TOTS 21

Raquel Sans, fotografiada a Tarragona. Foto: Tots21

La periodista vallenca Raquel Sans s’estrena com a cap de cartell en unes eleccions. Va anar de número 6 a les anteriors autonòmiques i les baixes en els primerss llocs que hi va haver a ERC a Tarragona la van catapultar com a diputada. És una gran comunicadora i té fama d»empollona’. La veiem no fa massa anys fent retransmissions de diades castelleres per a TV3 o TAC12 i ara la veiem fent mítings. Quan els periodistes ens trobem amb el cas d’un col.lega que fa el salt a la política, sempre ens preguntem: seguirà tenint mentalitat periodística? En el cas de la Raquel, tot fa pensar que sí.

No es parla de la pandèmia a la campanya electoral i és la principal preocupació ciutadana. Per què?

Perquè portem un any parlant d’ella, des que es va decretar el primer confinament, i crec que des del punt de vista de la salut mental, la gent té necessitat de parlar d’altres coses i obrir nous horitzonts. La pandèmia és patiment, pèrdues humanes, professionals desbordats, negocis que ho estan passant malament, treballadors que es queden a l’atur, ERTOs,…

Com creu que s’ha gestionat la pandèmia a Catalunya i a l’Estat?

S’ha gestionat com s’ha pogut. Una pandèmia afecta a tot el món, i aquesta ha generat moltes incerteses en tots els àmbits. Quan va arribar era un virus desconegut i ni se sabia com tractar-lo. Els que han estat al capdavant de qualsevol govern s’han trobat amb les dificultats d’haver-ho de gestionar, plens d’incerteses i amb els recursos disponibles. Per què no contracten més metges, es pregunta la gent? Potser perquè no n’hi ha més. Ja s’han pres mesures com que els estudiants del darrers curs d’Infermeria s’incorporin a la cura de la pandèmia o que metges i infermeres jubilats es reincoporin. Al final, qui gestiona és qui s’equivoca. De crítiques n’hi ha arreu del món. Si algú em diu que ho hagués fet millor, jo ho posaria en quarentena.

La situació de la salut pública, ara que es visualitza extremament, té relació amb les retallades sanitàries?

És una suma, segur que no ajuden a la gestió. Si disposes d’un sistema de salut ja tensionat per les retallades, amb moltes intermitències en contractes, amb personal no consolidat a la seva feina, les retallades no ajuden a gestionar-ho. I Salut necessita una inversió més important i que les ajudes que han estat aportades ara per la pandèmia siguin estructurals.

Vostè parla de sis eixos prioritaris per a les comarques e Tarragona i un d’ells és el de la salut pública, que té un problema de finançament

Té un problema financer i de model. Quan arribes al Govern gestiones el que et trobes, amb les concessions que hi ha fetes, les empreses de salut que hi ha treballant-hi, etcètera. A partir d’aquí intentes que el model sigui el màxim viable i públic possible, però els que diuen que apretant un botonet transformaran tota la salut en pública no són conscients de tota la complexitat que hi ha al darrera.

Creieu que a l’estiu hi pot haver-hi el 70 per cent de la població vacunada?

És el repte de la Unió Europa. Jo no faria ni la porra del Barça. Ho veig complicat des d’una òptica d’espectadora, però farem confiança a les institucions europees. Entenem que tenen la capacitat de pressionar les indústries farmacèutiques perquè compleixin els terminis i les vacunes arribin quan han d’arribar.

Li fa por què pot passar el 14-F als col.legis electorals?

He sentit que la Junta Electoral es planteja, junt amb els ajuntaments, fer un segon sorteig per tenir una borsa de suplents. Estem gestionant moltes incerteses en molts àmbits. Entenc que molta gent no se senti segura en haver estat cridada a una mesa electoral amb la pandèmia donant les xifres que dona, passant-hi tot el dia i sabent que hi haurà persones positives de covid que aniran a exercir el seu vot. Em preocupa, m’amoïna, però crec que hi ha les eines necessàries perquè la jornada electoral es desenvolupi amb plena normalitat.

Quin objectiu real tenen fixat quant a nombre de diputats per Tarragona?

El repte és guanyar-les. Les eleccions municipals van ser una avançada de les possibilitats que tenim al territori i que ens permeten governar als ajuntaments de Tarragona, Cambrils, Torredembarra o Altafulla, tenir la vicealcaldia de Reus i estar al govern a Valls, Falset o Montblanc,… L’objectiu és repetir els resultats de les municipals. Tenim cinc diputats i per què no plantejar-nos el sisè.

