Tarragona, encapçalada per Dídac Nadal, i la CUP de Laia Estrada. Els intents d’antuvi foren els de buscar l’acord amb la CUP, però passat un any segueix sense formalitzar-se l’entrada dels cupaires al govern municipal, tot i que la relació ha millorat força. Ara com ara hi ha més preocupació per aconseguir els vots de Junts per tirar endavant les polítiques municipals.
Ricomà i Carla Aguilar-Cunill, formalitzant l’acord de govern. Foto: Tarragona21
El pacte de govern
El 14 de juny es formalitzava el pacte de govern ERC-ECP, que detallava 13 grans eixos en l’acord programàtic. La CUP segueix estant a l’oposició, amb unes llargues negociacions que han viscut cops de volant. Més fàcil va ser la investidura, a partir de cinc punts dels cupaires que van ser acceptats. En el darrer ple municipal es va visualitzar un acostament clar en acceptar l’equip de govern propostes cupaires de lluita contra la pandèmia.
El primer dels punts de l’acord programàtic del pacte de govern és el compromís en defensa ‘de la convivència, la pluralitat democràtica, els valors republicans, les llibertats civils i democràtiques i la memòria històrica’. El segon, un dels claus, la defensa de la participació ciutadana amb la creació dels Consells de Districte.
El tercer punt és l’aposta pel desenvolupament cultural i educatiu i el patrimoni, un dels vèrtex de la campanya d’ERC. Altres punts tracten dels equipaments, on es treballarà perquè els edificis públics municipals estiguin a disposició dels ciutadans i es mantinguin conservats; també la transparència, el feminisme i LGTBI+ i Benestar animal o la lluita ferma contra la pobresa i apostar per una revolució verda. Forma part del corpus l’habitatge, la millora de l’espai públic, la promoció econòmica i ocupació, la regeneració urbana i finalment, la mobilitat a la ciutat. Quedava clar el promptuari ideològic, clarament d’esquerres.
El cos ideològic del canvi se sustenta en la transparència, la cohesió social i la sostenibilitat.
El repartiment de les àrees de poder donaria la primera tinença d’alcaldia a la cap de llista d’En Comú Podem, Carla Aguilar-Cunill; la segona, a Jordi Fortuny, i la tercera a Xavier Puig.
Pau Ricomà, amb la vara d’alcalde de Tarragona al saló de plens en acabar la sessió d’investidura el 15 de juny del 2019. Foto: Roger Segura
L’endemà, Ricomà era invesitit alcalde de Tarragona amb els vots d’ERC, ECP, Junts x Tarragona i la CUP.
‘Guerra de banderes’
Arrancaria el mandat amb incògnites sobre l’estabilitat del govern i amb picabaralles polítiques en l’eix independentisme-constitucionalisme. Tres exemples, la retirada del quadre del rei del saló de plens, la col.locació de la pancarta de llibertat presos polítics i la retirada d’uns llaços grocs de la muralla del Roser. Eren els moments més durs del judici al procés, i la sentència, que es coneixeria a l’octubre, situaria de nou Tarragona al mapa de les manifestacions als carrers i també de conflictes amb els aldarulls que es van viure a la ciutat, especialment a Rambla Nova, i diverses jornades de protestes i talls de carreteres.
La façana de l’Ajuntament de Tarragona, amb la pancarta ‘Llibertat presos polítics!’ col·locada el 18 de setembre. Foto: Eloi Tost
Justament, el claustre de la Universitat Rovira i Virgili exigiria per àmplia majoria a l’octubre l’alliberament dels líders independentistes catalans jutjats i empresonats.
Els governants tarragonins, un equip amb pocs regidors i nous en l’exercici del poder, començaven a visualitzar que els tocava ‘apagar incendis’, i cada cop més. A l’oposició, socialistes -amb Sandra Ramos al capdavant i amb l’exalcalde Ballesteros en segon pla- i populars -amb José Luis Martín de líder- es llepaven les ferides i Ciutadans -amb Rubén Viñuales en el seu darrer mandat- vivia amb negativa sorpresa un resultat menor de l’esperat, repetir els quatre regidors que ja tenia. Els populars s’enfonsaven baixant de quatre a dos regidors i amb el temps acabarien sent els més combatius des de la bancada opositora.
Entre els primers projectes que començaven a caminar es trobava el Rambla Science, la proposta de convertir l’antic Banc d’Espanya en un espai educatiu, turístic i veïnal.
El 27 de setembre, l’Ajuntament de Tarragona tancava l’amfiteatre al públic de forma provisional arran d’un informe tècnic que alertava del seu deteriorament i que assenyalava que en algunes zones es posava en risc la seguretat de les persones. Un altre informe posava de manifest els problemes estructurals que també pateix la muralla romana. Es van iniciar obres a les escales del Miracle, però l’Amfiteatre continua tancat.
