.

Gallinat, en una imatge del llibre ‘L’Argentera… quan anàvem amb avarques’

Nou cas de presumpta pedràstia d’un rector, ja difunt, de les comrques de Tarragona. El Periódico ha destaàt que la denúncia presentada per Laura (nom fals) als Mossos d’Esquadra contra el sacerdot Joaquim M. Gallinat, mossèn –ja difunt– de Sant Jaume dels Domenys i de L’ Argentera entre els anys 50 i 70, pugen a quatre la xifra de capellans pertanyents a l’arquebisbat de Tarragona acusats de pederàstia.

La dona ha revelat al rotatiu barceloní que va patir abusos sexuals per part d’aquest rector quan tenia 8 anys, durant l’estiu de 1960. Els altres tres capellans tarragonins sota sospita són Pere Llagostera i F. Xavier Morell (per delictes comesos a la població de Constantí) i Josep Maria Font (en una escola de l’Alt Camp i a Cambrils).

El primer cas de pederàstia que va sortir a la llum a Tarragona després de dècades de silenci que l’havien enterrat en el passat de Constantí va ser el del mossèn Pere Llagostera. Una de les seves víctimes, Joan María Ramón, va revelar a EL PERIÓDICO i a Tarragonadigital que el mossèn del poble (Llagostera) va abusar de desenes de menors durant excursions al Pirineu de Lleida. Tirar d’aquest fil va conduir a descobrir que la cançó ‘Corvus’ escrita pel bateria d’Els Pets, Joan Reig, era autobiogràfica i descrivia els abusos de mossèn Llagostera.

El cas destapat va acabar provocant que l’arquebisbat de Tarragona comuniqués que uns altres dos sacerdots havien sigut investigats per pederàstia: Morell i Font. Morell va ser sorprès el 2010 en possessió de pornografia infantil, segons van explicar Tarragona Digital i Catalunya Ràdio, però la denúncia, que va arribar als tribunals, va acabar arxivant-se. No va ser objecte de cap indagació interna ja que la legislació canònica vigent llavors no considerava aquest fet un “delictum gravius” (delicte greu). El novembre del 2016 sí va ser investigat pel Vaticà, després de ser activada la Doctrina de la Fe per l’arquebisbat, a causa d’una altra denúncia, aquesta per abusos sexuals comesos contra un menor. La resolució vaticana d’aquest segon cas va ser arxivar-la “pro nunc” (ara per ara).

Els dos incidents no van impedir que Morell fos enviat el setembre del 2018 a la parròquia de Constantí, on va continuar exercint fins que aquest diari va publicar el cas de Pere Llagostera, rector del municipi entre 1972 i 1999.

Per la seva part, Josep Maria Font, va ser apartat d’una escola del municipi de Cabra del Camp (Alt Camp) per la conselleria d’Ensenyament el 2011. Els mestres de l’escola van presenciar una escena que va generar una gran incomoditat al claustre: van sorprendre el capellà tancat en una habitació amb dues nenes, germanes, sobre la falda. L’escena, difícil de digerir per la proximitat existent entre docent i alumnes, va inquietar tant el professorat que va posar el cas en coneixement d’Ensenyament. La Generalitat va reaccionar en dos sentits: va apartar el professor de religió de l’escola, i de qualsevol altre centre sobre el qual tingués jurisdicció, i va informar l’arquebisbat de Tarragona.

L’arquebisbat de Tarragona, informat per Ensenyament el 2011, va reaccionar enviant el capellà Font a la parròquia de Sant Pere, a Cambrils (Baix Camp). El juny del 2015, Font va ser denunciat per abusos sexuals comesos en aquesta parròquia.