TOTS 21

Ricard Ramon i Sumoy. Foto: Cedida

Ricard Ramon i Sumoy, de la Riera de Gaià, és Cap d’Unitat Adjunt a la Direcció General d’Agricultura de la Comissió Europea, un càrrec molt destacat per a una persona de les nostres comarques. La Comissió té un programa, ‘del Camp a la Taula’, que busca prioritzar la salut i la sostenibilitat. L’estratègia del Camp a Taula vol transformar el sistema alimentari per un model just, ecològic i saludable. Aquesta setmana, arriba a Tarragona de la mà d’Europe Direct.

Donem, com a societat, poca importància a l’alimentació?

Sí, l’alimentació no té el reconeixement que es mereix. Avui, en les països desenvolupats considerem que la seguretat alimentària està garantida i no som conscients de tot el què hi ha darrera de la producció d’aliments. Cal tenir present que d’aquí al 2050, la demanda mundial d’aliments augmentarà en un 60%, en un context de canvi de climàtic i de creixent pressió en els recursos naturals, sobretot d’aigua i sòl.

Contaminem massa els europeus a l’hora de produir aliments?

Tota activitat humana té sempre una empremta. En el cas de l’agricultura de la Unió Europea hem de ser justos i no acusar un sector de natura molt vulnerable, com el sector agrari, que ha fet grans esforços i que contamina molt menys que la resta de sectors econòmics i que la resta del món. Per exemple, l’agricultura europea ha reduït les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 20% des del 1990, mentre que a la resta del món, les emissions han augmentat. Ara bé, tot i ser més sostenibles que la resta del món, també hem anat massa enllà en el procés d’intensificació i hem de fer nous esforços vers un ús més sostenible dels recursos naturals.

Posi-me’n un exemple

Tots estem d’acord que l’ús de plaguicides en agricultura és excessiu, amb uns impactes molt negatius en l’aigua, sòl, aire i en la biodiversitat. Ja s’estan fent esforços, de fet, en els últims 5 anys s’ha reduït el risc en pesticides en un 20% en. Ara bé, pensem que s’han d’accelerar els esforços i reduir tant l’ús com els riscos en plaguicides en un 50% d’aquí al 2030.

Què és l’estratègia ‘del camp a la taula’?

És la traducció pràctica en el món agro-alimentari del Pacte Verd Europeu, l’estratègia de creixement per a la propera dècada. Volem que Europa aconsegueixi la neutralitat climàtica el 2050 i hem d’avançar cap a un model econòmic plenament sostenible. Això només es pot aconseguir amb grans canvis en la manera de produir aliments, però amb una transformació sistèmica de tota la cadena alimentària: no es tracta només que els productors siguin més sostenibles, també cal que la indústria, la transformació i els consumidors assumeixin aquest canvi de model. Per això l’estratègia ‘del camp a la taula’ incorpora requisits en la manera de produir, però també estímuls per a consumir d’una manera més sostenible, canvis en l’etiquetatge i incentius per a estimular la recerca i la innovació. A la vegada, la Comissió Europea vol que aquest canvi sigui global, i vagi més enllà d’Europa: hem d’expandir el nostre model productiu a la resta de blocs comercials, exigir els mateixos estàndards de producció als socis comercials i establir mecanismes que permetin reduir la desforestació a nivell global.

El sector agroalimentari és un dels sectors més integrat a nivell global, on tots som interdependents. Certes decisions en una cantonada del món tenen grans efectes a l’altra punta del món. Des de la Comissió apostem per una millor regulació del comerç global que tingui en compte els paràmetres de la sostenibilitat.

De quina manera la UE vol reduir la petjada contra el medi ambient en la producció d’aliments?

