TOTS 21

Carles Pellicer i Mariluz Caballero, en la roda de premsa d’aquest mati. Foto: Ajuntament

L’Ajuntament de Reus va reduir el deute municipal en 62,3 milions d’euros l’any passat. I si ampliem més el focus, els números vermells dels comptes del consistori s’han rebaixat un 70 per cent des de fa vuit anys, passant de 405 milions d’euros amb els quals es va trobar l’alcalde, Carles Pellicer, a 122,6 milions a 31 de desembre del 2020. Així ho ha afirmat el batlle i la tinent d’alcalde d’Hisenda, Mariluz Caballero, en roda de premsa. La responsable de les sumes i restes municipals ha precisat, a tall d’exemple, que quan el nou equip de govern va entrar, «cada habitant de Reus devia als bancs 3.600 euros, una xifra que parla per si sola. En canvi, al final de l’any passat la xifra era de 1.155 euros». De fet, la ràtio d’endeutament actual és del 71%, quan havia arribat a estar al 141% a meitats del 2012. Aquest marcador superava amb escreix el limit del 110% a partir del qual es disparaven les alarmes, i va suposar la implantació de la tutela de l’Estat per mitjà d’un pla d’ajustament, del qual Reus se’n va poder desfer al tercer any del mandat del nou equip govern -tot i estar previst amortitzar-lo en deu anys- gràcies en bona part al cobrament anticipat el 2015 del cànon del Centre Comercial de la Fira. Una operació que va ingressar a les arques públiques 38 milions d’euros i va permetre liquidar el préstec amb l’Estat.

Caballero ha recordat que durant el primer mandat de l’actual alcalde «es va haver d’atendre a totes les factures pendents que ens vam trobar als calaixos. Això ens va obligar a demanar un préstec per fer front al pla d’ajut, i dos més per fer front a les obligacions de la Fira i de l’Hospital». De cara al present, Pellicer ha ressaltat com a gran fita per desfer-se de tant de llast «la culminació de l’operació de traspàs de l’Hospital al titular de la competència, la Generalitat». Una obligació que en el transcurs dels anys havia requerit 13 milions d’euros d’aportació municipal a l’equipament.

«Poca broma. Parlem d’una feina molt ben feta», treia pit l’alcalde fent referència a les dades del Banc d’Espanya segons les quals «Reus ha estat la ciutat de l’Estat que de manera més efectiva va reduir el dèficit durant el 2020. A més, forma part del terç d’ajuntaments de tot l’Estat que van aconseguir aquesta fita durant la pandèmia». Segons el relat de Pellicer, «l’excel·lent gestió i el full de ruta ben traçat» han permès en un primer moment parar el cop. Fent la lectura política òbvia, el batlle no ha volgut deixar passar l’ocasió per assegurar que, malgrat la necessitat d’estrènyer el cinturó, «mai no hem deixat d’invertir. Els dos primers mandats de forma modesta. Ara ja hem agafat embranzida i tenim també els projectes per fer les inversions». En la mateixa línia, Caballero ha puntualitzat que «l’objectiu de l’ajuntament no és tenir un endeutament zero», sinó «complir amb els requisits que ens marquen des de l’Estat. I ho estem fent», afegia.

La regidora ha introduït un altre debat, el de la pressió fiscal a Reus, que va ser tractat juntament amb el de la liquidació del pressupost de l’any passat a la comissió especial de comptes municipal convocada a finals de juliol. Amb el suport de les dades de l’IDESCAT, Caballero ha afirmat que les càrregues impositives dels reusencs «són un 15% inferiors» a les de Tarragona i «un 12% si establint com a pauta la Renda Familiar Disponible». Alhora ha fet valdre que «l’ajuntament paga a deu dies als seus proveïdors. Des del primer moment vam voler donar la màxima liquiditat possible al sector productiu de la ciutat que treballa amb nosaltres».

J.S.