Aquesta setmana hem viscut la desagradable experiència d’haver-nos d’acomiadar d’una persona estimada. Hem hagut d’afrontar la mala notícia del traspàs d’una persona força estimada, pertanyent a una coneguda família pagesa tarragonina, la Tecla Jujol Gibert, sòcia destacada del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona.
Raül Font-Quer és president del Gremi de Pagesos
Diem destacada ja que ella era una dels tres fills del gran arquitecte artista tarragoní Josep Maria Jujol, referent destacat de la nostra entitat. Tant ella com la Teresa i el Josep Maria han heretat el gust estètic del pare. En efecte, fa poc deia, en un altre escrit, que va saber interpretar l’estil modernista que feu destacar a Jujol com a una de les ments més lúcides i avançades de l’arquitectura del segle XX. Ha sapigut mantenir, dirigir i supervisar restauracions de moltes de les obres de son pare, amb una extraordinària capacitat interpretativa del seu peculiar estil. Recordem els treballs, com a artista pintora, a les Esglésies de Vistabella o del Vendrell com a exemples. Ha estat doncs una gran mantenidora i divulgadora del llegat artístic de són pare.
Jo no estic capacitat suficientment ni tampoc legitimat per a valorar i destacar aquesta vessant artística. D’altres amb més coneixement ho podran fer. He volgut redactar, això no obstant, aqueixa nota necrològica per a parlar de la Tecla sòcia estimada del nostre Gremi de Pagesos. En efecte, per part de mare, era membre d’una notable nissaga pagesa molt coneguda a la Tarragona del segle passat: Ca l’Abadessa. Nom que sembla provenir d’una evolució de l’expressió Ca la Basseda. Aqueixa coneguda família del Carrer del Comte, els Gibert, que a més del treball de la terra, van destacar el el sector de la comercialització agrària. Eren 5 germans: El Jacint, el Ramon, la Quima, l’Emília (germana Vedruna) i la Teresa, que casà amb Josep Maria Jujol, també emparentat per part de mare amb els Gibert.
En aquest article fa poc escrit, també hi destacava les vinculacions amb el Gremi van ser molt fortes i els lligams molt potents. L’oncle Ramon Gibert, que fou President del Gremi, és el que va salvar, la nit del 21 al 22 de juliol del 36, molts i diversos objectes religiosos de valor de l’Església de Sant Llorenç, propietat d’aquesta centenària i més antiga entitat tarragonina. Destacant-ne el fet d’haver amagat a la casa pairal el Crist del Sant Sepulcre, la imatge més antiga de la Setmana Santa. Un cop acabada la guerra civil, Jujol va dirigir, els diumenges al matí, quan es desplaçava en tren a Tarragona, les obres de restauració de la preciosa Església gòtica del S. XIV de titularitat del Gremi i també va dur a terme, entre moltes més obres d’art, la realització dels dos Misteris, el Sant Sepulcre i La Pietat. La cara de la Mare de Déu d’aquesta darrera imatge està inspirada el el rostre de la Teresa, mare de la Tecla.
Malgrat que vivien a Sant Joan d’Espí, on Jujol n’era l’arquitecte municipal, durant aquells anys de joventut, a més de la llarga estada durant la guerra, les visites de cap de setmana i llargs sojorns en periode vacacional a la casa pairal foren freqüents. Això provocà que la relació amb “Sant Llorenç” fos molt intensa, sobretot incentivada per la presidència de l’oncle Ramon. Més tard s’havien instal·lat definitivament al xalet de la carretera del Pont d’Armentera a la sortida de Tarragona i darrerament a la casa dels Pallaresos, municipi amb un notable patrimoni jujolià
Precisament, el seu oncle Ramon també fou oncle meu ja que va contraure matrimoni amb la germana de ma mare i, per tant podríem dir que som parents de parents. Això ha facultat que el meu grau de coneixença amb la Tecla anés més enllà de la simple relació de consocis. És per això que he sentit especialment aquesta pèrdua. Em pertoca i vull agrair, públicament, la seva dedicació i la de tota la seva família, a la nostra entitat i el seu valuós patrimoni històric i valuós patrimoni jujolià. Dedicació que, a ben segur, continuaran sons germans Teresa i Josp Maria.
Trobarem a faltar la seva senzillesa, bonhomia i simpatia. Ens ha deixat una amiga i un referent important en el llegat artístic i humà del Gremi. Benvolguda “cosina” Tecla Jujol i Gibert, en pau reposis. Que la Mare de Déu de la Pietat, que tant vas estimar, t’aculli al Cel.
Raül Font-Quer Plana
President del Gremi de Pagesos
Equip de redacció
