.

Pere Virgili: 'Ens vam abocar a fons a lluitar contra la pandèmia. N’estem satisfets del resultat obtingut. Crec que amb la nostra aportació i la del voluntariat la vam poder fer més suportable'. Foto: Cedida

Pere Virgili: ‘Ens vam abocar a fons a lluitar contra la pandèmia. N’estem satisfets del resultat obtingut. Crec que amb la nostra aportació i la del voluntariat la vam poder fer més suportable’. Foto: Cedida

Caracteritzat per realitzar moltes petites obres durant el mandat -120, en tenen registrades-, l’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, fa balanç en aquesta entrevista a Tots21 d’aquests gairebé quatre anys de gestió, inevitablement marcada pels rigors de la pandèmia.

Què ha fet l’Ajuntament pel municipi en un mandat que ha quedat marcat per la pandèmia?

És de llarg el mandat més estrany que hem hagut de viure, fins i tot per davant del de la moció de censura, amb dos anys d’aturada administrativa, havent de parar per pensar i reubicar les nostres prioritats. Ningú ens havia preparat per això, no hi havia un manual per afrontar-ho.

A més a més, ens ha afectat la guerra d’Ucraïna i la crisi energètica, amb les pujades desorbitades del preu dels combustibles, que ha fet que haguéssim de reorientar els pressupostos i les despeses cap a Serveis Socials i la reactivació econòmica per donar vida al comerç. I després, reorientar el potencial econòmic de l’Ajuntament cap a despeses ordinàries, parlo del cost de la llum, gas i gasoil, una autèntica barbaritat. I aquí ens sentim abandonats.

Abandonats per qui?

Per les administracions superiors. La Diputació de Barcelona ha injectat a tots els municipis de la seva província el diferencial del cost de l’energia de l’any 2022, i no és poca cosa.

Quant ha suposat l’increment del cost de l’energia per a l’Ajuntament?

Teníem una partida pressupostària inicial de 450.000 euros, la vam incrementar a 650.000 i haurem tancat l’any en 800.000 euros. Gairebé s’ha doblat el cost.

Això suposa haver de retallar per altres costats?

És clar. Els ingressos són els mateixos perquè no hem apujat cap impost ni cap taxa, sinó que els hem congelat. Sempre intentem gestionar de manera més eficient, però costa molt quadrar els números. Estem treballant en el pressupost d’enguany i és el més dificultós de quadrar. No descarto prorrogar el pressupost, com ja vam fer al 2020, durant la pandèmia. Ja vaig dir que faríem un pressupost molt orgànic per deixar marge de maniobra al nou plenari del mes de maig.

Quines accions van fer durant la pandèmia?

Vam aturar els procediments per inversions grans i mitjanes i vam destinar els recursos als Serveis Socials, augmentant les partides d’atenció a les persones, i la reactivació i injecció de diners al comerç a base de subvencions, de no cobrament de taxes per ocupació de la via pública, fent concursos, creant bons per al comerç, també un web nou per als comerciants, una nova app que es posarà en marxa en breu, i l’ajuda a les empreses i autònoms que havien patit una davallada en els seus ingressos.

Ens hi vam abocar a fons. N’estem satisfets del resultat obtingut. Crec que amb la nostra aportació i la del voluntariat vam poder fer més suportable la pandèmia. També vam tenir la sort que la ràtio de contagiats a Roda va ser relativament baixa comparada amb l’entorn. A les residències hi hagué molt pocs casos -cap cas en una d’elles-.

La pandèmia ha incrementat notablement l’empadronament de ciutadans vinguts de fora

Així és, especialment vinguts de l’àrea metropolitana de Barcelona. Hem viscut pujades del padró molt importants. El mandat anterior havíem tingut un creixement poblacional de l’1,5 % i en aquest ha estat del 15%, i en algunes zones fins i tot del 30%. Ja som més de 8.000 habitants.

En alguns casos el que s’ha fet ha estat donar legalitat a una situació que ja existia, algunes persones ja vivien aquí però per temes sanitaris o d’Hisenda mantenien l’empadronament a Barcelona o voltants.

