.

Prop d’un miler de persones s’han concentrat aquest vespre a la plaça de la Font per mostrar que la seva memòria i la seva resistència no es poden empresonar. El recordatori al mes que porten engarjolats els dos Jordis i també als consellers que encara resten entre barrots ha estat més íntim que mai, no tant pel nombre d’assistents (tristor i una dosi de decepció es fan notar a les files independentistes) sinó pel format d’un acte que ha fugit de proclames de dirigents i s’ha democratitzat. El poble “resistent”, com l’ha batejat la responsable d’Òmnium, Rosa Maria Codines, ha pogut encendre espelmes en record dels absents sobre un llaç groc que els recorda tant a ells com al que el manifest llegit, aquí i arreu del país en cites similars, denominava “d’Estat ancorat en el més ranci i decadent”. El document exigia llibertat, tant de persones com d’idees, i la marxa dels policies “i dels mandarins que ens han enviat per governar la Generalitat”.

Tomàs Biosca, l’encarregat de la lectura, representava les persones anònimes fidels a la imatge d’un “poble tocudament alçat i determinat” a avançar en la construcció d’una República agònica i a l’espera de una transfusió de sang el pròxim 21-D. L’han acompanyat els joves encarregats d’envoltar de poesia la plaça (“tot està per fer i tot és possible”) i els ‘republicans’ que han volgut deixar els seus missatges en unes pancartes desplegades als dos costats de la porta de l’Ajuntament acompanyades de les fotografies dels empresonats. “Estem al vostre costat. Carme i Meritxell”; “No us oblidem”; “Tots junts fins a la llibertat” i un escrit amb per una jove que els resumia probablement a tots: ” Ningú ha dit que el camí hagi de ser fàcil, però del que estem segurs és que haurà valgut la pena. Gràcies per lluitar per tots nosaltres”.

Del violí de l’Albert sortien ‘Els Segadors’ i ‘L’Estaca’. Un so melangiós per un dia de fredor tèrmica. La temperatura, però, no es mesurava almenys per un dia en graus sinó en el caliu de la gent.

J.S.