El dejuni pot ser beneficiós, segons els oncòlegs. Foto: Pixabay
En l’actualitat la ciència ha aconseguit reduir la possibilitat de patir diversos tipus de malalties mortals. No obstant això, com és possible que no hàgim aconseguit un èxit similar amb el càncer?
Les cèl·lules malaltes necessiten menjar més que les sanes, per la qual cosa és possible ajudar a prevenir o vèncer aquestes malalties tumorals fent que les cèl·lules cancerígenes es “morin de fam” a partir d’una estratègia de dejuni controlat, segons expliquen les expertes de MiAyuno Alejandra Menassa de Lucia, metge internista i psicoanalista, i Cristina Bellido, dietista-nutricionista & PNI.
El càncer és la primera causa de mortalitat a nivell mundial, se li atribueixen 10 milions l’any 2020. Aquestes xifres continuaran creixent i es preveu que les morts per càncer en tot el planeta superin els 11 milions l’any 2030. I és que, malgrat els avenços de la ciència, gairebé una de cada dues persones corre avui el risc d’emmalaltir de càncer.
El segon factor de morts més important està relacionat amb les malalties cardiovasculars per culpa de la demonització dels greixos i el gran consum de sucre. De fet, és una altra causa de mort que podria disminuir molt gràcies a la pràctica del dejuni prolongat sota supervisió mèdica.
La resposta la trobem en el fet que els tumors són enormement complexos i són diferents els uns dels altres, però tenen alguna cosa en comú: estan formats per cèl·lules que no segueixen un desenvolupament predictible. I encara tenen una altra cosa en comú: estan formats per cèl·lules rebels que consumeixen molta més glucosa que les sanes, sobretot si s’ataquen amb teràpies convencionals. Per això, ajudar a prevenir o vèncer les malalties tumorals és possible fent que les cèl·lules cancerígenes es “morin de fam” a través d’una pauta de dejuni controlat, tal com assenyala Alejandra Menassa de Lucia, metge internista i psicoanalista a MiAyuno.
Dietes d’alt risc i aliments protectors
La transformació d’una cèl·lula normal a una tumoral interacciona entre els factors genètics i agents externs, com els carcinògens físics (radiacions ultraviolades, radiació ionitzant), carcinògens químics (amiant, components del fum del tabac, aflatoxines, contaminants dels aliments, arsènic), carcinògens biològics (virus) i l’envelliment o la dieta (nitrats, nitrits, nitrosamines, poca fibra, alta ingesta de greix, dèficit en vitamina A, C, E) i l’alcohol, especialment quan es combina amb el tabac.
Això vol dir que la nostra dieta i l’estil de vida podria representar la causa d’un 35% de defuncions per càncer, segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica. I és que actualment s’utilitzen, en l’alimentació, 2.500 compostos diferents en el processament industrial dels aliments, com colorants, emulsionants, estabilitzadors o antioxidants, sense oblidar com s’ha manipulat cada aliment. Entre les dietes d’alt risc es troba el consum de carns vermelles processades (s’associen amb el càncer de còlon, tot i que caldria menjar-ne moltíssima quantitat). El càncer gàstric s’associa amb el consum de greix animal, igual que el de còlon, recte, endometri, ovari i pròstata. Cal tenir en compte que també hi ha altres factors associats, com el tabac, d’alcohol o l’obesitat, entre d’altres. En el costat oposat, el consum elevat de vegetals, fruita fresca i fibra tenen un efecte protector per a prevenir alguns tipus de càncer.
Càncer i quimioteràpia. Beneficis del dejuni
Existeixen estudis sobre el dejuni aplicat a malalties, com els desenvolupats pel bioquímic Valter Longo, que demostren que la quimioteràpia és més efectiva quan es dejuna i, a més, que el dejuni protegeix les cèl·lules sanes. Així mateix, s’observa que el sistema immune es veia enfortit amb el dejuni tant en ratolins com en altres animals superiors i en l’ésser humà.
El dejuni se sol realitzar un o dos dies abans de la quimioteràpia i el dia de la quimioteràpia. Quan estem en dejú durant 48h, els gens de les cèl·lules canvien la seva expressió, especialment els gens implicats en creixement, nutrició, multiplicació. Amb el dejuni maximitzem el treball sobre les canceroses i minimitzem sobre les sanes. És necessari tenir en compte que la cèl·lula cancerosa consumeix 18 vegades més glucosa que la cèl·lula sana, per això necessita un entorn amb abundant glucosa i IGF-1.
“Amb el dejuni aconseguim que l’organisme descansi i s’alliberi dels esforços digestius, mecànics, secretors i nerviosos amb els quals habitualment gestiona la ingesta d’aliments. Quan dejunem, el cos reutilitza els excedents d’energia a favor de la salut, estalviant energia i dedicant-la a processos de neteja, eliminació i excreció, així com la reparació de teixits i reajustament metabòlic”, afegeix Cristina Bellido Ortega, dietista-nutricionista & PNI en MiAyuno.
No obstant això, des de MiAyuno insisteixen que un malalt de càncer ha d’estar sota supervisió mèdica i que qualsevol actuació que vulgui realitzar ha d’estar en consens i dirigit pel seu equip mèdic.
Equip de redacció