D’altres, van venir a Roda durant la pandèmia i han vist els avantatges de viure en un municipi com el nostre, amb una configuració urbanística com la que és, i han decidit transformar la segona residència en primera. Hi ha ajudat el desplegament ferm de la fibra òptica. Molta gent treballa des de casa. També hi ha hagut un increment de l’ús del tren des de l’estació de Sant Vicenç de Calders. Això ens ha portat un perfil de ciutadans joves, entre els 30 i 40 i pocs anys d’edat, amb canalla que van als col·legis i a l’institut i que aprofiten més els serveis públics, com anar al gimnàs, la piscina, la biblioteca o les pistes de pàdel, per posar exemples, o que passegen per la platja a l’hivern. Aquest fenomen ens ha donat molta vida a la zona costanera.

Es nota a nivells de negocis? I als serveis municipals?

Sí que ho noten. Hem aconseguit desestacionalitzar una mica la temporada turística. Algú ho ha copsat i ha decidit allargar la temporada. També es nota que hi ha molta vida en els clubs socials. Per altra banda, hem fet millores en la zona esportiva municipal, amb una nova pista de pàdel, sala de musculació i d’activitat cardiovascular. També tenim una nova sala polivalent al poliesportiu per fer classes d’aeròbic, ioga i d’altres. La població nouvinguda demanda aquests serveis.

Crec que alguna cosa haurem fet bé quan el que tenia la possibilitat d’escollir municipi per establir la seva nova residència va triar Roda de Berà. Ens han felicitat per la netedat dels carrers o pel fet que veuen passar sovint la Policia Local o que tinguem càmeres lectores de matrícules. Segur que hi ha mancances, coses a millorar que poc a poc volem solucionar, i facilitar als nostres convilatans uns nous serveis.

Com per exemple?

El servei de bus municipal. Costa cada any 250.000 euros, més despeses de gasoli, i n’obtenim uns ingressos, per la venda dels bitllets, de 10.000 euros. Fa temps que intentem millorar el servei, des de fa un any la Generalitat té damunt la taula una proposta per crear una altra línia que ens permetria girar un bus en un sentit i l’altre, en sentits diferents, la qual cosa estalviaria la meitat del temps als usuaris, i amb un sistema de crida-bus, que gairebé seria un taxi. No podem tenir un bus a l’hora que volem, però estem buscant mecanismes per poder bonificar una part del viatge que les persones més vulnerables, la nostra gent gran, facin en taxi per anar a l’hospital, per exemple.

Vostès s’han caracteritzat per ser l’equip de govern d’inversions funcionals i necessàries i no d’aparador. Què han fet en aquest mandat?

Doncs hem sumat prop de 120 inversions. Hem fet moltes obres destinades al benestar dels ciutadans i ciutadanes. Per exemple, canviar la xarxa d’aigua, una obra que no es veu però que era necessària, com ha estat al barri de Berà Mar. Succeïa que només aprofitàvem el 30% de l’aigua i en perdíem el 70%. Aquestes obres sumen més de 500.000 euros de cost en diferents fases. Vam construir un pou d’urgència, el nou pou de Cal Llorenç; vam optimitzar la xarxa del nucli amb noves vàlvules de retenció, claus de pas per poder fer moviments estratègics a l’estiu que ens permetin mantenir el subministrament d’aigua a tothom. També hem fet una aposta per la nova connexió amb el Consorci d’Aigües de Tarragona, per portar l’aigua de l’Ebre també a la part nord del municipi; amb el nou dipòsit de capçalera de 2000 metres cúbics, amb una inversió d’1,5 milions d’euros.

També han invertit en la renovació de l’enllumenat públic

Sí, hem passat dels vapors de sodi a la tecnologia LED. Ha estat una munió de canvis, potser parlem de 500 fanals, a part del canvi fet en els edificis municipals. Aquestes actuacions suposaran més estalvi energètic. Això ha ajudat que la factura de la llum s’hagi multiplicat per dos i no per tres. Quant a inversions també hem fet millores en parcs infantils, hem adquirit la finca privada annexa al parc de l’Era del Gassó; i hem licitat la supressió de barreres arquitectòniques al barri de l’Eixample, que. és força gran. O a l’entorn del Roc de Sant Gaietà hem millorat les voreres i la il·luminació. També hem actuat al barri de la Barquera, amb diferents inversions. Ara queda pendent el pas elevat a la Nacional 340, però això ja no depèn de nosaltres.

El projecte està inclòs en els pressupostos de l’Estat?

No hi és. Sí que ens han acceptat la idea d’un pas de vianants semaforitzat, entre Roda i Creixell, que no és per a nosaltres la millor solució. Si és provisional, d’acord, però esperem que es faci el pas elevat. Aquí és quan preguntem als partits que tenen representació a Madrid: on sou a l’hora de defensar els nostres interessos?

