.

.

TOTS 21

Infraestructures i medi ambient es donen la mà en aquest nou Pla Director. Foto: Port

Ports de l’Estat aprova el Pla Director d’Infraestructures del Port de Tarragona 2015-2035 El Pla proporciona un marc d’actuació per al creixement sostenible de les instal·lacions portuàries per als propers anys Infraestructures i medi ambient es donen la mà en aquest nou Pla Director Ahir el Butlletí Oficial de l’estat (BOE) va publicar l’aprovació definitiva del Pla Director d’Infraestructures (PDI) del Port de Tarragona. L’Organisme oficial de Ports de l’Estat va aprovar el passat 24 de juny la proposta de Pla Director 2015-2035 del Port de Tarragona enviada pel Consell d’Administració del propi Port el 25 de maig d’aquest mateix any.

El Pla Director és un instrument fonamental per a la planificació del desenvolupament i ampliació d’un port de forma ordenada. Aquest pla estableix les línies mestres del creixement del Port que després es detallen durant la fase de redacció de projectes, conjuntament amb els altres actors institucionals de l’entorn. El Pla Director d’Infraestructures del Port de Tarragona contempla un conjunt d’actuacions concretes, que li permetran adaptar-se adequadament a l’evolució dels tràfics, mitjançant la construcció de noves infraestructures dins un horitzó temporal determinat de15 a 20 anys. El president del Port, Josep M Cruset, ha acollit amb satisfacció el darrer tràmit del pla: “aquest és un instrument de gestió fonamental per al desenvolupament del Port que, a més d’incloure les opcions de creixement més adequades i una avaluació ambiental estratègica, recull unes anàlisis de viabilitat i estudis econòmic-financers per front als reptes de futur amb garantia d’èxit”.

Actuacions del Pla Director d’Infraestructures

El Pla Director recull, entre d’altres, les infraestructures clau per al futur del Port de Tarragona. El president del Port explica que “l’aprovació del pla ens dota de l’instrument estratègic que garanteix un creixement sostenible de les instal·lacions portuàries durant els pròxims 15 anys”. La majoria de les infraestructures que permeran el futur reixement econòmic del Port ja estan en marxa com en el cas de la Zona d’Activitats Logístiques, PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo i PortTarragona Terminal La Boella. I d’altres, com el Contradic de Ponent estan en fase d’estudi i de projecte.

Zona d’Activitats Logístiques

El desenvolupament de la ZAL del Port de Tarragona preveu la urbanització d’aproximadament 915.000 m2. La ZAL suposarà la creació de més de 4.200 llocs de treball directes i indirectes i implicarà un increment del 20% de l’espai portuari per a les activitats logístiques al Port de Tarragona. S’espera un impacte positiu en el tràfic marítim xifrat en un increment d’entre 2,7 i 4,6 milions de tones més a l’any. La inversió total serà d’uns 72,8 milions d’euros. En aquest moments, estan en marxa les obres de construcció del vial perimetral, el primer dels tres projectes d’accessos que s’han d’executar. Seguidament es construirà l’accés soterrat (per sota la carretera C-31b) per connectar el Vial Perimetral amb la C-31 a la rotonda de la Piconadora i amb el vial exclusiu per vehicles pesats. I per acabar l’APT construirà el desviament del canal de drenatge de les aigües pluvials de Vila-seca i de les carreteres A-7, C-31b i TV-3146 situat en l’espai portuari.

PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo

L’Autoritat Portuària de Tarragona ha acabat aquest estiu la primera fase d’obres de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo. Aquesta plataforma logística permetrà a la infraestructura catalana expandir-se cap al centre de la península ibèrica i posicionar-se en la qual serà la més important plataforma logística i de serveis propera a la capital de l’Estat. Amb un pressupost d’uns 20 milions d’euros, aquesta nova infraestructura es complementarà amb la Terminal Intermodal La Boella, a Tarragona, i afavorirà el creixement dels tràfics intermodals ferrocarril-carretera i marítims.

