.

La mobilitat és una qüestió cabdal perquè incideix decisivament en el desenvolupament de la ciutat. Pot facilitar o dificultar la qualitat de la vida quotidiana, l’economia local, l’accés al treball o les relacions socials, de portes endins. I pot permetre o entrebancar l’arribada de visitants a casa nostra, de portes en fora. Per això és per part de la meva feina plantejar-me com podem millorar la mobilitat a Tarragona, pregunta que tot sovint em faig pedalant.

Xavi Puig i Andreu Conseller d'ERC-MES-MDC

Xavi Puig i Andreu
Conseller d’ERC-MES-MDC

Avui parlaré de com fomentar el mitjà de transport més ràpid, net i saludable, i el més estès del món, després d’anar a peu. Em refereixo a la bicicleta, i a l’objectiu de ciutat que entre tots tenim pactat al Pla de Mobilitat Urbana Sostenible 2012-2017. La lamentable fragilitat en el finançament de la Bicicletada Popular, que acull cada any 8.000 participants, és un bon motiu per posar el tema sobre la taula.

Clar que sovint es percep la bici únicament en la seva vessant lúdica i esportiva passant per alt l’enorme potencial que aquest vehicle de tracció humana pot tenir pel dia a dia de molta gent. Per com s’hi refereix el Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya 2008-2012, “no contamina, és silenciosa, ocupa poc espai, proporciona llibertat de moviments i en petites i mitjanes distàncies (fins a 5-8 km) és el vehicle més ràpid (…). Es pot adquirir amb pocs diners i el seu manteniment és senzill i econòmic. A més, permet l’exercici físic simultani al desplaçament, contribuint a la prevenció de malalties cardiovasculars.”

Pedalant, pedalant, m’adono que si facilitéssim que algunes persones deixessin el cotxe i agafessin la bici (normal o elèctrica) hi guanyaríem tots, i no només elles. Descongestionaríem el trànsit del centre de la ciutat i reduiríem la contaminació acústica i atmosfèrica. També estaríem fent lloc a aquells que sí necessiten utilitzar el cotxe (persones que venen de fora la ciutat, persones amb mobilitat reduïda, etc.). Contribuiríem a la cohesió social i geogràfica d’una ciutat dispersa perquè connectaríem els barris de ponent, nord i llevant amb el centre de la ciutat, el riu i el mar. I finalment, posaríem Tarragona al mapa del cicloturisme europeu.

Però a hores d’ara les bones raons xoquen amb la realitat, i aquesta és una reflexió que em faig pedalant també, o precisament perquè pedalo. Tarragona és una ciutat hostil per als ciclistes. Falten espais delimitats per a la seva circulació. Es juguen el físic, si circulen per la carretera. Molesten els vianants, si ho fan per la vorera. I a mesura que s’incrementa el nombre de d’usuaris, s’agreuja el problema. Cal, doncs, ordenar bé els espais de transport de vianants, ciclistes i vehicles de motor per generar confiança i seguretat en tots els col·lectius i, de retruc, estimular la mobilitat sostenible.

Això mateix, implementar una xarxa segura i cohesionada de carrils bicicleta i alguns punts d’aparcament al centre de la ciutat, enllaçats amb els carrils de ponent i llevant, així com traçar l’itinerari entre el Campus Catalunya i Sescelades (molt transitat) serà el motiu de la moció que presentarem al proper Consell Plenari. La petició és raonable: que es compleixi el compromís de l’Ajuntament amb la ciutat a través del seu propi pla (PMUS 2012-17). Quin sentit tindria portar ciclistes d’arreu a fer els Jocs si penalitzem les nostres bicicletes cada dia?

Xavi Puig i Andreu

Conseller d’ERC-MES-MDC