Tenen temes pendents amb l’Estat i la Generalitat

No han actuat ni en aquest cas ni en la manca de sorra a la costa, ni en incorporar una partida pressupostària perquè el CatSalut injecti diners a la Xarxa de Santa Tecla perquè aquesta tingui recursos humans per obrir el consultori de la platja. Nosaltres ja assumíem el cost de reformar l’edifici, però si no hi ha metges ni infermers, de què em serveix?

‘En seguretat hem fet inversions molt destacades en nous agents de la Policia Local i en la instal·lació de càmeres de seguretat i de lectors de matrícula’. Foto: Cedida

Tenen previst fer les obres de la nova biblioteca. Com està el procés?

Aquesta ha estat una altra actuació destacada, la futura biblioteca municipal a Cal Guivernau. Les obres i la seva direcció ja s’han adjudicat. En un mes o dos crec que podran començar unes obres que duraran un any i mig.

Força temps…

Sí, és una obra important, de restauració d’un edifici antic, que cal consolidar estructuralment. Si no haguéssim tingut la pandèmia estaria molt avançat. Serà una biblioteca plena d’activitats. Ampliarem per quatre l’espai actual, amb diferents plantes i un lluernari interior destacat. El projecte és engrescador. La biblioteca actual es troba en un local de lloguer i volem optimitzar recursos amb un edifici propi.

Hi havia queixes de l’Ajuntament sobre el servei de la brossa. Han notat millores?

Moltes. Vam implantar el canvi de servei en plena pandèmia. Hem de mirar quins contenidors, camions i freqüències de pas teníem fa tres anys i veurem que hem millorat molt. El mateix plec permet també un marge de millora important. Jo he estat sempre molt crític i tinc la sort d’haver estat durant molts anys regidor de Serveis Municipals i haver presidit el Consell Comarcal del Tarragonès quan s’estaven redactant els plecs. Conec el tema.

Soc crític en l’exigència de compliment que exerceix el Consell Comarcal envers FCC. Crec que és massa lax. Hi ha més controls que abans i usem un sistema nou per fiscalitzar el servei a partir d’una aplicació. Ens queixem de mancances com la recollida de vidre. Tenim dues persones dedicades a això. La fiscalització ha servit per fixar la idea que vam dir: si tu no em prestes un servei jo no te’l pagaré. FCC ens va portar al contenciós i el Consell Comarcal ha estès que aquesta és la política que cal fer i des de fa uns mesos ho audita i no paga els serveis que no es fan. Cada mes ens costa 95.000 euros, a banda de reforços d’estiu i de les inversions dels contenidors i els camions nous.

Faran el porta a porta?

No és un sistema que ens hàgim plantejat per la configuració del nostre municipi.

Però es pot controlar més si els veïns i veïnes seleccionen bé o no

Sí, però funciona en municipis estables, de primera residència. Jo no ho veig en un municipi com Roda, amb molta segona residència i nuclis dispersos. Si al veí o veïna que ve el cap de setmana li dic que ha de venir dimecres a llençar el vidre, no ho farà.

No tenen una deixalleria?

La tenim, però s’hi va poc. Vam posar en marxa el Passaport Verd amb el qual apliquem descomptes de fins al 10% en la taxa de la recollida de les escombraries, i tot i això tenim pocs usuaris. Les andròmines les deixen al costat del contenidor tot i tenir un servei diari i gratuït de recollida porta a porta. És un problema cultural. Per això volem implantar en un futur no massa llunyà un sistema d’obertura dels contenidors mitjançant una tarja magnètica. El xip ens informarà de les vegades que cadascú obre el contenidor de rebuig. Si l’usuari l’obre massa sovint significarà que no ho està fent bé, que no separa bé els seus residus. Podrem identificar qui ho fa bé i qui no i aplicar la taxa justa: si separes bé, se’t bonificarà la taxa, sinó, pagaràs més. El cànon està pujant cada any molt i no hem tocat la taxa de cara als ciutadans. El cas és que o generem menys brossa o acabarà pujant el rebut perquè així ho marca la directiva europea i no té marxa enrere. També veurem aviat aparèixer el contenidor del tèxtil.

Tard o d’hora arribaran les sancions a la brossa per seleccionar malament?

És que ens hem acostumat que l’administració gestioni els nostres residus mentre nosaltres fem el que volem amb ells, començant per la paperera de carrer i seguint per la poda.

Tenen problemes amb la poda?

