Poca nostàlgia i un gust agredolç en l’últim dia de Mercat a la carpa de la plaça Corsini

🔊 Escoltar la notícia

A les dues d’aquest migdia, les parades del Mercat Central de la carpa de la plaça Corsini han tancat la persiana per darrer cop. Des de demà i fins dimecres, els paradistes es dedicaran a tenir enllestits els seus flamants punts de venda a l’edifici del costat. Deu anys després, la remodelada obra modernista de Pujol de Barberà, que s’inaugurarà a les 10 del matí del proper dijous, tornarà a rebre els clients del Mercat Central.

Aquest matí no es parlava de res més entre els clients i sobretot entre els paradistes, que es traslladen sense gaires dosis de nostàlgia per la carpa. Alguns ho fan amb una il·lusió sense pal·liatius, i altres ho fan amb un gust agredolç per les circumstàncies del trasllat, sobretot per la distribució dels espais i també pels nous horaris (els obliguen a tenir obert de les 8:30 del matí a les 9 del vespre).

Marcel Guiu: “Els nous horaris són gairebé inhumans, i això ens ha apaivagat l’alegria”

Més que per l’espai, Marcel Guiu de Fruites i Verdures Patró afirma que sentirà nostàlgia per la gent que no veurà al nou emplaçament: “Avui és un dia diferent dels altres sobretot perquè hi ha moltes persones que fa molts anys que estan aquí i que, sigui per l’edat, pels horaris o per altres circumstàncies, no hi seran al nou espai. Quan siguin les dues, serà molt dur acomiadar-los”.

Alegria pel trasllat? “Mig-mig”, respon el Marcel. “Tenim alegria perquè comencem una etapa nova, però el tema dels horaris ens l’ha fet apaivagar”, afegeix, i concreta: “Pels que som petits com nosaltres i no ens podem permetre fer torns, representa que hi treballarem gairebé 15 hores diàries. Això és gairebé inhumà. La veritat és que no s’hi ha pensat i haguessin pogut ser més flexibles. Hi havia altres maneres de fer-ho”.

Guiu està especialment preocupat perquè “si ho tanquem a la una, ens poden sancionar i a la llarga ens poden arribar a treure la concessió”. “Ningú es nega a obrir a les tardes, però voldríem fer un descans al migdia, com si fos una botiga, i també voldríem no haver d’obrir els dissabtes a la tarda”, explica. Guiu lamenta que “no s’ha tingut en compte el petit comerç, que és la sal i la vida del mercat”, i que té por “que aquesta essència es perdi, tot i que espero que no passi”. Una altra de les coses que lamenta és que, segons ell, “els nostres representants mai han fet una reunió amb nosaltres per discutir el tema dels horaris”.

Rosa Belchi: “Hi ha molta expectació i il·lusió nostra, i de tota la ciutat”

L’alegria impregna avui el rostre de Rosa Belchi, de la Peixateria Rosa, que afronta el canvi “amb alegria i il·lusió, perquè és una nova etapa”. “Portem tota la setmana parlant d’això amb els clients, i hi ha molta expectació no només per part nostra, però també per part de tota la ciutat, i això és molt bonic. Tarragona es mereix un mercat com Déu mana”, explica.

La Rosa reconeix no sentir nostàlgia per abandonar la carpa, sino tot el contrari. “El nostre lloc real és l’edifici del costat. Això per nosaltres era provisional, i al final s’ha acabat allargant 10 anys, durant els quals han passat moltes coses. Ja teníem moltes ganes de traslladar-nos-hi”, indica. En aquest dia especial, la Rosa aprofita per trencar una llança a favor de la cultura de mercat: “Espero que segueixin i triomfin sempre perquè som establiments especials. El tracte és molt més personal i especialitzat, i coneixem molt bé el que venem. El mercat sempre serà el mercat”.

Àngela Martínez: “Tinc una sensació agredolça perquè aquest trasllat està ple d’injustícies”

“No em pregunteu a mi perquè m’escalfo”, adverteix abans de començar l’Àngela Martínez, de la carnisseria Angelines. “Tinc una sensació agredolça”, em diu. Li pregunto quina és la part dolça i quina l’agra, i li demano que comenci per la primera: “Anem a una parada nova amb nous projectes, i això és il·lusionant”. L’agra és, en resum, que “estic indignada amb tots els dirigents, perquè aquest trasllat està ple d’injustícies”.

En primer lloc, l’Àngela denuncia un tracte desigual en el repartiment i la ubicació de l’espai de les parades al remodelat mercat: “Hi ha paradistes que han aconseguit gairebé triplicar la parada, i d’altres com jo que no hem pogut aconseguir ni un pam més. Això com es diu? Tràfic d’influències? Amiguisme? M’estimo els meus companys i estic molt contenta per ells, però em fa ràbia i és una injustícia que no tots haguem tingut el mateix tracte”. L’Àngela acabava d’aconseguir ampliar la llicència per vendre més tipus de gènere, i per això necessitava més metres linials.

Segons l’Àngela, hi havia altres paradistes que, com ella, no han pogut ampliar els metres, fet que considera especialment lamentable tenint en compte que el mercat s’inaugurarà amb 7 parades tancades. A més, afegeix que “les parades es van distribuir a dit, perquè no hi ha hagut cap concurs ni consens per fer-ho”. “Perquè te’n facis una idea, a mi m’ha tocat atendre al barri de la Mina i a altres a Sarrià, i tots hem pagat el mateix pel nostre espai”, detalla.

“Tenim els horaris que ens mereixem”, assegura l’Àngela. Es mostra crítica perquè, segons explica, “jo vaig lluitar per aquest tema en una reunió amb la regidora Elvira Ferrando, i ningú em va recolzar”. “Ara fan una recollida de firmes, però ja és massa tard i ja tenim la vida envainada. Als set grans que poden fer torns els va perfecte, però als negocis familiars no tindrem qualitat de vida. Em nego rotundament a que el meu fill que té un nadó d’un any estigui tot el dia sense veure’l”, lamenta.

Tot i això, l’Àngela assegura que el tema dels horaris “és el que em preocupa menys, perquè caurà pel seu propi pes”. “La gran majoria ja està dient que faran el que els doni la gana i, sense anar més lluny, els peixaters ja tenen permís per no vendre els dilluns”. L’Àngela també critica la prestesa amb què s’ha hagut de fer el trasllat: “A dia d’avui, no sé si el mercat obrirà el dijous amb tot preparat. Després de 10 anys, no crec que vingués ara de 15 dies. Els nostres pobres comercials han hagut d’anar de cul”.

“Veus? Per això no vull parlar, perquè m’escalfo, i en realitat vull tenir una inauguració en pau”, conclou l’Àngela.

Romà Rofes