És el primer cop que encapçala una llista. A l’anterior elecció anava en sisè lloc. És un salt endavant molt gran i a més, vostè és una dona, com altre candidates. Les coses estan canviant?

A ERC hem apostat des del 2016 per les llistes cremallera, un any en què també vam aprovar un pla d’igualtat que ens obliga a anar més enllà de la llei electoral. Ens autoexigim les llistes cremallera per feminitzar la política. Hi ha un context estructural que fa difícil a les dones fer el pas. El punt de discriminació positiva és indispensable per canviar la mirada a l’hora de prendre decisions. Les dones representem el 52% de la població i hem estat històricament infrarepresentades en els espais de presa decisions.

Hi ha un cert lobby vallenc a Parlament, amb vostè, Albert Batet i Rosa Ibarra. Això es nota?

Més que una òptica vallenca, de la darrera legislatura em quedo amb la bona entesa amb la major part dels diputats del Camp de Tarragona. Hi ha punts on ens hem pogut entendre, com a la Comissió de Seguretat en la Indústria Petroquímica o quan vam presentar una moció pel trasllat de les mercaderies ferroviàries cap a l’interior, que va rebre el suport des de la CUP fins a Ciutadans. Al final, la política la fan persones.

Heu incorporat a la lista Carles Castillo -que ve del PSC- com a fitxage estrella. Què us aportarà?

El Carles se suma a un projecte col.lectiu, és una peça més d’aquest engranatge i per a mi és la representació evident del concepte de la Via Ampla que defensa ERC. Tenim clar que sent els que som no superarem el 50% -de vot independentista-, ja que partim d’un context en què l’independentisme era el 15% de la població. El Carles representa tota aquesta gent que s’ha sentit desencantada, que pensava que l’Estat es podia reformar, que es podia optar a una República espanyola i enderrocar la monarquia i veu, en canvi, que aquesta transformació no és possible perquè l’Estat no ho vol. La millor manera de garantir els drets dels catalans és l’independentisme que representa ERC. No demanem carnets de militància a ningú ni mirem d’on ve la gent, sinó on vol anar.

Què necessita Tarragona i què necessita Catalunya?

Tarragona necessita creure’s el seu potencial.

Això ho repeteix molt sovint

És que m’ho crec. Sóc d’aquí i veig el potencial. Tenim una indústria química que és motor econòmic del país, tenim un patrimoni natural brutal, un turisme que es referent, municipis d’interior amb moltes possibilitats, el patrimoni romà. Ara ens falta és una mirada metropolitana i de mes enllà, entenenet que som complementaris, que les guerres de campanar no ens han portat enlloc i que necessitem que Tarragona i Reus es vagin de la mà, amb Cambrils, Salou i Vila-seca, amb Montblanc o Falset.

S’estan donant de la mà Tarragona i Reus?

Una mica més que abans, sí. Hi ha una mirada generosa. Quan exercia de periodista recordo que les batalles eren constants , i això ens ha restat.

Defenseu el turisme sostenible. Què vol dir?

És un turisme de més proximitat

Proximitat per la pandèmia o com a idea?

Com a idea. La pandèmia ens ha ensenyat les costures del sistema. Un 80% del turisme que tenim ve de fora. Quan parlem de turisme sostenible volem dir seguir els objectius de desenvolupament sostenible. L’ONU ja ens marca el camí a seguir: no pot ser que hi hagi gent que visqui més enllà del Llobregat i desconegui el patrimoni romà de Tarragona. Alguna cosa estem fent malament. Cal un pla estratègic de turisme a tot Catalunya i plans de promoció interns.

No hem de tenir present el turisme estranger?

Cal tenir-lo present, però no es pot sustentar només en el turisme estranger. Si ens trobem davant una crisi com la que tenim, és fàcil mantenir el turisme de proximitat. Cal turisme estranger, però cal més equilibri.

La idea és que el desplaçament provoca contaminació?

No només el desplaçament. El turisme de proximitat valora més el lloc d’estada. És un turisme familiar, cultural, que posa en valor el territori. Hem d’aprofitar el pol d’atracció nostre i no concentrar-lo en un punt determinat del territori i massficar-lo. Això no és sostenible. La viabilitat del sector també passa per aquí.

