‘Que ningú es cregui que podem fabricar infermeres com a xurros’

🔊 Escoltar la notícia

Dilluns passat el govern català tornava a sorprendre en la seva gestió de la Covid-19. La directora general de Professionals de la Salut, Montserrat Gea, declarava a TV3 que l’executiu està treballant per ampliar en entre 800 i 1.000 les places a preu públic per estudiar infermeria a partir del curs vinent a Catalunya. Tarragona21 ha consultat els responsables universitaris del territori per comprovar, en primer lloc, la factibilitat del projecte i en segon, si els desitjos de la Generalitat havien estat comunicats d’alguna manera física o metafísica als responsables de la URV. I les respostes han estat contundents. “Que ningú es cregui que podem fabricar infermeres com a xurros”, etzibava la degana de la Facultat d’Infermeria, María Jiménez. Per la seva banda, el vicerector de Programació Acadèmica, Docència i Professorat, Domènec Puig, disparava: “La Generalitat no compensa els increments salarials pactats i el sistema de finançament públic segueix sense ser renovat des de fa 10 anys, més enllà d’alguna petita compensació per temes salarials. Així que en els pressupostos de la universitat per l’any vinent haurem de retallar entre un 10% i un 15% altres partides per poder atendre el capítol 1. Les universitats catalanes estem en una situació penosa”.

Jiménez reconeixia estar “sorpresa” per l’anunci d’una persona que aprecia perquè “Gea coneix i entén com funciona el sistema universitari. A mi m’agradaria pensar que no es va saber explicar o que va ser mal interpretada, perquè  que jo sàpiga a hores d’ara no hem rebut cap notificació oficial des del govern. I no tenim ni un pla de contingència ni podem assumir de més places de cara al curs vinent”. Segons la degana, les regles del joc són clares. “Ens haurien de doblar les línies que tenim ara a les facultats de Tortosa (75 estudiants han entrat enguany a primer curs), Tarragona (90) i el Baix Penedès (45). I això és impensable. Totes les universitats públiques podríem assumir un increment de prop de 20 places cadascuna -enguany a la URV ens han pujat en set a la nostra Facultat-, però si el pla del govern fos tenir 1.000 titulats d’aquí a quatre anys caldria assumir de cop 250 places! En tot cas, i cal que quedi clar, ara com ara les noves places que podem assumir a la URV són zero”.

“Heu de tenir en compte -continuava Jiménez- que la nostra carrera exigeix un programa 50% pràctic. I si no es fa un gir estratègic en la salut d’aquest país, no hi ha suficients hospitals, centres d’atenció primària geriàtrics i centres de salut mental que puguin assumir un augment exponencial de places d’estudiants. En total, i segons directiva europea, s’han de realitzar 2.300 hores de pràctiques al final dels quatre cursos amb unes ràtios que garanteixin també una bona atenció als pacients, a la qual tenen dret. I a més -afegia-, hi ha un altre aspecte a considerar, com és el problema dels professors que farien falta”. Entre altres coses perquè són poques les llicenciades que es dediquen exclusivament a la docència, i la majoria imparteixen classes i treballen en la categoria d’associades.

Les intencions de l’executiu, que com totes les relacionades amb la gestió del virus cal agafar amb pinces, permeten almenys Jiménez exorcitzar els laments d’una professió malparada. “El sistema està tensat. I j em pregunto: Què passaria si tituléssim aquestes mil infermeres? Doncs com que les ràtios europees no s’han consolidat a l’estat espanyol, el sistema no podria suportar-les un cop passada la crisi i acabarien a l’atur. Per exemple, la ràtio als geriàtrics és d’una infermera per cada 50 o 60 residents. I la societat no s’escandalitza per això. A les UCI estan més ajustades, amb centres la Vall d’Hebron amb una ràtio 1:1 i en altres 1:2. Però a les plantes d’hospitalització la ràtio pot estar en alguns casos en una infermera per cada 14 pacients. No deixo de denunciar-ho, però de vegades penso que estic parlant en un altre idioma”.

Puig: “El creixement de places no pot ser infinit si no hi ha més recursos”

Jiménez ofereix la visió des de la trinxera. Però des dels despatxos, Puig no abaixa el to contra la política universitària de l’administració. “Independentment que ara de sobte s’adonin que falten infermeres, cal fer una reflexió del maltractat sistema públic català. Aquest curs a la URV tenim més estudiants que mai. Per què? Doncs perquè el boom de natalitat del període 2000-2008, tot just abans de la crisi econòmica, portarà que durant els propers tres anys hi hagi un màxim històric de joves amb edat per entrar a la universitat”.

Amb aquesta premisa d’inici, el que segueix no millora el relat. “Hi ha un límit en l’oferta de places. El creixement no pot ser infinit si no hi ha més recursos. I això no ha passat ni sembla que pugui passar”, deixava clar Puig. “El passat agost, ja a deshora, la Generalitat ens va dir a les universitats que havíem d’absorbir un 10% més de places en tot el sistema després de les proves de selectivitat. Em refereixo a cada universitat pública catalana”. Des de la URV “vam oferir el creixement més gran de matrícules de tots els centres públics, un 7% sobre les 3.200 places que ofertavem d’inici. Ara tenim 10.000 estudiants en graus de primer a quart curs i 1.500 de matrícula consolidada en màsters, on volem créixer i on l’augment va ser del 12%”.

“Doncs bé, amb aquest increment a ningú se li ocorre que fan falta més recursos”, afirma Puig amb el motor ja al màxim de revolucions. “O bé deixem clar que no tothom que vulgui podrà anar a la universitat, o anem malament. Tenim el model de finançament bloquejat i no posen ni un euro més per professors. Enguany la URV té un pressupost de 109 milions d’euros, i amb la subvenció de la Generalitat, al voltant del 60% no paguem ni les nòmines. La resta ho aconseguim de matrícules, projectes i programes de transferència amb les empreses. I amb l’agreujant que tenim el capítol 1 fiscalitzat des del govern i no podem decidir quant paguem als professors”.

En resum, les claus de fons que denuncia Puig passen per “la inexistència d’un nou model de finançament, un concepte d’autonomia universitària que tendeix a zero, un sistema que peta perquè cada cop età més deteriorat i una percepció social que la universitat no té problemes. Com a país és una llàstima que no hi hagi una aposta pel sistema universitari. I és clar, després tothom troba a faltar una aposta per la recerca i innovació quan l’aposta és per sectors serveis i fluctuants”, conclou Puig.

J.S.