Per les característiques del nostre municipi es genera moltíssima quantitat de restes vegetals. Tenim un sistema de 33 contenidors metàl·lics escampats pel terme, però ens trobem que professionals de jardineria també hi aboquen allà, i ho han de fer en altres llocs, com ara la Deixalleria. Aquests són contenidors no per a professionals sinó per a la ciutadania. La nostra intenció és posar en marxa la recollida porta a porta de la poda. Vam fer una prova pilot a l’Eixample amb molt bons resultats.

També durant aquest mandat s’ha avançat molt en els tràmits pel canvi de gestió del servei municipal d’aigua.
Seguim caminant amb pas ferm i estem a pocs mesos d’iniciar el tràmit per licitar l’empresa tecnològica que acompanyarà l’Ajuntament en la implantació del nou sistema de gestió. Això ens permetrà millorar molt el servei, millorar la xarxa i aplicar uns preus justos, equilibrant la tarifa a tots els barris. Espero que l’estiu vinent sigui el darrer amb problemes de subministrament d’aigua.

Queda pendent la millora de les platges

Entenc que amb l’interès que mostra ara l’Estat per reivindicar que som un país de sol i platja, apostaran per protegir el litoral. Cal seguir un criteri global per buscar una solució d’una vegada per totes. Hem enviat una carta al Patronat de Turisme de la Diputació demanant la seva implicació ,compromís i ajuda per resoldre un problema que no és només de Roda de Berà, també afecta a Cunit, Calafell, Vendrell, Altafulla, algun tram de Tarragona… Tindrem problemes seriosos si les administracions superiors no hi posen mitjans tècnics i econòmics per solucionar-lo. . El turisme de platges aporta aproximadament un 25% al PIB de la província. Nosaltres vam aprovar una modificació de crèdit per pagar el dragatge de la sorra, tot i no tenir-ne competències, però no ens van donar els permisos necessaris. Al final te’n canses de pagar el que no et toca i no rebre res.

Sobre turisme, l’experiència de crear la marca La Costa del Baix Gaià ha estat positiva?

Sí, i continuarem promocionant-la. El Patronat de Turisme de la Diputació ens ha entès de manera que hem tornat a signar el conveni Córner, del qual havíem marxat ara fa un any perquè no ens aportava res anar a Fitur, per exemple, i no ser visibles ni poder explicar el nostre model turístic.

Per què s’hi han reincorporat?

Vam marxar perquè no ens sentíem representats. Roda no ven el mateix producte que Salou, nosaltres som diferents, i crec que ara ho han entès. Ens van convidar a tornar a entrar-hi i anirem a les fires on nosaltres volem anar-hi perquè són les més efectives per a nosaltres, com Pamplona, Bilbao o Andorra, és el nostre públic.

En aquest període de govern han fet inversions en matèria de seguretat ciutadana. Quines han estat les més destacades?

Han estat inversions molt destacades en nous agents de la Policia Local i en la instal·lació de càmeres de seguretat i de lectors de matrícula. Es tractava de creure-s’ho i destinar-hi molts recursos. La seguretat és prioritària. El 15 per cent del pressupost municipal està destinat a la seguretat. Tenim 40 persones a la Policia Local, i agents a peu de carrer, més de 30. Cada any sumem més agents, tot i que és cert que partíem de nivells molt baixos.

A banda dels recursos humans, els materials també són nous, com les càmeres de gravació les 24 hores i les càmeres lectores de matrícules. Cada any destinem 50.000 euros a noves càmeres. Tenim 27 càmeres de seguretat i 26 lectors de matrícules. El cert és que fan molt servei. Gràcies a elles hem pogut practicar detencions, també de vehicles buscats en altres poblacions properes, per resoldre determinats delictes i ajudar els Mossos a resoldre’ls.

La lluita contra les ocupacions ha estat una altra de les feines dures del mandat

Una de les grans actuacions ha estat poder tancar el bloc de la plaça Martorell, pisos que estaven ocupats per persones molt conflictives. Havíem arribat a tenir una patrulla de la Policia Local i una de Mossos d’Esquadra, plantada les 24 hores del dia allà. Els veïns i veïnes van tenir molta paciència i és que nosaltres no teníem eines per actuar com a Ajuntament. Al final, buscant molt la fórmula jurídica, vam poder actuar-hi. La zona està ara per fi pacificada i segura.

Quant al bloc, on la major part dels pisos pertanyen a un fons voltor, demanem a la Generalitat que els expropiï, si cal, i els converteixi en pisos de lloguer social.

Redacció