Aldarulls la nit del 16 d’octubre a Tarragona. Foto: ACN
El 15 d’octubre arribaria la primera nit d’aldarulls a Tarragona després de la sentència del procés. La crema de contenidors, els enfrontaments amb la policia i les càrregues policials es repeteixen durant la setmana. Les protestes se salden amb una quarantena de detinguts -dos dels quals ingressen a presó. El 18-O, jornada de vaga general, fins a 30.000 persones es manifesten a Tarragona. Dos manifestants serien empresonats i s’iniciaria una campanya popular per al seu alliberament, que arribaria més tard.
A l’octubre també, quan feia 25 anys dels aiguats de 1994, com si d’una funesta rememorança es tractés, tornava a esclatar el cel i el Camp de Tarragona quedava anegat. L’afectació va ser superior al curs superior del Francolí, a la Conca de Barberà. Al curs baix del riu, al Morell, van desaparèixer centenars d’arbres i arbustos que havien estat plantats feia pocs dies.
La química
Un incendi i un accident químic molt greu posarien l’ai al cor als tarragonins. El primer d’ells no va ser res més que un ‘aperitiu’. El sis de juliol es produïa un incendi a MIASA, fàbrica situada al polígon Entrevies, que va activar el pla d’emergència de la indústria química i el pla d’actuació municipal. Ja hi hagué un conflicte en no haver-se disparat les sirenes i haver-se donat missatges que la ciutadania es quedés a casa. L’incendi va evidenciar la necessitat que el polígon tingui una segona sortida per carretera. Abans de la crisi sanitària, l’Ajuntament convocava institucions per abordar-ho.
Imatge de l’incendi a IQOXE. Foto: ACN
Però l’any nou havia de deparar un veritable desastre, l’accident a l’empresa química IQOXE, que tot i estar situada en terme municipal de La Canonja, ho és a tocar del de Tarragona. El resultat, tres morts, dos d’ells treballadors de la planta, i un veí de Torreforta, que morí estant a casa seva, a més de dos quilòmetres d’on es va produir l’explosió, i per la sortida en forma de projectil d’una gran peça metàl.lica. La consternació fou molt gran i també l’impacte emocional pel soroll de l’explosió, per la magnitud de l’incendi i per les víctimes mortals. Diferents peces de grans dimensions van sortir escampades arreu i van caure en llocs com l’antiga Universitat Laboral. Van tremolar vidres d’habitatges i comerços de llocs com La Canonja i Bonavista, el camp de futbol del qual també va rebre l’impacte d’un projectil en ple entrenament.
Dos bombers, l’endemà de l’explosió. Foto: Cedida
L’accident d’IQOXE
El 14 de gener de 2020 a les 18:41 hores, una forta explosió originada en un reactor que després s’estendria cap a una cisterna d’òxid d’etilè causaria dos morts i vuits ferits en la mateixa instal·lació. Per la deflagració s’obligaria a milers de veïns a confinar-se a les seves cases tot i que segons fonts oficials no s’originà cap núvol tòxic.
L’explosió va ser vista a diversos quilòmetres a la rodona al voltant de La Canonja i la carretera N-340 on se situava el complex d’elaboració del compost d’òxid d’etilè, el qual no era tòxic però sí molt inflamable. Els serveis mèdics informaren que dels vuits ferits de l’empresa química, dos que sofriren cremades prou greus varen ser evacuats d’urgència a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, un en estat crític i l’altre molt greu. La resta de cremats serien traslladats amb cremades de diversa consideració a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, i alguns que només patien lesions lleus serien donats d’alta aquell mateix dia. L’ona expansiva provocaria l’esfondrament parcial d’un edifici de cinc plantes de la plaça García Lorca de Torreforta, on un veí va morir a causa de l’impacte d’una planxa metàl·lica d’una tona, i un altre va haver de ser atès per una crisi d’ansietat.
La confusió va ser total quan Protecció Civil demanà el confinament de set poblacions, Tarragona i Reus entre elles, i en canvi no van sonar les sirenes escampades pel Camp de Tarragona. L’Ajuntament de Tarragona liderà les protestes institucionals i acordà una declaració perquè s’investiguessin les causes de l’accident. Per acabar-ho d’adobar, l’empresa no va reaccionar davant la premsa fins l’endemà. L’accident, del que encara es desconeixen les causes i que es troba als tribunals, ha suposat ‘un abans i un després’ per a la indústria química europea, ja que es desconeixia que una explosió pugués elevar un projectil a més de dos quilòmetrs de distància. Davant l’escàndol de la descoordinació la nit de l’accident, la Generalitat es va veure obligada a retornar a Tarragona el pla de la seguretat química, que anys enrera havia recentralitzat a Barcelona.
