.

Un moment de la cerimònia celebrada al tanatori. Foto: Tots21

Una bona representació de la ciutat ha donat aquest matí de dimecres l’últim adéu a l’escriptor Xavier Amorós, l’últim gran de la literatura sorgit de la ciutat i de les comarques del sud de Catalunya, que moria dilluns passat a l’edat de 99 anys. Ja es comencen a anunciar homenatges que se celebraran l’any vinent amb motiu del centenari del seu naixement. Reus deixarà enrera l’Any Gabriel Ferrater i encentarà l’Any Xavier Amorós.

En primera fila s’han situat la vídua, Luisa Corbella, la seva filla Maria Lluïsa -també escriptora-,el gendre Ramon, els fills Xavier i Rosa, junt amb les netes i la seva germana Montserrat. L’esquel.la ha citat també el finat fill Gabriel.

El funeral ha estat un moment de retrobament de velles cares conegudes de Reus. Amb la presència de l’alcalde, Carles Pellicer; la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, i diversos regidors; la directora territorial de Cultura de la Generalitat, Lurdes Malgrat; també hi ha assistit el president de la Cambra de Reus, Jordi Just, mentre no han faltat els dos anteriors alcaldes, Josep Abelló i Lluís Miquel Pérez, aquest darrer, a més, president del Centre de Lectura, d’on fou president Amorós i membre de diferents juntes directives.

S’han deixat veure exregidors populars als anys 80 i 90, com Robert Sarobé -l’autor de la reforma de l’exterior del Mercat Central i el pàrking subterrani-, Lídia Martorell, Empar Pont i l’excap d’Alcaldia, Carme Cano, memòria viva de dècades de reunions i decisions polítiques que van marcar el pols municipal amb diversos alcaldes al capdvant. Cano es mostrava visiblement afectada ja que els darrers anys havia tingut una relació molt estreta amb Amorós, a qui el visitava i ajudava de manera molt constant. Així mateix, ha assitit a l’acte l’expresident del Centre de Lectura i exdirector del Museu de Reus, Jaume Massó.

També el doctor i escriptor Ramon Gomis ha estat present, com la també l’escriptora Coia Valls i el seu marit, l’escriptor i fotògraf Xulio Ricardo Trigo, el filòleg Josep Murgades, els escriptors Antoni Nomen, Ramon Llop, l’historiador Quim Basora, l’exdirector de la Biblioteca municipal, Enric Aguadé; l’actual directora, Cristina Garreta; el filòleg Biel Ferrer, la crítica d’art Elena Morató, el cantant Ariel Santamaria o l’exsindicalista i memòria viva del PSUC a Reus, Clara Rivas.

Evident era també la representació socialista -Amorós va ser senador pel PSC-, amb el diputat Joan Ruiz o l’exsenadora María José Elices. No hi han faltat representants d’entitats, com el vicepresident del Centre d’Amics de Reus, Xavier Guarque. El seu president, Joan Maria Mallafrè, no hi ha pogut assistir per necessitar tractament mèdic per un accident. Amorós va ser designat Més Amic de Reus en 2018, el guardó que cada any concedeix el Centre.

Un duet a guitarra ha donat caliu a l’acte religiós i el selvatà Ventura Gassol ha aparegut a través de l’esquel.la per recordar-nos el seu poema ‘Les tombes flamejants’. Sobre el fèretre, la bandera majestuosa de Reus, i al costat, corones de flors dels ajuntaments de Reus i Pradell de la Teixeta, de la Universitat Rovira i Virgili i de la família Ribas Prous.

Jaume Garcia