Prades revitalitza la dramàtica figura de la Reina Margarida amb l’edició d’un llibre d’investigació coral

🔊 Escoltar la notícia

La dramàtica vida d’una reina ‘jove, bella e apta per a parir’, la seva època, la seva nissaga i les cartes que va escriure formen ja part de la historiografia des d’aquest divendres, 12 d’agost, quan a la flamant sala 1 d’Octubre del Centre Cívic es presentava el llibre ‘Margarida de Prades. Regnat breu, vida intensa’, coordinat pels historiadors Eduard Juncosa i Antoni Jordà, que ha estat possible gràcies a la benvolguda tossuderia de l’alcaldessa, Lídia Bargas, i dels coordinadors del projecte.

Una història breu perquè només va suportar 40 anys de vida (1389 o 1391-1430). Una pandèmia clàssica del moment, la pesta, se la va endur trobant-se a Riudoms. Breu també perquè només va regnar nou mesos, els que va viure el seu martit, el rei Martí I, L’Humà, i frustrant perquè l’única missió que se li va encomanar, donar descendència reial a la Casa de Barcelona, s’estroncaria i ella en seria la culpable a ulls de tothom. El reialme passaria a mans de la casa castellana dels Trastàmara.

Una vida novel.lesca d’una dona que va lluitar infructuosament un cop vídua per mantenir el títol de reina vídua i aconseguir així no haver de malviure amb ‘gran fretura e pobresa’. Una vida viscuda amb voluntat pròpia, amb caràcter i desig de ser lliure, que li comportà, un cop vídua, casar-se en secret amb Joan de Vilaregut i parint, també d’amagat, un fill amb ell, que no el voldrà cuidar per no despertar l’escàndol. I una derrota final amb la prematura mort del segon espòs, una mort que la faria renunciar a les seves demandes i recloure’s en un monestir femení situat a l’aixopluc de la serralada de Montsant.

‘Margarida de Prades no va ser una reina qualsevol. Tot i que el seu regnat va ser realment molt fugaç -ja que no va arribar ni tan sols als nous mesos- sobre ella va recaure tota la pressió per tal d’intentar aconseguir in extremis un hereu que garantís la continuïtat de la dinastia del Casal de Barcelona en el tron de la Corona d’Aragó‘, recorden en el pròleg Eduard Juncosa i Antoni Jordà. No fou així malgrat els intents i les estratègies usades i el matrimoni fou ‘infructuós’. D’aquesta manera s’extingí una nissaga reial d’un Casal que partia de Guifré el Pilós i havia durant 580 anys. No era una problema d’infertilitat de la reina perquè tindria el fill que semblava que la natura li impediria per sempre més, però aquest cop amb el cavaller valencià Joan de Vilaregut.

Però la història la condemnaria a vagar en l’anonimat. Només els poetes parlarien d’ella en els seus cants i en traslladarien la imatge favorable que ella volia que perdurés. Aquesta ha estat una de les diverses troballes de les jornades de la Reina Margarida que l’Ajuntament va endegar en 2018, van continuar en 2019 i es van aturar els dos anys de la pandèmia fins que aquesta setmana s’ha organitzat la tercera edició amb el remat final de la presentació d’una obra en la que publiquen treballs Vicent Baydal, Jacobo Vidal, Marina Navàs, Alejandro Martínez, Stefano M. Cingolani, Abel Soler, la coneguda monja benedictina Teresa Forcades i Sophie Hirel-Wouts, a més dels dos coordinadors del projecte. Una altra troballa ha estat una carta autògrafa de la reina, localitzada per Stefano M. Cingolani, amb la que es clou el volum.

La presentació del llibre, la protagonitzà Teresa Vinyoles Vidal, professora ja jubilada d’Història Medieval a la UB i una de les grans estudioses de la història de els dones, reconeguda a nivell internacional. Vinyoles es confessà ‘entusiasmada’ del treball fet pels autors en les fonts històriques. ‘Aquesta obra és una magnífica lliçó d’història. Els autors i les autores han establert un diàleg fluïd amb la documentació i la bibliografia de què es disposa’.

Vinyoles resseguia la vida d’una Margarida que fou ‘òrfena de pare, educada en un entorn femení, donzella, casada, vídua, amant, mare i monja en només 40 anys’. Il.lustrava el públic que omplia la sala amb detalls històrics com el fet que l’església permetia el casament en secret si s’usava una fórmula concreta, senzilla, però en canvi, el Dret civil -l’Estat- ho prohibia. ‘He localitzat molts matrimonis secrets en totes els classes socials de l’època’, recordava.

Una historia que seguiria amb el seu fill secret, Joan Jeroni, a qui la seva mare li ocultaria per mandat la seva reial filiació fins que l’abat del monestir on ell residia com a monjo, al llit de la seva mort i per remordiments, li ho confessaria, un secret revelat que li canviaria la vida, una vida ‘gairebé novel.lesca’. I, de fet, d’aquesta biografia en sortiria la novel.la històric ‘Hyeronimus’, de Lucia Graves.

La jornada final acabaria amb una taula rodona amb la presència de sis dels autors/es del volum, coeditat per la URV i la UB, amb la col.laboració de l’Ajuntament de Prades i la Diputació de Tarragona. Prades ha aconseguit reviure una reina marginada per la història patriarcal i anuncia que les investigacions i les jornades a la reina dedicades continuaran amb properes edicions… i noves troballes.

Jaume Garcia