TOTS 21

Raquel Sans Guerra, diputada al Parlament de Catalunya per Tarragona; Ramon Font Herrera, regidor d’Habitatge de l’Ajuntament de Valls i Marina Berasategui Canals, regidora d’Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Reus.

Garantir l’accés a l’habitatge és garantir un espai de seguretat i dignitat per a moltes famílies. Una de les causes que pot incrementar la pobresa i el risc d’exclusió social, fins i tot per a persones que tenen un treball és que un preu de l’habitatge molt alt, també un dels impediments per a l’emancipació de les persones joves és la dificultat d’accedir a un habitatge, fet que endarrereix l’edat per tenir fills i fer un projecte vital propi. Per això és tan important que les administracions posem les eines necessàries per garantir-ne un accés estable i a un preu accessible. Sense això, altres polítiques de lluita contra la pobresa i exclusió no poden tenir èxit, perquè l’habitatge és la peça clau de l’estat del benestar.

És urgent que les administracions garanteixin l’accés a un habitatge amb el desenvolupament de polítiques públiques a favor de qui més ho necessita i que exigeixin que els grans tenidors assumeixin també la seva responsabilitat social. Als bancs, com a grans tenidors, els hem d’exigir el retorn dels diners amb què els vam rescatar al 2008. És important que la ciutadania exigim aquest retorn, especialment en un moment tan complicat com el que vivim, arran de la pandèmia, on moltes famílies han vist reduïts els seus ingressos i fins i tot els han vist desaparèixer. No volem més famílies vulnerables expulsades de casa seva sense una alternativa.

Dos bons exemples són les mesures impulsades des del Govern català i el Parlament de Catalunya recentment com són la Llei de regulació del preu dels lloguers i el retorn social del rescat bancari a través de la Sareb o “banc dolent”. Accions que pretenen millorar les condicions d’accés a l’habitatge i canviar d’arrel la problemàtica. Dues mesures en defensa de la ciutadania, com també ho és el decret llei urgent per frenar els desnonaments aprovat pel Govern català aquesta mateixa setmana. Accions valentes, malgrat ser conscients que les nostres competències en la matèria són limitades. Perquè qui tindria la clau a les seves mans, el govern espanyol, no ho fa.

Davant d’un mercat que expulsa moltes famílies, desenvolupar polítiques de tinença alternativa d’habitatge per garantir-ne l’accés a tota la població ajuda a donar resposta a les necessitats de col·lectius més vulnerables davant el mercat, com poden ser les persones joves i els col·lectius en risc d’exclusió social. Col·lectius que són expulsats pel mercat tradicional. I aquí el paper del món local és clau. Hem creat legislació i iniciatives que cerquen alternatives al desnonament com la mediació i forçar acords a bancs i fons d’inversió a oferir lloguer social, fet que s’està donant ja en molts casos de desnonaments durant aquests mesos.

Els governs republicans estem compromesos amb la defensa del dret a l’habitatge digne i per això des dels nostres espais de governança impulsem i defensem polítiques com l’ajuda a la rehabilitació, posar a disposició solars en règim de cessió d’ús per la construcció d’habitatges cooperatius en règim de lloguer social, treballar conjuntament amb entitats socials per adquirir habitatges i posar-los a disposició de qui més ho necessita o plans per rejovenir el centre del municipi amb projectes de masoveria urbana, especialment destinats a persones joves.

És el cas de Valls, on la regidoria d’Habitatge treballa des del 2015 en diverses línies a través de l’Oficina Local d’Habitatge: ajuts per a reformes de pisos privats si es destinen a lloguer social, un fons per a famílies amb escassos recursos per tal que puguin accedir a habitatges i la compra i rehabilitació de vivendes velles destinades a habitatge cooperatiu per a joves, entre d’altres mesures.

Els reptes en matèria d’habitatge són diversos en origen i impacte i s’han d’abordar de manera multifocal i anar més enllà de les polítiques públiques. Així, per primera vegada, a Reus se celebrarà el primer Consell Municipal de l’Habitatge que arrenca aquesta tardor i permetrà encetar els debats necessaris respecte les necessitats i reptes de futur a la ciutat.

Així doncs, cal tenir en compte les moltes eines que l’urbanisme ens ofereix per fomentar la generació d’habitatge digne i assequible i per a la protecció de les persones. La política del sòl és indestriable de les polítiques d’habitatge perquè permet promoure la transformació del sòl d’habitatge planificat i localitzar projectes d’habitatge cooperatiu en sòl municipal o privat. I, en referència a la protecció de les persones, és essencial identificar les àrees urbanes on destinar recursos de rehabilitació d’edificis per a la seva regeneració.