TARRAGONA 21

La moció que demanava canviar el nom de la plaça del Rei de Tarragona per plaça de la República, presentada per la CUP el passat plenari, més enllà de la intencionalitat concreta que pogués tenir, permet un debat, sempre interessant, sobre el nomenclàtor.

Pere Saura. Coordinador d’ICV Tarragona.

Els noms dels carrers expliquen la història de la ciutat, com a mínim una part, i més enllà de noms descriptius (carrer dels Ferrers o del Trinquet, per exemple) són també un relat de quin és el marc social, polític i l’imaginari col·lectiu de cada moment. Triar noms per batejar carrers i places és decidir qui o què es considera digne d’homenatge o de record, no és una decisió neutra. Per això amb la República (la segona) la Rambla va ser l’avinguda del 14 d’abril, la plaça del Rei, la de la Llibertat, i la de la Font, la de la República. I la dictadura va omplir el nomenclàtor oficial de noms franquistes, començant per la Rambla del Generalísimo i passant per José Antonio, Conde de Vallellano, Tercio de Monserrat, General Sanjurjo, etc.

El primer ajuntament democràtic després de la dictadura franquista, governat pel pacte de progrés (del qual en formaven part PSC, PSUC, CiU i ERC, eren altres temps!) va emprendre aviat la tasca d’eliminar els noms lligats a la dictadura dels carrers de Tarragona, i va decidir, amb bon criteri, canviar-los pels noms populars. Rambla Nova, Rambla Vella, Gasòmetre, plaça dels Carros, plaça de la Font… més enllà que oficialment aquesta plaça hagués passat de ser de la República a la de José Antonio, si sempre havia estat per a tothom la plaça de la Font, l’opció amb més sentit comú era fer oficial el nom popular. Perquè de canvis fallits en tenim alguns exemples, potser el més eloqüent és el de la plaça que oficialment és de Santiago Rusiñol, així és va decidir quan va morir, l’any 31… i 87 anys més tard, tothom la continua coneixent com a plaça de les Cols, que n’era i n’és el nom popular. Si es tractava d’homenatjar-lo, més hauria valgut posar el nom de l’escriptor a una plaça nova!

Si la intenció de la moció que es va discutir la setmana passada al ple era reivindicar la República (no diu quina, però no hi entrarem), millor hauria estat proposar-la per a una plaça o carrer nou, perquè no se m’acut pitjor resultat que una plaça que oficialment fos de la República i continués, popularment, sent la del Rei.

Demanava també la moció una feina de revisió del nomenclàtor, “seguint les pautes dels nous noms” (sic). Anem per parts.

En primer lloc, pel que fa a la “revisió”, tot és revisable, evidentment, però els criteris han de ser molt clars i els motius molt compartits. Per exemple, tornant a la proposta de la moció, si la intenció era suprimir del nomenclàtor noms que cal bandejar, per què aquest “rei” genèric (que a més no té res a veure amb la monarquia borbònica, deixo per als historiadors l’explicació) i no, per exemple, Jaume I o Violant d’Hongria o, ja posats a fer neteja, August, que era emperador i segur que no era un angelet? On tallem? Fins on arribem? I d’altra banda, no se m’acut intent més poc afortunat de mostrar el rebuig cap a determinat personatge o concepte, o d’homenatjar alguna persona o alguna cosa que proposar un canvi per rebatejar un carrer i trobar-se amb l’oposició dels veïns, perquè els canvis provoquen trasbals i millor fer-los amb consens. No pot ser que demanem per a tot la participació dels veïns i no els tinguem en compte per canviar el nom del lloc on viuen.

En segon lloc, pel que fa a “seguir les pautes dels nous noms”, quines? perquè precisament una de les mancances que tenim és l’absència de pautes, la discrecionalitat. En algun moment a Tarragona havia existit una Comissió d’Estudi del Nomenclàtor, com existeix a d’altres ciutats. Ens fa falta, i no la pot suplir, per més bona voluntat que hi posi, la Comissió Informativa de Cultura, integrada per polítics.

I aquí és on crec que tots hi podem estar d’acord: ens cal disposar de criteris clars, transparents, harmonitzadors (que no vol dir uniformadors) i compartits per al nomenclàtor perquè els noms que triem per als carrers explicaran la ciutat els nostres valors, com som i com volem ser recordats. Ens cal un espai d’assessorament, informe i consulta, amb presència ciutadana i d’experts en història i toponímia que aportin el seu coneixement, on es puguin fixar els criteris i tenir tots els debats necessaris, perquè és intolerable que no hi hagi noms de dones al carrer, si són el 50% de la ciutat, és preocupant que alguns col•lectius o oficis hi estiguin sobrerepresentats i d’altres absents, és una pèrdua irreparable que desapareguin els topònims tradicionals, que són patrimoni de tots (un patrimoni humil, lligat a la quotidianitat, però ben nostre) i tantes altres coses que no poden dependre de la discrecionalitat ni del moment concret. Ens cal una Comissió del Nomenclàtor. Hi estem d’acord? Doncs fem-la.

 

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies