.

Internacionalitzar el conflicte “a la capital no de Bèlgica sinó de la Unió Europea”, desmentir que hagi demanat asil polític afirmant que no ha tingut cap contacte amb el govern d’aquest país, denunciar la manca de “garanties” de la justícia espanyola, validar la presència de les forces independentistes a les urnes el pròxim 21-D, retar a l’Estat espanyol que n’accepti els resultats i deixar en mans dels que s’han quedat a Catalunya (al poble però entre ells també el vicepresident, Oriol Junqueras, i part de l’executiu) la resistència davant el desplegament de l’article 155.

Aquest seria un ràpid resum de la intervenció de Carles Puigdemont d’aquest migdia des de Brussel·les, acompanyat de fins a set consellers cessats (Joaquim Forn, Toni Comín, Meritxell Serret, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluís Puig i Clara Ponsatí). Amb un apunt. El seu retorn a Catalunya “depèn de les circumstàncies. Si es donen garanties d’un judici just i d’una autèntica separació de poders, tornaríem immediatament. No pensem defugir la nostra responsabilitat amb la Justícia”, explicava Puigdemont escudant-se però amb el titular de la querella interposada per Maza contra el govern (‘Més dura serà la caiguda’, atribuïda aquest dimarts des de fiscalia a un error informàtic). “Això significa que hi ha un desig de venjança, no de Justícia”, etzibava. La presència a Brussel·les els permetria així “actuar lliurement en nom del govern legítim”.

Puigdemont ha afirmat que no es troba a Bèlgica per demanar asil polític (“no he tingut cap contacte amb el govern belga”), sinó “per poder tenir llibertat d’acció amb els drets que ens dona ser ciutadà de la UE” (“estem a la capital europea perquè volem deixar clar que això és un problema dels valors en els quals se fonamenta Europa”) i per una qüestió de “seguretat” davant d’una justícia espanyola “que vol empresonar idees i persones i no pas delictes”.

En una compareixenca a la sala de premsa de la ciutat belga, expressant-se en català, castellà i francès indistintament i davant de desenes de periodistes d’arreu del món, ha assegurat que “el caos va començar amb la violència de la policia espanyola. Va ser aquella violència la que va trencar la convivència”. Amb aquesta premisa, l’actual full de ruta de l’executiu ‘republicà’ es va decidir “divendres al vespre després de la declaració d’independència i davant dades contrastades que indicaven una ofensiva altament agressiva i sense precedents de l’Estat Espanyol contra el poble, els funcionaris fidels i el govern que presideixo”. En aquesta línia ha xifrat en “500 anys la suma de peticions de presó per a membres del govern i de la Mesa del Parlament”. La querella que estava disposat a interposar el Fiscal General de l’Estat en va ser el desencadenant d’una sèrie de decisions que tenien “com a màxima prioritat evitar la violència”.

“Davant de tot això vam assumir que el diàleg en aquestes condicions era impossible”, assenyalava, en contraposició ” a la nostra mà estesa fins l’infinit”. Com exemple, la “suspensió de la declaració d’independència a canvi d’un diàleg que el PP i el PSOE no volen assumir” Puigdemont ha acusat aquests dos partits de “tenir un problema gegant que no volen assumir si no és amb la repressió” que ha exemplificat en “els 700 alcvaldes imputats, la violències contra les persones que volien exercir el seu dret al vot l’1-O i la impunitat de l’extrema dreta”.

Amb aquesta línia de partida, Puigdemont ha centrat les futures accions del seu govern en “quatre àmbits”. El primer el protagonitza ell mateix i part del seu exectiu des de l’exterior. L’objectiu, “denunciar la politització de la justícia espanyola i la voluntat de perseguir idees i no delictes”. Un “greu dèficit de l’estat espanyol” que vol pregonar aprofitant els avantatges que propociona “la llibertat de desplaçament que ens dóna el fet de ser ciutadans europeus”.

Imatge del tuit de Romeva fet públic pocs minuts després del final de la intervenció de Puigdemont a Brussel·les.

El segon passaria per “dur a terme l’activitat legítima del govern de Catalunya” per mitjà de la part de l’executiu que s’ha quedat al país, encapçalat pel vicepresident, Oriol Junqueras. “Continuarem la nostra feina malgrat les limitacions de l’estratègia de no confrontació”.

En tercer lloc, els plans ‘republicans’ passen per “donar suport a les iniciatives que evitin l’aplicació del 155” i ha reclamat l’ajut dels “sindicats, entitats i càrrecs directius” que “evitin la demolició de les institucions catalanes” que, ha dit, “salvaran la gent que va salvar les escoles” el dia del referèndum.

Reaccions contraposades a la sortida de Puigdemont del club de premsa. Estelades i crits de ‘Visca Espanya’. Foto: Canal 324

Tot plegat mantenint el pols amb Madrid com única autoritat legítima de Catalunya (“al poble de Catalunya li demano que es prepari per un camí llarg”),  i avalant la presentació de l’independentisme a les eleccions del 21-D com un “plebiscit de l’aplicació del 155. És un repte que entomem. Votant és com es resolen els problemes, no empresonant”.

De fet, Puigdemont ha retat l’Estat espanyol ha acceptar els resultats dels comicis: “Nosaltres respectarem els resultats del 21-D, com ho hem fet sempre, sigui quin sigui el resultat. Farà el mateix el bloc de l’Estat espanyol i del 155? Vull un compromís clar. Esteu disposats a respectar els resultats? Sí o no?”, en la línia de resposta binària que se li va exigir en referència si havia o no declarat la independència.

La reacció del Ministeri de l’Interior: “Un victimisme que només ells creuen”

La reacció del govern espanyol ha vingut de la mà del Ministeri de l’Interior. En un argumentari enviat a la premsa, el Ministeri ha acusat Puigdemont i els membres del seu govern cessat de refugiar-se “en un victimisme que només ells creuen” i oblidar de nou que “a Espanya, com a Estat de dret, estan garantides la seguretat i la llibertat de tots els seus ciutadans” i “no es persegueix ningú per les seves idees, creences o opinions, sinó només per les seves actuacions al marge de la llei”. El Ministeri també assegura que els canvis en la protecció del president Puigdemont i dels consellers cessats s’han adoptat seguint “criteris professionals” després de fer avaluacions de “seguretat i risc”.

El missatge del Ministeri de l’Interior és especialment bel·ligerant respecte a les crítiques pel fet que els Mossos han retirat les escortes dels consellers cessats i han deixat una representació mínima de protecció al president Puigdemont. Segons Interior, “les queixes realitzades pel senyor Puigdemont pel que fa a la retirada de protecció dels exconsellers i la seva pròpia són esbiaixades i no tenen el més mínim respecte al treball professional del Cos dels Mossos d’Esquadra”.

En aquest sentit, el Ministeri sosté que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució “per recuperar la legalitat a Catalunya” no ha suposat “cap canvi dins del Cos dels Mossos d’Esquadra pel que fa a les seves responsabilitats de direcció i gestió de la seguretat, i romanen inalterables les seves competències en matèria de seguretat ciutadana i ordre públic”.

Per això assegura que les mesures que els Mossos han adoptat sobre els consellers cessats “són les pròpies que corresponen quan es produeix algun canvi o destitució dels membres que integren el govern de la Generalitat de Catalunya”. A més, segueix, “s’han adoptat seguint exclusivament criteris professionals, pel que s’han adoptat després de fer les corresponents avaluacions de seguretat i risc”.