Prades enceta les jornades sobre la reina Margarida pensant en una futura proposta turística

🔊 Escoltar la notícia

Prades va arrencar la tarda de dilluns amb un èxit rotund les jornades històriques i culturals dedicades a la reina Margarida de Prades, reina consort que va viure a cavall dels segles XIV i XV i que procedia de l’antic Comtat. El cicle ve apadrinat pel director general de Turisme de la Generalitat, Octavi Bono, i ja es planteja fixar la figura de la reina en un futur marc de promoció turística basat en la història i en la dona. Justament enguany és l’Any del Turisme Cultural.

Així ho va llençar el director general de Turisme en la presentació de la conferència inaugural, acte que va omplir el Centre Cívic de la Vila Vermella i que enceta dues setmanes de conferències, actuacions teatrals i musicals dedicades a la reina i a la seva època.

La conferència inaugural va anar a càrrec del professor en Història del Dret per la Universitat Jaume I de Castelló Vicent Baydal. Aquest va repassar el context polític i els canvis que es van produir a la Corona d’Aragó en l’època de la reina Margarida.

Octavi Bono va demanar que la figura de la reina “l’hem d’aconseguir ubicar com a roducte del turisme cuiltural, ja que sense dubtes hi té cabuda, no només per les restes d’ella que es conserven en una urna al monestir de Santes Creus”. Bono argumentà que la seva figura “és molt evocadora en un context sociopolitic de canvi de dinastia”, del pas de la dinastia catalano-aragonesa a la castellana dels Trastàmara. A més, “el rol com a dona enamorada, casada d’amagat, mare d’un fill que va tenir d’amagat” i posteriorment castigada per això dóna joc a la futura proposta cultural. Finalment, “es tracta d’un personatge lligat al territori”. Són tres arguments que justifiquen la seva futura promoció.

L’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, fou rotunda en afirmar que aquests dies “farem història” amb unes jornades que serviran “per saber quins són els nostres orígens”.

Nascuda a Falset, comtessa de Prades, Margarida (1387-1429) es va casar amb el rei Martí l’Humà amb l’interès d’aquest de tenir descendència. No fou possible en els vuit mesos i mig que van conviure abans de la mort del rei. Posteriorment, la reina vídua es casaria d’amagat amb un noble cavaller, Joan de Vilaragut, amb qui va tenir un fill, també d’amagat, que acabaria fent fortuna a Itàlia -el llinatge del qual encara es reunia al segle XVII. Però la reina seria durament castigada, desposseïda dels seus privilegis -com habitar els palaus reials- i del títol oficiós de ‘reina vídua’. Acabà vivint reclosa al convent de Bonrepòs, als peus de la Serra de Montsant, on moriria com a abadessa. L’historiador selvatà Eufemià Fort i Cogul en va fer una reconeguda biografia.

Aquest dimarts tindrà lloc la segona de les conferències. La pronunciarà l’historiador Eduard Juncosa, de la Universitat Complutense, i abordarà la política durant el Comtat de Prades. Per cert, els carrers de Prades s’han engalanat aquests dies amb imatges i autògrafs de la reina.

Més informació en aquest enllaç

J. Garcia