S’han establert una sèrie d’objectius a nivell europeu per al 2030: un 25% de superfície sota el mètode de producció ecològica, una reducció del 50% en ús i risc de plaguicides, una reducció del 50% de les ventes d’antibiòtics en animals de granja, una reducció del 50% en les pèrdues de nutrients (nitrogen i fòsfor). Al mateix temps, un 10% de la superfície agrària europea inclourà elements de paisatge d’alt valor natural, per tal de preservar la biodiversitat. També volem expandir l’ús de banda ampla a totes les zones rurals, ja que sense accés a la tecnologia digital no es podrà frenar el desploblament rural i incentivar la incorporació de joves.

Com aconseguiran una reducció substancial de l’ús de plaguicides, antimicrobianes i fertilitzants?

El principal instrument per aconseguir aquest canvi és la PAC, la Política Agrícola Comuna. Acabem d’aprovar un pressupost de més 386.000 milions d’Euros per al període 2021-2027 que haurà de servir, entre d’altres coses, per finançar aquesta transició. La nova PAC encara no està del tot definida (esperem tancar-la abans de l’estiu) però hi haurà una part important dels nous ajuts que aniran a ajuts de tipus ambiental per acompanyar financerament als pagesos en els costos que implica aquest canvi de model. Al mateix temps, també s’impulsa la recerca, la transferència de coneixement i les noves tecnologies, per a què els pagesos puguin adoptar tècniques de producció més eficients, com l’agricultura de precisió. Avui, gràcies a les noves tecnologies es pot produir més però contaminant menys. Ara bé, tot això té un cost, i la nova PAC ha de servir per aportar el finançament necessari.

Es podrà produir aliments sense plaguicides i de manera massiva?

Els productes fitosanitaris són necessaris per garantir certes produccions. A més, el canvi climàtic presenta noves amenaces per a la sanitat vegetal. Ara bé, a tota Europa s’està avançant en un ús molt més racionalitzat i limitat als casos en què és necessari, el què anomenem control integrat de plagues. Els propers anys, des de la Comissió Europea s’accelerarà les autoritzacions de productes alternatius, amb substàncies actives de tipus biològic. Les noves tecnologies, i de manera especial, la biotecnologia, han de jugar una paper en la reducció de la dependència química i, al mateix temps, garantir la capacitat productiva.

‘Hi ha l’objectiu a nivell europeu per al 2030 que el 25% de superfície sigui sota el mètode de producció ecològica’. Foto: Cedida

Com faran que augmenti l’agricultura ecològica?

D’una banda, cal tenir present que darrerament s’han actualitzat les normes de producció i etiquetatge. A més, el nou Pla d’Acció per a l’agricultura ecològica preveu augmentar els fons per a la promoció de productes ecològics i incentivar la demanda a partir de, per exemple, certes obligacions en les normes de contractació pública. Al mateix temps, la nova PAC continuarà aportant els incentius financers necessaris per a finançar la conversió de les explotacions convencionals que decideixen fer el pas, així com per a continuar finançant els costos addicionals que té la producció ecològica ja existent. Cal dir que durant els darrers anys, la producció ecològica ha augmentat de manera considerable, tot i així, a nivell europeu, encara ens trobem al 8%, de manera que s’han de fer esforços molt importants per arribar al 25%.

Què fer amb el malbaratament d’aliments?

La Unió Europea, on es malbarata un 20% dels aliments, està compromesa a reduir el malbaratament per càpita a la meitat el 2030, tant a nivell de distribució com de consumidor. Aquesta reducció és necessària des de la perspectiva de seguretat alimentària a nivell mundial. Tant amb la nova PAC com amb els fons de recerca, s’està invertint en solucions que redueixin el malbaratament en les explotacions i al llarg de la cadena. Certs canvis normatius en els estàndards de comercialització també ajudaran.

I la millora del benestar dels animals?

Els propers anys es revisarà la legislació de benestar animal, incloent la legislació de transport i de sacrifici, per tal d’alinear-la als últims avenços científics. També s’està estudiant com establir un etiquetatge que permeti informar al consumidor dels estàndards de benestar animal, i així poder cercar una major remuneració en el mercat a aquells ramaders que van més enllà del que exigeixen les normes. La nova PAC també aportarà incentius als ramaders per a millorar el benestar animal i apostarà per models de producció ramadera més extensius.

