Pont romànic al pas del riu per Poboleda, sense aigua. Foto: Cedida
L’ajuntament de Poboleda, situat al Priorat, es troba en primera línia de batalla de la sequera que viu el país. El seu alcalde, Josep Maria Díaz, va fer públic la setmana passada un ban en el qual alertava a la població del perill de quedar-se sense aigua per a ús de boca. De fet, ja s’han posat en marxa restriccions en horari nocturn i tot apunta al fet que s’allargaran els intervals sense servei. El batlle també aprofitava el ban per denunciar “l’espoli” que suposa els “transvasaments realitzats i programats per l’ACA del pantà de Siurana al pantà de Riudecanyes”. Aquesta actuació suposa que “el pantà de Siurana passarà d’un agònic 18% actual, a un 8% de la seva capacitat”. Un percentatge que, segons assegura l’ACA, hauria de ser suficient per garantir l’aigua d’ús de boca, pel rec i per mantenir el cabal ecològic del riu. Ara bé, Díaz posa en dubte que aquesta xifra serveixi per assegurar un mínim de potabilitat. Perquè la residual capacitat de l’embassament de Siurana suposarà extreure aigua “de cul del pantà, és a dir, dels sediments que queden. Més que un pantà és un toll d’aigua gran amb molt de fang”, dispara l’alcalde en conversa amb Tots21. “Una veïna del poble ja em va dir aquest cap de setmana que l’aigua li sortia de color marró. Li vaig haver de dir que s’hauria d’acostumar”, lamenta el batlle.
El problema s’agreuja si es té en compte que Poboleda no té solucions alternatives. “Els dos pous que s’alimenten de la llera del riu Siurana s’han estroncat perquè baixa sec. A més, en l’actualitat ens trobem pràcticament a la mateixa línia del pantà, per la qual cosa l’aigua ja no ens entrarà a pressió. I el dipòsit municipal que teníem ple a principis d’estiu ja es va quedar a la meitat pel pont de Sant Joan. Ara com ara, ja no tenim capacitat per reomplir-lo. Només ens quedaria l’opció de l’abastiment per camions cisterna”, exclama.
El panorama s’agreuja si tenim en compte diverses dades. La primera, que els 330 habitants del poble a l’hivern es multipliquen fins als gairebé 900 en període estival. En aquests moments la població rep aproximament entre 12 i 14 metres cúbics diaris d’aigua, quan el consum habitual (“i ja estem fent esforços per estalviar-la”) seria de 22 metres cúbics. Una xifra que es comptabilitza abans del pic d’ocupacions de residents de fora. I la segona va més enllà del terme municipal i fa pensar en la dificultat que suposaria l’actual situació per abastir poblacions com Gratallops, Porrera o Torroja, així com als cellers de la comarca quan comenci la verema. Al capdavall, Poboleda és la primera població que pot aprofitar-se del riu, i si passa dificultats és un vaticini de temps pitjors.
Tot plegat augura un efecte dòmino que ha mobilitzat Díaz per fer causa comú amb la resta de municipis amb el suport del Consell Comarcal i portar el cas davant l’administració catalana. Perquè, si bé el que a la pràctica és un transvasament de conques entre Siurana i Riudecanyes és legal pels acords sobre concessions d’aigua signats a mitjans del segle passat entre les respectives comunitats de regants, “les circumstàncies no són les mateixes. Abans al Priorat érem quatre gats, i els regants que anaven deixant-ho venien les seves concessions d’aigua. Ara, però, tot ha evolucionat i els temps haurien de fer-ho en conformitat. El que no es pot fer és desvestir un sant per vestir-ne un altre”, i més tenint en compte la disparitat d’influències entre els dos actors principals de l’obra. Cal tenir en compte que el principal accionista de la Comunitat de Regants de Riudecanyes és l’ajuntament de Reus, i tal com denuncia Díaz, “els surt més barat abastir-se d’aigua del Siurana que del minitransvasament. Heu de tenir en compte que l’aigua del Siurana arriba a les químiques, PortAventura i arriba fins a la Selva del Camp”, etziba. “És llastimós que els pobles del Priorat siguin la víctima de les conseqüències del transvasament d’aigua a una altra conca, que ja té altres fonts de subministrament”, deixar anar Díaz.
J.S.
Equip de redacció
