Restaurats un capbreu i dos pergamins pertanyents a l’Arxiu Històric de Tarragona

Imatge del capbreu abans i després de la restauració

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura ha restaurat el capbreu de la Comanda d’Horta de Sant Joan, de la castellania d’Amposta, pertanyent al fons de la família Castellarnau, i dos pergamins, dels segles XVI i XVII, del fons de la Comunitat de Preveres de Santa Coloma de Queralt.

El capbreu va ser fet per fra Joan Lluís Coscon Cortés durant el segle XVII. És un volum de 110 folis, cosits en quatre quadernets, sense enquadernació.

El capbreu mostrava danys que comprometien la seva integritat, produïts principalment per l’atac biològic i pel seu ús. El document presentava múltiples estrips, pèrdues de suport i fulls solts, brutícia superficial i taques de diferent procedència, entre les quals destacava una taca fosca a la cantonada superior dreta del bloc.

La restauració del document s’ha centrat principalment en la recuperació puntual del text manuscrit original mitjançant un tractament puntual de neteja per capil·laritat. També s’ha fet la neteja mecànica en sec, neteja humida per immersió, aplanat i l’estabilització del suport, i s’han realitzat tractaments de consolidació d’estrips i reintegració de pèrdues amb paper japonès de diferents gramatges aplicat amb farinetes de midó de blat.

Pergamí amb la disposició papal

Els pergamins provenen de fons religiós. El primer, que data de l’últim quart del segle XVI i té unes dimensions de 211 x 327 mm, és una petició al degà d’Igualada perquè el prevere de Santa Coloma de Queralt pogués sortir de la presó. El segon, que data del primer quart del segle XVII, té unes dimensions de 316 x 471 mm. i és una disposició papal sobre la veneració de relíquies. Ambdós conserven els seus segells pendents, dins de una caixa de llauna estanyada.

Els pergamins tenien els suports molts deshidratats, així com brutícia i pols generalitzada, deformacions i plecs derivats d’un antic sistema d’emmagatzematge, i les seves tintes estaven esvaïdes i amb pèrdues. La principal alteració, però, la presentaven els segells pendents en ambdós pergamins; de cera, en el cas del pergamí amb la petició al degà d’Igualada per a la sortida de la presó del prevere de Santa Coloma de Queralt, i de lacre, en el pergamí de la disposició papal sobre la veneració de relíquies. En ambdós casos, els segells es trobaven fragmentats i amb punts d’oxidació en la superfície de les llaunes estanyades que els conserven.

La intervenció dels pergamins s’ha basat en la neteja mecànica en sec, rehidratació del suport i l’estabilització higroscòpica i dimensional, amb la neteja posterior i la consolidació dels segells.

Un cop restaurats, tots els documents es presenten dins carpetes de protecció i emmagatzematge, fetes a mida i amb materials específics de conservació.

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *