.

Un nen petit, als braços de la seva mare, assenyala un dels gegants plantats a Reus. Foto: Sílvia Jardí (ACN)

L’epicentre del món festiu català i europeu es troba aquests dies a Reus. Des de dijous, la ciutat acull el primer congrés internacional de gegants i imatgeria festiva a Catalunya, Món Gegant, amb la presència de desenes de figures d’arreu de Catalunya, però també d’altres indrets d’Espanya, Europa i fins i tot una figura de Nicaragua.

Diversos experts mundials exploren en xerrades, des de l’àmbit acadèmic, les semblances i diferències de diversos models del fet geganter, mentre al carrer es viu el vessant més festiu, amb cercaviles. Segons Amador Codina, coordinador del congrés, un dels objectius és atorgar una rellevància més gran al món geganter, de la que ja gaudeixen col·lectius com els castellers, a més de fer notar que els gegants no són patrimoni exclusiu de Catalunya, que sí que és capdavantera en nombre de colles. Per Codina, els gegants gaudeixen de bona salut a Catalunya a escala de quantitat, però la situació no és tan bona si es té en compte la gent implicada al darrere i la manca de relleu generacional que hi ha a moltes colles.

Codina ha destacat el gran nombre de colles que hi ha a Catalunya –”cada vegada es fa més difícil anar a una població on no hi hagi una parella de gegants- però ha assenyalat que cada vegada hi ha menys gent implicada al darrere. “És complicat trobar un relleu generacional”, ha admès, i ha apuntat que “cada vegada tenim més gegants però no hi ha gent que els porti, perdem l’ànima dels gegants”. “El gegant és només una figura, una estàtua; qui ha de donar vida i ànima al gegant és el geganter; un gegant sense gegant no és res”.

Les xerrades, més d’una vintena, s’han organitzat a la Sala Santa Llúcia de la mà de ponents de màxim nivell, tant nacional com internacional, per contextualitzar àmbit de la cultura popular en diversos països i moments, i per definir el paper del fet geganter català a escala europea i mundial, amb noms destacats com ara Jan Grau, el navarrès Íñigo Castellano, el belga Jean-Pierre Ducastelle, l’holandès Paul Spapens o la nord-americana Nina Kammerer.

Fins ara, s’havien celebrat alguns congressos del món geganter a Bèlgica o França, però mai a Catalunya, que, paradoxalment, és una “de les potències europees” pel que fa a nombre de colles. Així, mentre que a Bèlgica n’hi ha una seixantena, a Catalunya n’hi ha 415 de federades. “Calia fer el salt a escala acadèmica i donar-li més rellevància”, ha comentat Codina, que considera que hi havia moltes ganes de celebrar un congrés però es considerava que encara no hi havia “prou maduresa” entre el col·lectiu per convocar-lo. Anteriorment sí que s’havien celebrat congressos amb ponències d’àmbit català a Olot, Solsona, Berga, Terrassa, Badalona o Barcelona, sense la presència d’altres regions. Ara, a ‘Món Gegant’ s’ha convidat altres territoris “per fer veure a la gent que el món geganter no és específic de Catalunya”, sinó que va més enllà i és universal.

En aquesta línia, les jornades han comptat amb la presència d’experts de Bèlgica, França, Àustria o Nicaragua, Costa-Rica i els Estats Units, alguns dels quals han participat via videoconferència. A les xerrades s’han abordat temes diversos per reflectir la realitat dels gegants a altres territoris. “Podem conèixer com funcionem a Catalunya, però la realitat és molt diferent al País Basc, a les Illes Balears o al País Valencià; i si anem fora, encara tenen un altre tipus de realitat”, ha explicat un dels coordinadors de ‘Món Gegant’.

Un gegant -de més de 7 metres- plantat a Reus, provinent de Maastricht. Foto: Sílvia Jardí (ACN)

“Aquí tenim moltes colles i a altres territoris potser no tantes, però prioritzen més per la qualitat en el sentit en què s’estimen i valoren més als gegants”. “En lloc de fer 30 sortides a l’any, potser només en surten una”, ha exemplificat Codina, tot recordant Ath, a Bèlgica, on celebren una festa on els protagonistes són exclusivament els gegants, que només surten a lluir-se els quatre dies de celebració. “És impressionant veure el sentiment de la gent cap als gegants, plorant de l’emoció perquè no els veuran fins a l’any vinent”.

A banda d’això, també hi ha diferències evidents estètiques i fins i tot d’alçada. A Catalunya, les figures es caracteritzen per l’excel·lent qualitat escultòrica, mentre que a Nicaragua són “més artesanals”, però, en canvi, posseeixen la geganta més alta del món, amb 11,4 metres. A Europa, les diferències entre països són, essencialment, de vestimenta i de sistemes per portar-los.

Cercavila per Reus

Tot plegat, s’ha evidenciat aquest dissabte a la plaça de la Llibertat de Reus, on s’han plantat desenes de gegants. Als de Reus i Tarragona se n’han sumat d’altres que els reusencs no estan tan acostumats a veure, com l’impressionant gegant de Maastricht, d’Holanda, que fa més de sis metres d’alçada. Aquesta ha estat, sens dubte, la figura que ha captat l’atenció de petits i grans. El guerrer germànic, vestit del segle XVI, porta una gran llança, l’estrella de la ciutat al pit i dues grans butxaques, on s’hi veu el duc de Bravant i el príncep de Lieja.

La gegantona Paquita, de León, Nicaragua, també ha centrat l’atenció perquè és la figura més diferent d’entre totes, amb un vestit llampant, un gran barret i un cap petit, no arriba als tres metres d’alçada. Els flaixos de les càmeres també s’han centrat en la família de gegants de Lier, de Flandes, a Bèlgica, més coneguts com a ‘tren de gegants’. S’han desplaçat fins a Reus Pallieter, símbol i emblema de la ciutat i dels seus habitants, Juffrow Agnes, la darrera beguina de la ciutat, i el petit Wardje van’t Jesuqieten, una combinació de nan i gegantó.

Tots els gegants han desfilat pel centre de Reus acompanyats de música i també de tota la gent, que els ha seguit en el recorregut mentre les figures mostraven els seus balls. Un dels més aclamats han estat els gegants de Tudela, de Navarra, sis figures que dansen una coreografia que ha estat victorejada.

La trobada acabarà diumenge a la plaça de la Llibertat, on aquest dissabte s’han aplegat desenes de gegants amb la primera plantada i cercavila. Segons la regidora de Cultura, Montserrat Caelles, el fet de poder aplegar en la mateixa festa algunes de les figures més destacades de les seves respectives regions ajudarà a convertir Catalunya en el centre d’atenció del món de la imatgeria festiva i, de manera més general, de la cultura popular. Paral·lelament, al vestíbul de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia es pot veure fins al 27 d’octubre l’exposició ‘Gegants del Món’. A més, aquest dissabte a la tarda es projecta l’audiovisual ‘El fet geganter, patrimoni cultural mundial’ al Castell del Cambrer.

L’esdeveniment se celebra en el marc dels actes de la Capital de la Cultura Catalana i ha estat organitzat per l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, la Colla Gegantera de Reus i l’Ajuntament de Reus. Coincidint amb el congrés i la trobada internacional de gegants, Reus ha presentat el nou vestit de la Vitxeta a la plaça del Mercadal, una indumentària que ha anat a càrrec del Barato de Reus d’acord amb la Colla Gegantera i la Regidoria de Cultura.

ACN