.

Pau Ricomà, amb la vara d’alcalde de Tarragona al saló de plens en acabar la sessió d’investidura. Imatge del 15 de juny del 2019. Foto: Roger Segura

L’octubre del 2019 ha estat un dels mesos més convulsos dels darrers temps al Camp de Tarragona. Com a la resta del país, la sentència del procés desencadenava en una setmana de protestes i aldarulls que, a Tarragona, se saldava amb una quarantena de detinguts. Gairebé sense treva, una intensa llevantada ocasionava greus inundacions, sobretot a la Conca de Barberà, que deixaven quatre morts, dues persones desaparegudes i destrosses valorades en diversos milions d’euros.

L’any començava amb el feminicidi d’una menor a Reus i amb l’escàndol per les acusacions de pederàstia contra tres mossens del territori. La mort de Neus Català, supervivent d’un camp de concentració nazi, i l’històric canvi d’alcalde a Tarragona, han sigut altres titulars de l’any.

30 de gener: Una noia de 17 anys mor brutalment assassinada en un pis de Reus per la seva parella, de 19. Després de decapitar la víctima, el noi es precipita pel balcó del cinquè pis i mor al cap d’unes hores. La de la Kelly és la primera mort per violència masclista del 2019 a Catalunya. El cas genera una gran commoció a la capital del Baix Camp, sobretot entre la comunitat de l’Institut Salvador Vila-seca, on havia estudiat.

Fotografia del mossèn Josep Maria Font de colònies amb diversos nens, amb la cara pixelada. Foto: Cedida a ACN

4 de febrer: Diverses víctimes denuncien que mossèn Joan Llagostera, ja mort, hauria abusat de nens durant dècades quan era rector de Constantí. Uns dies després l’Arquebisbat de Tarragona destitueix el rector de Constantí i de la Canonja, Xavier Morell, i el d’Arbeca, Josep Maria Font, després que també es faci públic que el Vaticà els havia investigat per presumptes abusos infantils els anys 2015 i 2016.

13 d’abril: Mor Neus Català als 103 anys. La vida de la lluitadora antifeixista i supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück s’apaga als Guiamets (Priorat), el seu poble natal. Unes 400 persones assisteixen a la cerimònia pública de comiat a Móra la Nova, presidit per les principals autoritats del país. Durant l’acte es crida a preservar la memòria de Neus Català i se’n reconeix la lluita feminista, pels drets i les llibertats.

15 de juny: Els alcaldes i alcaldesses prenen possessió del càrrec després de les eleccions del 25-M. A Tarragona, tot i ser la força més votada, el PSC de Josep Fèlix Ballesteros perd l’alcaldia després de dotze anys i Pau Ricomà (ERC) es converteix en el nou alcalde amb el suport d’En Comú Podem -amb qui tanca un pacte de govern-, Junts per Tarragona i la CUP. També pleguen històrics com Josep Poblet a Vila-seca i Martí Carnicer al Vendrell. Granados repeteix a Salou i Camí Mendoza, a Cambrils. A Vila-seca guanya Pere Segura, substitu de Poblet.

Imatge del ramal d’enllaç entre el corredor mediterrani i l’estació del Camp de Tarragona, poc abans d’arribar a l’intercanviador de la Boella, a prop de l’aeroport de Reus i la T-11. Foto: Roger Segura

17 de setembre: El ministre de Foment, José Luis Ábalos, visita les obres de la variant del corredor mediterrani entre Vandellòs i Vila-seca. Les obres ja han acabat i continuen les proves en aquest nou tram, el darrer de via única entre Barcelona i València. El ministre anuncia que, després de més de dues dècades i 700 MEUR d’inversió, l’esperada variant es posarà en marxa abans de final d’any. Tot i això, l’obertura s’ajorna fins al 13 de gener i el territori exigeix saber com quedaran els serveis ferroviaris a la demarcació.

L’amfiteatre, ja tancat al públic provisionalment, amb les bastides instal·lades fa un temps a la graderia remodelada, en primer terme. Imatge del 27 de setembre. Foto: Roger Segura

27 de setembre: L’Ajuntament de Tarragona tanca l’amfiteatre al públic de forma provisional arran d’un informe tècnic que alerta del seu deteriorament i que assenyala que en algunes zones es posa en risc la seguretat de les persones. El consistori espera que es pugui reobrir parcialment a principis del 2020. A banda, un altre informe destapat per l’ACN posa de manifest els problemes estructurals que també pateix la muralla romana. Tot plegat acaba amb una trobada entre Patrimoni Cultural de la Generalitat i l’Ajuntament el 19 de desembre en la qual s’acorden inversions per millorar-ne la conservació.

Pla general de la cantonada de la plaça Imperial Tarraco amb Marquès de Montoliu, a Tarragona, amb un contenidor en flames i un grup de manifestants al darrere. Foto del 16 d’octubre del 2019 (Horitzontal).

15 d’octubre: Primera nit d’aldarulls a Tarragona després de la sentència del procés. La crema de contenidors, els enfrontaments amb la policia i les càrregues policials es repeteixen durant la setmana. Les protestes se salden amb una quarantena de detinguts -dos dels quals ingressen a presó. El 18-O, jornada de vaga general, fins a 30.000 persones es manifesten a Tarragona, segons els convocants.

Imatge de les destrosses pel temporal a Montblanc, on es va desbordar el riu Francolí al seu pas pel Pont Vell, i d’efectius treballant en immobles afectats. Imatge del 23 d’octubre. Foto: Núria Torres

22 d’octubre: Al vespre una intensa llevantada descarrega intensament i el Francolí es desborda de forma molt virulenta a la Conca de Barberà. El riu s’emporta tot el que troba al seu pas i deixa un balanç de quatre morts i dos desapareguts. L’episodi ocasiona destrosses milionàries, de més de 16 MEUR només a la Conca, i també deixa danys en altres indrets com Cambrils i Salou. La commoció inicial per la riuada deixa pas a una onada de solidaritat en benefici dels afectats.

30 d’octubre: Comença a l’Audiència de Tarragona el judici contra la principal xarxa d’abús de menors i pornografia infantil que s’ha detectat mai a Catalunya. Hi ha set processats per qui la fiscalia demana més de 6.300 anys de presó. El primer dia només se’n presenten sis i, després d’una setmana de judici a porta tancada, n’hi ha dos més que fugen. Malgrat tot, el judici es reprèn amb els quatre acusats que queden a disposició del tribunal i el 28 de novembre queda vist per a sentència.

Terrenys del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, amb un llac i camp de golf de PortAventura (Lumine) en primer terme, i les atraccions al fons. Foto: Núria Torres

4 de desembre: El Govern prorroga durant tres mesos la llicència perquè Hard Rock pugui instal·lar i explotar un casino al Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou. L’executiu evita així que el permís caduqui sense que la multinacional hagi comprat els terrenys on preveu implantar un complex amb hotels, botigues, teatres i un gran casino a tocar de PortAventura. El projecte, anunciat el 2012 sota el nom de BCN World, segueix encallat un any més.

ACN – Redacció