PortTarragona Terminal La Boella

La terminal intermodal «La Boella» és en l’actualitat una terminal pública i oberta a tot tipus de càrregues. Però el Port de Tarragona en el seu afany de la millora continua treballa de la mà de CTC-Combi Terminal Catalonia (joint venture liderada per BASF) per l’ampliació i millora de la terminal existent. La Boella és, actualment, l’única terminal llesta per a operar amb trens de 750 metres i carrils de calibre estàndard, també té espai per a duplicar la seva capacitat actual, si és necessari en el futur. Aquest projecte compta amb una inversió pública i provada de més de 50 milions d’euros.

Nou contradic de Ponent

La construcció del nou contradic de Ponent del Port de Tarragona és un projecte que contribuirà a protegir el port pel costat sud, desenvolupar noves àrees portuàries i permetrà la implantació de noves empreses, generant nous tràfics marítims, noves activitats econòmiques i un impacte positiu en l’activitat econòmica de tota la zona d’influència del port. Es tracta d’una fita que té també un vessant ambiental i turístic que preveu una major protecció de la platja de la Pineda i un ús social del contradic. Aquest projecte impulsat pel Port de Tarragona, en coordinació amb l’Ajuntament de Vila-seca, compta amb un pressupost estimat de 86.500.000 euros.

Creixement sostenible

“Infraestructures i medi ambient es donen la mà en aquest nou Pla. El Pla Director inclou totes les mesures mediambientals i totes les garanties perquè el port de Tarragona actuï com a impulsor d’una economia més sostenible i verda que contribueixi al progrés i al benestar de Tarragona, Vila-seca i el conjunt del Camp de Tarragona”, afirma el president Cruset.

Després d’una minuciosa anàlisi dels primers esborranys del Pla, el document aprovat finalment per part de Ports de l’Estat ha incorporat diverses actuacions del Document Inicial Estratègic. Entre les diferents adequacions que s’han incorporat al Pla definitiu hi ha la restauració i ordenació dels terrenys dels Prats d’Albinyana i Xarxa Natura 2000 (Sèquia Major, Zona Humida i Platja dels Prats). Dins aquesta actuació s’hi inclou la restauració de les ruïnes de Cal·lípolis, d’alt interès arqueològic. També s’hi ha incorporat la protecció de les Platges de la Pineda i del Miracle, i redefinit les fases de desenvolupament del Pla en funció de l’evolució dels tràfics i de la priorització d’actuacions de caràcter ambiental.

Restauració i ordenació dels Prats d’Albinyana, Sèquia Major i la Platja dels Prats

El Port va iniciar els tràmits el passat mes de maig per impulsar la recuperació de l’espai natural dels Prats d’Albinyana integrat dins de la Xarxa Natura 2000 i al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). L’espai natural que es recuperarà té una superfície de 37,78 hectàrees situades al costat de la ZAL i futur contradic de Ponent, en un zona pertanyent a la Xarxa Natura 2000. El projecte preveu crear una llacuna de grans dimensions amb una illa central. L’existència del llac permetrà reintroduir diverses espècies com la tortuga de rierol, la tortuga d’estany o el fartet. Dins de la llacuna, es formarà una illa de gairebé 27.000 metres quadrats que permetrà que aus com la gavina corsa puguin nidificar-hi amb seguretat.

Restauració del jaciment de Cal·lípolis

Durant el passat mes d’agost el Port de Tarragona va licitar la primera fase del projecte de neteja i re-excavació del jaciment arqueològic de la vil·la romana de Cal·lípolis, situat en la zona central de la ZAL. L’obra té un termini d’execució de 5 mesos i un pressupost de licitació de 161.425,23€ (IVA exclòs). L’actuació està definida conjuntament amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i, segueix les indicacions dels informes del Pla Especial d’Ordenació de la Zona d’Activitats Logístiques del Port de Tarragona.

Protecció de la Platja de la Pineda

El Pla Director també té en amb compte actuacions de protecció de la platja de la Pineda en el marc de cadascuna de les inversions en infraestructures previstes. El Port de Tarragona dissenyarà i implantarà amb la participació de l’Ajuntament de Vila-seca un sistema sostenible i definitiu per a la regeneració, estabilització i protecció d’aquesta platja.

Redacció