.

La imatge de l’any ha estat els carrers absolutament buits. Foto: Tarragona21

Abans que arribés la pandèmia, verificada el 13 de març amb el decret d’estat d’alarma, ja era un comentari habitual entre l’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona que els nou regidors havien de dedicar bona part de la jornada a apagar incendis, i mai millor dit, perquè el mes de gener explotava un reactor de la planta de l’empresa química IQOXE, amb el resultat de tres víctimes mortals, una d’elles, un veí de Torreforta a qui li va caure a casa seva un enorme bocí del reactor de la planta, disparat a gairebé tres quilòmetres de distància en un fenomen que cap científic no s’explica encara. Tot i ser tècnicament en terme de La Canonja, la seva afectació tarragonina és evident. Va ser l’arrencada dels ingents capítols negatius que han afectat el territori en un any per oblidar arreu del món.

Imatge de la planta sinistrada d’IQOXE. Foto: ACN

El mes de març arribava el coronavirus i forçava l’Ajuntament a reorientar les seves prioritats: més ajudes a Serveis Socials, aturada del transport públic, repartiment de mascaretes via Protecció Civil, concertació de crèdits per fer front a les noves despeses, i entrar en la cultura del teletreball municipal. El consistori calculava que la pandèmia li provocaria una merma aquest any de més de deu milions d’euros en ingressos. Mantenir la capacitat financera, fent front per començar a les nòmines dels 1.200 empleats, i concedir ajuts als sectors econòmics més castigats pel confinament i l’aturada econòmica esdevenien prioritats absolutes. Al carrer, ni una ànima i als dos hospitals de la ciutat, el públic -Joan XXIII- i el privat -Santa Tecla- vivien una estressant lluita contra la covid-19.

L’anul.lació per sentència del Suprem del POUM ha estat la cirereta. Difícilment es podria viure un any tan negatiu justament en un Ajuntament que volia començar a visualitzar el canvi respecte a la llarga era de Ballesteros a l’Alcaldia. El govern municipal ERC-ECP es mantenia sòlid, malgrat els entrebancs interns a la coalició d’esquerres amb l‘expulsió del seu regidor de Patrimoni, Hermán Pinedo. Al seu torn, l’alcalde, Pau Ricomà, també conseller municipal de Cultura, deixava la Diputació de Tarragona per centrar-se en el consistori i la consellera municipal i senadora Laura Castel renunciava a ser regidora.

Era el mes de novembre quan la secció cinquena de la sala del contenciós del Tribunal Suprem ratificava la sentència dictada el 2018 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·lava íntegrament el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Tarragona aprovat el 2013.

Tarragona va ser pionera a acollir sense sostres durant la pandèmia. Foto: Cedida

El patrimoni també ha patit el seu ‘annus horribilis’ amb la continuació del tancament preventiu de l’Amfiteatre, però qui de veritat han patit són els treballadors que s’han vist afectats pels ERTOs derivats de la crisi econòmica associada a la crisi sanitària. El tercer sector ha viscut una guerra civil  amb la pandèmia i l’Ajuntament habilitava el pavelló municipal del Serrallo com a enorme alberg dels sense sostre.

El turisme ha estat especialment castigat amb el tancament de portes massiu i l’absència forçada de turistes. Els creueristes han desaparegut de Tarragona després d’un excel.lent 2019. La política turística, sempre motiu de debat a Tarragona, no ha pogut existir i s’ha mantingut en estat letàrgic buscant un turisme proper, una estratègia que han seguit totes les poblacions de la Costa Daurada.

L’any de la pandèmia ha afectat la línia de flotació de les festes i espectacles més pròpiament tarragonins: les festes de Santa Tecla i Sant Magí van esdevenir pràcticament virtuals, com Tàrraco Viva, que reduí enormement els actes presencials. I en cultura, malgrat la situació general, tirava endavant el Centre d’Art Contemporani amb l’elecció del seu director, Vicent Fibla.

Vicent Fibla acompanyat de l’alcalde, Pau Ricomà, durant la seva presentació formal. Foto: David Oliete

El consistori ha patit canvis com la dimissió del portaveu de l’equip de govern, Xavi Puig, en haver reconegut que havia pres part en una celebració amb més convidats dels que permetia la legislació sanitària, recanvi que donva el microfon al conseller Manel Castaño.

Ara bé, el nou govern de la ciutat ha començat a visualitzar noves formes de treballar i principis ideològics que no s’havien vist fins ara. La congelació de la construcció de més de 200 xalets al Cub de Golf Costa Daurada es fonamentava en la protecció de l’entorn i la sostenibilitat. El consistori, amb el suport de Junts x Tarragona, frenava un projecte que havia superat tots els entrebancs legals tant del consistori com de la Generalitat. Altrament, endegava l’ordenança que limita la circulació a més de 30 quilòmetres per hora per tal de reduir les emissions contaminants i facilitar la convivència amb bicicletes, vianants i també els nous patinets elèctrics, una de les grans novetats d’enguany arreu del país quant a nous usos en mobilitat.