Quines oportunitats de negoci es poden produir amb el canvi productiu alimentari? Estan les empreses decidides a emprendre’l?

S’observa gran interès per part del sector. Molts pagesos i ramaders ja han apostat des de fa anys per models més sostenibles, i veuen que el mercat va en aquesta direcció. També hi ha pagesos i empreses preocupats per l’impacte econòmic dels nous estàndards de producció i per un possible augment dels costos en un context que ja és complicat. Som conscients de les incerteses i de la necessitat de la gradualitat i d’evitar canvis sobtats. Per tal de fer front als costos que implica el nou model, hi haurà incentius financers, es treballarà en les alternatives i les bones pràctiques i es vetllarà en tot moment per tal que la transició ecològica sigui compatible amb la viabilitat del sector. En aquesta transició, les cooperatives i la cooperació en general, també ha de jugar un paper a l’hora de reduir certs costos, concentrar l’oferta i minimitzar certs riscos.

Els pagesos de Tarragona poden entrar en aquest modus de producció?

Molts pagesos ja hi han entrat des de fa anys. L’agricultura tarragonina té uns productes de qualitat que, com el vi i l’oli, estan integrant pràctiques agràries sostenibles i al mateix temps s’estan inserint amb força en els mercats globals. Al mateix temps, la particular estructura territorial del Camp, amb grans nuclis urbans propers a zones agràries, presenta unes condicions òptimes per estimular el consum de proximitat. Cal promoure el consum de proximitat i explicar millor al consumidor la importància dels productes locals. Les noves tecnologies permeten facilitar aquest contacte directe entre pagès i consumidor, el qual cada cop serà més important. Un producte agrari és molt més del que el mercat remunera: implica un treball, uns valors, un territori i un paisatge…elements que sense pagesos no poden ser preservats.

Hi ha escoles de les comarques de Tarragona que serveixen productes quilòmetre zero i disposen d’una dietista controlant-ne la qualitat. És aquest el model? Es pot exportar?

La incorporació de productes locals, ecològics i de temporada als menús de les escoles ja és una pràctica habitual a moltes regions europees des de fa anys. També és important que aquestes iniciatives no siguin aïllades, sinó que s’emmarquin en estratègies alimentàries locals o regionals ben coordinades per les administracions i que comptin amb la complicitat del teixit econòmic i social. L’alimentació és el principal nexe entre el món rural (productor) i el món urbà (consumidor). Ara bé, per tal de tenir productes de proximitat, cal recolzar adequadament la pagesia local i les indústries agro-alimentàries del territori. I també cal preservar adequadament el sòl agrari, el qual, desgraciadament, es troba molt amenaçat.

El sector ha viscut un sobreesforç durant la pandèmia. Com n’ha sortit? Més reforçat? Més debilitat?

En general, el sector agrari ha mostrat una gran resiliència durant la pandèmia. El confinament de fa un any va demostrar que, fins i tot en les pitjors circumstàncies, la cadena agroalimentària sap respondre adequadament a les demandes socials. En contra d’algunes previsions, a Europa l’aprovisionament alimentari ha estat garantit durant tota la pandèmia. Encara és aviat per veure si certes tendències observades durant aquest any es consoliden. En alguns sectors, com el vitinícola, el tancament de la restauració ha comportat una caiguda del consum amb efectes molt desestabilitzadors. Des de la Comissió Europea s’han dut a terme vàries mesures per estabilitzar el mercat. Una bona notícia per als molts productors és l’acord amb l’administració americana per tal suspendre els aranzels imposats el 2019 en el marc de la disputa comercial Airbus/Boing. El diàleg amb la nova administració americana ja ha començat i pensem que permetrà enfocar els propers anys amb optimisme. Els mercats globals continuen sent necessaris per garantir el futur a molts sectors i hem de ser capaços de millorar i ordenar millor les dinàmiques del comerç global.

Redacció