Estan a favor de Hard Rock? El candidat del Pdecat, Marc Arza, ho dubta

ERC ha fet tot el possible perquè el projecte sigui viable. No és el nostre model, però un cop dins el Govern de la Generalitat, hem fet tot perquè el projecte sigui viable. Hem tractat, sí, que sigui un projecte redimensionant-lo per fer-lo el màxim sostenible possible. BCN World va arribar amb Artur Mas com un macroprojecte amb sis casinos. Ha passat de sis casinos a un i s’ha redimensionat cap a un model de congressos. El projecte depèn d’un departament que no és el d’ERC i depèn dels operadors privats. Hard Rock ha demanat una pròrroga d’un any. A qui hem de preguntar si el projecte és viable o no és a Hard Rock, que és l’inversor i qui té la capacitat de decidir-ho. A diferència del senyor Marc Arza, nosaltres posem una línia vermella: no pot costar ni un euro públic.

A Tarragona s’està gestant un Sillicon Valley de l’hidrogen verd. Hi aposten?

La UE fixa que al 2050 s’ha de tendir a la neutralitat climàtica.

Això vol dir que la nostra indústria química s’haurà d’adaptar

Si no fem la tranformació al 2050, aquesta indústria no serà viable. És la indústria la que ha de fer la seva transformació. Es tracta d’inversions que es plantegen a llarg termini. En aquest context és ara l’oportunitat d’acometre-les. No arribarà una altra aportació de fons europeus com l’actual, el programa Next Generation, que suposa un 10% del PIB.

El sud de Catalunya ha estat generador i productor d’energia quan aquesta no era sostenible. Ara volem seguir produint energia, però de forma sostenible.

Quin és el seu posicionament sobre l’arribada de plantes eòliques i fotovoltaiques a Tarragona?

Cal un pacte nacional per a les energies renovables, que es miri el mapa de Catalunya i que no es caigui en el de sempre: que tota la producció energètica es concentri novament a les nostres comarques, amb la destrucció del nostre sòl. Cal sentit comú i lògica. I no podem anar fent pedaços i deixar-ho en mans de la ponència ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat. Els nostres ajuntaments republicans estan fent moratòries perquè es troben que hi van empreses de l’Ibex-35, les de sempre, i els ofereixen molts diners, com ara 15.000 euros per cada hectàrea. El que havia estat pagès, o ho és ara, veu una possibilitat de negoci. Cal regular-ho. Soms favorables a les energies renovables i apostem per un model d’autoconsum molt més sostenible, com es fa a Senan o a Rocafort de Queralt.

S’aposta per l’autoconsum amb energies renovables i venen les grans companyies de sempre a gestionar-ho. No es tractava que el consumidor en fos el productor?

Senan està a punt de desconnectar-se de la xarxa elèctrica. És un primer pas. Energies renovables, sí, i no que les empreses que s’han enriquit sempre aprofitin aquest moment de desconcert per tornar a trinxar el nostre territori.

Quin pla tenen pensat per ajudar sectors com la restauració o el comerç davant la crisi que estan patint?

El Govern està mobilitzant ajudes directes i diners d’allà on no en té. Fa unes setmanes eren 618 milions d’euros per poder concedir aquests ajuts directes que no està donant l’Estat. Aquí voldria fer una crida: per poder fer front a aquesta situació cal una injecció directe de diners que no suposi crèdits ni endeutament d’aquests sectors. On hi ha els recursos és a l’Estat, i a diferència d’altres estats, el nostre no està ajudant-los.

Quant a pactes postelectorls, Pere Aragonès parla de sumar entre Junts, Pdecat, Comuns i la CUP, però el Pdecat no vol saber res de la CUP. Com es port pactar, doncs?

Nosaltres som els únics que no tenim vetos creuats, que som capaços de teixir aquestes aliances i ens hi esforçarem perquè així sigui. A partir d’aquí, que cada formació es pronunciï. El nostre model és el de governs amplis que miren a l’esquerra. Un altre exemple de voluntat van ser els pressupostos de 2020, on ens vam seure a la taula amb els Comuns i el Pdecat.

Matias Alonso, candidat de Ciutadans, diu que el pacte socialistes-ERC ja està fet

Mentre parlen de política ficció no parlen de propostes. A mi m’agradaria que Ciutadans expliqués les seves propostes per a les nostres comarques. Quan algú parla tant de pactes és que potser no té propostes que oferir.

Jaume Garcia