No ha estat només un ‘annus horribilis’ per al govern local, també ho ha estat per a l’oposició socialista. El cas Inipro ha dut l’exalcalde, Josep Fèlix Ballesteros, a judici, i amb una petició fiscal de més de cinc anys de presó, i de quatre per a la regidora Begoña Floria. Es socialistes han intentat entrar a governar, però el paper de l’equip de govern en el cas judicial, sent-ne acusació particular, ho va frenar.

Aquest mes de desembre es coneixia que la Fiscalia de Tarragona demana cinc anys i vuit mesos de presó per a l’exalcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, pel cas Inipro. El ministeri públic li imputa els delictes de prevaricació, malversació de fons públics, frau, falsificació de documents públics i falsificació de documents mercantils. A més, reclama la inhabilitació per l’ex batlle per a qualsevol càrrec durant el temps que duri la condemna.

D’altra banda, la Fiscalia veu a l’actual consellera socialista a l’ajuntament, Begoña Floria, com presumpta responsable de la comissió d’un únic delicte, el de malversació de fons públics. pel qual sol·licita quatre anys i deu mesos de presó, així com una inhabilitació absoluta durant vuit anys. En lel cas hi han també imputats diversos responsables de l’Institut Municipal de Serveis Socials i d’empreses vinculades a Inipro.

El 3 novembre desapareixia una avioneta de l’Aeroclub de Reus a unes 30 milles nàutiques al sud del delta de l’Ebre. L’aeronau, amb dos tripulants, es dirigia d’Eivissa a la capital del Baix Camp. El dia 11 uns pescadors troben el cadàver d’un dels pilots en aigües de Castelló, un conegut empresari del sector del càmping de Tarragona, Marc Francesch. El segon era un mosso d’esquadra de la Selva. L’armada espanyola localitza l’aeronau a 113 metres de profunditat i el dia 24 de novembre un complex operatiu subaquàtic rescata les restes de l’avioneta i el cos del segon pilot, que havia quedat atrapat al seu interior.

Estela Martín, nova degana del Col.legi d’Advocats de Tarragona. Foto: Cedida

En el món professional, dos col.legis de pes canvien de direcció arran de sengles processos electorals. L’advocada Estela Martín es convertia el 18 de desembre en la primera dona a presidir el Col.legi d’Advocats de Tarragona en superar per només 11 vots al seu principal oponent, David Rocamora. En el món mèdic, Sergi Boada substituïa Fernando Vizcarro en la presidència del Col.legi de Metges.

Dues institucions afrontaven la crisi de manera diversa: el Port veia una davallada absoluta en l’arribada de creuers, però això no era obstacle perquè, gràcies a la seva política econòmica, pogués seguir afrontant les inversions en la creació del moll de creuers, la finalització de l’antic edifici portuari o la reforma integral del Museu, amb el compromís d’emissions gairebé zero l’any 2030.

La URV, al seu torn, s’havia d’acomodar a organitzar-se virtualment. Tot i això, la matriculació augmentaria de forma molt notable. La mobilitat dels estudiants s’ha modificat per la pandèmia. En comparativa amb el curs 2018-19, han disminuït un 67% els estudiants que arriben a la URV procedents d’un programa Erasmus i els estudiants que han sortit a estudiar fora en el marc d’aquest programa també s’ha reduït un 41%. Passa el mateix amb el programa SICUE, per fer estades en universitats espanyoles. La reducció ha estat del 68% en el cas dels estudiants que venen a la URV i del 20% en els que marxen.

I a la lletra petita del 2020, justament el dia de la Grossa de Nadal, sabíem que la Fundació Tarragona 2017 ja era història. El Patronat d’aquest ens havia aprovat els comptes anuals corresponents a l’exercici 2019 i el balanç final de liquidació de la societat. El resultat final acumulat de la Fundació donava un resultat negatiu de 3.150,44 euros, que es deduiran de la recuperació de l’aportació inicial a la Fundació, que en el cas de l’Ajuntament va ser de 12.000€.

La Teresa Soria, la primera persona vacunada a la regió sanitària del Camp de Tarragona, en el moment en què les infermeres li administraven el vaccí a la residència de la Mercè. Foto: Mar Rovira

L’any acabava amb una bona notícia: l’arribada de les vacunes de Pfizer. Una àvia de la residència de la Mercè es convertia en la primera a rebre-la. Una analogia del que serà el 2021?

Redacció