.

El ple de Consell Comarcal del Baix Ebre ha aprovat aquest divendres a la tarda una moció de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, presentada per Junts per Catalunya, “per donar suport i ajudar les ramaderies de bous braus”.

Tots els grups han votat a favor, a excepció de Movem, que s’ha abstingut. Entre altres peticions, la moció insta el Govern a crear una línia d’ajudes per a l’alimentació de la ramaderia de bous braus, així com estudiar línies d’ajuda cap al sector taurí que ha vist paralitzada la seva activitat a causa de la Covid-19.

Des de Prou Correbous troben que sería un escàndol destinar-hi més diners i proposen eliminar les quantioses partides pressupostàries anuals per a festejos taurins d’aquest i els propers anys, i que siguin destinades a paliar els efectes que ha tingut el Covid19 a Sanitat i a altres serveis essencials. “Els taurins estan demanant al Govern plans de contingència i recuperació de la tauromaquia a Catalunya” explica Aïda Gascón, portaveu de Prou Correbous i AnimaNaturalis a Espanya. “Els recursos de l’administració pública no s’han d’usar per promocionar i contractar espectacles basats en l’abús i maltractament animal, menys encara en els propers mesos, en els quals es necessitarà tot l’esforç i suport públic per destinar-los a l’àmbit sanitari i per a pal·liar els efectes econòmics per a les famílies, autònoms i empreses”.

L’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre està intentant que aquesta moció sigui aprovada també en els plens d’una trentena ajuntaments de pobles que organitzen aquest tipus de celebracions. Previsiblement, Deltebre serà el primer en aprovar-la, segons fonts de premsa local.

Fins a 90 euros per animal

La moció demana al Govern de la Generalitat de Catalunya que creï una línia d’ajudes per a l’alimentació de la ramaderia de bous braus i la seva atenció sanitària, per un import de 90 euros per animal tant si està o no destinat als festejos taurins. També es reclama concretament a el Departament d’Agricultura i Ramaderia que estudiï ajudes als criadors de toros. En la mateixa línia, la moció reclama a el Departament de Cultura línies d’ajudes cap al sector taurí en general. El text demana igualment a la Diputació de Tarragona que convoqui subvencions a les explotacions ramaderes de la província i al Govern espanyol, que suprimeixi el pagament de les quotes d’autònom o activi la seva devolució, des del moment en què es va decretar l’estat d’alarma fins que finalitzin les limitacions a les celebracions taurines. La moció es tanca amb una última petició: que el sector dels correbous s’inclogui dins de totes les mesures genèriques de suport adoptades pel Ministeri de Cultura.

A Catalunya i especialment a les Terres de l’Ebre, s’havia previst explotar aquest any 1.600 animals en fins a 500 actes taurins. Avui per avui, no s’estan autoritzant cap mena de festeig popular amb bous a causa de les restriccions sanitàries per COVID19.

Prop d’1 milió d’euros públics anuals per organitzar correbous 

Des de Prou Correbous, plataforma que uneix a nou entitats de protecció animal de Catalunya, ha denunciat que els ajuntaments destinen cada any prop d’1 milió d’euros en les seves partides pressupostàries per organitzar festes populars amb bous. “Són gratis per al poble, però els paguem entre tots”, es queixa Neus Mangrané, portaveu de la plataforma a Terres de l’Ebre i de l’associació antitaurina d’Amposta, Tots Som Poble.

Davant les contínues peticions d’ajudes econòmiques de les ramaderies de bou brau a Espanya durant la crisi del coronavirus, AnimaNaturalis, CAS International i AVATMA han estat denunciant que aquestes ramaderies ja vénen sent fortament subvencionades des de fa anys amb les PAC, que suposen una mitjana del 30% dels seus ingressos, i en algunes ramaderies fins i tot reben molts més diners per les ajudes que per la venda o lloguer de caps de bestiar per a festejos. Els ingressos provinents dels ajuts de la PAC tenen una incidència elevada sobre el total dels ingressos de les ramaderies. Avui dia, aquestes explotacions serien pràcticament inviables sense aquests ajuts. S’estima que el 2018 unes 200 ramaderies van rebre un total de 130 milions d’euros d’aquest fons europeu, una suma que es manté sense grans variacions any rere any.

Aïda Gascón assegura que la majoria de les ramaderies de bou brau no són rendibles com a model de negoci: “Els ramaders crien aquest tipus de bestiar boví brau més per hobby o tradició familiar que per necessitat, ja que que tenen altres fonts de negoci en les seves explotacions ramaderes o són antics terratinents que ja han heretat terres i segueixen la tradició de la família. No s’hauria de donar ajudes a un sector en declivi i que no aporta més que despesa de fons públics que haurien d’invertir-aquí on sigui més necessari “.

Consideren que l’accés de les ajudes europees per al sector taurí, constitueix una clara violació de l’esperit per al qual van ser creades les PAC, i també del Conveni europeu de protecció dels animals en explotacions ramaderes, que estableix que els animals “no han de patir dolor, lesions, por o ansietat”.

Entitats

Les entitats que formen el grup coordinador de la plataforma son ADDA, una de les entitats de protecció animal més antigues de Catalunya, fundada al 1976; FAADA i Libera!, entitats que van liderar la plataforma Prou, que al 2010 va aconseguir acabar amb les curses de braus a Catalunya; AnimaNaturalis, entitat que durant els últims anys ha centrat una bona part dels seus esforços a documentar i denunciar els correbous de Terres de l´Ebre; Fundació Fauna, entitat gironina que va liderar la fi de les curses de braus i dels correbous a Olot; Fundación Franz Weber, amb representació internacional i presència a Catalunya amb diferents projectes de protecció animal i ambiental;  Lex Ànima, entitat gironina que lluita legalment contra el maltractament animal i que també va interposar denúncia contra els correbous de Vidreres; AVDA, agrupació de Vidreres per la defensa animal i ambiental, constituida al setembre com a reacció als incidents als correbous del municipi;  i Tots Som Poble, associació de veïns i veïnes d’ Amposta que es va constituir el passat estiu per a visibilitzar un sector de la societat que rebutja el maltractament animal y el “segrest de les festes” per part de les penyes taurines.

Redacció