Tècnics d’Adif desmuntant l’accionament del pas a nivell del carrer Barcelona de Salou, fora de servei amb la clausura de la via de la costa. Imatge del 13 de gener. Foto: Roger Segura
També al gener, poc abans de l’accident, Tarragona rebia una mala notícia amb la posada en marxa del Corredor del Mediterrani. ‘Un desgavell’, ho titllava Ricomà. L’alcalde de Tarragona assegurava que esperava que es racionalitzarien els horaris de trens regionals, ‘tal com se’ns havia dit des de Territori’, i ‘malauradament no ha estat així’. ‘A la darrera reunió mantinguda a l’agost se’ns va explicar que hi hauria unes freqüències de mitja hora de regionals que passarien per Tarragona i que s’allargaria els horaris de nit, i resulta que ens hem trobat amb uns horaris tan o més irracionals que els que hi havia fins ara’. La nova via que enllaça València amb Barcelona deixa Salou com a cul de sac i situa l’estació de Vila-seca com a punt neuràlgic de la trama ferroviària.
Ball de gerents
L’entrada al govern del nou equip de consellers i conselleres ha suposat un ball de dimissions i cessament de gerents d’organismes municipals, fet que visualitzava el canvi d’era. El primer a caure va ser el gerent de l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació, Josep Maria Bonet, que també seria acomiadat de l’Ajuntament. L’equip de govern l’acusava de no haver exercit de gerent -ho compaginà amb el càrrec de cap del gabinet de l’alcalde, on arribà per substituir Gustavo Cuadrado- i de no dedicar-se a la tasca comercial. Els socialistes van considerar l’acomiadament com una actuació ‘sectària’.
A l’octubre, el president de l’empresa municipal Espimsa, Dídac Nadal -líder de Junts x Tarragona i que seguia, no obstant això, a l’oposició- donava un cop de puny a la taula i cessava el seu gerent, Isidre Pronor, pel que considerava despeses injustificades i un elevat sou. Seria rellevat per Daniel Milà, que guanyaria la plaça a concurs.
Al desembre dimitia el gerent de la Fundació Tarragona Smart City, Gustavo Cuadrado, que va ser una peça força rellevant del socialisme governant com a cap de gabinet de l’anterior alcalde, Josep Fèlix Ballesteros. Al febrer li arribaria el torn a Angel Arenas com a gerent de Turisme. El procés de substitució es troba tramitant-se. Finalment, seria Sergi Arts qui presentaria la seva dimissió com a gerent d’Aparcaments Municipals de Tarragona.
Hi hauria temps en un any per viure canvis polítics: l’alcalde anunciava el 10 de maig que deixava el seu escó a la Diputació de Tarragona per centrar-se en l’Alcaldia, mentre la regidora de Turisme, Laura Castel, ensems senadora, deixava la corporació per centrar-se en el Senat. El que dèiem, massa pocs regidors per tanta feina, per tants incendis i per tanta pandèmia. A més, Castel no amagà mai la seva vocació de senadora, on Tarragona mantindria una peça que havia aconseguit que el Govern central fes cas a la petició de Ricomà de crear una Agència de Seguretat Química independent.
Un voluntari de Protecció Civil, repartint mascaretes casolanes en un carrer de Tarragona. Foto: F. Virgili
En urbanisme s’està notant el canvi, amb la congelació dels projectes de la Budellera i el de Mas d’en Sorder, aquest darrer de manera sorprenent i sobre la botzina. Cohesionar, relligar la ciutat i no permetre l’aparició de ‘bolets’ en forma d’urbanitzacions deslligades de la trama és la norma de la conselleria que comanda amb mà de ferro Xavi Puig. En el cas de Mas d’en Sorder també ha sorprès que Junts x Tarragona s’oposés al projecte.
La pandèmia
Quan consellers i conselleres començaven a dibuixar el seu mapa, havien apamat el despatx, se situaven en un context nou, seguien obrint carpetes d’anteriors expedients i esbossaven les seves propostes en el primer pressupost republicà des de la II República, arribaria la pandèmia, amb el temps d’haver aprovat uns pressupostos de 177 milions d’euros i les ordenances fiscals. Des que a Catalunya es produí la primera víctima mortal el 25 de febrer i des que el president del Govern central decretés, el 13 de març, l’estat d’alarma, el consistori ja només s’ha centrat a pal.liar els seus efectes desastrosos, sanitaris i econòmics. Com diria el poeta Gabriel Celaya, ‘el demés és silenci’. En el darrer tram de l’any de mandat, el jutge enviava l’exalcalde Ballesteros, la regidora Begoña Floria i set persones més a judici pel cas Inipro. L’Ajuntament anunciava que es personaria com a acusació particular.
La pandèmia trastocaria completament el mapa dels consellers i conselleres. Es treballaria des de casa, es dibuixaria un pla per congelar el pagament d’impostos, tancar equipaments municipals, supendre festes, concerts i tota mena d’activitats. El consistori treballa amb la previsió d’una merma d’ingressos enguany de deu milions d’euros, per les bonificacions i congelació de taxes i impostos i per les ajudes que concedirà. Estudia com serà el nou curs escolar, què passarà amb comerços, hotels, càmpings i bars, què serà dels cantants, pintors i grups teatrals i com viurem l’anomenada ‘nova normalitat’. Un any gens normal ha saludat el govern del canvi.
Jaume Garcia
Equip de redacció
